Línies de recerca del Doctorat en Dret, Política i Economia

• Estudis empírics i jurídics de la violència que implica infants i adolescents (víctimes, agressors o espectadors).
• Disseny i avaluació de programes de prevenció, detecció o intervenció davant de qualsevol forma de violència (abús sexual infantil, assetjament escolar, maltractament intrafamiliar, ciberassetjament, ciberseducció de menors, etc.).
• Avaluació de l'aplicació i de l'impacte de la Llei orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l'adolescència davant la violència.
• Tecnologies aplicades a la detecció, l'avaluació i l'atenció d'infants i adolescents víctimes de qualsevol forma de violència per millorar el seu benestar i salut mental (realitat virtual, intel·ligència artificial, jocs seriosos, aplicacions, etc.).

Estudi empíric i jurídic sobre la violència sexual en l'àmbit de les relacions de parella i la resposta del sistema de justícia penal

Estudi sobre la problemàtica dels infants robats i la desaparició forçada d'infants durant el franquisme i sobre les possibles respostes a les seves necessitats de reparació. Reconstruir la possible situació de victimització de mares solteres i nens durant l'època esmentada i cercar respostes a les necessitats reparadores que aquesta victimització pot haver creat. Es farà, d'una banda, a través d'un estudi documental exhaustiu que permeti obtenir dades estadístiques rellevants, i de l'altra amb entrevistes qualitatives a diversos testimonis de l'època i nens que hagin residit a la institució.

La recerca ha de permetre conèixer quines són les necessitats experimentades per les persones involucrades i en un marc de recerca dels seus orígens, quina és, per a elles, la millor manera de satisfer aquestes necessitats, cosa que enllaça amb les opcions de justícia restaurativa. Igualment, en tractar-se de victimitzacions que s'infligien en un context institucional, l'estudi ha de plantejar quina resposta es podria donar a aquest nivell davant d'eventuals sol·licituds de reparació de les víctimes.

Qüestions relatives a l'aplicació dels drets d'autor en línia. Problemes de legislació i jurisdicció aplicables. Identificació dels infractors. Responsabilitat dels ISP.

Preguntes sobre l'originalitat, l'autoria i els drets connexos. Han de protegir-se els resultats de la IA en virtut de la llei de drets d'autor? I si és així, com?

Les normes que regulen la responsabilitat dels ISP i com poden afectar l'aplicació de la llibertat d'expressió en línia.

El règim (no) harmonitzat d'excepcions i limitacions en el patrimoni de la UE. Especial referència a la "recent tendència" a una major harmonització mitjançant l'obligatorietat de les E&L.

Implicacions jurídiques del blockchain i altres tecnologies avançades aplicades a la resolució de litigis en línia. 

La transició cap a una digitalització plena per a aconseguir una justícia oberta, relacional, resilient, eficient i compromesa amb les necessitats reals de les persones, en particular d'aquelles amb algun grau de discapacitat o vulnerabilitat, i aprofitant tot el potencial de la tecnologia d'avantguarda dins del ple respecte als drets fonamentals.

La mediació i altres mecanismes adequats de resolució de conflictes —conciliació, arbitratge, adjudicació, síndics de greuges, etc.— tenen un paper fonamental en sectors com el consum i el dret de família. Tot i que la legislació de la Unió Europea ha facilitat un marc normatiu harmonitzador i prou flexible perquè cada país pugui portar a terme un desplegament normatiu respectuós amb les seves diverses tradicions jurídiques, encara es constaten barreres normatives i recel envers les modalitats adjudicatives que impedeixen de facto el seu seu afiançament i integració en els sistemes de justícia. 

Anàlisi de l'impacte de la digitalització de la societat en les característiques, les taxes i les tendències de la delinqüència a través del temps i l'espai, així com de la validesa de les teories criminològiques imperants, per explicar les noves formes de delinqüència.

En aquest context, la digitalització de la societat comporta una simple adaptació de les teories criminològiques ja existents o comporta un canvi de paradigma a l'hora d'explicar la delinqüència

Aquesta línia de recerca estudia els delictes contra el patrimoni cultural i la seva inserció en la delinqüència transnacional (delinqüència organitzada, terrorisme) i internacional (crims de guerra contra el patrimoni cultural); específicament, l'anàlisi criminològica de l'espoli arqueològic i el tràfic il·lícit d'aquest tipus de patrimoni, o altres delictes contra la propietat cultural, com ara el robatori i la falsificació d'obres d'art.

Estudi victimològic i jurídic del fenomen de la violència a la parella des de la perspectiva de la víctima i la seva experiència en el Sistema de Justícia Penal. Anàlisi de l'efectivitat de la resposta penal davant de la victimització en relacions de proximitat i possible aplicació de processos de Justícia Restaurativa. 

El dret successori no és un concepte jurídic nou, sinó que ja existia en la legislació romana, en la qual tenia un caràcter familiar i social. No obstant això, aquest dret s'ha hagut d'anar adaptant als canvis que ha anat experimentant la societat. Actualment, l'avenç de la societat i la innovació tecnològica que comporta ha fet que sorgeixin noves realitats jurídiques, com la identitat digital, la perpetuïtat en el temps de les accions fetes a través de la xarxa, la creació de comptes en xarxes socials, les monedes virtuals o, fins i tot, les obres d'art virtuals (NFT). Malgrat els esforços duts a terme pel legislador per regular-les, no són suficients. Per aquest motiu, en aquesta tesi es proposa l'estudi de la tutela post mortem de totes les dades i els continguts digitals de les persones, amb especial atenció a la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals.

