Per què els adolescents imiten les seves amistats?

En l'adolescència, la necessitat de pertinença i acceptació social impulsa molts joves a imitar els amics. Es tracta d'un comportament natural en el procés de construcció de la identitat, segons Laura Cerdán Rubio, professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Tot i que aquest comportament pot ajudar a socialitzar i adquirir habilitats, una falta de reflexió crítica o una imitació excessiva poden derivar en l'adopció de conductes de risc i dificultar el desenvolupament d'una identitat pròpia. Per acompanyar aquest procés de manera saludable, l'experta subratlla la importància de fomentar l'autoestima i el pensament crític, i d'oferir models positius.

La imitació entre adolescents "respon a un desig innat de pertànyer al grup, de ser acceptats, estimats, reconeguts i valorats", i també a la necessitat de formar-se la pròpia identitat, explica Cerdán, també psicòloga. L'adolescència és l'etapa de transició entre la infantesa i l'adultesa, i està marcada per canvis físics, cognitius, emocionals i socials. Es divideix en tres fases orientatives: l'adolescència primerenca (10-13 anys), amb canvis físics molt ràpids; l'adolescència mitjana (14-17 anys), en què continua el desenvolupament iniciat en la pubertat, i l'adolescència tardana (17-19 anys), en què es completa el creixement físic i puberal. Cada jove pot experimentar aquestes etapes a un ritme diferent.

En aquesta etapa, les amistats guanyen un pes molt important i els joves busquen identificar-se amb els seus iguals. Per a ells, l'aprovació social és fonamental: imiten conductes, estils o actituds per sentir-se integrats i més segurs. Aquest comportament també els ajuda a explorar qui són i què els agrada, subratlla l'experta. La pressió de l'entorn i les normes del grup, així com la influència dels mitjans i les xarxes socials, reforcen encara més aquesta tendència a la imitació. Una recerca conjunta de la Universitat de Florida i la Universitat de Groningen afegeix que els adolescents tendeixen a emular comportaments de les persones que els agraden més i que tenen popularitat o estatus, perquè imposen normes de cohesió de grup.

Efectes positius i negatius de la imitació

La imitació entre adolescents pot ser tant conscient com inconscient. A vegades imiten comportaments sense reflexionar-hi gaire, perquè els perceben com a "normals" o "desitjables" dins del grup. Altres vegades, però, són conscients que copien per encaixar o reforçar la seva pertinença al col·lectiu. La motivació i el nivell de consciència varien en funció de la personalitat i el context de cadascú.

La família exerceix un paper fonamental per ajudar els adolescents a prendre consciència d'aquestes conductes i a valorar-les de manera crítica. El fet d'imitar pot tenir efectes positius, com ara aprendre habilitats socials, comprendre normes i valors de grup, i enfortir amistats i el sentit de pertinença.

A més, durant l'adolescència, la imitació pot ser una eina d'exploració personal. El fet de copiar certs comportaments dels amics permet a l'adolescent experimentar diferents maneres de ser i actuar, fet que l'ajuda a definir què li agrada i què no, i a construir-se la pròpia identitat. La imitació de models positius pot reforçar l'aprenentatge de conductes saludables i enfortir l'autoestima. No obstant això, una dependència excessiva de les opinions del grup pot generar conflictes interns, dificultats per prendre decisions autònomes i baixa autoestima, si l'adolescent sent que no compleix les expectatives dels seus iguals.

"Una imitació excessiva o sense reflexió crítica pot impedir que l'adolescent desenvolupi la seva pròpia identitat i la seva pròpia autonomia", assenyala Laura Cerdán. A més, pot facilitar l'adopció de comportaments de risc, com ara el consum de substàncies o les actituds violentes, si no hi ha un guiatge adequat en l'entorn.

