«El treball social sanitari és imprescindible en tots els àmbits de la salut»
Melinda Jiménez Ibáñez, responsable de Treball Social Sanitari i Voluntariat de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona
Melinda Jiménez Ibáñez, responsable de Treball Social Sanitari i Voluntariat de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona
Melinda Jiménez Ibáñez és la responsable de Treball Social Sanitari i Voluntariat de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. Jiménez va participar com a experta en l'XI Trobada UOC de Treball Social Sanitari, la II Jornada de Treball Social Sanitari de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i la VIII Jornada de la Societat Científica Espanyola de Treball Social Sanitari. La jornada es va organitzar per celebrar, com cada any, el Dia Internacional del Treball Social Sanitari, el passat 3 d'octubre. En aquesta entrevista, Jiménez parla de la importància del treball social sanitari en tots els àmbits de la salut, i apunta alguns dels reptes principals d'aquesta nova àrea de coneixement, crucial per al benestar de les persones.
Creus que el treball social sanitari ha aconseguit el reconeixement que es mereix?
La veritat és que no. Crec que en els últims deu anys el treball social sanitari ha fet un salt qualitatiu en les àrees de formació dels professionals, en la visibilitat dins i fora de les institucions, també en les plantilles amb més dotacions…, però crec que encara queda molt recorregut si realment estem convençuts que som éssers amb una dimensió biopsicosocial (com a mínim, ja que hi ha molts autors que parlen de la dimensió espiritual i cultural). Des del paradigma biopsicosocial, i tal com va definir l'OMS la salut, com "un estat de complet benestar físic, mental i social, i no tan sols l'absència d'afeccions o malalties", el treball social sanitari és l'encarregat de poder atendre aquesta dimensió social amb la finalitat de poder fomentar la salut de les persones i comunitats.
Creus que socialment és coneguda i reconeguda la labor del treball social sanitari? Com el definiries per a les persones que desconeguin el que és?
Tot depèn del prisma des d'on es mesura. Des del meu punt de vista, i si penso en la meva trajectòria professional, la labor del treball social sanitari, en general, és més coneguda ara que fa vint anys. El reconeixement, en canvi, és diferent. La professió del treball social sanitari (TSS) és considerada com una professió d'ajuda, a més d'infermeria o educació. Són professions amb poc reconeixement social i, sense entrar-hi en profunditat, amb un fort component de feminització, que, sens dubte, com ja se sap, està directament relacionat amb el reconeixement social de les professions.
Dins de les professions de "cura i feminitzades" també, per descomptat, hi ha escales de reconeixement. Si pensem de manera molt generalista, el TSS és una professió feminitzada —un eix de desigualtat—, minoritària —un altre eix de desigualtat— i socialment entesa com dirigida a l'ajuda de persones amb necessitats diverses com la pobresa —un altre eix de desigualtat—.
Crec que hi ha molts aspectes amb els quals es pot treballar l'"estigma" de la professió del TSS, en particular, i en general, com he comentat, de totes les professions d'ajuda. Penso que és un tema social i cultural que s'ha d'abordar: per exemple, la cura dels bebès la deixem en mans d'educadores. Quin valor donem a les persones que tenen cura dels nostres bebès? I de "la nostra" gent gran? A qui reconeixem: a aquestes professionals o a altres professions amb més impacte mediàtic o econòmic?
Per a tu, quines són les aportacions principals del treballador social sanitari al benestar de les persones? La seva labor transcendeix el pacient i també implica la seva família i entorn.
El treball social sanitari aporta la dimensió social, aporta el diagnòstic social sanitari a la resta de diagnòstics dels altres professionals (metge, psiquiàtric, etc.). Si ens centrem en la salut, quan valorem les necessitats d'una persona, família o grup i no tenim en compte les necessitats socials, ho estarem fent de manera parcialitzada, deixant de banda una de les dimensions vitals de les persones. Però, si pensem en educació, també passa el mateix: quan no es té en compte la dimensió social d'un alumne, estem obviant una de les dimensions vitals d'aquest i d'un alt impacte. El treball social sanitari també posa en el centre la persona, és a dir, no és una malaltia o un òrgan que té problemes, és una persona en un determinat context, amb unes dimensions determinades i l'abordatge de les quals facilitarà o no la millora de la persona o de la comunitat.
De quina manera ha treballat, treballa i continuarà treballant l'Hospital de Sant Pau en l'àmbit del treball social sanitari? Ens en podries posar alguns exemples?