Anàlisi del dret d'accés a la justícia en el context del canvi climàtic. En aquest marc, es poden abordar les següents problemàtiques (sense ànim exhaustiu): Analitzar si l'emergència climàtica justifica un enfocament excepcional de l'accés a la justícia i la possible tensió amb l'Estat de Dret; Analitzar críticament la rellevància del sistema de drets humans/fonamentals en la lluita contra el canvi climàtic; Identificar els obstacles a la realització de l'accés a la justícia en els litigis estratègics plantejats en matèria de canvi climàtic a nivell internacional, europeu i nacional.

Anàlisi del valor jurídic dels valors de l'article 2 del TUE (especialment, el respecte dels drets fonamentals i de l'Estat de Dret) i de la jurisprudència del TJUE en relació amb la crisi de l'Estat de Dret, tant en relació amb els Estats membres o en l'acció exterior de la UE.

Com ressalta l'apartat II de l'exposició de motius de la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, els poders públics d'Espanya no poden ser aliens a la gravetat de les conseqüències que comporta aquest tipus de violència, ja que "constitueix un dels atacs més flagrants a drets fonamentals com la llibertat, la igualtat, la vida, la seguretat i la no-discriminació proclamats en la nostra Constitució". En concret, tenen "l'obligació d'adoptar mesures d'acció positiva per fer reals i efectius aquests drets, removent els obstacles que n'impedeixen o en dificulten la plenitud". I és en aquest context que, amb la principal finalitat extrafiscal d'atenuar les conseqüències negatives de la victimització i vetllar perquè, des d'una perspectiva social, la igualtat que proclama l'art. 9 de la Constitució sigui real i efectiva, s'han començat a crear beneficis fiscals per a les víctimes en diferents figures tributàries. De fet, actualment es troben presents en els tres nivells en què s'exerceix el poder tributari a Espanya (estatal, autonòmic i local), tot i que presenten diferències més que notables i plantegen problemes jurídics d'entitat no menor. Per això, en aquesta tesi es proposa la delimitació i l'estudi d'aquests beneficis, amb una triple finalitat: oferir una radiografia del panorama actual, posar de manifest les principals qüestions polèmiques que es plantegen i aportar propostes de millora per a la seva necessària reformulació.

Estudi dels possibles usos de la intel·ligència artificial per a la resolució extrajudicial de conflictes de consum mitjançant plataformes de resolució de conflictes en línia, tenint en compte el marc normatiu establert pel Reglament d'intel·ligència artificial de la UE.

Estudi dels reptes que la transformació tecnològica planteja en l'àmbit de la contractació civil i, concretament, en la teoria general de les obligacions i en la teoria general dels contractes civils, així com en els contractes civils més rellevants en el tràfic negocial.

Estudi dels elements de la responsabilitat civil extracontractual i de les especialitats que contenen alguns dels règims especials de responsabilitat civil vigents actualment. Anàlisi del marc normatiu europeu actual, en relació amb l'ús de la intel·ligència artificial (IA) i el rescabalament de danys i perjudicis.

L'objectiu d'aquesta línia de recerca és analitzar com influeix la digitalització en les conductes criminògenes i estudiar els mecanismes de prevenció de la victimització en línia, amb una atenció especial al risc, la protecció i les formes emergents de criminalitat.

Aquesta tesi es podria centrar en qüestions relacionades amb la responsabilitat dels intermediaris a internet segons la Llei de serveis digitals (DSA), i també en altres aspectes de la regulació de plataformes i intermediaris a la Unió Europea i als Estats Units.

Aquesta tesi examina la relació entre la intel·ligència artificial i els drets d'autor.

Aquesta proposta analitza com la transició ecològica transforma la regulació internacional i l'explotació dels recursos naturals, i els seus límits davant les tensions entre sostenibilitat i interessos econòmics i estratègics.

Anàlisi de la imposició sobre la renda de les persones físiques, la imposició de societats, la tributació de les successions i donacions i la fiscalitat del patrimoni.

Estudi de la imposició sobre el consum general (Impost sobre el Valor Afegit), els impostos especials, i l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats.

Anàlisi de la residència fiscal, la doble imposició internacional, els convenis per a evitar la doble imposició, els paradisos fiscals, la imposició sobre la renda de no residents i els impostos duaners.

Estudi del sistema tributari autonòmic de règim comú, els tributs propis de les Comunitats Autònomes, els impostos cedits per l'Estat i el sistema tributari local.

Anàlisi dels principis generals de l'aplicació dels tributs i les normes comunes sobre actuacions i procediments, la gestió tributària, la inspecció dels tributs, la recaptació tributària, les infraccions i sancions, i la revisió dels actes de naturalesa tributària.

Estudi dels principis i normes tributaris, els ingressos i despeses públiques, les obligacions tributàries i el fet imposable, obligats tributaris, elements de quantificació del tribut i extinció del deute tributari.

Anàlisi del dret i l'obligació a la relació electrònica amb l'Administració tributària, les seus i registres electrònics, la protecció de dades de caràcter personal en l'àmbit tributari, les actuacions d'informació i assistència per internet, la col·laboració social en la gestió tributària, les declaracions telemàtiques, les notificacions tributàries electròniques, la facturació electrònica, els recursos i reclamacions per via electrònica, i big data i intel·ligència artificial en l'àmbit tributari.

Estudi de la fiscalitat directa del comerç electrònic, fiscalitat indirecta del comerç electrònic, tributació dels pagaments electrònics, l'impost sobre determinats serveis digitals, la imposició en l'economia digital.

Anàlisi, propostes i millora de les polítiques actives d'ocupació en un mercat caracteritzat per la digitalització: intermediació laboral, incentius a l'ocupació i a l'autoocupació, formació professional, etc.

Anàlisi, propostes i millora de la prevenció de riscos laborals i de les diferents prestacions contributives i no contributives de la Seguretat Social: jubilació, naixement i cura de menor, risc durant l'embaràs i la lactància, incapacitat temporal i permanent, etc.

