Claus per aplicar una perspectiva interseccional en la criança

L'educació dels infants mai no ha estat una tasca fàcil ni que vingui amb cap manual. Darrerament es parla d'aplicar, a més, una perspectiva interseccional en la criança. Però què significa aquest concepte i com es fa? El terme "interseccionalitat" va néixer en el context del feminisme negre dels Estats Units i el va encunyar per primera vegada Kimberlé Williams Crenshaw. Va ser l'any 1989 quan l'advocada nord-americana especialitzada en el concepte de la teoria crítica de la raça va donar significat a aquest concepte. Per la seva banda, Laura Cerdán Rubio, professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), explica que la interseccionalitat és la interacció entre dos o més factors socials que defineixen una persona. "Aspectes com el gènere, la raça, la classe o l'ètnia no afecten una persona de manera aïllada, sinó que aquests elements es combinen de diverses maneres i generen avantatges o desigualtats diverses", explica Cerdán.

Segons Cerdán, és important incorporar la interseccionalitat durant la criança per "entendre i valorar la diversitat d'experiències i realitats que tenen les criatures". "Si els adults entenen la diversitat, poden ajudar els infants a reconèixer i valorar les diferències des de l'empatia i el respecte", diu la professora.

I afegeix: "Si volem donar importància a l'equitat de gènere i a la inclusió social de diversitat d'orientacions sexuals, d'ètnies, de discapacitats, o volem visibilitzar la inclusió de grups vulnerables (com els infants immigrants), la interseccionalitat és un concepte imprescindible a tenir en compte en l'educació dels nostres fills" assenyala Cerdán. 

És important tenir present el paper que exerceixen tant les famílies com les escoles en el foment de la diversitat i la interseccionalitat. Els centres educatius són espais on els infants no només adquireixen conceptes acadèmics, sinó que també aprenen valors socials i culturals. Per tant, les escoles tenen "un paper crucial en el foment de la diversitat i és important que fomentin una cultura de respecte, inclusió i valoració de les diferències".

La professora, a més, indica que "créixer en una família amb diversitat i que trenca amb les normes tradicionals establertes i considerades com a 'normals' permet als infants experimentar i entendre de primera mà que la diversitat és natural i valuosa. Quan les criatures estan envoltades de diferents maneres de pensar, sentir i viure, aprenen a valorar aquestes diferències en lloc de jutjar-les".

Consciència de la diversitat a partir dels dos anys

Cerdán explica que les criatures comencen a ser conscients de la diversitat i que no totes les persones són iguals entre els dos i els quatre anys. Durant aquesta etapa, "els infants comencen a percebre que les persones tenen diferents aparences, colors de pell, estils de vestir i comportaments, i poden començar a fer preguntes sobre aquestes diferències".

Més endavant, entre els quatre i els set anys, la comprensió de les criatures es torna més profunda i "poden entendre conceptes relacionats amb la raça, l'origen, la diversitat de col·lectius i, en alguns casos, l'orientació sexual, encara que en un marc molt bàsic i adaptat al grau de maduresa de cada infant". 

Com fomentar l'esperit crític dels infants?

Per a Cerdán, fomentar l'esperit crític de les criatures és "fonamental perquè puguin entendre el món de manera reflexiva i prendre decisions informades i raonades". Aquests són els consells de la professora Cerdán:

• Fomentar la curiositat: animar els nens a fer preguntes sobre tot allò que veuen, escolten i experimenten.
• Respondre amb paciència i motivació perquè aprenguin a qüestionar i explorar.
• Promoure el diàleg obert: animar a escoltar les opinions dels altres i compartir les pròpies de manera respectuosa. Això els ensenya a analitzar diferents punts de vista i a expressar les seves idees amb confiança.
• Ensenyar a buscar informació: animar-los a consultar diferents fonts d'informació, a fer-se preguntes sobre aquesta informació i a verificar-la abans d'acceptar-la com a certa. Això desenvolupa la capacitat d'anàlisi i de discerniment.
• Fomentar la reflexió: després d'una experiència o lectura, preguntar-los què pensen, què els ha agradat més i menys o què canviarien. Això ajuda a pensar de manera crítica sobre les pròpies idees i emocions.
• Exposar diferents perspectives: es poden presentar històries, personatges o situacions amb diferents punts de vista perquè aprenguin a entendre que hi ha múltiples maneres de veure el món.
• Modelar el pensament crític: és interessant compartir els nostres propis processos de reflexió i com arribem nosaltres a les conclusions, perquè vegin que qüestionar i analitzar és natural i valuós. 

El paper de les famílies és clau

Tot i aplicar una criança basada en el respecte per la diversitat, les famílies es poden trobar amb expressions poc respectuoses amb la diversitat per part dels fills. En aquests casos, Cerdán assegura que "el més important és donar exemple", perquè "existeixen diversos estudis que demostren que els infants utilitzen la imitació com una manera bàsica d'interactuar i desenvolupar llaços socials i comunicatius". 

A la vegada, la psicòloga recomana "abordar la situació amb empatia", i explicar a l'infant per què aquella expressió pot ser "ofensiva o perjudicial"; això l'ajudarà a entendre "l'impacte de les seves paraules". A més, serà útil oferir-li "alternatives més respectuoses i positives".

Eines pedagògiques per fomentar la interseccionalitat i la diversitat

La professora col·laboradora de la UOC recomana alguns jocs, joguines i llibres per aplicar una perspectiva interseccional durant el període de la criança que permeti als infants valorar el valor de la diversitat:

• Llibre El monstre de colors va a l'escola d'Anna Llenas: ajuda els nens a entendre i expressar les seves emocions, i promou l'empatia i l'acceptació.
• Llibre Un grapat de botons de Carmen Parets: fomenta la tolerància envers les particularitats dels altres. És un conte infantil sobre la diversitat familiar.
• Llibre Tots som diferents de Tracey Turney: és una obra acolorida que celebra les diferències i la diversitat en totes les seves formes.

• Trencaclosques i jocs de memòria amb imatges de diferents cultures, cossos, famílies i tradicions: ajuden a normalitzar la diversitat visual i cultural.
• Jocs de rols i disfresses diverses: fomenten la imaginació i permeten als infants explorar diferents identitats i cultures.
• Peluixos i figures de diferents ètnies, capacitats i estils de vida: promouen la inclusió i el respecte per les diferències.

Interseccionalitat a Catalunya i al món: autores i llibres

A casa nostra, una de les mostres d'interseccionalitat més populars és el poema Divisa (Cau de Llunes, 1977) de Maria Mercè Marçal: "A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel". Marçal va escriure'l quan Kimberlé Williams Crenshaw encara no havia definit el concepte d'interseccionalitat. 

Arreu del món, en són diferents els exemples que van utilitzar el concepte d'interseccionalitat, sobretot des de l'activisme feminista. Noms com Bell Hooks, Angela Davis, Audre Lorde o Patricia Hill Collins en són una mostra.

Llibres comInterseccionalitat: desigualtats, llocs i emocions de Maria Rodó-Zárate, Interseccionalidad de Patricia Hill Collins i Sirma Bilge o On Intersectionality: Essential Writings de Kimberlé Williams Crenshaw aborden aquest concepte.