"És molt important aportar una mirada orientada a la millora permanent i a la innovació, amb l'objectiu de formar mestres competents, crítics i compromesos"

Ja graduats els primers estudiants del grau d'Educació Primària de la UOC, la data que cal recordar és ara el 25 de setembre del 2025, quan començarà la nova edició d'aquest programa. La nova directora, la professora Maite Fernández-Ferrer, ens explica en aquesta entrevista les claus de la nova etapa del grau, tenint molt en compte els temps transformadors que vivim.

Què significa assumir la direcció del grau d'Educació Primària en aquesta etapa de consolidació?

Assumir la direcció del grau d'Educació Primària en aquesta etapa significa, primer de tot, donar continuïtat a la feina vocacional i molt ben feta fins ara pel professor Toni Badia, consolidant el seu llegat i, a la vegada, aportant noves perspectives que puguin enriquir la formació de les futures mestres. I, en segon lloc, significa sentir la il·lusió i la responsabilitat de poder assentar i enfortir un projecte que posa al centre l'educació com a motor de transformació social, sobretot en el moment clau en què es troba de continuar creixent amb solidesa i sentit. 

És a dir, després d'uns primers anys d'implantació, crec que ens trobem davant el repte de garantir allò que ens fa únics com a grau en una universitat oberta: una docència de qualitat, flexible i profundament connectada amb les necessitats reals de les escoles i de la societat. Per això, penso que aquesta nova etapa és clau per continuar aprofundint en els valors que han definit el projecte fins ara –rigor, innovació pedagògica, compromís amb la societat…–, però també per consolidar un model d'ensenyament i aprenentatge que situï l'estudiantat al centre, garantint aquesta formació actualitzada i alineada amb els reptes actuals de l'educació primària. Tot això pren encara més sentit si entenem la formació de mestres com un cicle que es nodreix contínuament: formem mestres que, alhora, formaran les generacions futures, creant un cercle virtuós que impacta directament en la qualitat de vida i la cohesió social de la ciutadania.

Quins reptes afronta ara mateix el grau?

Penso que, justament ara que el grau ja s’ha desplegat del tot, és una oportunitat per treballar braç a braç amb un equip docent compromès, per aprofundir en la relació amb l'entorn, les escoles i els centres de pràctiques, i per anar assegurant que les i els estudiants es formen amb les eines i en les competències que avui necessita la professió docent. En aquest sentit, per a mi dirigir aquest grau vol dir vetllar perquè cada decisió –des de la planificació curricular fins a la coordinació del professorat– contribueixi a garantir aquesta experiència d'aprenentatge coherent, de qualitat i orientada a preparar mestres capaces d'afrontar els reptes educatius presents i futurs.

Per això, a banda d'assegurar la continuïtat d'un projecte ja sòlid, per a mi és molt important fer-ho aportant-hi una mirada orientada a la millora permanent i a la innovació, amb l'objectiu de formar mestres competents, crítics i compromesos amb aquests reptes. Penso fermament que la direcció ha de contribuir a reforçar la vinculació del grau amb les necessitats i tendències actuals del sistema educatiu, promovent valors com la inclusió, la sostenibilitat o el compromís ètic, sempre alineats amb l'estratègia institucional de la UOC.

Com estan evolucionant el rol i els reptes dels nous professionals de l'educació primària en el context actual canviant i de cara al futur?

És clar que les i els professionals de l'educació primària afronten avui una realitat social i educativa complexa i en plena transformació, marcada per fenòmens com la irrupció de la intel·ligència artificial i la crisi climàtica, que plantegen nous reptes socials i sense precedents. Davant aquest escenari, és imprescindible que la formació dels futurs mestres s'adapti per preparar-los per a un futur incert i canviant, dotant-los de les competències necessàries per acompanyar i liderar processos d'aprenentatge que responguin a aquestes demandes emergents.

