La Universitat celebra la jornada Coordenades UOC per reforçar la col·laboració amb els territoris

Amb prop de 100.000 estudiants i més de 130.000 alumni arreu de Catalunya i d’altres països, la UOC compta amb la col·laboració de les Coordenades UOC, un enllaç vital de la institució per conèixer i connectar amb les necessitats del territori i contribuir-hi de manera activa. Per enfortir aquests vincles i agrair el compromís d’aquestes institucions, el Campus de la Universitat, al Poblenou de Barcelona, ha acollit la primera trobada de Coordenades UOC, celebrada el 29 d’abril i organitzada per l’àrea d’Aliances, Comunitat i Equitat del vicerectorat d'Aliances, Comunitat i Cultura.

Representants de diversos punts del territori, provinents de diferents institucions, entre les quals ajuntaments, consells comarcals i entitats municipals, han participat en un diàleg per compartir mirades, identificar interessos comuns i explorar noves vies de col·laboració per impactar positivament als territoris. Precisament, per remarcar aquesta voluntat de col·laboració i agraïment, la benvinguda als participants ha anat a càrrec del vicerector d’Aliances, Comunitat i Cultura, Manel Jiménez, que ha destacat que les persones que fan possibles les Coordenades UOC no són “merament” col·laboradores de la universitat, sinó que “multipliquen el coneixement perquè viatgi per aquesta comunitat UOC que és a tot arreu, perquè tingui punts de referència i coordenades, elements on agafar-se quan s’ha de col·laborar”.

Jiménez ha donat pas a un seguit de dinàmiques en què s’ha exposat la diversitat de possibilitats de col·laboració que s’obren entre la UOC i els territoris. La directora d’Aliances de la UOC, Carme Anguera, i Carles Rocadembosch, coordinador de la Xarxa UOC Rural, han animat els participants a plantejar possibles projectes conjunts per endegar a curt i mitjà termini i han posat com a exemple múltiples iniciatives: des de col·laboracions més estables en el temps, com poden ser càtedres o formacions de professionals d’institucions, entre d’altres, fins a accions més concretes com organització d’esdeveniments als territoris per contribuir a reptes concrets. Anguera i Rocadembosch van incidir en la necessitat de concebre la UOC com “la universitat dels territoris”, perquè la seva comunitat es troba repartida per tot el món.. La UOC està disposada a trobar la fórmula per donar resposta a les necessitats que sorgeixin dels territoris, han remarcat. Han destacat també la Metodologia Nexus com a estratègia de relació amb els territoris.

Altres vies de col·laboració obertes són els doctorats industrials, les pràctiques i les col·laboracions que es puguin definir amb grups de recerca que col·laborinen projectes sorgits al territori. La directora d’Aliances ha explicat que s’han dut a terme diversos projectes que serien repiclables segons necessitats i ser útils en altres entorns. Si s’estableix una comunicació entre els territoris i la universitat, poden tirar endavant iniciatives d’interès, tenint en compte que la institució treballa amb la voluntat de “casar necessitats amb recursos”. La UOC ha manifestat el seu interès en implicar-se en projectes impulsats des d’administracions o entitats del territori i sumar esforços.. En aquest sentit, en el marc de la jornada, dos professors han presentat les seves experiències: Marta López, dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació i membre del grup de recerca GREDU, ha presentat un projecte de codisseny d’espais per a la millora de l’educació, una iniciativa que beu d’experiències rurals; i Ricard Espelt, dels Estudis d’Economia i Empresa, ha presentat múltiples iniciatives que teixeixen l’economia amb interessos socials, comunitaris i culturals dels territoris. Tots dos han explicat que una bona part del professorat i personal investigador treballen en iniciatives que es poden replicar arreu del territori.

Han destacat també la incubadora de la UOC Hubbik, que acull cada any més d’un centenar de projectes, i la seva convocatòria SpinUOC, que cada any premia les millors iniciatives d’emprenedoria. A més, justament enguany ha estrenat la seva vessant dirigida a projectes de l’àmbit rural. 