Anàlisi de les estratègies de flexibilitat empresarial basades en la digitalització (plataformes, crowdworking, empresa xarxa, etc.) que suposen un desafiament per al moviment sindical, la negociació col·lectiva i la representació legal dels treballadors.

Anàlisi dels elements conductuals conscients i per sota del nivell conscient que poden contribuir a explicar el comportament humà amb l'objectiu de configurar una arquitectura de les normes sociolaborals que permeti millorar la seva eficàcia i l'assoliment dels objectius legals.

Anàlisi dels fenòmens de pluralitat empresarial (contractes, cessió, subrogació i/o grups d'empreses) i el seu impacte en les relacions laborals.

Anàlisis de l'impacte de l'automatització i els algoritmes en la dimensió individual i col·lectiva de les relacions laborals, així com dels drets fonamentals de les persones treballadores

Anàlisi dels descriptors de les mesures de flexibilitat interna i externa i articulació de mecanismes que facilitin el seu equilibri amb l'objectiu de promoure la continuïtat de les relacions de treball.

Anàlisi dels reptes que la transformació tecnològica planteja en els empleats públics i/o estudi dels instruments jurídics dirigits a millorar les seves condicions de treball i estabilitat.

Regulació del mercat europeu en matèria de circulació de béns culturals. Mecanismes per a la lluita contra el tràfic il·lícit de béns culturals.Llicències d'importació i procediment administratiu. Restriccions i mecanismes europeus de restitució d'obres objecte de tràfic il·lícit.

Limitacions a la lliure prestació de serveis turístics per motius sanitaris (Covid-19). Limitacions de l'ús d'habitatges com a lloguers turístics i garanties a la lliure prestació de serveis i lliure circulació de persones (regulació del dret de la UE i aplicació de les normes nacionals). Aplicació de l'Agenda 2030 per a garantir el desenvolupament d'un turisme sostenible.

L'eliminació de les barreres físiques que ha permès el potencial de la revolució tecnològica de les últimes dècades ha generat un món cada vegada més globalitzat en el qual és possible treballar o exercir una activitat econòmica des d'i per a qualsevol part. Per això, davant les seves importants conseqüències en el poder impositiu dels Estats i la necessària adaptació de la correcta tributació sobre aquest tema, la tesi que aquí es proposa té per objectiu delimitar i estudiar la fiscalitat del treball a distància (ja sigui per compte propi o per compte d'altri), amb la finalitat de posar de manifest les principals qüestions polèmiques que es plantegen i aportar propostes necessàries de millora.

Es tracta d'aprofundir, dins del dret aeronàutic, en els aspectes relatius al règim jurídic dels UAS (Sistemes d'Aeronaus No tripulades): normativa nacional, europea i internacional, estatut jurídic del UAS, estatut jurídic de les persones que participen en les operacions amb UAS, responsabilitat per danys materials i morals -relatius al dret a la protecció de dades de caràcter personal i dels drets fonamentals- causats en les operacions amb UAS en les categories oberta, específica i certificada, i segur. Es treballen les normes i procediments aplicables a la utilització de UAS sobre la base del Reglament d'execució (UE) 2019/947, de la Comissió, de 24 de maig de 2019, i els requisits per al disseny, la fabricació, el manteniment i la comercialització dels UAS, així com els dels operadors de UAS de tercers països sobre la base del Reglament Delegat (UE) 2019/945 de la Comissió, de 12 de març de 2019.

S'aprofundeix en l'estudi de les normes concursals generals, el concurs de l'herència i les especialitats del concurs del deutor que tingui determinades característiques subjectives o objectives, així com en el dret de la crisi alternatiu –que, a vegades, és previ– al dret tradicional de la insolvència. Aquest altre dret, anomenat preconcursal, inclou la comunicació de l'obertura de negociacions amb els creditors; els acords de refinançament, els acords extrajudicials de pagament, i les especialitats del concurs consecutiu, sigui a un acord de refinançament, sigui a un acord extrajudicial de pagaments. També s'estudien les normes de dret internacional privat. Tot això sobre la base de la regulació continguda en Reial decret legislatiu 1/2020, de 5 de maig, pel qual s'aprova el text refós de la Llei Concursal i, a l'espera de la seva trasposició, en la Directiva (UE) 2019/1023 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny de 2019, sobre marcs de reestructuració preventiva, exoneració de deutes i inhabilitacions, i sobre mesures per a augmentar l'eficiència dels procediments de reestructuració, insolvència i exoneració de deutes, i per la qual es modifica la Directiva (UE) 2017/1132.

S'aprofundeix en l'estudi de la contractació mercantil en el marc de les noves tecnologies, que inclou: a) la teoria general de les obligacions i contractes mercantils i l'anàlisi dels contractes intel·ligents o "smart contracts" l'ocupació dels quals és possible gràcies a les bases de dades distribuïdes (DLT), de les quals "blockchain" és una tipologia concreta, b) el contracte de compravenda mercantil, les compravendes especials i els contractes afins a aquesta compravenda, catalogats com a contractes d'intercanvis de béns, s'analitzen en el segon bloc temàtic; c) els contractes de col·laboració, que inclouen els contractes d'agència i comissió, d) els contractes de distribució on se situen la franquícia, la concessió i la distribució selectiva, amb les qüestions de dret de la competència que requereixen ser tingudes en compte, e) els contractes bancaris, de finançament, del mercat de valors i d'assegurances.

S'aprofundeix en l'estudi de l'organització i funcionament de les societats, les maneres de finançament, la tutela dels creditors socials, els conflictes entre socis, les operacions de modificació estructural, la responsabilitat dels administradors i apoderats i la responsabilitat de la societat. Així mateix, s'estudien els grups de societats.