Per això, en primer lloc, el rol del professional de l'educació primària s'ha de centrar en la promoció de l'aprenentatge al llarg de la vida, així com en fomentar l'autoregulació del procés d'aprenentatge en el seu alumnat. No es tracta només de transmetre coneixements, sinó d'ensenyar a aprendre, a reflexionar i a ser crítics i responsables en un món en evolució constant. Això implica que la formació inicial de mestres ha de continuar incorporant de manera prioritària un model d'aprenentatge centrat en l'estudiantat, que promogui la seva responsabilitat activa i el desenvolupament competencial. 

En segon lloc, enmig del debat sobre com la intel·ligència artificial transformarà l'educació formal i informal, la figura de la mestra ha de transcendir el rol tradicional de transmissora de coneixements. S'ha de convertir en una facilitadora, una guia que acompanya l'alumnat en la construcció del seu propi coneixement i en el desenvolupament d'una saviesa pròpia. Aquest acompanyament implica que l'aprenentatge i l'avaluació s'entenguin com un procés integrat i dialògic, en què la formació docent garanteixi que l'estudiantat adquireixi competències avaluatives sòlides que permetin una retroalimentació efectiva i significativa. En aquest sentit, és cert que la mateixa integració de la digitalització i de les noves tecnologies, incloent-hi la intel·ligència artificial, es pot convertir en un element ineludible per a la personalització de l'aprenentatge i la innovació metodològica en el grau, sempre, és clar, des d'un ús crític, ètic i responsable.

En tercer lloc, la mestra del futur haurà de fer front a la transformació curricular impulsada per un nou model competencial en què destaca la importància de l'educació per a la sostenibilitat, la inclusió i la diversitat, d'acord amb els ODS. Aquesta nova arquitectura curricular s'hauria de basar en l'ús de metodologies actives, que permetin una personalització més gran de l'aprenentatge, tenint en compte les necessitats de cada alumna. Per tant, les futures mestres haurien de poder innovar, desenvolupant un model educatiu en què l'alumnat sigui el centre del procés d'ensenyament i aprenentatge. 

Com s'ha de gestionar el multilingüisme a les aules?

En el context en què ens trobem, les i els mestres han de saber gestionar la diversitat lingüística de l'aula, garantint l'ús del català com a llengua vehicular, però també promovent una educació inclusiva que valori la pluralitat cultural i lingüística. Així, la formació ha de preparar docents amb la capacitat d'entendre i integrar aquestes diverses realitats amb un enfocament que enforteixi la identitat cultural catalana, però des d'una mirada oberta i inclusiva.

I, finalment, i per tot el que ja s'ha dit, la flexibilitat i la interdisciplinarietat es perfilen com a competències imprescindibles. Les mestres del futur han de ser capaces de trencar amb esquemes tradicionals, treballant en equip i construint comunitats educatives sòlides que afavoreixin la col·laboració, la pertinença i un canvi cultural profund en l'escola i el seu entorn. Aquest nou paradigma situa el mestre com a agent actiu de transformació social, capaç de generar impacte no només en la seva escola, sinó també en l'àmbit global.

Per tot això, penso que ara mateix és imprescindible consolidar un nou marc comú de referència de competències professionals docents que orienti la formació i el desenvolupament de mestres en aquest context. Això assegurarà que les i els futurs professionals adquireixin les habilitats, els coneixements i els valors necessaris per afrontar els reptes del segle xxi amb un enfocament que integra la responsabilitat social, les noves tecnologies i una visió de l'aprenentatge permanent, alineada amb els compromisos de l'Agenda 2030 i amb la missió transformadora de l'educació.

Quines noves perspectives o línies de desenvolupament es volen aportar al grau?

