La UOC impulsa la missió uoc.Ωmega per imaginar col·lectivament una universitat nativa en IA

La rectora de la UOC ha convidat la comunitat universitària a participar en la Missió uoc.Ωmega, orientada a imaginar col·lectivament la nova UOC com una universitat nadiua en intel·ligència artificial. Si aquesta jornada sempre posa esment en temes estratègics per a la Universitat, en aquesta ocasió la rectora ha plantejat una reflexió sobre com la intel·ligència artificial transforma la manera com aprenem, produïm coneixement, prenem decisions i construïm confiança.

La rectora ha recordat que la UOC "va néixer d'una intuïció valenta: entendre que internet no era només una tecnologia, sinó l'oportunitat de repensar la universitat des de l'arrel". Ara, en un context de transformació profunda impulsat per la intel·ligència artificial, ha defensat que la IA "ja no és una promesa de futur, sinó un canvi de medi" que obliga les universitats a anticipar-se i a replantejar quin model necessita la societat.

Segons ha explicat, aquest moment exigeix "passar de la pregunta compartida a l'acció col·lectiva" i construir una resposta institucional capaç d'afrontar els reptes derivats d'aquesta transformació. En aquest sentit, ha destacat que iniciatives com la Setmana de la IA, #UOC2TheFuture o les diferents jornades acadèmiques i de recerca i espais de generació de coneixement compartit formen part d'"un mateix impuls" alineat amb el Pla estratègic 2026-2030.

En aquest marc sorgeix uoc.Ωmega, una iniciativa estratègica que, segons la rectora, representa "una crida a activar el talent intern per imaginar col·lectivament l'evolució de la UOC cap a una universitat nativa en IA". La proposta vol generar un espai d'ideació compartida per reflexionar sobre les experiències d'aprenentatge del futur, el paper dels equips docents i la manera de preservar "l'agència humana, el criteri i el pensament crític" en un entorn cada vegada més condicionat per la tecnologia.

La rectora ha remarcat que el repte no consisteix únicament a incorporar noves eines o millorar processos existents, sinó a garantir que "la tecnologia ampliï —i no substitueixi— el valor educatiu" de la universitat. També ha apel·lat a la implicació de tota la comunitat universitària, recordant que "les transformacions més rellevants no arriben només perquè el context canvia, sinó perquè hi ha comunitats capaces de llegir-lo, amb voluntat d'anticipar-s'hi i valentia per construir respostes pròpies".

Després d'aquesta intervenció, la vicerectora de Docència i Aprenentatge, Teresa Guasch, ha destacat que estem davant un gran i impressionant repte i ha posat l'atenció en la necessitat de continuar evolucionant el model educatiu per adaptar-lo als canvis socials i tecnològics. Guasch ha defensat que la innovació educativa va més enllà de la incorporació tecnològica, i que implica repensar l'aprenentatge i el paper de la universitat en un entorn profundament transformat per la digitalització i la intel·ligència artificial.

Guasch ha agraït l'esforç i el compromís continuat del professorat semestre rere semestre per la millora, i ha destacat l'assistència de més de 300 persones en aquesta jornada, organitzada per l'eLearning Innovation Center (eLinC) amb l'impuls del Vicerectorat de Docència i Aprenentatge, que s'ha consolidat com el gran punt de trobada de la comunitat. La vicerectora ha subratllat el valor d'aquests espais "on compartim, aprenem i que ens ajuden a millorar col·lectivament". També ha recordat que aquesta és la cinquena edició i que s'ha centrat a compartir experiències de cada estudi com a detonant de debat i connexió entre idees, i en els tallers posteriors per continuar aprenent des de la pràctica i la col·laboració entre estudis.

La vicerectora ha destacat també la presència d'estudiants, "que són per a qui treballem", i del professorat col·laborador. Així mateix, ha subratllat la projecció de l'esdeveniment més enllà de la institució i ha recordat que UOC2TheFuture és un projecte viu durant tot l'any. El web acumula des del 2022 més de 40.000 usuaris únics, més de 170 recursos i 67 pràctiques d'innovació compartides en jornades com aquesta. El portal s'actualitzarà amb les iniciatives d'aquesta edició i roman obert a noves aportacions.