S'estudien en profunditat les normes dirigides a regular el correcte funcionament del mercat, la qual cosa inclou: a) la regulació de la lliure competència (regulació de les conductes prohibides -pràctiques col·lusòries i abús de posició dominant-, i de les conductes controlades -concentracions econòmiques i ajudes públiques), la prohibició de les conductes deslleials i b) la protecció de propietat industrial, això és, de les marques i noms comercials (signes distintius), de les patents i models d'utilitat (invencions), i dels dissenys industrials i topografies de semiconductors. També s'inclou l'estudi dels noms de domini i de les obtencions vegetals.

Aquesta línia de recerca se centra en qüestions de dret de marques, en especial en aspectes sobre les funcions de la marca i la infracció de marca a internet, entre d'altres. 

La present línia de recerca té com a objecte d'estudi l'impacte fiscal de totes les qüestions relacionades amb els béns immobles, tenint en compte la rellevància del mercat immobiliari, l'augment de les persones que, per compte propi o aliè, treballen des de casa i la seva important vinculació amb el dret a un habitatge digne que reconeix la Constitució.

En el context actual de transició digital de la societat, han sorgit múltiples iniciatives en forma d'empreses emergents per explotar segments de mercat inexplorats fins al moment. Tant és així que s'han creat conflictes socials importants que impliquen els agents dels sectors relacionats. El cas del conflicte entre els taxistes i els vehicles de transport amb conductor (VTC) és un dels més mediatitzats, però no l'únic. Aquesta proposta de recerca inclou tots aquells estudis que es desenvolupin en la frontera entre les noves tecnologies digitals, les polítiques públiques i els sistemes de mobilitat i logística urbana en la transició cap a un model més sostenible.

Aquesta línia de recerca té com a objecte d'estudi les conseqüències fiscals dels avenços tecnològics, ja que sovint la normativa tributària no evoluciona ni amb la mateixa rapidesa ni al mateix ritme que la tecnologia (especialment en temes com la cadena de blocs [blockchain], les criptomonedes, els criptovalors, etc.). Això dificulta que les empreses puguin identificar les seves obligacions tributàries i complir-les. Per tant, l'objectiu és donar certesa jurídica als obligats tributaris en relació amb les noves tecnologies en l'àmbit tributari.

Aquesta línia de recerca té com a objecte d'estudi les hisendes locals, enteses com el conjunt d'ingressos i despeses de les entitats locals, tant des d'un punt de vista pressupostari com tributari i de despeses públiques, i tenint en compte els principis d'autonomia local, suficiència financera i estabilitat pressupostària en l'àmbit local. L'objectiu principal és aprofundir i avançar cap a propostes de nou finançament local.

Anàlisi de les experiències immersives dels consumidors connectats (incloent-hi la sensació de presència virtual, els episodis òptims de flux en línia i la imatgeria mental) i els seus efectes en el compromís o engagement del consumidor i la lleialtat a la marca.

Anàlisi de l'arbitratge com a mecanisme eficaç per a la resolució de conflictes de propietat intel·lectual. Estudi de certs trets principals de les controvèrsies en matèria de propietat intel·lectual i el seu tractament en els sistemes judicials estatals i l'arbitratge.

Anàlisi de l'impacte de les noves tecnologies en l'arbitratge. En particular, aquesta línia de recerca se centra en l'estudi de la cadena de blocs (blockchain) i l'aplicació de la intel·ligència artificial a l'arbitratge.

Aquesta línia de recerca té com a objecte d'estudi la implementació dels sistemes d'IA en el procés judicial, tenint en compte el desafiament actual per aconseguir l'eficiència processal en l'administració de justícia. En particular, es proposa la revisió dels models d'IA, la seva regulació i la seva implementació en el procés judicial respectant les garanties processals.

La proposta va dirigida a tots aquells candidats que vulguin investigar els nombrosos, interdisciplinaris i irresolts problemes de protecció i tutela dels consumidors digitals i les seves possibles solucions en l'àmbit legislatiu.

El dret de consum actual, l’europeu i el dels legisladors nacionals dels estats membres, presenta nombrosos desafiaments, especialment en l'àmbit del comerç transfronterer-digital. Aquests desafiaments han fomentat, cada vegada més, els mercats digitals, canviant el comportament i les accions dels diferents operadors jurídics que hi interactuen (professionals i consumidors), com va succeir amb la irrupció dels models de negoci de l'economia col·laborativa.

Les normes més noves i actuals en matèria de protecció de consumidors, el dret de pràctiques comercials deslleials i el dret de la competència de la UE estan cada cop més enfocades cap a aquests canvis i nous desafiaments i, sobretot, cap a la tutela dels consumidors digitals. La Digital Services Act (DSA), la Digital Markets Act (DMA) i la recent normativa europea en matèria d'Intel·ligència artificial centrada sobretot en la responsabilitat extracontractual dels professionals davant dels consumidors, necessiten, però, començar a aplicar-se per a poder observar quins seran els molts interrogants i problemes que encara queden per resoldre en la tutela dels consumidors digitals.

Metavers i Dret. Blockchain i Metavers. Activitat econòmica al Metavers: models de negoci. Privadesa, Imatge i Protecció de Dades al Metavers. Criptoactius al Metavers. Delictes al Metavers. Protecció de la Propietat industrial i Intel·lectual al Metavers. Gestió del Metavers. Les organitzacions/corporacions autònomes descentralitzades (DAOs/DACs). El paper de l’Administració al Metavers.

La proposta s'adreça a candidats i candidates que vulguin investigar els nombrosos interrogants interdisciplinaris que encara es plantegen en els àmbits de la responsabilitat social corporativa (RSC), la protecció extraterritorial dels drets humans i la intel·ligència artificial (IA).

