L'últim àpat del dia i la sensibilitat a la insulina, claus en la regulació de la glucosa

La regulació nocturna dels nivells de glucosa és un factor determinant en la glucosa en dejú de l'endemà, un indicador que mostra la quantitat de sucre a la sang en el moment en què hauria de ser als nivells mínims. Aquesta dada és particularment important en les persones que pateixen disglucèmia, és a dir, que tenen alteracions en els nivells de glucosa. Malgrat la importància d'aquest indicador, no se n'ha fet gaire recerca. Ara, un estudi, en el qual ha participat la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), ha demostrat la importància que té l'últim àpat del dia en la regulació del nivell de glucosa de l'endemà al matí, especialment en persones amb prediabetis, i que pot ser determinant per prevenir aquesta malaltia crònica.

Segons l'Atles Mundial de la Diabetis, aquesta malaltia té una alta prevalença a Espanya —és el cinquè país europeu amb més afectació—: la pateix el 14 % de la població, amb més de 5 milions de persones afectades, i representa un cost de més de 14 milions d'euros anuals per al sistema sanitari.

L'estudi Biological vs. Chronological Overnight Fasting: Influence of Last Evening Meal on Morning Glucose in Dysglycemia, publicat en obert a la revista Nutrients, ha analitzat el rol dels nivells de glucosa en dejú després de l'últim àpat del dia i ha demostrat la influència que hi té el consum de carbohidrats, així com la sensibilitat de l'individu a la insulina. Aquest descobriment pot tenir implicacions en les recomanacions d'hàbits alimentaris en els individus en prediabetis, per evitar que desenvolupin la malaltia en un futur. "Es podria recomanar que la distribució dels carbohidrats i de les calories a la darrera ingesta del dia sigui optimitzada segons la sensibilitat a la insulina del pacient. I que es monitori el nivell de glucosa en sang després de l'àpat nocturn (resposta glucèmica postprandial) per ajustar el tractament dietètic o farmacològic. Això permetria gestionar de manera més personalitzada i dinàmica els nivells de glucosa a la sang", explica Diana Díaz-Rizzolo, professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC i investigadora del grup de recerca deNutrició, Alimentació, Salut i Sostenibilitat (NUTRALiSS), adscrit a la unitat de recerca sobre salut digital, salut i benestar. Rizzolo és també investigadora postdoctoral a la Columbia University, que ha participat en l'estudi. 

L'hora de l'àpat i el cronotip també importen

En l'estudi, hi han participat, a més de la UOC, institucions de recerca dels Estats Units i hi van prendre part 33 individus —homes i dones— d'entre 50 i 75 anys, amb sobrepès o obesitat i prediabetis, és a dir, que tenien nivells de glucosa a la sang més elevats del que és desitjable, sense arribar a ser diabètics. Després de consumir una dieta que se'ls lliurava controlada en horaris i composició durant el dia, l'endemà se'ls mesuraven els nivells de glucosa després de 10 hores en dejú durant la nit. Els pacients portaven un monitor continu de glucosa per controlar els nivells de sucre a la sang de manera constant.

Els resultats de la recerca mostren que les recomanacions dietètiques no s'han de limitar a la quantitat de carbohidrats que poden ingerir els pacients —com es fa habitualment—, i que l'hora de l'última ingesta —com més tard es mengi, més dificultats per regular la glucosa, com ja havien demostrat els mateixos investigadors prèviament— i el contingut nutricional de l'àpat també són claus per ajudar a controlar els nivells nocturns de glucosa. Així mateix, els investigadors han fet palès com la sensibilitat de l'individu a la insulina influeix en la regulació de la glucosa. 

Díaz-Rizzolo creu que el cronotip, és a dir, si som persones matineres o nocturnes, també pot tenir-hi un rol important: "El rellotge biològic intern pot exercir un paper clau en el metabolisme nocturn de la glucosa i en els nivells de glucosa en dejú. Aquesta informació podria ser fonamental per personalitzar encara més les recomanacions, no només segons la sensibilitat a la insulina, sinó també segons el perfil circadiari de cada individu (persones matineres versus vespertines). Entendre com interaccionen el cronotip i la resposta glucèmica podria millorar la precisió en les estratègies de prevenció i maneig de la diabetis", explica la investigadora.

