Només calen coneixements bàsics sobre IA per adoptar-la a les aules

La intel·ligència artificial (IA) està revolucionant els paradigmes educatius i transformant les pràctiques pedagògiques gràcies a l'aprenentatge automàtic, al processament del llenguatge natural i als sistemes de tutoria personalitzats. Entre les claus, hi ha l'anàlisi avançada de les dades d'aprenentatge de cada estudiant, fet que permet crear estratègies pedagògiques a mida.

Un equip liderat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha analitzat què impulsa el professorat de secundària a adoptar sistemes d'intel·ligència artificial amb finalitats educatives. En aquest sentit, van comptar amb 372 docents de Catalunya. Tenir coneixements previs d'IA, en particular en la creació de contingut basat en IA —com ara imatges, vídeos i música—, augmenta la probabilitat que el professorat utilitzi aquestes eines en la seva feina diària. 

En segon lloc, l'estudi, publicat en obert a la revista Computers and Education: Artificial Intelligence, mostra que la IA no es pot integrar eficaçment en l'educació sense una base sòlida en alfabetització de dades. En concret, els autors van analitzar com influïa l'ús general o l'ús aplicat de dades a l'hora d'adoptar aquestes tecnologies a les aules. 

"Amb l'ús general de dades ens referim a l'ús ampli de pràctiques analítiques, com ara identificar problemes d'aprenentatge o millorar els processos d'ensenyament i aprenentatge a partir de dades generades en entorns digitals educatius (per exemple, Moodle o Forms)", explica Marta López Costa, autora principal de l'estudi i colíder del Grup de Recerca en Educació (GREDU), adscrit al centre UOC-FuturEd. 

"En canvi, l'ús aplicat de dades implica un ús més tècnic i específic d'aquestes per prendre decisions pedagògiques, considerant aspectes com la privacitat, l'ètica i les polítiques institucionals sobre la gestió de dades", compara la investigadora, que també és professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació. Per part de la UOC també hi participen -del mateix centre i Estudis- Nati Cabrera i Marcelo Maina, del grup de recerca d’Educació i TIC (Edul@b).

L'estudi, en el qual participa la Universitat Ramon Llull, mostra que, juntament amb el coneixement pràctic de la IA, és l'ús general de dades per part del professorat el que tenia un efecte directe rellevant en l'adopció d'aquestes tecnologies, i no l'ús aplicat de dades, més tècnic i avançat. "Això suggereix que no cal tenir un nivell tècnic alt, sinó competències més bàsiques i aplicades", puntualitza López Costa.

La formació STEM no influeix en la seva adopció

Per a la seva recerca, l'equip va fer servir dos instruments validats: un per examinar els elements associats amb la intel·ligència artificial i un altre per avaluar les competències en alfabetització de dades del professorat participant. 

A més del coneixement previ sobre intel·ligència artificial, de l'ús general de dades i de l'ús aplicat, els autors també van analitzar com influïen les percepcions sobre la IA i tenir coneixements STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques, segons la sigla en anglès). Curiosament, comptar amb formació científica no repercutia en més adopció d'aquestes eines a les aules.

"Encara que les competències STEM estan estretament relacionades amb el pensament computacional i la resolució de problemes, no necessàriament expliquen les taxes d'adopció més elevades d'IA. Aquesta troballa ressalta la necessitat d'enfocaments interdisciplinaris que integrin l'alfabetització en intel·ligència artificial en diverses especialitzacions docents", assenyalen els autors en l'estudi.

Quant a la percepció d'aquestes tecnologies, concretament les preocupacions del professorat a l'hora d'implementar-les, el treball va mostrar una relació negativa feble amb la seva adopció. "Si bé la dimensió de l'efecte va ser insignificant, abordar aquestes preocupacions mitjançant una comunicació transparent i directrius ètiques continua sent essencial per generar confiança entre el professorat", ressalten els autors.

Marcs comuns en competència digital 

Com mostra la recerca, les competències clau en alfabetització de dades influeixen significativament en l'adopció de la IA. "A escala internacional i nacional ja hi ha marcs de referència de la competència digital docent en la intel·ligència artificial", recorda López Costa, que en destaca tres: el marc de competències d'IA per a docents de la UNESCO, el suplement del marc DigCompEDU i la guia amb orientacions i recomanacions publicada pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya el 2024.

"Són necessaris aquests criteris comuns i marcs normatius de competència digital per formar, regular, impulsar i orientar l'ús de la IA en educació", subratlla. La recerca també posa l'accent en la necessitat de formacions pràctiques, contextuals i col·laboratives per millorar l'alfabetització en intel·ligència artificial en el professorat català. 

Segons la investigadora, les següents fases del treball —estudi de casos i discussió de grup— han demostrat que la principal formació en IA dels docents és entre iguals, compartint experiències entre els companys de claustre.

En el futur, l'equip també vol ampliar el model amb noves variables, incloure percepcions positives sobre aquestes tecnologies i fer estudis comparatius amb altres regions o països per millorar la generalització dels resultats.

Aquesta recerca s'emmarca en les missions de recerca de la UOC: Educació al llarg de la vida, Tecnologia ètica i humana, Transició digital i sostenibilitat, i Cultura per a una societat crítica. A més, aquest treball afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) següents:el 4, educació de qualitat; el 9, indústria, innovació i infraestructures; el 10, reducció de les desigualtats, i el 16, pau, justícia i institucions sòlides.

Article de referència 

López-Costa, M., Donate-Beby, B., Cabrera-Lanzo, N., i Fabián Maina, M. "Understanding AI adoption among secondary education teachers: A pls-sem approach". Computers and Education: Artificial Intelligence. DOI: https://doi.org/10.1016/j.caeai.2025.100416

Recerca amb impacte i vocació transformadora

A la UOC entenem la recerca com una eina estratègica per avançar cap a una societat de futur més crítica, responsable i inconformista. Des d'aquesta visió, desenvolupem una recerca aplicada, interdisciplinària i connectada amb els grans reptes socials, tecnològics i educatius. 

Els més de 500 investigadors i investigadores i els més de 50 grups de recerca de la UOC treballen al voltant de cinc unitats de recerca centrades en cinc missions: educació al llarg de la vida, tecnologia ètica i humana, transició digital i sostenibilitat, cultura per a una societat crítica, i salut digital i benestar planetari.

A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Més informació: www.uoc.edu/ca/recerca