El treball social de Sant Pau ha estat pioner, amb una de les primeres unitats de treball social d'Espanya i Europa, a més d'un treball col·laboratiu i de qualitat amb els equips. L'Hospital de Sant Pau es caracteritza pel fet d'estar dins dels primers hospitals amb més reconeixement en el benchmarking (anàlisi comparativa) quant al tracte a les persones, i el treball social, per descomptat, també ho és. En aquest sentit de caracteritzar Sant Pau com a innovador i amb un lloc destacat pel que fa al tracte a les persones, des del TSS continuem apostant per la innovació i per donar el millor tracte possible a les persones que atenem.
En quina mena de pacients és més necessari el treball social sanitari?
La veritat és que no crec que hi hagi un tipus de pacient que necessiti més TSS que un altre; hi ha població més nombrosa que en termes d'eficiència se'n beneficiarien més que uns altres. Per exemple, a Sant Pau tenim una població de referència molt gran, i això pot ser causa de dependència i fragilitat. En aquest cas, el fet de disposar de programes específics d'intervenció des del TSS per a persones fràgils pot suposar un benefici per a més persones.
Això no vol dir que persones de col·lectius més minoritaris no s'hagin de beneficiar de l'atenció del TSS; el que passa és que se'n beneficiaran menys. La dificultat es troba en el fet que no tenim un nombre suficient de professionals de TSS per atendre la població, i des d'aquesta realitat s'ha de prioritzar, algunes vegades en referència al nombre de persones que se'n poden beneficiar, altres vegades segons l'evidència científica, altres vegades amb la creació de programes específics per detectar i prioritzar la intervenció social…
Per què són importants els estudis especialitzats en treball social sanitari?
El TSS és una especialitat dins del TS. La formació de TS, el grau, dona una formació generalista i sovint dirigida més a l'àmbit de serveis socials o al tercer sector. Per poder treballar en salut necessitem una formació específica en conceptes de salut, en patologies, en com una determinada patologia afecta l'esfera social de les persones i al revés, en les formes d'intervenció des de salut, en el sistema sanitari, en salut pública… Hi ha un extens camp de formació necessària per poder actuar de manera molt més professionalitzada.
El treball social sanitari està degudament present en l'àmbit públic? El sistema està prou dotat amb recursos perquè s'ofereixi a la comunitat de manera equitativa un bon servei de treball social sanitari?
Definitivament, el TSS no està representat ni en l'àmbit públic (conselleries) ni en els diferents serveis (hospitals, primària, etc.). Jo respondria amb una pregunta o una recerca. Quants professionals de TSS estan treballant en cadascun dels departaments o conselleries de Salut de les diferents comunitats autònomes d'Espanya com a professionals de TSS? Quines professions estan treballant en les conselleries de Salut? Quin percentatge són professionals de TSS? Quan es planifica en salut, es tenen en compte els professionals de TSS?
I, respecte a la segona pregunta, tal com comentava anteriorment, com que no disposem de suficients treballadors socials en els dispositius sanitaris, hem de prioritzar la intervenció del TSS per programes específics que maximitzin l'impacte de la nostra intervenció.
On és més important el treball social sanitari: en atenció primària o hospitalària?
El TSS és imprescindible en tots els àmbits de la salut. Des de l'atenció primària s'ofereix un TSS més transversal i de continuïtat, i des del TSS hospitalari oferim un TSS que detecta, que comunica a la primària, que informa i acompanya les persones en els primers moments del diagnòstic, que assessora del que passarà i com afrontar-ho, especialment a l'inici d'un procés o quan hi ha hagut un "fet no esperat". El TSS hospitalari és més puntual i més ràpid, i el TSS de primària té més continuïtat en el temps. Per posar-ne un exemple: una persona diagnosticada de demència a l'hospital. En aquest primer moment del diagnòstic, és molt important per a la persona i la família que un professional de TSS acompanyi en aquesta primera notícia, que assessori, que orienti, que expliqui el procés, que resolgui dubtes... I el professional de TSS de primària acompanyarà en el transcurs de la malaltia, en els dubtes i les dificultats que puguin sorgir durant el procés i quan la persona és al domicili.
Quins són els reptes principals del futur pel que fa a treball social sanitari?