Les normes més noves i actuals en matèria de responsabilitat social corporativa, com ara la nova Directiva (UE) 2022/2464, sobre sostenibilitat, i les normes relatives a la IA que s'han anat promulgant, mereixen cada vegada més atenció perquè canviaran el panorama pràctic a l'hora de protegir i tutelar els drets del medi ambient i els drets humans dels consumidors. En l'àmbit transfronterer, d'una banda, caldrà parar atenció als problemes que puguin sorgir de tipus extraterritorials a l'hora de controlar i aplicar la normativa europea, ja que el legislador europeu ha estat molt ambiciós en permetre a les autoritats de control sancionar empreses que es trobin en tercers estats per no complir els deures de responsabilitat social corporativa i de protecció del medi ambient, entre altres aspectes problemàtics. D'altra banda, la nova normativa canviarà les conductes de les empreses en les seves relacions B2B i B2C transfrontereres pel que fa a la RSC o a les obligacions de compliance, que ja no serà considerat com a mer soft law en molts casos.

Ara, la pregunta principal que cal plantejar-se per dur a terme aquesta tesi és: seran realment efectives les normes que el legislador europeu ha promulgat en aquesta matèria i en litigació transfronterera per tutelar els drets humans i del medi ambient? Amb quina mena de problemes de dret internacional privat ens trobarem? 

Les intel·ligències artificials (predictiva, generativa i agentiva) són grans forces transformadores que estan redefinint les estructures econòmiques, socials i empresarials a escala global. L'origen de la nova societat de màquines intel·ligents rau en les capacitats transformadores de les IA, dotades per actuar com a agents independents i autònoms que no només busquen aconseguir els seus propis objectius, sinó que, a més, mostren nivells de rendiment molt superiors als que aconsegueix la intel·ligència humana en una àmplia gamma de tasques. Aquesta disrupció tecnològica representa un canvi de paradigma en els models de negoci i els mètodes empresarials. Aquesta línia de recerca analitzarà: i) els factors que impulsen les empreses a adoptar la IA; ii) les complementarietats amb les persones, les capacitats dinàmiques de les empreses i les característiques de l'entorn i de les institucions, i iii) la relació entre els usos de la IA, els models de negoci i la sostenibilitat de les empreses i la seva activitat.

Anàlisi del marc jurídic i institucional de l'ocupació pública i de la seva governança davant els reptes de la digitalització, el dret europeu, el relleu generacional i la sostenibilitat institucional.

La recerca proposada pretén determinar, a través de l'anàlisi empírica d'un o més casos, fins a quin punt Internet (o algun dels seus elements o aplicacions) transforma l'estructura de l'acció col·lectiva i ajuda a explicar el perquè dels seus resultats.

L'activitat administrativa automatitzada es caracteritza per ser una activitat que es duu a terme a través de mitjans electrònics sense la intervenció d'una persona. En els darrers temps, les administracions públiques han incorporat la intel·ligència artificial per avançar en l'automatització de la seva actuació.

En aquesta línia de recerca es proposa analitzar el règim jurídic de l'actuació administrativa automatitzada, els riscos que pot comportar l'ús de la intel·ligència artificial en l'automatització de l'Administració pública, l'impacte que l'automatització pot tenir en el dret administratiu i com l'automatització pot contribuir a articular la transició de l'Administració cap a models ecològicament més sostenibles.

En esta aquesta línia de recerca es proposa analitzar els mecanismes per la garantia de la integritat i la transparència pública.

Aquesta línia de recerca parteix d'una perspectiva de ciència política per a abordar qüestions relacionades amb l'organització territorial, la identitat, els processos polítics o la governança multinivell, incloent assumptes estatals, regionals o urbans. Són especialment benvingudes les propostes que desitgin combinar qüestions teòriques amb anàlisis empíriques (enquestes, dades geogràfiques, entrevistes).

En els últims anys, els think tanks s'han convertit en una de les organitzacions que desenvolupen funcions destacades per als partits polítics. Especialment, els proveeixen de coneixement expert per a la presa de decisions polítiques. Malgrat la creixent connexió entre tots dos tipus d'organitzacions, el coneixement acadèmic amb què es compta és encara limitat.

En aquesta línia es pretén aprofundir en l'estudi d'aquesta relació a partir de l'anàlisi de casos o recerques comparades. Entre altres qüestions, es pretén analitzar la utilitat estratègica dels think tanks per als partits, el seu impacte en la vida partidista, així com els factors que poden incidir en l'abast i tipus de vinculació entre partits i think tanks.

La polarització política és un dels grans temes del moment. Aquí es pretén examinar la rellevància, canvis i implicacions de la polarització a Amèrica Llatina, amb particular atenció a la polarització de caràcter ideològic. Per a això, es poden desenvolupar estudis tant de cas com comparatius.

Aquesta línia de recerca explora el paper dels indicadors i índexs com a instruments de governança. D'una banda, pretén identificar les principals causes de la seva aparició i desaparició en determinats àmbits temàtics. D'altra banda, examina les conseqüències de les dades en dos aspectes. En primer lloc, estudia els seus efectes en l'economia política mundial com a font d'autoritat internacional, instrument de governança mundial, eina de promoció i autopromoció per a determinats actors polítics i manera de reconfigurar les relacions polítiques internacionals i nacionals. I, en segon lloc, analitza en profunditat els factors determinants de les respostes dels diferents Estats als indicadors i índexs de governança a l'hora d'acceptar-los, acceptar-los, pressionar-los o impugnar-los.

