De la IA explicable (XAI) als biosensors: les tendències que marcaran la nova salut digital

La salut digital va més enllà de la recepta electrònica o la telemedicina. Tecnologies menys visibles, com la intel·ligència artificial explicable (XAI), l'aprenentatge federat, els biosensors o els escribes digitals, es comencen a obrir pas amb aplicacions reals per millorar el diagnòstic, anticipar riscos, alleujar la càrrega assistencial i avançar cap a una medicina més personalitzada. Segons experts de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), el seu impacte estarà condicionat no tant per la novetat tecnològica com per la seva integració efectiva en la pràctica clínica.

"El potencial d'aquestes tendències dependrà principalment de l'existència de condicions habilitadores adequades, entre les quals destaquen marcs reguladors adaptatius, una governança robusta de les dades, interoperabilitat semàntica i una integració efectiva en la pràctica clínica que redueixi friccions per a professionals i pacients", explica Francesc Saigí Rubió, director del Centre Col·laborador en Digital Health de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i catedràtic dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC.

De la IA explicable als escribes digitals

Entre les tendències amb més potencial, destaca la intel·ligència artificial explicable (XAI), aplicada a la història clínica i als sistemes de suport a la decisió clínica. A diferència d'altres models, percebuts com una caixa negra, aquesta tecnologia introdueix transparència en els algorismes predictius i facilita la validació clínica, la gestió del risc i la reducció de la variabilitat mèdica. Recerques d'universitats xineses apunten, per exemple, que pot ser útil per predir xocs sèptics a partir de dades de les UCI. També s'ha provat en mamografies per analitzar com modifica la relació dels radiòlegs amb els suggeriments de la IA.

Una altra línia emergent és l'aprenentatge federat, que permet entrenar models analítics multicèntrics sense centralitzar dades confidencials. Els sistemes s'entrenen localment i només comparteixen actualitzacions agregades, la qual cosa obre la porta a anàlisis a gran escala compatibles amb les restriccions legals i ètiques. El seu potencial és especialment rellevant en malalties estranyes o en la predicció de complicacions. L'any 2024, un projecte universitari internacional el va aplicar a l'estudi de tumors pediàtrics.

En paral·lel, tecnologies com la cadena de blocs (blockchain) es comencen a explorar per reforçar la traçabilitat, la integritat i l'auditoria d'accessos i consentiments en historials clínics, cosa que és especialment útil en entorns amb múltiples actors, com indica un estudi d'universitats irlandeses i xineses. També guanyen terreny els biosensors i els dispositius portables connectats en temps real amb la història clínica, que permeten passar d'una medicina basada en episodis a una altra de basada en senyals continus. Això pot facilitar la detecció precoç de descompensacions, l'ajust dinàmic de tractaments i la rehabilitació monitorada, tot i que encara planteja reptes com les falses alarmes o la sobrecàrrega professional.

A això s'hi suma la interoperabilitat semàntica avançada, que no només connecta sistemes, sinó que garanteix que el significat clínic de la informació sigui consistent mitjançant terminologies i ontologies estandarditzades. Es tracta d'una condició prèvia per a l'analítica poblacional fiable, la federació de models predictius i la integració de dades de dispositius mèdics en entorns clínics en temps real, com indica aquesta recerca.

En el front més immediat de la pràctica assistencial, solucions com l'ambient AI o els escribes digitals automatitzen la documentació clínica i alliberen temps assistencial. De manera complementària, els assistents virtuals especialitzats en salut mental, rehabilitació o malalties cròniques poden ampliar el seguiment entre visites i reforçar l'adherència terapèutica. Una prova pilot a Stanford amb 48 metges va trobar reduccions significatives en la càrrega de treball i la síndrome d'esgotament professional (burnout) després de l'ús d'escribes ambientals d'IA.

Dades i IA per diagnosticar, prevenir i gestionar millor

El paper de les dades, l'analítica avançada i la intel·ligència artificial va molt més enllà de l'automatització. Segons Saigí, també investigador del grup epi4health, adscrit a l'eHealth Centre,, aquestes tecnologies converteixen la informació sanitària —històries clíniques, imatges, anàlisis, dades genètiques o registres de dispositius connectats— en coneixement útil per diagnosticar millor, anticipar els riscos i gestionar amb més eficiència els recursos. Així, les dades deixen de ser un subproducte administratiu per esdevenir un actiu estratègic d'una medicina cada vegada més predictiva, personalitzada i proactiva.

En diagnòstic, el seu impacte més visible rau en l'anàlisi de proves complexes, com ara imatges mèdiques, patologia digital i registres clínics processats amb llenguatge natural. "Actua principalment com una tecnologia d'augment diagnòstic", resumeix Saigí. És a dir, la IA no substitueix el professional, però sí que pot reforçar la seva capacitat analítica.