El treball social sanitari té, des del meu punt de vista, tres reptes principals: continuar treballant per al reconeixement de l'especialització sanitària, seguir la formació en salut i fer recerca i publicar moltíssim més: fer ciència!
Melinda Jiménez Ibáñez és la responsable de Treball Social Sanitari i Voluntariat de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. Jiménez va participar com a experta en l'XI Trobada UOC de Treball Social Sanitari, la II Jornada de Treball Social Sanitari de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i la VIII Jornada de la Societat Científica Espanyola de Treball Social Sanitari. La jornada es va organitzar per celebrar, com cada any, el Dia Internacional del Treball Social Sanitari, el passat 3 d'octubre. En aquesta entrevista, Jiménez parla de la importància del treball social sanitari en tots els àmbits de la salut, i apunta alguns dels reptes principals d'aquesta nova àrea de coneixement, crucial per al benestar de les persones.
Creus que el treball social sanitari ha aconseguit el reconeixement que es mereix?
La veritat és que no. Crec que en els últims deu anys el treball social sanitari ha fet un salt qualitatiu en les àrees de formació dels professionals, en la visibilitat dins i fora de les institucions, també en les plantilles amb més dotacions…, però crec que encara queda molt recorregut si realment estem convençuts que som éssers amb una dimensió biopsicosocial (com a mínim, ja que hi ha molts autors que parlen de la dimensió espiritual i cultural). Des del paradigma biopsicosocial, i tal com va definir l'OMS la salut, com "un estat de complet benestar físic, mental i social, i no tan sols l'absència d'afeccions o malalties", el treball social sanitari és l'encarregat de poder atendre aquesta dimensió social amb la finalitat de poder fomentar la salut de les persones i comunitats.
Creus que socialment és coneguda i reconeguda la labor del treball social sanitari? Com el definiries per a les persones que desconeguin el que és?
Tot depèn del prisma des d'on es mesura. Des del meu punt de vista, i si penso en la meva trajectòria professional, la labor del treball social sanitari, en general, és més coneguda ara que fa vint anys. El reconeixement, en canvi, és diferent. La professió del treball social sanitari (TSS) és considerada com una professió d'ajuda, a més d'infermeria o educació. Són professions amb poc reconeixement social i, sense entrar-hi en profunditat, amb un fort component de feminització, que, sens dubte, com ja se sap, està directament relacionat amb el reconeixement social de les professions.
Dins de les professions de "cura i feminitzades" també, per descomptat, hi ha escales de reconeixement. Si pensem de manera molt generalista, el TSS és una professió feminitzada —un eix de desigualtat—, minoritària —un altre eix de desigualtat— i socialment entesa com dirigida a l'ajuda de persones amb necessitats diverses com la pobresa —un altre eix de desigualtat—.
Crec que hi ha molts aspectes amb els quals es pot treballar l'"estigma" de la professió del TSS, en particular, i en general, com he comentat, de totes les professions d'ajuda. Penso que és un tema social i cultural que s'ha d'abordar: per exemple, la cura dels bebès la deixem en mans d'educadores. Quin valor donem a les persones que tenen cura dels nostres bebès? I de "la nostra" gent gran? A qui reconeixem: a aquestes professionals o a altres professions amb més impacte mediàtic o econòmic?
Per a tu, quines són les aportacions principals del treballador social sanitari al benestar de les persones? La seva labor transcendeix el pacient i també implica la seva família i entorn.
El treball social sanitari aporta la dimensió social, aporta el diagnòstic social sanitari a la resta de diagnòstics dels altres professionals (metge, psiquiàtric, etc.). Si ens centrem en la salut, quan valorem les necessitats d'una persona, família o grup i no tenim en compte les necessitats socials, ho estarem fent de manera parcialitzada, deixant de banda una de les dimensions vitals de les persones. Però, si pensem en educació, també passa el mateix: quan no es té en compte la dimensió social d'un alumne, estem obviant una de les dimensions vitals d'aquest i d'un alt impacte. El treball social sanitari també posa en el centre la persona, és a dir, no és una malaltia o un òrgan que té problemes, és una persona en un determinat context, amb unes dimensions determinades i l'abordatge de les quals facilitarà o no la millora de la persona o de la comunitat.
De quina manera ha treballat, treballa i continuarà treballant l'Hospital de Sant Pau en l'àmbit del treball social sanitari? Ens en podries posar alguns exemples?