Per a mi, en primer lloc, un dels pilars fonamentals del nou projecte és la participació col·lectiva i transversal de tot l'equip docent i de l'alumnat. M'agradaria sistematitzar un model en què no només s'imparteixin continguts, sinó que també es generi un espai de construcció conjunta del perfil professional que volem formar. Per això, m'agradaria impulsar jornades participatives i processos de retroalimentació contínua com a eina estratègica per posar en comú experiències, reptes i propostes d'innovació educativa. Això permetria anar ajustant el grau d'una manera dinàmica i contextualitzada a aquests reptes que he anat mencionant fins ara. Tot això requereix, també, imaginació per involucrar una comunitat docent i estudiantil que és diversa i deslocalitzada, aprofitant el potencial gegantí que té la UOC per connectar mestres arreu del territori i crear espais d'anada i tornada, de diàleg i col·laboració reals amb les escoles i els professionals. La nostra missió és fer que aquesta xarxa sigui viva i tingui retorn per al territori.

A més, m'agradaria posar al centre la formació integral de la persona, que va més enllà dels coneixements curriculars estrictes. Per això, en el projecte presentat es posa el focus a incorporar de manera explícita competències transversals com el pensament crític, la capacitat d'adaptació al canvi, la consciència ètica i social, i l'ús responsable de les tecnologies digitals. Per a mi aquestes són més que competències, diria que són metacompetències, imprescindibles per formar mestres que sàpiguen afrontar la complexitat de l'aula i de la societat del segle xxi.

Un altre aspecte clau és la participació activa de l'alumnat i de les primeres promocions, que ja a partir d'ara es començaran a inserir en el sistema educatiu com a mestres. La seva veu és fonamental per entendre com s'aplica el que aprenen a la pràctica i quines necessitats emergents hi ha. Espero que aquesta perspectiva ens permeti generar ajustos "en temps real" i fer que el grau sigui un veritable agent de canvi.

I pel que fa a la metodologia?

Pel que fa a la metodologia, com deia, el projecte vol continuar apostant per un model centrat en l'aprenentatge actiu, competencial i col·laboratiu. Volem que les i els estudiants siguin protagonistes del seu procés formatiu, amb una gran càrrega de pràctiques reflexives, treball en equip i resolució de problemes reals. Per això, cal continuar incorporant-hi formats i recursos digitals innovadors que facilitin l'aprenentatge flexible i adaptat a les necessitats de cada alumne, mantenint sempre els estàndards de qualitat. I és per això que el grau ha de continuar reforçant la vinculació amb la realitat pràctica, a través d'un pràcticum estructurat, de qualitat i ben coordinat, que permeti a les i els estudiants connectar els aprenentatges teòrics amb l'experiència real a les escoles i desenvolupar competències professionals clau i en el propi entorn.

També es destaca la importància de la formació en valors i en responsabilitat social i ambiental. En el projecte presentat per la direcció de grau ja es fa especial èmfasi en la integració de continguts que preparin els futurs mestres per abordar la diversitat, la inclusió i la sostenibilitat com a eixos transversals, no com a continguts addicionals. Això significa que cada assignatura i cada experiència educativa incorporen aquesta mirada global que entenem indispensable per a l'educació actual.

I un altre element del projecte, ja impulsat pel professor Toni Badia, és el compromís amb la millora contínua basada en l'evidència i la recerca educativa. Això ens permet identificar oportunitats de millora i innovació contínua, mantenint el grau sempre actualitzat i alineat amb les necessitats socials i educatives.

En definitiva, el projecte que es vol continuar té la perspectiva de situar l'educació i la formació de les i els futurs mestres en el centre d'un procés viu, integrador i transformador. El grau no només vol formar professionals competents, sinó també persones compromeses, crítiques i amb una mirada àmplia que els permeti adaptar-se als temps que vivim, anticipant-lo i transformant-lo.

Des del seu llançament el 2021, com ha evolucionat el grau pel que fa a matrícula, perfil de l'alumnat i percepció en l'àmbit educatiu?

