19/3/24 · Cultura

El llenguatge dels videojocs dins l'argot adolescent: una tendència a l'alça

Gran part del vocabulari dels videojocs ha passat a formar part del llenguatge habitual dels adolescents, fet que millora el seu nivell d'anglès
un jove jugant a videojocs

Paraules pròpies dels videojocs han traspassat a l'argot juvenil i s'usen en altres contextos (Foto: Alex Haney / Unplash)

Path finding, banning, NPC, hater, buffejar... És probable que la majoria d'adults no sàpiguen què signifiquen aquestes paraules ni, encara menys, que les utilitzin habitualment. En canvi, formen part de la parla diària de molts adolescents i joves. Són mots en anglès —la llengua dominant en els nostres temps—, o adaptats al català des de l'anglès, que provenen dels videojocs i que els adolescents fan servir en el seu dia a dia, tant si són aficionats als videojocs com si no. I és que paraules que eren pròpies d'aquest entorn han traspassat a l'argot juvenil i s'usen en contextos que no són el dels videojocs. Per exemple, si algú diu que tal persona és un NPC, es refereix al fet que no té protagonisme ni criteri propi, perquè en els videojocs un NPC és un non-player character, un "extra" dins del joc.

Aquest és només un exemple de la gran diversitat de mots del món dels videojocs que han passat al vocabulari dels joves d'avui. Per a Ona Domènech, lingüista i professora dels Estudis d'Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), "l'adopció d'un llenguatge transgressor i propi dels joves no és un fenomen nou. L'argot juvenil ha existit en totes les èpoques i actualment els videojocs són un sector d'oci molt estès entre els joves, fet que ha provocat que gran part del seu vocabulari hagi passat a formar part del llenguatge habitual dels adolescents. Els joves són molt permeables als canvis i a les innovacions, i per l'etapa vital que viuen tenen necessitat de diferenciar-se i ser trencadors, i també utilitzen el llenguatge amb aquesta finalitat".

Domènech explica que aquest fenomen no és necessàriament negatiu: "En els últims anys hem viscut una revolució tecnològica tan potent que encara no sabem del cert com afectarà el canvi lingüístic, com influirà en l'evolució del català —o d'altres llengües—; cal que passi més temps per poder veure-ho amb perspectiva". A més, el fet que aquestes paraules noves formin part de la llengua dels adolescents no significa que ja hi quedin incorporades: "Moltes paraules noves són efímeres, pot ser que es quedin o que no. Els adults d'avui també tenien un argot propi quan eren adolescents i gran part d'aquell vocabulari ja ha desaparegut de la seva parla".

 

Abans el castellà... Ara l'anglès

Si fa unes dècades era el castellà la llengua que més influïa en el vocabulari juvenil en català, ara són mots procedents de l'anglès —de vegades adaptats— els que inunden les converses dels adolescents. "L'anglès és present no només en el llenguatge juvenil, sinó en tots els àmbits: la ciència, la tecnologia, la música... Internet és una finestra oberta al món i els joves són grans usuaris de les xarxes socials. Aquest lèxic anglòfon els està influint moltíssim", assegura Domènech. Així, expressions com ghosting —quan algú no et contesta els missatges—, obrir —començar una conversa per xarxes— o estalquejar —tafanejar les xarxes socials d'una persona— són part de la parla quotidiana d'adolescents i joves.

Alguns experts critiquen que la influència d'internet i les xarxes socials fa que els joves hagin perdut capacitats d'expressió lingüística. La investigadora de la UOC, que també forma part del grup de recerca IULATERM (de l'Institut de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra), assegura que "això no està demostrat; de fet, gràcies a les xarxes ara els joves escriuen i llegeixen més que abans. I és innegable que el seu nivell d'anglès ha millorat, perquè estan contínuament exposats a aquesta llengua".

Per als lingüistes com Domènech, la influència del llenguatge dels videojocs o les xarxes en el lèxic català no és tan preocupant com el fet que "es perdi l'essència estructural de la llengua, és a dir, en l'àmbit de la sintaxi, com ara els pronoms febles, les perífrasis i els règims verbals, etc. Perquè això sí que comporta la pèrdua de l'estructura que identifica la llengua i que la diferencia de les altres llengües, com per exemple el castellà". 

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits

Veure més sobre Cultura