Reptes i solucions en la salut mental dels menors

Al voltant d'1 de cada 7 nens presenta algun problema de salut mental, segons dades del Grup de Treball Multidisciplinari sobre Salut Mental en la Infància i l'Adolescència. Les principals organitzacions de psiquiatria infantojuvenil que integren aquesta organització alerten que els casos d'ansietat i depressió i els diagnòstics de TDAH s'han multiplicat per tres o quatre des del 2019, i que els comportaments suïcides han augmentat fins a un 59 %. Aquest augment ha estat especialment pronunciat després de la pandèmia del coronavirus, que va posar de manifest un greu augment dels problemes de salut mental entre aquest sector de la població. La jornada "El benestar emocional en la infància i l'adolescència", que se celebrarà el 4 d'abril al campus de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), agruparà experts en el camp de la salut mental dels menors per reflexionar sobre aquesta problemàtica des d'un abordatge multidisciplinari en què participaran especialistes de la psicologia, l'educació i l'acció social.

 "Les dades que s'han obtingut en els últims estudis epidemiològics sobre la salut mental dels nostres nens i adolescents són preocupants. També és cert que avui som més conscients de la importància del seu benestar emocional, fet que no es tenia en compte en les generacions anteriors", explica Alicia Álvarez, doctora en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), professora del grau de Psicologia de la UOC i directora assistencial i de recerca de la Unitat de Trauma, Crisi i Conflictes de la UAB. Per a Álvarez, una de les ponents de la jornada, "la societat ha viscut històricament a esquena de la infància; no se'ls ha tingut en compte. No és fins al 2010 que la Llei de la infància estableix que els nens tenen el dret de ser escoltats en processos que tinguin a veure amb ells", explica.

Adolfo Jarne, doctor en Psicologia per la Universitat de Barcelona (UB) i professor de Psicopatologia en aquesta universitat, ponent principal de la jornada, afirma que "hi ha el temor que la salut mental en els nens i els adolescents actuals estigui retrocedint respecte a la dels seus pares. És difícil saber-ho, perquè el benestar emocional és una cosa altament subjectiva. Encara que les condicions físiques i socials en general han millorat respecte a les generacions anteriors, el benestar emocional depèn només en una part d'això. El que sí que és cert és que actualment és un factor de preocupació pública important i que per primera vegada ha entrat en l'agenda de les institucions". Per a Jarne, com a societat "hem d'aspirar a acompanyar els nostres nens i adolescents en el seu camí per convertir-se en persones que puguin afrontar amb maduresa i autonomia les adversitats que sens dubte la vida els anirà posant en el camí".

Molta feina per fer... entre els adults

L'epidèmia de problemes de salut mental que vivim no afecta únicament la infància i l'adolescència. També s'ha produït un increment d'aquests trastorns entre la població general en els últims anys. Alicia Álvarez afirma que "com a adults tenim molta feina per fer des del punt de vista emocional per poder influir positivament en el benestar emocional dels nens. Una de les grans estratègies de prevenció és reconèixer les mancances que tenim com a adults. Si com a pares tenim un estil d'aferrament insegur, una falta d'autonomia personal..., tot això impacta en els nostres nens i adolescents, per la qual cosa és essencial que nosaltres també treballem aquests àmbits". L'estigma que han tingut els problemes de salut mental en la nostra societat —"en aquest país fins i tot estava mal vist anar al psicòleg", diu Álvarez— també ha influït en el fet que fins fa poc s'hagi ignorat aquesta problemàtica tan rellevant.

El rol d'internet i del mòbil

S'ha parlat molt i s'han realitzat un bon nombre d'estudis sobre la influència d'internet i l'ús del mòbil en la salut mental dels nens i adolescents, tot i que els resultats no són concloents. "Com és ben sabut, les tecnologies no són ni bones ni dolentes, ni ajuden ni perjudiquen. Tot depèn de l'ús que se'n faci", assegura Adolfo Jarne. Per a Alicia Álvarez, "les xarxes socials i el mòbil poden ser perjudicials si hi ha una addicció i quan l'autoestima de l'adolescent depèn de les xarxes socials, si bé és cert que durant l'adolescència, en totes les èpoques, tots hem depès del reforç i l'aprovació externa. Malgrat tot, les xarxes socials tenen un efecte amplificador d'aquesta necessitat". Així, la clau està —coincideixen els dos experts— en com s'utilitzi la tecnologia. "Per exemple, en la pandèmia internet va ajudar els adolescents a poder comunicar-se, i molts diuen que això els va salvar. Els efectes d'aquestes tecnologies els veurem a llarg termini", afirma Álvarez.

En la jornada del 4 d'abril, oberta a tota la comunitat UOC, també hi participaran experts com Eulàlia Hernández, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC i líder del projecte de recerca eHealthLit4Teen; Núria Fonoll, coordinadora del Programa Benestar per estar bé del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, i Marta Solé Pascual, de l'Àrea de Sostenibilitat Social, Cicle de Vida i Comunitat de la Diputació de Barcelona. A més, s'exhibiran els pòsters de treballs finals de l'estudiantat de la UOC que hagi tractat aquest tema de manera excel·lent, i es finalitzarà amb l'actuació del grup d'animació musical Xiula.