Des del seu inici, el grau ha tingut només un semestre d'accés, el semestre de setembre, i l'evolució de matrícula ha estat marcada per les indicacions rebudes en l'informe de verificació, passant de 100 als 300 estudiants actuals en aquests quatre anys de desplegament. Properament, però, i fruit de la validació del Modifica presentat a principis d'aquest any, podrem passar també de manera gradual dels 300 als 1.000 estudiants els tres propers cursos, obrint també la matrícula el segon semestre de cada curs.

Quin balanç es fa de la implementació de les cinc assignatures de pràcticum? S'han generat bones sinergies amb els centres escolars?

La implementació de les cinc assignatures de pràcticum s'està consolidant progressivament (aquest semestre 2024-2 ja tenim implementats tots els cinc pràcticums), i ja s’ha creat un marc estable i de confiança amb els centres escolars, que es valora molt positivament. Tot i la complexitat, és clar que les pràctiques són clau per articular la connexió entre la teoria i la pràctica docent, i per preparar professionals reflexius i compromesos amb els reptes educatius actuals.

En aquest context, a partir del proper semestre (2025-1), introduirem una novetat important: l'estudiantat es podrà matricular en més d'un pràcticum simultàniament. Cal tenir en compte que, per al nostre estudiantat, fer pràctiques presencials és tot un repte. I això significa que qui ho desitgi podrà continuar cursant un pràcticum per semestre, però també hi haurà la possibilitat de cursar els cinc pràcticums en tres o quatre semestres. Aquesta mesura vol flexibilitzar el procés i oferir més marge per adaptar els períodes de pràctiques a les necessitats individuals, donant resposta a les diferents circumstàncies personals i acadèmiques. Confiem que aquesta acció facilitarà la incorporació progressiva a les pràctiques, millorant la coordinació amb els centres escolars i, sobretot, enriquint l'experiència formativa de l'estudiantat.

Cal destacar, a més, que la UOC disposa de diverses figures docents que donen suport a l'estudiantat durant el pràcticum: professors responsables d’assignatura, professors docents col·laboradors i supervisores de centre de pràcticums, que visiten els centres i mantenen un contacte directe tant amb la direcció com amb les i els mentors de les escoles. Aquest acompanyament és fonamental per garantir un seguiment proper i una experiència de qualitat.

El que cal extreure de tot això, a més, és que aquesta col·laboració estable amb els centres escolars ha permès generar sinergies positives que van més enllà del pràcticum mateix. S'ha establert un diàleg constructiu entre la universitat i els centres, que contribueix a alinear millor la formació inicial amb aquestes realitats i necessitats del món educatiu actual de les quals parlàvem, tot començant a crear una comunitat d'aprenentatge que beneficia totes les parts implicades.

Per tant, mantenim una mirada optimista i compromesa per consolidar i expandir aquestes pràctiques com a espais fonamentals per a la formació integral de les i els futurs mestres, amb un enfocament reflexiu, crític i pràctic.

Quines són les prioritats estratègiques per al futur del grau els propers anys?

Les prioritats estratègiques per al futur del grau en Educació Primària se centren a consolidar i projectar el grau com una formació de referència al territori, capaç de donar resposta als reptes actuals i futurs del sistema educatiu. Des d'aquesta perspectiva, en aquests moments hi ha sobre la taula diverses línies de treball clau que combinen aspectes pedagògics, organitzatius i de projecció territorial i institucional, i marquen les pautes de treball futur des d'aquesta nova direcció. 

En primer lloc, una prioritat essencial és optimitzar la coordinació del treball final de grau (TFG). Aquest és un moment acadèmic crucial per a l'estudiantat i per a la qualitat del títol. Per això, s'ha decidit que el TFG es pugui matricular en els dos períodes de matriculació, i començar-lo el setembre i el febrer –fins ara només es podia matricular el setembre de cada any acadèmic–. Aquesta revisió permetria millorar l'acompanyament individualitzat, distribuir millor la dedicació de treball i reforçar la vinculació entre el treball de recerca i les competències professionals que es volen potenciar en les futures mestres.

