«Els bots conversacionals poden fer canviar la manera d'aprendre i d'ensenyar»

 

Els bots conversacionals, programes de programari capaç de conversar amb un usuari per resoldre els seus dubtes, són eines tecnològiques l'ús de les quals es comença a introduir al terreny de l'educació. Maite Fernández Ferrer, professora lectora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta Catalunya (UOC) i membre del grup de recerca Learning, Media & Social Interactions de la UB, ha analitzat quatre casos concrets d'implementació de bots conversacionals a les aules i mostra els resultats al llibre Chatbots en educación. Tendencias actuales y desafíos futuros.

 

Els bots conversacionals, programes de programari capaç de conversar amb un usuari per resoldre els seus dubtes, són eines tecnològiques l'ús de les quals es comença a introduir al terreny de l'educació. Maite Fernández Ferrer, professora lectora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta Catalunya (UOC) i membre del grup de recerca Learning, Media & Social Interactions de la UB, ha analitzat quatre casos concrets d'implementació de bots conversacionals a les aules i mostra els resultats al llibre Chatbots en educación. Tendencias actuales y desafíos futuros.

En primer lloc, crec que és important diferenciar entre els bots assistencials (també coneguts com a agents conversacionals o agents conversacionals pedagògics) i el ja famós Chat GPT. En el nostre cas, els bots que presentem en el marc del projecte Anàlisi dels efectes de la provisió de feedback suportat per tecnologies digitals de monitoratge sobre les competències transversals (finançat per l'Agència Estatal de Recerca) estan dissenyats (o en alguns casos codissenyats) per tenir una conversa automàtica amb l'estudiantat de manera que responguin el que volem i com nosaltres volem. Des del punt de vista informàtic són més senzills i la seva interfície és molt més limitada; fins i tot es poden assemblar a un menú perquè, més que parlar, l'estudiantat passa per un camí de preguntes i respostes en el qual ha de triar entre diverses opcions. En canvi, el ja mediàtic Chat GPT es basa en la intel·ligència artificial i és una eina que entén el llenguatge natural i fins i tot té l'habilitat de mantenir converses a partir de repetir com parlem les persones.

Dit això, els bots assistencials poden ser una eina molt útil en l'àmbit educatiu perquè poden ajudar a accedir als recursos i a la informació de manera més eficient. Són una solució molt innovadora per connectar la tecnologia i l'educació: com a recurs de suport a l'aprenentatge; per resoldre dubtes de manera ràpida; per fer un seguiment de l'estudiantat o tenir informació sobre el seu procés d'aprenentatge; com a notificador, recordatori o recomanador de les activitats que l'estudiantat ha de desenvolupar; com a sistema de preguntes i respostes; per realitzar qüestionaris interactius o fins i tot per avaluar l'aprenentatge de l'estudiantat. Poden ser assistents virtuals, tutors en línia, per adaptar el contingut a cada persona mitjançant algorismes... Fins i tot com a suport emocional, en respondre preguntes sobre l'estrès o l'ansietat i brindar recursos de suport a la salut mental. 

Sí, actualment ja existeixen diversos casos de bots en educació: Duolingo, Aida, Woebot… I és molt probable que, a mesura que la tecnologia avanci, i ara més amb la inclusió del Chat GPT, cada vegada siguin més els bots utilitzats en educació i les seves noves maneres d'aplicar-los a l'aula. Aquest llibre presenta l'anàlisi de quatre experiències d'ús del bot conversacional en els processos d'ensenyament i aprenentatge com a suport a l'estudiantat. Concretament, un prototip de bot per a una unitat didàctica de tecnologia en educació secundària, en primer de l'ESO; una experiència de cocreació i implementació d'un bot a l'àrea de ciències socials en educació superior; un ús del bot per al desenvolupament de competències i, de manera específica, de la capacitat d'autoregulació de l'estudiantat i, finalment, i en la mateixa línia, una experiència d'ús del bot orientat també a l'autoregulació de l'aprenentatge com a element facilitador de la planificació.

Poden ser útils en educació secundària o superior, i en diverses modalitats educatives, com ara en educació a distància o en entorns híbrids. Però, amb un bon disseny pedagògic darrere, els bots conversacionals es poden convertir en una eina útil en qualsevol etapa educativa en la qual es requereixi suport personalitzat, feedback immediat o orientació sobre algun tema específic.