En prevenció, l'analítica predictiva permet estratificar riscos individuals a partir de dades clíniques, genètiques i socials; activar intervencions abans que apareguin símptomes, i basar-se en biosensors i tecnologia portable (wearable) per avançar cap a una medicina més preventiva i personalitzada. Quant al sistema, aquestes eines ajuden a anticipar la demanda assistencial i optimitzar les sales d'operacions, els llits, les urgències i les llistes d'espera, a més d'avaluar tractaments en condicions reals i identificar desigualtats en accés i resultats.

No obstant això, el seu impacte real dependrà de la validació clínica dels algorismes, el control de biaixos, la protecció de dades i la seva integració efectiva en el treball assistencial.

Més poder per al pacient, sense perdre privacitat

Un dels grans objectius de la salut digital és reforçar el paper del pacient en la gestió de la seva pròpia salut. Però aquest empoderament només és viable si es fonamenta en un ecosistema de confiança que garanteixi confidencialitat, integritat i traçabilitat de les dades, en línia amb el Reglament general de protecció de dades (RGPD) europeu i el principi de privacy by design (protecció de dades des del disseny).

Per a això fan falta infraestructures segures, amb control d'accessos, autenticació multifactor, xifratge i registres d'auditoria que permetin saber qui consulta les dades, quan i per a què. Però la seguretat tècnica no és suficient. El pacient també ha de tenir un control efectiu sobre la seva informació mitjançant models de consentiment dinàmic i granular que li permetin decidir què comparteix, amb qui i amb quina finalitat.

La transparència sobre l'ús de les dades i l'accés del mateix pacient a la seva informació clínica també resulten clau, ja que poden millorar la comprensió dels tractaments, l'adherència i fins i tot la detecció d'errors. A més, tot això exigeix interoperabilitat segura entre institucions i alfabetització digital en salut: no hi ha un veritable empoderament si el pacient accedeix a les seves dades, però no pot comprendre-les ni utilitzar-les de manera informada.

Espanya, ben posicionada però amb tasques pendents

Espanya ha consolidat una base sòlida en salut digital, amb una alta penetració de la història clínica i la recepta electrònica interoperable, dos pilars del Sistema Nacional de Salut que han millorat la seguretat del pacient. La transició cap a un model basat en dades, impulsada per l'Estratègia de salut digital 2021-2026 i per fons europeus, avança amb la creació de repositoris per a recerca i amb un ús encara incipient de la intel·ligència artificial.

Segons el Digital Health Index de Bertelsmann Stiftung, una de les referències comparatives internacionals més citades en aquest camp, Espanya ocupa el cinquè lloc, després d'Estònia, el Canadà, Dinamarca i Israel. No obstant això, persisteixen desafiaments de fons: la fragmentació territorial limita l'escalabilitat de les innovacions, la interoperabilitat semàntica i la qualitat de la dada clínica no estructurada en dificulten l'explotació analítica, i la bretxa digital continua afectant col·lectius vulnerables. A aquests factors s'hi sumen la necessitat de formar els professionals per evitar la fatiga digital i els creixents riscos de ciberseguretat.

"El progrés futur de la salut digital a Espanya dependrà en gran manera de l'enfortiment de la governança integrada de les dades, l'avenç en l'estandardització semàntica, la reducció de la bretxa digital i el desenvolupament de les competències digitals dels professionals perquè la digitalització es tradueixi efectivament en una atenció més eficient, segura i centrada en la persona", valora Saigí.

Què fan millor els països líders

Els països més avançats en salut digital no destaquen només pel fet de tenir més tecnologia, sinó pel fet d'integrar-la millor en tot el sistema. Comparteixen estratègies sostingudes d'estat, inversió contínua en infraestructures segures i marcs reguladors que faciliten l'escalada i l'avaluació de les innovacions.

A Europa, Estònia sobresurt per la seva identitat digital única, el seu intercanvi segur de dades i la traçabilitat d'accessos, que reforça la confiança ciutadana. Dinamarca ha aconseguit una experiència digital unificada mitjançant un portal nacional únic i estàndards obligatoris d'intercanvi de dades.

D'altra banda, Israel destaca per l'ús avançat de registres longitudinals i analítica predictiva en la pràctica clínica i, els Estats Units i el Regne Unit sobresurten per innovació i incentius, mentre que Corea del Sud i la Xina mostren una enorme capacitat de desplegament a gran escala.

Espanya parteix d'una base sòlida, però encara va darrere d'aquests líders en governança de la dada, estandardització interoperable, simplificació de l'experiència del ciutadà i capacitat per convertir projectes pilot en pràctica clínica rutinària. Com conclou Saigí, els països més avançats en salut digital "han tractat la interoperabilitat i l'estandardització de dades com una política d'estat sostinguda, han invertit de manera continuada en infraestructures digitals segures, i han desenvolupat marcs reguladors i incentius que faciliten l'escalabilitat i l'avaluació del valor clínic de les innovacions digitals".