El treball social de Sant Pau ha estat pioner, amb una de les primeres unitats de treball social d'Espanya i Europa, a més d'un treball col·laboratiu i de qualitat amb els equips. L'Hospital de Sant Pau es caracteritza pel fet d'estar dins dels primers hospitals amb més reconeixement en el benchmarking (anàlisi comparativa) quant al tracte a les persones, i el treball social, per descomptat, també ho és. En aquest sentit de caracteritzar Sant Pau com a innovador i amb un lloc destacat pel que fa al tracte a les persones, des del TSS continuem apostant per la innovació i per donar el millor tracte possible a les persones que atenem.
En quina mena de pacients és més necessari el treball social sanitari?
La veritat és que no crec que hi hagi un tipus de pacient que necessiti més TSS que un altre; hi ha població més nombrosa que en termes d'eficiència se'n beneficiarien més que uns altres. Per exemple, a Sant Pau tenim una població de referència molt gran, i això pot ser causa de dependència i fragilitat. En aquest cas, el fet de disposar de programes específics d'intervenció des del TSS per a persones fràgils pot suposar un benefici per a més persones.
Això no vol dir que persones de col·lectius més minoritaris no s'hagin de beneficiar de l'atenció del TSS; el que passa és que se'n beneficiaran menys. La dificultat es troba en el fet que no tenim un nombre suficient de professionals de TSS per atendre la població, i des d'aquesta realitat s'ha de prioritzar, algunes vegades en referència al nombre de persones que se'n poden beneficiar, altres vegades segons l'evidència científica, altres vegades amb la creació de programes específics per detectar i prioritzar la intervenció social…
Per què són importants els estudis especialitzats en treball social sanitari?
El TSS és una especialitat dins del TS. La formació de TS, el grau, dona una formació generalista i sovint dirigida més a l'àmbit de serveis socials o al tercer sector. Per poder treballar en salut necessitem una formació específica en conceptes de salut, en patologies, en com una determinada patologia afecta l'esfera social de les persones i al revés, en les formes d'intervenció des de salut, en el sistema sanitari, en salut pública… Hi ha un extens camp de formació necessària per poder actuar de manera molt més professionalitzada.
El treball social sanitari està degudament present en l'àmbit públic? El sistema està prou dotat amb recursos perquè s'ofereixi a la comunitat de manera equitativa un bon servei de treball social sanitari?
Definitivament, el TSS no està representat ni en l'àmbit públic (conselleries) ni en els diferents serveis (hospitals, primària, etc.). Jo respondria amb una pregunta o una recerca. Quants professionals de TSS estan treballant en cadascun dels departaments o conselleries de Salut de les diferents comunitats autònomes d'Espanya com a professionals de TSS? Quines professions estan treballant en les conselleries de Salut? Quin percentatge són professionals de TSS? Quan es planifica en salut, es tenen en compte els professionals de TSS?
I, respecte a la segona pregunta, tal com comentava anteriorment, com que no disposem de suficients treballadors socials en els dispositius sanitaris, hem de prioritzar la intervenció del TSS per programes específics que maximitzin l'impacte de la nostra intervenció.
On és més important el treball social sanitari: en atenció primària o hospitalària?
El TSS és imprescindible en tots els àmbits de la salut. Des de l'atenció primària s'ofereix un TSS més transversal i de continuïtat, i des del TSS hospitalari oferim un TSS que detecta, que comunica a la primària, que informa i acompanya les persones en els primers moments del diagnòstic, que assessora del que passarà i com afrontar-ho, especialment a l'inici d'un procés o quan hi ha hagut un "fet no esperat". El TSS hospitalari és més puntual i més ràpid, i el TSS de primària té més continuïtat en el temps. Per posar-ne un exemple: una persona diagnosticada de demència a l'hospital. En aquest primer moment del diagnòstic, és molt important per a la persona i la família que un professional de TSS acompanyi en aquesta primera notícia, que assessori, que orienti, que expliqui el procés, que resolgui dubtes... I el professional de TSS de primària acompanyarà en el transcurs de la malaltia, en els dubtes i les dificultats que puguin sorgir durant el procés i quan la persona és al domicili.
Quins són els reptes principals del futur pel que fa a treball social sanitari?
El treball social sanitari té, des del meu punt de vista, tres reptes principals: continuar treballant per al reconeixement de l'especialització sanitària, seguir la formació en salut i fer recerca i publicar moltíssim més: fer ciència!
Contacte de premsa
-
Redacció