L'objectiu d'aquesta recerca és desenvolupar un camp d'anàlisi crítica i interdisciplinària en l'àmbit de les polítiques públiques, amb el focus en el context urbà com a espai de respostes innovadores als reptes contemporanis de les ciutats. En el marc de les agendes globals i els objectius de desenvolupament sostenible, busquem aprofundir en la implementació del dret a la ciutat en diversos contextos, assumint-lo com un concepte rector de la justícia mediambiental, social i espacial. El nostre objectiu final és el disseny i l'aplicació d'instruments i metodologies que contribueixin a abordar i transformar les realitats locals d'acord amb els valors democràtics i els drets socials inherents a les ciutats.

Els sistemes de transport han estat el suport de grans transformacions socials i econòmiques en els darrers segles. La millora infraestructural, el desenvolupament tecnològic, els canvis organitzacionals i les polítiques públiques són només alguns dels elements que han sustentat aquestes millores. Aquesta proposta de recerca analitza tots els estudis que vulguin aprofundir en l'estimació de l'impacte generat per les polítiques de transport sobre els diferents àmbits socials i econòmics, com ara el desenvolupament econòmic, la demografia, la integració de mercats, la reducció de les desigualtats, la salut i la qualitat de vida, entre d'altres.

Proposta de tesi sobre els processos polítics que es desenvolupen en contextos urbans, tant en l'àmbit institucional i de política pública com en l'àmbit dels moviments socials i de la vida quotidiana. S'hi analitzen les relacions de poder, els processos de decisió i les polítiques entorn dels reptes i les problemàtiques urbanes, com ara l'habitatge, l'espai públic, la mobilitat i el medi ambient, entre d'altres. S'hi investiga, també, sobre el contingut polític de conceptes amb fortes arrels urbanes, com ara el municipalisme i el dret a la ciutat.

Anàlisi des de la teoria política i constitucional de temes relacionats amb l'organització territorial del poder, com ara el federalisme, la descentralització política, l'autonomia territorial, la democràcia multinacional, la sobirania, l'autodeterminació, la secessió, la integració supraestatal i, particularment, la integració europea.

Aquesta línia de recerca explora l'impacte que tenen les tecnologies digitals en l'àmbit de la política des de la perspectiva tant de l'oferta com de la demanda. Des del punt de vista de l'oferta, es proposa analitzar com les tecnologies digitals configuren les estratègies de comunicació de les elits polítiques i com aquestes estratègies, al seu torn, influeixen en l'opinió pública i el comportament electoral. Algunes preguntes clau són: en quines condicions és més probable que les elits facin servir un llenguatge tòxic? Quins factors les porten a adoptar estratègies de polarització, com ara activar identitats (identity priming) o emprar discursos d'odi? Quant a la demanda, la recerca estudia com els mitjans digitals i socials determinen les actituds i les opinions de la ciutadania. En aquest cas, algunes de les preguntes clau que es plantegen són les següents: com consumeix informació la ciutadana en un ecosistema mediàtic impulsat per algorismes? Quins efectes té aquest nou entorn informatiu en les opinions i els comportaments de la ciutadana? Per abordar totes aquestes qüestions, aquesta línia de recerca fomenta l'ús de mètodes computacionals (com ara l'aprenentatge automàtic o l'anàlisi de xarxes socials), dissenys experimentals i altres tècniques innovadores, amb la finalitat d'oferir una comprensió integral i causal de l'impacte polític dels mitjans digitals.

Aquesta línia de recerca analitza la interacció entre les tecnologies digitals i les innovacions democràtiques. L'objecte d'estudi se centra en iniciatives enfocades a la millora de la qualitat democràtica, a través de la deliberació i la participació ciutadanes i a través d'eines i plataformes digitals combinades amb formes presencials. L'àmbit temàtic inclou qüestions com ara l'impacte o l'avaluació de processos participatius; el disseny i la digitalització de processos participatius o deliberatius; la relació entre participació, deliberació i votacions, etc. Són benvinguts tant els enfocaments teòrics com els empírics, encara que es donarà prioritat a la recerca d'orientació empírica.

L'objectiu d'aquesta línia de recerca és analitzar i comprendre l'evolució dels partits polítics en un context d'intensa digitalització i com estan utilitzant les eines digitals i els mitjans socials per a la participació ciutadana, la comunicació, la deliberació i la democràcia interna. Els desenvolupaments teòrics i empírics són benvinguts, i la metodologia pot ser variada i mixta: tècniques quantitatives i qualitatives; anàlisi de xarxes, plataformes web i big data; anàlisi de manifestos i documents dels partits, etc.

Aquesta línia de recerca aborda aspectes teòrics de la ciència política relacionats amb elements disruptius dels sistemes polítics contemporanis i els seus fonaments. La línia de recerca dona especial rellevància a tres dimensions d'anàlisi:

• Temàtica, en què es combinen qüestions teòriques aplicades i interseccions analítiques com les identitats, la immigració, la propietat o la llibertat en el context del canvi climàtic, les demandes territorials, el capitalisme digital o la justícia espacial.
• Escala, en què ens aproximem al nostre objecte d'estudi amb una perspectiva multinivell que inclou la dimensió estatal, regional o urbana dels fenòmens polítics.
• Mètodes, on són benvingudes no només propostes eminentment teòriques, sinó també aquelles que vulguin incloure anàlisis empíriques diverses, tant qualitatives com quantitatives.

