Com afectarà la digitalització el camí d'una Europa verda?

Un robot que, gràcies a la intel·ligència artificial (IA), recull les males herbes. És només un exemple de l'impacte positiu que pot tenir la transició digital en un sector com el de l'agricultura. Ara bé, aquesta digitalització també pot mostrar la seva part negativa, com ara que el seu desenvolupament acabi afavorint les grans explotacions en detriment dels petits agricultors.

La Jornada sobre Sostenibilitat, Transformació Digital i Medi Ambient, que els Estudis d'Economia i Empresa de la UOC organitzen per a dimarts vinent, 7 de maig, debatrà precisament els pros i els contres dels vincles que hi ha entre la transició verda (en els seus diferents sectors, des de l'agricultura fins a l'energia) i la digital. Aquesta transició és un dels debats clau d'Europa des del Pacte Verd Europeu del 2019. "La digitalització té un paper important en la transició ecològica europea, molt centrada a aconseguir que Europa sigui un continent neutre en carboni el 2050", explica Hug March, catedràtic dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC i investigador del grup TURBA. De fet, recorda March, la pandèmia va reforçar encara més la necessitat d'aquest gir digital en els diferents àmbits. "Els fons Next Generation es vinculen amb moltes estratègies de digitalització de diferents sectors que interaccionen amb el foment de la sostenibilitat i la transició ecològica", matisa.

En àmbits com l'agricultura, per exemple, la digitalització pot ser pionera, amb l'ús de drons, o més quotidiana, amb la utilització del WhatsApp entre pagesos o per fer pràctiques agrícoles. El mateix passa en el sector de l'energia amb les aplicacions lligades a monitorar el consum i la producció d'energia pròpia quan es tenen plaques solars. "A la jornada ho entomem d'una manera en què no es nega que hi puguin haver beneficis positius en aquestes transicions, però també cal una perspectiva crítica i explorar quins són els inconvenients principals de l'aplicació de totes aquestes tecnologies", puntualitza l'investigador de la UOC.

L'altre gran repte que abordarà la jornada és l'efecte de la IA —tenint en compte que és una tecnologia clau de la transició digital— sobre la sostenibilitat. "La relació entre la IA i la sostenibilitat és complexa i multidimensional perquè el vincle és alhora favorable i desfavorable", explica Joan Torrent, catedràtic dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC i investigador principal del grup I2TIC. Entre els aspectes favorables, Torrent destaca l'eficiència i els premis salarials entre les organitzacions i les persones. "Des del punt de vista de l'organització social, algoritmes i tasques massives, pot ajudar a reduir desigualtats en augmentar els intercanvis digitalitzats de tota mena de recursos, productes, serveis o usos de béns propietaris i no propietaris", explica Torrent, que posa com a exemple les plataformes digitals com Airbnb, Cabify o Vinted. "En sostenibilitat ambiental, la IA pot ser molt útil per predir i organitzar els efectes del canvi climàtic", afegeix.

Ara bé, segons el catedràtic de la UOC, també hi ha un ventall ampli d'aspectes que són limitants. "És el cas dels problemes i límits econòmics i socials vinculats amb biaixos, usos no ètics, polaritzacions i desigualtats de tota mena entre persones i també entre empreses. En l'àmbit mediambiental, també tenim noves divisòries vinculades als efectes rebot de l'eficiència, la despesa energètica o la geoestratègia de la IA", apunta.

La inauguració de la jornada, que es farà al campus de la UOC, anirà a càrrec del director dels Estudis d'Economia i Empresa, Xavier Baraza, i el vicerector d'Aliances, Comunitat i Cultura, Manel Jiménez. Entre els experts de la UOC que hi participaran, hi ha Zora Kovacic, investigadora Ramón y Cajal dels Estudis d'Economia i Empresa & TURBA, IN3; Lucía Argüelles, investigadora Juan de la Cierva dels Estudis d'Economia i Empresa & TURBA, IN3; Cristina Cano, professora dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació i investigadora de WINE, IN3, i Andreas Kaltenbrunner, director del grup de recerca AI and Data for Society de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3). Alhora, intervindran Pedro Meseguer, investigador científic de l'Institut d'Investigació en Intel·ligència Artificial, IIIA-CSIC a la UAB, i Esteve Almirall, catedràtic a ESADE i director del Centre d'Innovació en Ciutats.