El testament del segle XXI: els desafiaments de gestionar la identitat i el patrimoni digital després de la mort

Els reels d'Instagram, una petita inversió en criptomonedes, les fotos emmagatzemades en el núvol, tot el correu acumulat durant anys. La transformació digital ha modificat la manera en què les persones interactuem amb el món i generem contingut, donant lloc a una identitat digital que persisteix més enllà de la pròpia vida de l'individu. Però què passa després de la mort d'una persona? Com es gestionen legalment les dades personals que romanen a internet i el patrimoni digital de la persona difunta? I fins a quin punt el marc normatiu està preparat per protegir la privacitat i, al mateix temps, facilitar la gestió d'aquest llegat electrònic?

Aquestes són algunes de les qüestions clau que aborda en el seu últim article Tatiana Cucurull Poblet, investigadora del grup Fiscalitat, relacions laborals i empresa (TAXBUSINESS) i també professora dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). El paper, "Generaciones digitales: El legado sucesorio de las redes sociales", ha estat publicat en la Revista Crítica de Derecho Inmobiliario. "La successió i la gestió del patrimoni digital després de la defunció del seu titular són una qüestió complexa. Requereixen una adaptació urgent i contínua del marc jurídic", subratlla la investigadora.

La identitat, el patrimoni i l'herència digital

Internet ha deixat de ser una eina més en la nostra vida per convertir-se en un espai en què cada vegada hi passem més temps i hi fem més coses. Avui, interactuem, ens divertim, treballem, aprenem, gaudim de la cultura, comprem o gestionem les nostres finances de manera digital. Tot això conforma el que es coneix com a identitat digital o identitat online, que els últims anys s'ha consolidat com una extensió de la identitat física de les persones. Aquest concepte inclou no només les dades bàsiques d'una persona, sinó també l'empremta que aquesta deixa a la xarxa a través de la interacció contínua i la creació de contingut.

En aquest context, l'auge de les xarxes socials ha estat clau. Segons les últimes dades de l'Interactive Advertising Bureau (IAB), el 86 % dels internautes entre 12 i 74 anys utilitza les xarxes socials a Espanya. WhatsApp, Instagram i YouTube són les més utilitzades, però TikTok, Telegram, X (abans Twitter) i Twitch també són molt rellevants. Aquestes plataformes no només tenen un ús social, sinó també professional, i emmagatzemen una gran quantitat d'informació sobre els seus usuaris, la qual cosa planteja desafiaments importants en termes de protecció de dades i de gestió del patrimoni digital després de la defunció del titular.

A més, tal com conclou l'article de la investigadora de la UOC, la gestió de l'herència digital és força més complexa que la gestió de l'herència tradicional, ja que el patrimoni pot incloure tant fotos, vídeos o textos compartits a les xarxes socials com actius digitals amb valor econòmic (com criptomonedes o criptovalors no fungibles, coneguts com a NFT).

"Sota el marc legislatiu actual, la identitat digital d'una persona difunta es converteix en herència digital. La seva destinació es regeix per la Llei orgànica 3/2018 de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals. A més, en el cas de Catalunya, es regeix també per la Llei 10/2017 de les voluntats digitals", explica Tatiana Cucurull. "Ambdues legislacions faculten determinades persones, que normalment són els familiars, per contactar amb els proveïdors de serveis digitals i fer les gestions oportunes".

El dret a la intimitat davant el dret a heretar

La revolució digital que està travessant el món les últimes dècades avança molt més ràpid que els marcs normatius que busquen donar seguretat i regular els nous desafiaments que sorgeixen entorn d'internet. Entre alguns dels punts de millora detectats durant la recerca, Tatiana Cucurull, adscrita a UOC-DIGIT, assenyala que la normativa que regula l'herència digital no diferencia entre béns amb valor patrimonial i béns de caràcter personal, no garanteix que els hereus puguin gestionar aquesta herència sense interferir amb la privacitat de la persona difunta, ni regula el paper de les plataformes digitals en tot plegat.

"És imperatiu aclarir i unificar la naturalesa jurídica dels actius digitals. La llei ha de distingir clarament entre els béns amb valor patrimonial, com criptomonedes o dominis web, que s'han d'integrar explícitament en el Codi civil mitjançant mecanismes estandarditzats de valoració i transmissió, i els béns de caràcter personal, com comptes de correu o xarxes socials, en què cal prioritzar la voluntat expressa de la persona difunta i el dret a la intimitat pòstuma", puntualitza la investigadora de la UOC.

"A més, per garantir l'execució de les voluntats sense vulnerar la privacitat en vida, la legislació ha d'oferir solucions segures per al dipòsit de contrasenyes, sistemes que només permetin al marmessor l'accés al llegat digital després de la defunció, per evitar així riscos de seguretat o intrusió en la vida del titular", afegeix.

D'altra banda, Cucurull creu que cal establir un termini màxim i raonable de temps per obligar els proveïdors de serveis a atendre les sol·licituds dels hereus o dels marmessors. Per a això, i tenint en compte que la majoria dels proveïdors són a l'estranger, és fonamental impulsar una normativa harmonitzada a escala europea. "En definitiva, la legislació hauria d'evolucionar i centrar-se a harmonitzar la protecció de la intimitat pòstuma amb el dret successori sobre el patrimoni digital", conclou Cucurull.

"Generaciones digitales: el legado sucesorio de las redes sociales". (2025). Revista Crítica de Derecho Inmobiliario, 809, 1287-1320. https://doi.org/10.36151/rcdi.2025.809.02

Aquesta recerca de la UOC, emmarcada en la missió Transició digital i sostenibilitat, afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU número 16: pau, justícia i institucions sòlides.

Recerca amb impacte i vocació transformadora

A la UOC entenem la recerca com una eina estratègica per avançar cap a una societat de futur més crítica, responsable i inconformista. Des d'aquesta visió, desenvolupem una recerca aplicada, interdisciplinària i connectada amb els grans reptes socials, tecnològics i educatius. 

Els més de 500 investigadors i investigadores i els més de 50 grups de recerca de la UOC treballen al voltant de cinc unitats de recerca centrades en cinc missions: educació al llarg de la vida, tecnologia ètica i humana, transició digital i sostenibilitat, cultura per a una societat crítica, i salut digital i benestar planetari.

A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Més informació: www.uoc.edu/ca/recerca