La ciberestafa amorosa deixa el cor trencat i la butxaca buida

Amb mal d'amors i sense diners. Així acaba la víctima del que es coneix com a romance scam (estafa romàntica), un delicte que en èpoques com el Nadal s'intensifica. "És un tipus d'estafa en què el delinqüent s'aprofita de la vulnerabilitat emocional de la víctima per fer-li creure que s'està gestant una relació sentimental entre ells, quan en realitat el que vol és demanar-li diners un cop ha aconseguit la seva confiança", explica Enric Soler, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i psicòleg relacional. Només als Estats Units es van estafar 1.300 milions de dòlars el 2022 amb aquesta pràctica. Un total de 70.000 persones van denunciar haver estat víctimes d'aquest tipus de delicte, mentre que la quantitat robada es va situar en una mitjana de 4.400 dòlars per persona. Segons la Comissió Federal del Comerç dels Estats Units, Instagram i Facebook, per aquest ordre, són els canals més populars per executar aquestes ciberestafes. A Espanya el degoteig d'aquest tipus de casos també és constant, com el de l'estafa de 57.000 euros que va patir una dona d'Alacant el febrer passat.

"El Nadal és una època vinculada a les relacions emocionals i en què sembla que estar sol sigui una desgràcia", reflexiona Soler. "En tenir més temps lliure, i afegint-hi la fantasia d'any nou, vida nova, no és estrany que hi hagi moltes víctimes que es posin a disposició d'aquest tipus d'estafadors", apunta. Marc Balcells, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC i expert en criminologia, afegeix que els ciberdelinqüents no sempre actuen en solitari. "Sovint són bandes organitzades que tenen potencial per estafar moltes víctimes alhora".

Però quin és el perfil d'aquests estafadors? Segons Soler, acostumen a ser homes amb trets de personalitat narcisistes i psicopàtics. "No dubten a utilitzar qualsevol estratègia manipuladora sense la més mínima empatia cap a la víctima", relata. A més, aprofiten l'anonimat de les xarxes socials per amagar la seva identitat. Balcells detalla que en molts casos utilitzen fotos robades d'un perfil ja existent o directament fan una suplantació d'identitat d'aquest perfil, fet que també suposa un delicte. "Els delinqüents trien els perfils falsos que poden tenir més èxit a l'hora d'atreure les seves víctimes, com el d'un home de mitjana edat, atractiu, amb estabilitat emocional, laboral i econòmica", exemplifica.

Dones independents econòmicament

Pel que fa a les víctimes, són dones de mitjana edat que tendeixen a pensar que la vida no té sentit sense tenir parella o se senten socialment discriminades per aquest fet. "És possible que moltes hagin tingut experiències amoroses traumàtiques o dols per separacions que no han aconseguit superar. Omplint el buit que hagi deixat l'anterior parella, ni que sigui virtualment, creuen que podran estalviar-se el dolor d'aquesta pèrdua", apunta Soler.

Els diferents estudis fets sobre aquest tipus d'estafa, afegeix Balcells, conclouen que són dones que solen treballar i tenen independència econòmica, amb una mitjana d'ingressos de 35.000 euros anuals nets. El 60 % tenen un grau universitari i, d'aquestes, el 40 %, un màster, mentre que el 40 % restant tenen estudis secundaris o diversos títols obtinguts als seus centres de treball. També tenen en comú que fa més de dos anys que estan en llocs de cites i que anteriorment han quedat amb alguns candidats però mai han tingut una relació seriosa. "Són dones que cerquen una relació duradora en el temps i comparteixen un ideal romàntic de l'amor, i així ho fan saber al delinqüent en les primeres cites, fet que encara propicia més la seva victimització", puntualitza Balcells.

En general, la relació entre víctima i estafador, expliquen els experts, s'inicia en un lloc de cites web (segons la web Statista, gairebé un 13 % de la població espanyola utilitzava aquestes aplicacions el 2021) o per les xarxes socials. Un cop han fet el contacte, relata Balcells, la comunicació, que acostuma a ser diària per establir una relació de confiança, es trasllada al correu electrònic, a la missatgeria instantània (com la xarxa WhatsApp) o, fins i tot, a trucades telefòniques per aprofundir en la relació. "És un treball d'engany fet a consciència, que segueix patrons prèviament planificats per acontentar la víctima, que viu el seu amor en un núvol allunyat de la realitat", explica l'expert en criminologia. Després que la parella es declari el seu amor, el ciberdelinqüent comença una trama inventada per acabar demanant diners. "Pot ser des d'una mort tràgica i sobtada fins a l'intent de viatjar al país de la víctima per veure-la, amb tots els impediments possibles per fer-ho, com el pagament del bitllet, les factures o les tarifes mèdiques que li hagin quedat pendents. Perquè la víctima el cregui, ell sempre explica que, encara que és solvent i en molts casos ric, actualment té problemes a causa de tota classe de circumstàncies per poder aconseguir els diners", exemplifica Balcells. Al principi, les quantitats que es demanen són relativament petites, concreten els experts, i van augmentant a mesura que la víctima va pagant.

El fet d'amagar-se sota perfils falsos, indica Balcells, dificulta "enormement" enjudiciar els infractors. Ara bé, Soler recorda que tota informació digital deixa rastre i, per tant, es pot acabar enxampant el ciberdelinqüent. "El que més ho dificulta és la vergonya que sent la víctima per haver estat estafada, que fa que no acabi denunciant-lo", apunta. Els experts, però, deixen clar que, per evitar ser el punt de mira d'aquests ciberestafadors, el primer pas és ser coneixedors d'aquest tipus de delicte. "Cal calma, precaució, no voler córrer, no viure amb por i, sobretot, no lliurar-se al primer que fa promeses per internet", conclou Balcells.