A més, Guasch ha recordat que, en el marc del pla de formació SUMA, des de l'eLinC s'han impulsat 4 cafès de transferència, 2 edicions de bootcamp, 18 tallers i 1 seminari web, amb una assistència total de més de 300 persones del PDI. També ha destacat que s'està avançant en la transferència dels resultats dels pilots d'AFIA (avaluació-feedback-IA) al pla d'evolució de programes i assignatures, actualment en desenvolupament en tres programes per definir un model escalable.

Innovacions reals aplicades pel professorat 

La primera part de la jornada s'ha centrat en la presentació i el debat al voltant de set experiències d'innovació docent impulsades per professorat de diferents àmbits de coneixement. Els projectes han mostrat com la innovació educativa es pot aplicar a disciplines molt diverses mantenint un objectiu comú: generar experiències d'aprenentatge més actives, contextualitzades, immersives i connectades amb la realitat professional.

Un dels projectes presentats ha abordat el treball col·laboratiu en entorns virtuals i l'evolució d'aquestes dinàmiques dins del nou ecosistema Canvas. La iniciativa, presentada per Mònica Vilasau, professora dels Estudis de Dret i Ciència Política i membre del grup de recerca DITD, ha analitzat com transformar l'aprenentatge col·laboratiu en línia en experiències més participatives i significatives per a l'estudiantat, reforçant la interacció entre iguals i la construcció col·lectiva del coneixement.

Una altra de les experiències compartides ha estat la presentada per Ricard Espelt i Quelic Berga, professors dels Estudis d'Economia i Empresa i dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació, respectivament, sobre l'aprenentatge basat en estudis de cas i el portafolis digital (Folio), en l'àmbit de l'economia social. Una pràctica innovadora desenvolupada amb la voluntat de connectar l'estudiantat de la UOC amb organitzacions socioeconòmiques distribuïdes territorialment, des de l'articulació de la docència com a eix i l'estudiant com a agent principal. La proposta converteix l'estudiant en un agent actiu que treballa sobre organitzacions reals del seu entorn, i construeix un itinerari professionalitzador a través de la plataforma Folio.

En l'àmbit artístic, Aida Sánchez, professora del grau d'Arts, ha presentat una experiència vinculada a l'assignatura Art col·laboratiu, orientada a aproximar l'estudiant a contextos reals de pràctica professional sense caure en una visió merament utilitària de la professionalització.

La proposta combina anàlisi de projectes col·laboratius reals, estudi de convocatòries de finançament cultural i debats amb professionals en actiu per ajudar l'estudiant a construir un posicionament crític propi.

Canvi de context

La intel·ligència artificial ha tingut un protagonisme transversal en bona part de les experiències presentades. Una iniciativa innovadora ha estat la desenvolupada per Sílvia Martínez, dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, a l'assignatura Periodisme i social media, en què s'ha incorporat un assistent d'IA generativa basat en Gemini per simular una redacció periodística professional.

L’activitat planteja a l’estudiant un escenari immersiu, en una aula multilingüe en què ha de negociar i argumentar decisions editorials davant d’un “redactor en cap virtual” configurat com un periodista poc familiaritzat amb les dinàmiques i estratègies comunicatives de les xarxes socials.Segons els resultats presentats durant la jornada, l’experiència ha generat una bona acollida pel seu valor pedagògic, que ha afavorit la comprensió del rol professional, una major capacitat d’argumentació i la reflexió crítica sobre la pràctica i el que s’ha après durant el procés.

També vinculat a la personalització de l'aprenentatge, María-Jesús Marco Galindo, professora dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC, ha presentat una intervenció dirigida a estudiants repetidors centrada en l'anàlisi del seu rendiment, comportament i percepcions. El projecte explora com identificar factors que permetin millorar l'acompanyament acadèmic i dissenyar estratègies docents més adaptades a les necessitats reals de l'estudiantat en entorns virtuals.

També vinculat a la intel·ligència artificial, Adrián Montesano, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, ha presentat una simulació de pacients virtuals mitjançant IA generativa per a l'entrenament d'habilitats terapèutiques. El projecte permet recrear escenaris clínics complexos en entorns segurs i controlats on l'estudiant pot practicar competències professionals i comunicatives sense risc real.

