Ciència oberta sense fronteres: el model de la UOC impulsa la transformació acadèmica de la UDP a Xile

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat Diego Portales (UDP) de Xile han culminat un projecte de col·laboració centrat en l'intercanvi de coneixement institucional. L'objectiu ha estat assessorar i capacitar la universitat xilena en la gestió dels seus repositoris i en polítiques de ciència oberta. Més enllà dels ajustos tècnics, aquesta aliança ha permès compartir experiències per fomentar una gestió del coneixement més transparent i alineada amb el retorn social de la recerca. 

El projecte s'ha articulat mitjançant un programa tècnic d'acompanyament dividit en tres eixos estratègics: la gestió del repositori institucional, liderada per Rosa Padrós (coordinadora del repositori de la UOC); un pla de capacitació per a investigadors i bibliotecaris en gestió de dades; i l'assessorament a equips directius en polítiques d'accés obert. Amb la coordinació acadèmica d'Alexandre López-Borrull (professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC), la iniciativa ha combinat sessions de formació online amb assessories personalitzades, la qual cosa permet que la UDP adapti les millors pràctiques internacionals de la UOC al seu propi context local i normatiu.

Atesa l'àmplia experiència de la UOC en la incorporació de polítiques de ciència oberta, la institució s'ha consolidat en l'àmbit acadèmic com un referent internacional del tema. Com explica Alexandre López-Borrull, expert en la matèria, "la Universitat Oberta de Catalunya sempre ha estat pionera; des de les primeres polítiques d'accés obert liderades per Pastora Martínez fins a l'actual Oficina de Ciència Oberta". Aquesta trajectòria va permetre que la UDP, quan l'any 2024 buscava enfortir les seves capacitats després d'adjudicar-se fons de recerca i innovació institucional a Xile, trobés en la UOC un aliat clau per a la seva transformació.

A això cal afegir que l'elecció de la UOC no va ser només una qüestió de currículum. Per a Macarena Peña, directora del projecte ConCienciAbierta UDP, la sintonia va ser immediata: "Ens va semblar de seguida que l'experiència de la UOC coincidia amb les capacitats que volíem aconseguir. No ens va costar prendre la decisió, especialment per la disposició humana d'Alexandre, Rosa i l'equip d'internacionalització". Peña destaca que la flexibilitat va ser clau, fins i tot en detalls logístics com la diferència horària, la qual cosa va facilitar un vincle constant i motivador.

Aprendre del camí recorregut

Un dels valors diferencials d'aquesta transferència va ser evitar que la UDP repetís errors històrics del context europeu. "Vam poder assessorar en temes que no es van tenir en compte al començament a Europa, com l'adaptació primerenca a les dades de recerca. D'altra banda, la ciència oberta no és només un checklist; és un canvi cultural que connecta la recerca amb la societat perquè el coneixement sigui reutilitzable", assenyala López-Borrull.

La col·laboració no només va ser acadèmica, sinó també operativa. Mentre que Alexandre aportava la visió política i estratègica, Rosa Padrós va treballar juntament amb l'equip de biblioteca de la UDP per aterrar la gestió pràctica, fet que Macarena destaca positivament.

El desafiament cultural

Un dels reptes més importants per a la UDP, així com per a qualsevol institució, és fer que aquesta cultura penetri en àrees diverses. Segons Macarena Peña, mentre que l'enginyeria té un desenvolupament numèric fort, les ciències socials i les humanitats són el pilar reputacional de la institució i requereixen un enfocament diferent. "El feedback ha estat molt positiu, perquè passem de la teoria dels llibres a eines realitzables. Estem establint una cultura que no existia, ajustant expectatives reals", conclou Peña, conscient que fins i tot universitats amb una dècada d'experiència continuen abordant desafiaments en aquesta implementació.

Segons l'equip xilè, el diàleg va ser vital per "ajustar les expectatives i entendre els codis locals". Per part seva, López-Borrull destaca la riquesa de l'ecosistema llatinoamericà: "La ciència oberta no és una competència, és una xarxa que es fa més gruixuda i forta quan col·laborem. Hem après tant nosaltres del seu estudi de diagnòstic com ells de la nostra experiència".

L'èxit d'aquesta col·laboració entre la UOC i la UDP no només es mesura en la posada en marxa de repositoris o en la redacció de normatives, sinó també en la creació d'una comunitat d'aprenentatge que transcendeix fronteres. Mentre la UDP avança en el seu full de ruta per integrar la ciència oberta en facultats tan diverses com Enginyeria o Ciències Socials, la UOC reafirma el seu rol com a node global de transferència i aprèn de les particularitats de l'ecosistema acadèmic llatinoamericà.

Amb aquesta aliança, la UOC i la UDP demostren que, quan l'excel·lència tècnica es troba amb la voluntat humana, el coneixement deixa de ser un actiu tancat per convertir-se en un bé públic universal.

L'experiència de la UOC en ciència oberta

Fa molts anys que la UOC aposta per la ciència oberta. Així ho indica Jordi Pallarès, director de l'Oficina de Ciència Oberta, quan es refereix al Pla d'acció de Coneixement Obert, així com a cadascuna de les accions que ha dut a terme la institució per avançar en el tema, com la seva adherència a DORA –iniciativa global per millorar l'avaluació de la recerca científica– i la signatura del Pla CoARA (Coalition for Advancing Research Assessment), en el marc del qual s'ha desenvolupat el Pla d'acció CoARA de la Universitat.

Per a Pallarès, la UOC pot ser un referent i un model d'inspiració per a altres institucions i universitats, i també un punt de referència de bones pràctiques. Ressalta la voluntat de la UOC i el seu equip per ajudar les institucions encarregades del desenvolupament de la legislació i fer camí de manera conjunta.

Actualment, la UOC participa activament en diferents xarxes en l'àmbit català. Per exemple, presideix la Comissió de Ciència Oberta del CSUC. En l'àmbit espanyol, participa en diferents grups de treball de REBIUN i CRUE; i, a escala europea, en associacions com l'European University Association (EUA), la coalició CoARA i l'OpenEU, que és l'aliança d'universitats obertes europees, que també coordina la UOC.

Aquests projectes, així com el desenvolupat amb la UDP, deixen una lliçó clara per al sistema universitari internacional: la ciència oberta no és una destinació final, sinó un procés de millora contínua. Democratitzant l'accés al coneixement i fomentant la reutilització de dades, totes les institucions involucrades no només enforteixen el seu prestigi acadèmic, sinó que també compleixen el seu compromís més profund: tornar a la societat una recerca més transparent, eficient i connectada amb els desafiaments del món real.