Per a Diana Díaz-Rizzolo, les recomanacions dietètiques per a pacients amb prediabetis o resistència a la insulina s'haurien de basar en:

- Controlar la composició i la càrrega glucèmica de l'última ingesta del dia, evitant una quantitat excessiva de carbohidrats.

- Ajustar la quantitat de carbohidrats segons la sensibilitat a la insulina de l'individu, atès que pacients amb menys sensibilitat poden presentar una pitjor resposta glucèmica.

- Considerar el moment de la ingesta per evitar pics glucèmics nocturns que poden interferir en el metabolisme i la glucosa en dejú.

Les noves tecnologies: un punt i a part en el maneig de la diabetis

Els monitors continus de glucosa, les aplicacions mòbils per controlar la dieta i les plataformes d'intel·ligència artificial estan canviant el paradigma del maneig de la diabetis entre els pacients, perquè permeten un control més detallat i en temps real de la glucosa. "Aquestes eines —assegura Díaz-Rizzolo— poden millorar molt la qualitat de vida i el control metabòlic dels malalts. Per una banda, ajuden a detectar de manera precoç els desajustos glucèmics i permeten modificar la dieta, la medicació i l'activitat física d'acord amb dades objectives. Per l'altra, són una eina a través de la qual els pacients poden participar activament i de manera informada en el seu tractament."

Justament, Díaz-Rizzolo i la resta d'investigadors de l'estudi anterior han presentat fa poc una metodologia nova basada en algoritmes d'intel·ligència artificial per mesurar el BOF (Biological Overnight Fast), és a dir, el temps real que es passa en dejú, de manera més automàtica i fiable. Aquest mètode innovador, presentat al Congrés de l'Associació Nord-americana de Diabetis a Chicago, permet veure com el dejuni nocturn impacta en els nivells de glicèmia en pacients amb prediabetis i diabetis tipus 2. 

"L'ús dels monitors continus de glucosa, junt amb aquests algoritmes, poden ajudar la persona a saber com l'hora o el tipus d'àpat que fa al vespre determinen els seus nivells de glucosa, així com el BOF, que podria ser un marcador de salut metabòlica", explica la investigadora de la UOC i de la Columbia University. Amb aquestes eines, a més, es podran identificar subtipus metabòlics i patrons de resposta postprandial que no es poden determinar amb els mètodes convencionals, la qual cosa permetrà personalitzar el tractament a partir d'entendre més bé el metabolisme del pacient. 

"El món de la intel·ligència artificial en medicina ens obre portes que no ens podíem ni imaginar. En les malalties metabòliques, ens podrà facilitar la predicció precoç del risc de desenvolupament de diabetis i complicacions. També pot ser útil per analitzar de manera conjunta factors de risc genètics i epigenètics, metabolòmics i de composició de la microbiota intestinal, la qual cosa ens ajudarà encara més a personalitzar els tractaments", explica la investigadora. 

Aquest estudi està alineat amb la missió de recerca de la UOC sobre salut digital i benestar planetari, i amb l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU número 3, sobre salut i benestar.

Articles relacionats

Díaz-Rizzolo, D. A., Yao, H., Santos-Báez, L. S., Popp, C. J., Borhan, R., Sordi-Guth, A., DeBonis, D., Manoogian, E. N. C., Panda, S., Cheng, B. & Laferrère, B. (2025). Biological vs. Chronological Overnight Fasting: Influence of Last Evening Meal on Morning Glucose in Dysglycemia. Nutrients, 17(12), 2026. https://doi.org/10.3390/nu17122026

Barua, S., Upadhyay, D. A., Santos-Báez, L. S., Popp, C., Díaz-Rizzolo, D. A. & Laferrère, B. (2025). 1043-P: A machine-learning approach to identify the biological overnight fasting period in prediabetes and early-onset type 2 diabetes. Diabetes, 74(Supplement_1), 1043–P. https://doi.org/10.2337/db25-1043-P

La recerca de la UOC

La UOC investiga, amb una marcada especialització en l'àmbit digital, per incidir en la construcció de la societat del futur i contribuir a les transformacions necessàries per fer front als desafiaments globals.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen al voltant de cinc unitats de recerca per abordar cinc missions: Cultura per a una societat crítica, Educació al llarg de la vida, Salut digital i benestar planetari, Tecnologia ètica i humana i Transició digital i sostenibilitat.

A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la transferència de coneixement de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.