"La gent no és conscient que el 90 % del codi de ChatGPT prové de la recerca universitària"

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) va organitzar entre el 9 i l'11 d'abril la Conferència Internacional sobre Xarxes d'Informació Avançades i Aplicacions, AINA-2025, una cita de referència per als investigadors i professionals de matèries com la intel·ligència artificial (IA), la ciberseguretat i la computació distribuïda. Un dels ponents més destacats de la trobada va ser Cecilio Angulo, president de l'Associació Catalana d'Intel·ligència Artificial, doctor en matemàtiques aplicades i catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Al ritme que evoluciona la tecnologia, pràcticament es pot dir que ha passat una eternitat des del 2013, any en què es va celebrar per primera vegada el congrés AINA a Espanya. Com ha canviat el sector tecnològic des de llavors?

Principalment, cal destacar la revolució relacionada amb la intel·ligència artificial, que abasta tots els sectors. Fins al punt que ja fa uns quants anys que quan visites el Mobile World Congress tot és IA, IA i més IA. I, en el fons, té sentit: al final, un mòbil no deixa de ser un ordinador més portàtil que el que fem servir habitualment. O, a la inversa, un portàtil és com un mòbil amb una pantalla més gran. És una dualitat que cada cop es veu més clarament que tendeix cap a un element únic. I durant aquest període hem passat de fer aplicacions d'IA més o menys vistoses a un punt en què la tecnologia ja és transparent i utilitzes la IA sense haver de donar-li gaire pompositat, és a dir, que ja s'aplica per defecte.

I prèviament també hi va haver la revolució del núvol, oi?

Correcte, és un altre canvi molt important dels darrers anys. Tot ho hem portat al cloud i al web. Antigament, tothom volia tenir màquines i més màquines per poder computar i treballar. Avui en dia tot això ja està superat. Hem tornat a tenir poc més que terminals i tot es fa amb algun servidor que no saps on és ni com treballa. Mentre et doni servei, ja en tens prou. I crec que ara som a les portes d'un tercer canvi que també pot ser transcendental i que penso que en algun moment arribarà: la tecnologia quàntica, que tindrà una gran implicació en matèria de ciberseguretat i en com donar més fiabilitat als sistemes que estan treballant de manera distribuïda.

I entenc que, evidentment, aquests canvis s'han traduït també en el congrés i en la tecnologia i la recerca que s'hi mostren.

Exacte, la tecnologia de xarxa s'ha hagut de modificar amb aquestes eines noves. Hem passat de capes que s'acosten al maquinari a capes de compartició i de xarxa que són en un nivell superior. Jo sempre dic que per plantejar una solució informàtica, primer has de tenir energia, després has de disposar de maquinari, més tard has de tenir un programari i ara ja has de menester una IA. I amb el tema de les xarxes passa exactament el mateix. Hem passat de les xarxes que es connectaven i parlaven entre si a través d'un protocol predefinit a sistemes més intel·ligents, en què intentes que segueixin unes regulacions que permetin treballar de forma més flexible.

Per què és important que congressos com AINA-2025 se celebrin a Barcelona?

Primer, és important que es facin, perquè poder intercanviar coneixements des de diferents punts de vista sempre ha estat clau per a la recerca científica. Si, a més a més, se celebren a Barcelona, encara millor perquè hi pot haver més implicació dels investigadors i el sector tecnològic local. Al final, en aquests congressos tenen importància les recerques que s'hi presenten, però segurament encara en té més la xarxa de contactes que hi pots fer. Estar en contacte amb especialistes de tot el món per establir aliances o futurs treballs conjunts sempre ajuda a millorar. I si es fa a Barcelona, hi ha més possibilitats que la gent de les nostres universitats hi puguin anar.

Globalment, com està la recerca sobre les tecnologies associades a les xarxes d'informació avançades i les aplicacions que s'hi relacionen? Hi ha gaires recursos per fer-ne?

Sí, n'hi ha molts perquè al darrere hi ha grans empreses tecnològiques, com per exemple pel que fa a la recerca en cloud. A més, cada cop tendim a treballar sobre unitats més petites, fent que els usuaris i usuàries tinguin un accés fàcil i transparent als servidors. En conseqüència, tant és que la teva feina s'executi en un servidor o en un altre. El sistema t'ha de respondre i ho ha de fer prou ràpidament perquè tu no te n'adonis. Jo, quan treballo amb supercomputació, no sé si el que estic executant s'està fent aquí, a Romania o a Turquia. El que vull és que vagi de pressa i que funcioni correctament i cap aquí va orientada la nostra tasca.

I, en aquesta cursa per evolucionar tots aquests recursos, quin paper desenvolupen les universitats en vista de la puixança de les empreses privades?

Jo em dedico a la IA i estic més en contacte amb la recerca en les capes superiors de la programació. I el que observo és que totes aquestes empreses que ara estan en boca de tothom estan aprofitant tota la recerca que han fet durant molts anys les universitats, així que estaria bé veure com en faran un retorn. Per exemple, la gent es meravella amb ChatGPT, però no sap que més del 90 % del codi escrit perquè això funcioni prové de la recerca universitària. És codi lliure que les universitats hem generat. No estic traient mèrit al fet que s'hagi aconseguit que això sigui productiu, ni al risc que representa dur-ho al mercat i que funcioni. Però que la base procedeix de les universitats és innegable i està bé dir-ho.

I les universitats poden intentar arribar a estadis més aplicats i menys de base o teòrics?