Ocupabilitat i pràctiques: demanda creixent en l’àmbit públic

Especialment participativa ha estat la dinàmica sobre ocupabilitat i pràctiques. Jorge Brunet, tècnic dels Serveis de Carrera Professional i Treball, i Esther Pinyol, directora dels Serveis de Pràctiques i Mobilitat de la UOC, han compartit les possibilitats de col·laboració que existeixen amb els territoris des d’aquests dos departaments i l’impacte que poden arribar a tenir. Pel que fa a les pràctiques, es gestionen 14.000 convenis l’any i beques per a estudiants que viuen en pobles petits, una actuació alineada amb el mandat d’“apropar l’educació superior a tothom”, ha destacat Pinyol. Molts alumnes de la universitat volen treballar a prop de casa i contribuir amb el seu talent en l’entorn més immediat. En aquests moments, a més, hi ha una demanda creixent d’estudiants que volen fer pràctiques en administracions públiques, en un moment en què també existeix una necessitat per part d’aquests organismes en pobles petits.

A disposició del territori, la UOC també hi posa els treballs finals de grau o màster participatius i els programes de voluntariat, que han exposat Paqui Pérez, gestora de projectes de compromís social i internacional, i Eva López, gestora de projectes comunitaris i de voluntariat. Els treballs finals participatius busquen vincular l’estudiantat a iniciatives que li permetin apropar-se a la societat i fer comunitat. La idea és que l’estudiantat, en el període d’un semestre, pugui ajudar a resoldre problemàtiques proposades per entitats socials i l’administració pública. D’altra banda, els programes de voluntariat permeten a l’estudiantat entrar en contacte amb entitats que treballen en qüestions com la capacitació digital, els col·lectius de persones migrades, LGBTI o l’àmbit penitenciari.

La UOC, peça fonamental al territori

A la trobada hi han assistit, entre d’altres, representants d’ajuntaments com el de Reus (Baix Camp), Olot (Garrotxa) i Ciutadella (Menorca), a més de persones de consells comarcals i entitats de l’Alt i el Baix Empordà, el Montsià, el Berguedà, la Conca de Barberà, el Baix Llobregat i la Terra Alta. Josep Baiges, regidor de Promoció Econòmica i Coneixement de l’Ajuntament de Reus, ha destacat la importància de celebrar trobades físiques perquè són molt útils per posar en contacte l’estudiantat amb personal investigadori contribuir a la transferència de coneixement. A Reus, on hi ha una de les seus històriques de la UOC, es valoren especialment les qüestions de promoció econòmica, i Baiges ha ressaltat el servei d’orientació laboral, obert també a persones que treballen. “La UOC per a nosaltres és un aliat indispensable en el nostre objectiu de generar optimisme perquè les persones vegin que el món està ple d’oportunitats”.

Per la seva banda, Carla Gener, regidora d’Igualtat de l’Ajuntament de Ciutadella, a Menorca, ha valorat positivament la jornada perquè “genera espais de diàleg i connexió entre institucions, professionals i ciutadania”. Per a una població insular, la UOC esdevé fonamental, ha destacat: “Facilita l’accés a estudis superiors sense sortir del municipi i aquesta presència universitària fomenta la formació contínua i la igualtat d’oportunitats”. A més, un dels principals reptes que enfronta Ciutadella en aquests moments és l’impacte de la gentrificació i les dificultats d’accés a l’habitatge, que condicionen el potencial econòmic de moltes famílies i poden limitar l’accés a l’educació superior. “La col·laboració amb la UOC pot obrir vies molt diverses, i creiem que és important no limitar-nos d’entrada. L’objectiu és identificar sinergies reals que responguin a les necessitats del territori”, ha afegit.

Per acabar la jornada, tres treballadors de la institució -Jaume Moregó, Juanjo Martí i Mireia Galofré- han acompanyat els participants a la jornada a visitar el Campus, fent especial èmfasi en els laboratoris.