Una altra de les experiències que ha despertat més interès ha estat la presentada per Luis Franco Serrano, professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, sobre simuladors virtuals i pràctiques asíncrones en ciències de la salut. El projecte, aplicat a l'assignatura Microbiologia i toxicologia del grau de Nutrició Humana i Dietètica, combina teoria, simuladors immersius de Labster i activitats pràctiques que l'estudiant du a terme a casa.

La proposta respon a diversos reptes habituals de la formació en ciències de la salut a distància: igualar competències prèvies entre estudiants, oferir més hores d'experimentació, permetre l'aprenentatge basat en l'error i fer comprensibles conceptes abstractes mitjançant simulacions visuals i interactives.

"En aquesta edició, més que una taula rodona amb els professors que presentaven pràctiques innovadores, hem volgut fer una taula oberta amb tots els assistents. Així, hi han participat professors propis, docents col·laboradors i estudiants, que han debatut entorn de quatre grans temes d'interès: la personalització de l'aprenentatge, el treball col·laboratiu, el foment del pensament crític i l'ús de la IA", ha explicat Silvia Sivera, directora de l’eLearning Innovation Center (eLinC) de la UOC.

La jornada ha disposat d'un espai expositiu dedicat a compartir el coneixement a través d'una sèrie de pòsters amb més experiències d'innovació docent aplicades a les aules de la UOC, com ara l'ús crític de la intel·ligència artificial generativa en el màster universitari de Fiscalitat —impulsat per Ana María Delgado, Benja Anglès, Paloma García i Rafael Oliver— o el foment de l'aprenentatge actiu en el grau de Dret mitjançant debats i quizzes, a càrrec de Marta Balcells i Maria Julià.

També s'hi han presentat projectes centrats en la diversitat i el disseny universal per a l'aprenentatge (DUA), sota el guiatge de Gemma Jordà (eLinC), i estratègies per optimitzar el feedback amb IA, a càrrec d'Alfonso Igualada.

Aquesta mostra s'ha complementat amb experiències que han traspassat les fronteres de la mateixa institució, com les presentades a la UOC International Staff Week 2026. Entre aquestes, destaquen l'estratègia "Quilòmetre zero" per integrar la recerca d'usuaris en empreses locals, d'Emiliano Labrador i Paloma González, i el "Toolkit per a una educació antiracista", desenvolupat per Adriana Ornellas, Amalia Creus i Ines Martins.

Així mateix, el web uoc2thefuture funciona com un repositori viu en el qual es poden consultar més pràctiques d'innovació consolidades que completen la visió de la jornada. Entre aquestes, destaquen el disseny col·laboratiu de projectes STEAM com a motor d'aprenentatge matemàtic, liderat per Andrea Corres, o l'ús de l'avaluació entre iguals en assignatures de matemàtiques en línia per millorar el rendiment acadèmic, una iniciativa de Marc Guinjoan i Teresa Sancho. També s'hi detallen metodologies per a l'acompanyament i l'autoria en els treballs finals de màster (TFM) en entorns virtuals, a càrrec de Miguel Ángel Elizalde i Maximiliano Astorga, i l'aplicació del model FEED2LEARN per millorar el retorn interactiu en l'estudiantat de l'àmbit jurídic, explicada per Anna María Ruiz. Aquests recursos digitals permeten a la comunitat educativa aprofundir en els detalls tècnics i pedagògics de cada projecte en qualsevol moment.

Espais de cocreació

La jornada també ha inclòs tallers pràctics i espais de cocreació orientats a traslladar els grans reptes estratègics de la Universitat a la pràctica docent quotidiana.

En grups més petits, el professorat ha pogut explorar la personalització de l'aprenentatge a l'aula a través d'una funcionalitat pilot orientada a adaptar continguts i activitats a diferents perfils d'estudiants, endinsar-se en el potencial dels Gemini Gems com a simuladors de rol per a l'aprenentatge, o aprofundir en la manera com incorporar prioritats estratègiques institucionals dins del disseny de les assignatures sense perdre coherència pedagògica. Un dels tallers d'aquesta segona part de la jornada ha reunit estudiants, professorat i personal docent col·laborador per analitzar barreres d'aprenentatge i cocrear solucions des d'una perspectiva inclusiva.