Algunes recerques d'universitats holandeses han demostrat que els adolescents tendeixen a imitar no solament conductes de risc, sinó també patrons de presa de decisions impulsives, quan observen que els seus iguals actuen de manera arriscada. Aquesta imitació pot intensificar la inclinació a assumir riscos, fins i tot en persones que, de manera individual, serien més prudents.

Perfil psicològic de l'adolescent que tendeix a imitar

Segons alguns experts de la Universitat de Londres, els adolescents amb alta impulsivitat emocional —‍especialment els que presenten una baixa percepció del seu estatus social—‍ mostren menys resistència a la influència dels iguals. Això suggereix que la impulsivitat en estats emocionals intensos pot augmentar la susceptibilitat a la imitació.

La necessitat de pertinença i acceptació pot portar els adolescents amb baixa autoestima a imitar comportaments dels amics per evitar l'exclusió social, segons un article publicat en la revista Nature. Aquesta cerca d'aprovació els pot fer més propensos a adoptar conductes sense una avaluació crítica.

Aquests estudis han demostrat que els adolescents amb antecedents d'adversitat infantil i certs trets de personalitat, com ara una baixa consciència, són més susceptibles a la influència negativa dels iguals, fet que pot derivar en comportaments problemàtics, com ara l'assetjament escolar.

Els adolescents que valoren altament l'acceptació social i són sensibles a les normes del grup tendeixen a imitar comportaments dels iguals, fins i tot si són arriscats o contraris als seus valors individuals. Aquesta conformació pot ser una estratègia per mantenir l'estatus dins del grup.

La imitació pot ser patològica

Quan la imitació esdevé excessiva o deriva en comportaments nocius o autodestructius, es pot considerar patològica, adverteix la psicòloga de la UOC. "Per exemple, si un adolescent imita conductes perilloses (com ara el consum de drogues), actituds violentes o comportaments autodestructius per encaixar o per pressió de grup, això pot ser un senyal d'un problema més seriós", afirma Cerdán.

També pot ser perjudicial quan la imitació dels altres impedeix que l'adolescent desenvolupi la seva pròpia identitat, o si aquesta necessitat d'imitar li causa angoixa, baixa autoestima o conflictes interns. Aquests aspectes podrien ser un indicador d'alerta. En aquests casos, la imitació deixa de ser una forma saludable d'integració social i pot exigir atenció professional per ajudar l'adolescent a desenvolupar una autoestima sòlida i trobar formes més positives de relacionar-se i expressar-se.

Una sèrie d'estudis de neuroimatge analitzats per universitats nord-americanes han revelat que l'exclusió social activa regions cerebrals associades al dolor social, fet que pot augmentar la susceptibilitat dels adolescents a conformar-se a les normes del grup, fins i tot si impliquen comportaments de risc. Aquesta conformació pot ser una estratègia per evitar el rebuig i recuperar l'acceptació social.

Consells pràctics per acompanyar l'adolescent

El consell principal seria entendre que acompanyar els adolescents en el procés d'imitació implica oferir-los un entorn segur, ple de models positius i de suport emocional. Dit això, algunes recomanacions pràctiques serien, per exemple, servir d'exemple de comportaments positius. "Si la família mostra actituds respectuoses, responsables i saludables, això ajudarà a fer que l'adolescent es comporti de manera semblant", explica Cerdán.

També és important fomentar la comunicació oberta i el pensament crític, és a dir, crear un clima en què els adolescents se sentin còmodes per expressar dubtes, inquietuds i sentiments. De la mateixa manera que durant la infància es necessiten límits clars i coherents —és a dir, regles i expectatives que siguin justes i consistents—, els adolescents també tenen la necessitat d'entendre quins comportaments són acceptables i quins no. Així mateix, el foment de l'autoestima i la confiança també és clau per ajudar els adolescents a conèixer-se i a valorar-se a si mateixos.

Finalment, és fonamental no abaixar la guàrdia: observar si l'adolescent adopta comportaments de risc i, si cal, recórrer al suport professional.