Experts internacionals en dades i tecnologia es reuneixen a la UOC per impulsar una educació superior europea més connectada

La UOC ha acollit, els dies 4 i 5 de maig, una trobada internacional amb una vintena d’experts en dades, especialistes en tecnologia, responsables públics i professionals de l'educació superior d'arreu del món per avançar cap a un ecosistema universitari més connectat i interoperable, amb l'estudiantat al centre. Amb el lema "Escurçar la distància cap a la interoperabilitat", l’acte ha posat el focus en la capacitat que tenen diferents universitats, sistemes i plataformes de connectar-se, compartir informació i treballar conjuntament d'una manera fluida. Tot i els avenços dels darrers anys, aquest continua sent un dels grans reptes de l'educació superior europea en un context cada vegada més global, digital i transfronterer.

La jornada, organitzada amb la col·laboració de 1EdTech —una organització global sense ànim de lucre dedicada a promoure estàndards oberts per a la interoperabilitat en l'educació— i DXtera Institute —un consorci estatunidenc sense ànim de lucre especialitzat en solucions tecnològiques per a la integració de sistemes educatius—, ha servit per compartir coneixement, posar en comú experiències i estudiar solucions innovadores. En aquest marc, els participants han explorat vies per millorar la connexió entre universitats i sistemes, reduir la fragmentació del sector i reforçar la col·laboració internacional.

"La UOC és una institució pionera en educació en línia, amb una llarga trajectòria en el disseny de models d'aprenentatge digitals. Des dels nostres inicis, escurçar distàncies entre persones, institucions i sistemes ha format part del nostre ADN", ha destacat Ricard Gómez, vicegerent de Talent, Transformació i Organització de la UOC, durant la sessió inaugural. La jornada també ha servit per compartir experiències i identificar oportunitats per connectar millor dades, sistemes i institucions en l'educació superior. 

En aquest sentit, Jeff Merriman, director de tecnologia i cofundador de DXtera Institute, ha posat l'accent en la importància dels estàndards interoperables per facilitar que institucions, docents i estudiants puguin escollir les eines més adequades per a cada experiència d'aprenentatge: "Imaginem un mercat d'educació digital en què tant institucions com docents i estudiants puguin triar les eines i els agents que fan servir per millorar l'experiència d'ensenyament i aprenentatge. Els estàndards API interoperables, i els estàndards de seguretat que hi estan relacionats, seran claus per assolir aquesta visió".

En la mateixa línia, Gill Ferrell, directora executiva de 1EdTech Europe, ha destacat la importància que la tecnologia estigui al servei de l’ensenyament: "L'aprenentatge efectiu depèn d'eines digitals que treballin de manera conjunta, per tal que el focus se centri en l'aprenentatge i no en la tecnologia. La interoperabilitat ofereix el potencial de fluxos de dades que acompanyin l'estudiant, així com la flexibilitat institucional per integrar i adaptar eines sense friccions. Aquesta visió d'ecosistema és rellevant tant si es vol crear una experiència fluida per a estudiants d'una sola institució com si es vol donar suport a la mobilitat estudiantil entre regions i fronteres".

La trobada també ha posat l'accent en la importància de la col·laboració i la generació de sinergies entre institucions per avançar cap a estàndards compartits. S'hi han presentat casos i experiències pràctiques d'universitats i de proveïdors tecnològics que han permès analitzar com s'està aplicant la interoperabilitat en diferents contextos. El debat ha evidenciat que la interoperabilitat va més enllà de la tecnologia i implica aspectes legals, organitzatius i d'ús, amb l'objectiu de respondre millor a les necessitats de l'estudiantat i donar-li un paper més actiu en el seu itinerari formatiu.

Cap a una cultura de la interoperabilitat

Durant les sessions, també s'ha posat èmfasi en la importància de definir una cultura de la interoperabilitat. Segons el professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació Quelic Berga Carreras, "la interoperabilitat no ha de ser vista només com una solució tècnica, sinó com un procés cultural que implica la col·laboració entre institucions educatives, tecnològiques i socials". Aquesta visió posa en relleu la necessitat d'una comprensió compartida que vagi més enllà de la tecnologia i incideixi també en les dinàmiques educatives i culturals.

En la mateixa línia, Francesc Santanach, de l'Oficina de Dades de la UOC, apunta que "la UOC sempre ha fomentat la col·laboració en l'educació superior. Durant molt de temps, en l'àmbit tecnològic, la interoperabilitat ha estat un tema que es treballava sobretot amb institucions americanes, però, des de la pandèmia, Europa ha agafat el relleu i ha expandit aquest concepte més enllà de la tecnologia".

Una aposta pel futur de l'educació superior europea

L'acte s'emmarca en un context europeu en què avancen iniciatives orientades a reforçar la interoperabilitat entre universitats. Entre aquestes iniciatives hi ha el European Higher Education Interoperability Framework, impulsat per la Unió Europea el 2025. Aquest marc, que consolida diverses iniciatives europees i tecnologies obertes, busca establir un estàndard i un marc comú per facilitar l'intercanvi de dades entre les universitats europees i contribuir a millorar la qualitat educativa. Aquest enfocament aposta no tant per crear nous sistemes des de zero, sinó per fer compatibles i connectar millor els existents, i, així, preservar els sistemes que han desenvolupat les institucions fins ara. Aquest model permet avançar cap a itineraris formatius més flexibles, personalitzats i connectats entre universitats i països.

En aquest camí, les aliances universitàries europees, que agrupen centenars d'institucions i una part significativa de l'estudiantat del continent, han esdevingut un instrument central per impulsar projectes conjunts, reforçar la col·laboració transfronterera i avançar cap a un sistema universitari més connectat, amb un llenguatge acadèmic compartit i més capacitat de col·laboració. La trobada ha permès compartir experiències aplicables a les aliances universitàries europees, com OpenEU, l'aliança europea d'universitats obertes i a distància coordinada per la UOC, que busquen millorar la col·laboració transfronterera.