Aquest és un dels elements clau del llibre: el disseny dels bots assistencials en educació. Les experiències que hem seleccionat ens mostren que la presa de decisions, la recerca i el disseny són els punts forts per l'ús de bots en l'àmbit educatiu. Són els elements que asseguren el desenvolupament d'agents pedagògics veritablement atractius, útils i vàlids. De fet, l'anàlisi dels quatre casos plantejats destapa que simular diàlegs humans és una tasca realment difícil i que, a més, implica reptes per als quals el professorat no està preparat. En general, la preparació d'un bot conversacional per donar servei a l'estudiantat pot variar depenent de diversos factors: el disseny i la programació del bot, que pot portar unes quantes setmanes i fins i tot mesos, segons la complexitat de les funcions que es vulguin implementar; la recopilació de dades i l'entrenament per poder aprendre i millorar la seva capacitat de resposta, que influirà en el temps que es trigui a programar; la validació del bot, el qual se sotmet a proves i ajustaments per assegurar que funciona correctament i proporciona el servei desitjat, i, finalment, queda la integració del bot amb altres eines i sistemes de la institució educativa. Això sempre comporta un temps addicional. Al final, el seu èxit dependrà en gran manera d'aquesta integració, i fins i tot de la capacitat de la institució per implementar-lo i promocionar-lo adequadament entre l'estudiantat. 

La inclusió de bots en educació no substitueix les figures docents o les del personal d'administració i servei, sinó que reemplaça algunes tasques assumides per aquestes figures o les complementa. Tot i que és cert que estem veient que poden aprendre i millorar amb l'experiència, no existeix cap probabilitat que acabin eliminant el rol docent. El més probable que passi durant els pròxims anys és que ens ajudin a ser més eficients i efectius en el nostre treball i ens proporcionin suport addicional en àrees específiques. Hem de tenir en compte que poden ser molt útils per a tasques específiques, però la capacitat que té el professorat d'oferir un ensenyament més personalitzat i adaptat a les necessitats de cada estudiant no la pot tenir un bot.

A més del ja exposat, destacaria tres elements. Un és l'adaptació a les necessitats de l'estudiantat: els bots conversacionals han de ser capaços de proporcionar respostes personalitzades i adaptar-se a cada situació. Això requereix una programació acurada i un disseny que pugui processar preguntes i respostes de manera eficaç. En segon lloc, la seva integració efectiva en els plans d'estudi, la qual cosa vol dir que tal vegada hàgim de canviar la manera com ensenyem certs temes o fins i tot adaptar-nos a les noves maneres en què l'estudiantat aprèn. Finalment, la formació docent. És important treballar per promoure i adoptar el bot a l'aula, i això implica requerir capacitació del professorat perquè comprengui com i quan l'ha d'utilitzar. 

Però què passaria si em preguntessis de manera específica sobre els desafiaments als quals ens enfrontem professores i professors amb el nou Chat GPT? La resposta seria la mateixa? Ja hem vist que l'educació és un àmbit en què els bots conversacionals tenen un impacte positiu i significatiu en l'aprenentatge de l'estudiantat. Però aquesta nova eina basada en la intel·ligència artificial va molt més enllà: té el potencial de canviar la manera com aprèn l'estudiantat. Això vol dir que el Chat GPT pot canviar la manera com avaluem l'estudiantat. En lloc de limitar-nos a les proves tradicionals que avaluen principalment la memorització (i acceptant que aquestes poden tenir el seu paper), es podrien utilitzar per avaluar la seva capacitat per seleccionar, aplicar i sintetitzar la informació, i per comunicar idees de manera clara i coherent. 

Imagina que et dic que un 20 % de les respostes d'aquesta entrevista han estat elaborades amb informació proporcionada pel Chat GPT. Ara, a més, suposarem que soc una estudiant i que aquesta és una de les activitats que t'acabo de lliurar en la teva assignatura. Estaria suspesa si realment he sabut transmetre el meu missatge de manera eficaç, a través de diferents canals, i sabent com accedir a la informació, com usar-la adequadament, com relacionar-la amb els meus coneixements previs perquè sigui significativa i com generar el meu propi discurs?

En aquests moments estem veient com el Chat GPT es pot convertir en una eina educativa efectiva capaç d'ajudar l'estudiantat molt més enllà dels primers bots conversacionals que presentem al nostre llibre. Si jo mateixa he estat capaç de respondre a part d'aquesta entrevista (i, si hagués volgut, a tota) a través de mantenir una conversa amb ell, què no podrien fer els nostres estudiants per donar resposta a les activitats d'avaluació que els estem plantejant a les nostres assignatures?