En segon lloc, es considera fonamental consolidar el català com a llengua vehicular del grau. Això implica assegurar que el català sigui llengua obligatòria en assignatures clau del pla d'estudis, amb l'objectiu de promoure no només la competència lingüística, sinó també el compromís cultural i social que això suposa en l'àmbit educatiu. Aquesta prioritat és coherent amb la missió de la UOC i també amb les necessitats del sistema educatiu català. Per tant, el que hem d'assegurar és que tot el professorat format en el campus català tingui un domini molt alt de la llengua i que el demostri en assignatures de diverses àrees de coneixement de les ciències de l'educació.

En tercer lloc, es vol explorar la possibilitat d'oferir el grau més enllà del territori català. Aquesta aposta territorial obriria la porta a nous perfils d'estudiants i permetria reforçar la projecció i el prestigi de la UOC com a universitat de referència en l'àmbit de l'educació a distància. Naturalment, aquest objectiu hauria d'anar acompanyat de garanties per preservar la qualitat i la identitat del grau.

En quart lloc, és imprescindible adequar el grau a les particularitats del nou Reial decret d'ordenació dels ensenyaments universitaris, especialment pel que fa a la distribució dels crèdits, a la formulació dels resultats d'aprenentatge i a la incorporació de les mencions. Aquesta adequació normativa és clau per garantir la validesa oficial i la competitivitat del grau, així com per facilitar la mobilitat i el reconeixement internacional del títol. I parlant de mobilitat, i amb el paraigües de l’OpenEU, es planteja impulsar una mirada més oberta cap a la internacionalització, que vagi més enllà de l'oferta territorial. Això podria incloure fomentar convenis i projectes conjuntament amb universitats i institucions educatives internacionals, promoure la mobilitat tant d'estudiants com de professorat, i participar activament en xarxes globals que permetin compartir coneixements i bones pràctiques.

En relació amb aquest quart punt, es vol impulsar l'ampliació de l'oferta de mencions amb noves especialitzacions, com ara d'educació física o música. Aquestes noves opcions permetrien donar resposta a les necessitats reals del sistema educatiu i, alhora, captar i mantenir l'interès d'un estudiantat divers i amb inquietuds formatives molt concretes. Aquesta oferta flexible i diversa pot ser un element clau per adaptar-nos a les diferents trajectòries professionals i per contribuir a una formació integral i de qualitat.

Quina presència tindran la digitalització i la innovació pedagògica en les diferents línies?

Entenem que la digitalització i la innovació pedagògica han de ser elements transversals que impregnin totes aquestes línies estratègiques del grau. És a dir, la incorporació de tecnologies emergents, com la intel·ligència artificial i estratègies per a l'aprenentatge personalitzat, continuarà essent un pilar fonamental per garantir que cada vegada siguem més capaces d'oferir experiències educatives més adaptades, inclusives i efectives.

Finalment, però no menys important, es vol consolidar un compromís ferm amb la formació contínua del professorat i la recerca educativa. Crec que mantenir l'excel·lència i la innovació en la formació del grau passa per oferir oportunitats permanents de desenvolupament professional per a tot l'equip docent i per fomentar línies de recerca que enriqueixin el currículum i responguin als reptes educatius emergents.

I, a tot això, cal afegir-hi la voluntat de continuar col·laborant estretament amb el Departament d'Educació i amb la resta d'universitats i facultats d'educació de Catalunya per contribuir de manera activa a la millora contínua de la qualitat dels estudis de formació inicial del professorat i d'altres professionals de l'educació, tal com també es fa en altres estudis de grau i màster de la UOC, com per exemple els màsters en Educació i TIC (e-learning) o Psicopedagogia. Aquest treball conjunt reforça la nostra vocació de servei públic i la nostra contribució a l'ecosistema educatiu del país.