Jo crec que si mirem qui va publicar recerques a AINA-2013 i qui ho ha fet a AINA-2025 ens sorprendríem de veure la gran quantitat de gent que ara ja col·labora de manera més regular amb l'empresa. Les universitats estan arribant ràpidament a nivells tècnics de solució més alts, molt més evolucionats i pròxims als mercats. I, a la vegada, a les empreses cada cop els interessa més estar en contacte amb l'acadèmia i saber com més aviat millor què s'està maquinant i què està funcionant en el camp teòric, perquè estan fent una inversió molt forta en recerca i innovació i no es volen quedar fora de joc.

Quin és el nivell d'aquesta recerca acadèmica a Espanya i a Catalunya?

El nivell és alt i la prova és que sempre tenim per aquí voltant empreses grans buscant col·laboracions amb nosaltres i molta gent que hi va treballar també. Hi ha molts headhunters cercant gent per emportar-se-la a l'empresa. Quina és la gran diferència entre els uns i els altres? La més important és la inversió que hi pots dedicar. En l'àmbit universitari no et pots plantejar construir solucions que siguin tan universals, tan robustes i amb tants usuaris com les que es poden crear des de l'empresa privada. Però, igualment, dins del nostre camp d'actuació, jo crec que estem al primer nivell.

Un dels temes del moment és la ciberseguretat, de la qual es va parlar, i molt, a AINA-2025. Hi ha analistes que diuen que és el camp on es lliuraran les pròximes guerres entre estats i, a la vegada, estem observant grans potències mundials associades amb líders tecnològics. Des del cor del sector tecnològic, com ho viviu? Què en penseu, d'això?

Hi pot haver moltes aproximacions. La primera: pensar que el primer camp de batalla el tenim a casa nostra. Hem vist fa poc que hi ha atacs ben a prop que tenen èxit i s'emporten informació molt sensible. Et pots imaginar que altres entitats rebem atacs com aquest cada minut i hem de tenir la màxima capacitat de resposta. Tot i que siguem institucions públiques, les solucions de seguretat de què disposem són pròpies i aconseguim que no passi res. Així que no anem malament.

Deia que hi havia diverses aproximacions…

Sí, la segona té a veure amb qui lluita contra els ciberatacs i qui els origina. Poder promoure ciberatacs per veure com els controles no és dolent. És necessari, perquè totes les solucions de seguretat que crees s'han hagut de provar abans. El que pot ser dolent és la intenció que puguis donar a un ciberatac. I aconseguir que no hi hagi aquesta mala intenció ja és un tema més humanístic i sociològic que se m'escapa.

A vostè i crec que a tothom…

I encara plantejo un tercer element: aquests ciberatacs i les respostes que s'hi puguin donar es poden fer des de molts nivells. Començant pels més baixos, com el maquinari, i passant pel programari, però darrerament també hem vist que arriba a fórmules com les fake news, que també es poden considerar una altra mena de ciberatacs. És una qüestió complicada i amb molts nivells en què s'haurà de treballar considerablement.

Un altre tema que interessa molt i que també va tenir un gran pes al congrés és el que té a veure amb la sostenibilitat de totes aquestes tecnologies tan avançades. Cap a on evoluciona la qüestió? Podem esperar una tecnologia potent, evolucionada i també sostenible?

La pregunta és què considerem sostenible. Jo defenso que no és més net qui més neteja, sinó qui menys embruta. Per exemple, en el meu camp, el de la IA, es diu que qualsevol prompt que es fa servir amb ChatGPT consumeix trenta vegades més recursos de xarxes i centres de dades que una cerca de Google. D'acord, pot ser cert. Però la gent que utilitza prompts amb ChatGPT generalment ho fa per un tema productiu. Algú es planteja quant gasten, per exemple, tots els milions de mems i de fotos de gatets que s'envien cada dia per WhatsApp? Perquè pot ser que tu gastis més recursos enviant aquestes imatges de poc valor que jo amb un prompt productiu. Si mirem quanta energia s'ha consumit enviant totes les fotos de la calçotada de dissabte, segurament ens endurem una sorpresa. Tothom vol aconseguir el mínim consum possible d'energia, això és obvi, però culpabilitzar d'aquest consum alt d'energia l'ús d'aquesta mena de solució més intel·ligent és fals i pervers. Hi ha un consum de recursos més elevat, evidentment, però també un autobús consumeix més que un cotxe i la solució és l'autobús, no trenta cotxes.

Un altre tema candent del moment sobre el qual ja hem parlat, però que també és la seva especialitat: la intel·ligència artificial. Som conscients del moment en què vivim i de com ens està impactant? Perquè vostè fa dècades que s'hi dedica…

Aquí el tema no és què estàs fent, sinó com ho percep la societat. La gent no és conscient de la quantitat de tecnologia que cal tan sols per poder fer una trucada de telèfon normal i corrent entre dues persones. Imagina't amb la quantitat de gent que hi ha al món i la diversitat de vies de comunicació que tenim. Satèl·lits, cables submarins, xarxes, centres de dades, de processament… Tot això és invisible per a la gent, i, en canvi, al·lucinen amb eines com ChatGPT, que són molt productives, però que, en l'àmbit de la recerca, no n'hi ha per a tant. La IA no és un invent d'ara, jo ja vaig fer la tesi doctoral sobre això fa trenta anys. Però llavors era complicat explicar què estava fent i ara la gent ho pot visualitzar molt més fàcilment i ho troba fantàstic.

Però la teoria que hi ha darrere la IA generativa és de fa deu anys, no és tan avançada.

Exacte, però ara hi ha un hype que ens situa davant la necessitat de reconèixer que hem de transformar la manera com es transmeten els coneixements. La idea que tot és a internet ja fa anys que la tenim. Llavors, per què continuem explicant tot això que ja és a internet? És allà. Ara cal aplicar el criteri per distingir què és interessant i què no. La IA està evidenciant que la societat s'ha de posar al dia i fer canvis estructurals. Fa anys que en parlem, però no s'hi fa res.

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.