Aquesta línia de recerca se centra en l'anàlisi de la representació política des d'una perspectiva comparada, integrant mètodes quantitatius i qualitatius. Es proposa abordar dues dimensions principals:

• L'estudi de com l'estructura interna dels partits polítics, els seus processos de selecció i les característiques de les elits polítiques incideixen en la qualitat democràtica.
• L'exploració de l'impacte de factors institucionals i característiques territorials en la governança i la qualitat democràtica

Les intel·ligències artificials (predictiva, generativa i agentiva) són forces transformadores potents de gran abast que estan redefinint les estructures econòmiques, socials i polítiques a escala global. La seva naturalesa hiperevolutiva i la seva ràpida proliferació representen un repte fonamental per als marcs de governança actuals, que tenen dificultats per adaptar-se a aquest ritme accelerat de canvi tecnològic. Aquesta situació exigeix un canvi cap a models de governança molt més àgils, adaptatius i anticipatoris. En aquesta línia de recerca, s'examinarà com l'anàlisi econòmica —degudament revisada i actualitzada de manera que reprengui els principis fonamentals de l'economia política— pot ser una eina eficaç per abordar els desafiaments relacionats amb la productivitat, el creixement econòmic, el benestar social compartit i la sostenibilitat ambiental en l'era de la IA.

Els projectes desenvolupats en el marc d'aquesta línia de recerca aborden qüestions relacionades amb la rendició de comptes electoral, la polarització i la dinàmica de l'opinió pública, sigui mitjançant estudis comparatius o basats en casos.

La pobresa energètica i la pobresa hídrica es configuren com a fenòmens multidimensionals que exigeixen una resposta des del dret públic i administratiu per incorporar els principis d'equitat, d'accés universal i de sostenibilitat en les polítiques públiques i en el marc jurídic cap a la transició energètica i ecològica. L'objectiu és examinar com el marc normatiu, el paper dels ens subestatals i les estratègies de governança poden contribuir a una transició energètica i ecològica més equitativa i inclusiva. La línia dona una rellevància especial a les dimensions d'anàlisi següents: la dimensió institucional i reguladora de la transició energètica, la dimensió local i territorial de les polítiques contra la pobresa energètica i hídrica, i la dimensió social i participativa en la formulació i implementació de polítiques públiques en matèria energètica.

Mecanismes jurídics d'intervenció de la UE en la resolució de conflictes internacionals. Base jurídica. Tipologia i evolució de les missions de manteniment de la pau europees. Nous mandats per a l'actuació les missions de pau: protecció dels drets humans, protecció del patrimoni cultural, etc. Estudi i evolució dels procediments i òrgans per al desplegament d'aquestes missions de pau.

Aquesta línia de recerca analitza les principals dinàmiques, actors i canvis produïts en les polítiques exteriors de les dues grans potències de la zona: la República Popular de la Xina i el Japó. En el primer cas, s'estudia com aquest canvi d'estatus de la Xina afecta alguns actors estatals com la Unió Europea, els Estats Units, Rússia, el Japó, i quina repercussió té en les principals organitzacions internacionals (ONU, OMC, OMS...). A més, s'aborda la qüestió sobre com la Xina considera les normes actuals del sistema internacional: si des d'un canvi normatiu, o des d'un xoc contra aquestes normes.

Aquesta línia de recerca analitza els fonaments i els límits de la teoria contemporània de les relacions internacionals. Revisita els principals paradigmes occidentals —realisme, liberalisme i constructivisme— alhora que analitza críticament els seus límits per explicar el complex i multipolar món actual. Paral·lelament, cerca ampliar la conversa teòrica incorporant enfocaments crítics —com ara la teoria crítica, el postestructuralisme, el feminisme i la sociologia del poder— i perspectives no occidentals sorgides a l'Àsia, l'Àfrica i l'Orient Mitjà. Finalment, aquesta línia de recerca té com a objectiu repensar com entenem el poder, la capacitat d'acció i l'ordre en la política mundial, així com desenvolupar eines analítiques que reflecteixin la diversitat i la interdependència del sistema internacional del segle XXI.

Anàlisi de les dinàmiques principals, tant cooperatives com de conflictes de la zona d'Àsia-Pacífic. Entre altres temes vinculats a aquesta temàtica, s'analitzarà com hem passat d'un paradigma de "l'ascens de la Xina" (the rise of China) a un nou paradigma caracteritzat per una Xina que ja ha ascendit (China risen). Aquest ascens materialitzat de la República Popular de la Xina té un impacte tant en l'equilibri de poder del sistema internacional, en les normes i regles del joc del sistema internacional, com en les institucions internacionals. 

Aquesta línia de recerca explora el paper dels indicadors i índexs com a instruments de governança. D'una banda, pretén identificar les principals causes de la seva aparició i desaparició en determinats àmbits temàtics. D'altra banda, examina les conseqüències de les dades en dos aspectes. En primer lloc, estudia els seus efectes en l'economia política mundial com a font d'autoritat internacional, instrument de governança mundial, eina de promoció i autopromoció per a determinats actors polítics i manera de reconfigurar les relacions polítiques internacionals i nacionals. I, en segon lloc, analitza en profunditat els factors determinants de les respostes dels diferents Estats als indicadors i índexs de governança a l'hora d'acceptar-los, acceptar-los, pressionar-los o impugnar-los.

Aquesta línia de recerca vol explorar la geopolítica i geoeconomia actual de la regió entenent la seva estreta correlació: com la política d'accés a determinats recursos i gestió de territoris ha condicionat el poder dels principals actors regionals així com el seu poder econòmic i polític tant a escala regional com a escala global. 

Aquesta línia de recerca explora les interconnexions que hi ha en geopolítica nuclear, que abasten des de les doctrines d'armes nuclears fins a les polítiques d'energia nuclear, així com els seus vincles amb les estratègies de dissuasió i les dinàmiques de poder.

Anàlisi dels efectes econòmics (productivitat, competitivitat, desenvolupament, ocupació, desigualtat i sostenibilitat) de la transformació digital (robòtica, intel·ligència artificial, indústria 4.0, data-driven economy, gig economy, tecnologies MANBRIC) tant a nivell agregat com sectorial i regional.

Aquest projecte de recerca se centra en analitzar el litigi en contra d'Estats, empreses privades o estatals, per la seva contribució al canvi climàtic i els seus impactes en els drets humans. Aquests litigis busquen promoure la protecció dels drets humans més enllà de les parts implicades en un procediment judicial concret, ja sigui intern o internacional, per a generar un canvi més ampli en la comunitat internacional.

Aquest projecte de recerca analitza l'impacte de les noves tecnologies (IA, protecció de dades, biotecnologia, etc.) en el gaudi dels drets humans , així com els reptes normatius resultants per a la comunitat internacional.

El règim internacional dels drets humans manca d'un sistema eficaç de sancions per fer front als casos d'incompliment de les seves normes per part dels estats. Els instruments econòmics, com ara les mesures comercials, s'utilitzen a vegades com a alternativa per induir  la cooperació internacional i la protecció dels drets humans.

El canvi climàtic té una incidència directa en les polítiques globals, així com conseqüències econòmiques greus. A mesura que el món intenta afrontar els efectes i els riscos derivats del canvi climàtic, sorgeixen probabilitats de conflicte i conseqüències extremes per a un desenvolupament econòmic sostenible. Els estudis actuals sobre relacions internacionals ofereixen evidència significativa d'una forta connexió entre les activitats de les empreses i l'estratègia política que entren en una lògica de conflicte en el sistema geoeconòmic i polític. A més, el procés de globalització i el fet que l'activitat econòmica i el poder polític es concentrin en uns pocs interlocutors han influït de manera significativa en les desigualtats nacionals i internacionals, i han comportat un increment del nivell d'inestabilitat, que s'ha materialitzat en efectes indirectes adversos per a la cooperació internacional i la geopolítica. Amb aquesta línia de recerca es vol estudiar i abordar el canvi climàtic des d'una perspectiva multidisciplinària derivada de la intersecció entre economia i política.

Al final del segle xx, el règim internacional de la propietat intel·lectual va adquirir un impuls decisiu amb l'adopció de l'Acord sobre els aspectes dels drets de propietat intel·lectual relacionats amb el comerç de l'Organització Mundial del Comerç. La proposta consisteix a analitzar la relació entre aquest règim i els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Un dels principals criteris de subjecció de la potestat tributària de la major part dels estats i jurisdiccions és la presència física majoritària en el corresponent territori. Tanmateix, el clàssic disseny de la tributació no tenia en compte l'absència de limitacions geogràfiques que permet la tecnologia i que, juntament amb les possibilitats d'interconnexió actuals, ha donat lloc a la creixent globalització i ha donat pas a un nou escenari que planteja problemes i reptes inèdits d'abast mundial.

Proposta de tesi sobre els processos i les relacions socials que produeixen l'espai urbà i el metabolisme de les ciutats. S'hi investiga de quines formes la reproducció del capital i la reproducció social s'entrellacen i entren en conflicte en el marc de les transformacions urbanes. Són benvingudes propostes que abordin la qüestió de l'habitatge, els lligams entre urbanització i ecologia, les desigualtats socioterritorials i els canvis en les estructures econòmiques i de la propietat que configuren un món cada cop més urbà.

Aquesta línia de recerca s'adreça a candidats i candidates interessats a contribuir als debats teòrics crítics actuals que tenen lloc en el camp ampli de les relacions internacionals i en pràctiques associades que busquen qüestionar i erosionar els fonaments de la política mundial actual, que reprodueix un capitalisme racial basat en l'exclusió, la violència i les relacions de subordinació.

Anàlisi de conflictes internacionals (especialment a l'Orient Mitjà i a l'Àfrica), propostes de possibles resolucions i/o desenvolupament d'eines teòriques per millorar aquestes anàlisis. Autors com Bichler i Nitzan (amb els energy conflicts, entre altres conceptes) i Barak i Shefer (amb els security networks); conceptes com el complex militar-industrial, o enfocaments teòrics com la sociologia del poder (o perspectiva de la DAP), identifiquen actors que es beneficien dels conflictes armats i que podríem considerar promotors dels conflictes. Aquests autors i enfocaments teòrics, juntament amb els estudis crítics de seguretat, ens aporten eines teòriques especialment rellevants per a l'anàlisi de casos de conflictes concrets i la identificació de les seves causes per proposar mesures de resolució (o prevenció) i per avançar en nous models de seguretat col·lectiva.

Aquesta línia de recerca té com a objectiu analitzar la política exterior de la Unió Europea en el context d'un ordre internacional canviant i teoritzar-ne. Acull estudiants de doctorat els projectes dels quals se centrin en àrees específiques de la política, com ara la política exterior i de seguretat comuna (PESC), la cooperació per al desenvolupament, l'acció humanitària, els drets humans, el comerç, el canvi climàtic i l'energia. A més, està oberta a propostes amb un enfocament geogràfic que abastin les polítiques de veïnatge i ampliació de la Unió Europea, així com les relacions regionals (per exemple, UE-LATAM, UE-MENA o UE-ASEAN) i bilaterals (per exemple, UE-EUA, UE-Rússia, UE-Xina o UE-Japó). Les propostes de doctorat es poden basar en una varietat de perspectives teòriques, des de les teories tradicionals de les relacions internacionals fins a teories crítiques i no occidentals. S'accepten projectes que usin mètodes tant quantitatius com qualitatius.

Aquesta línia de recerca analitza les dinàmiques contemporànies del canvi polític i la resiliència a l'Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica (MENA), amb un èmfasi particular en els sistemes polítics. Inclou temes com els processos de democratització i autocratització analitzats des de la perspectiva de les elits polítiques o la societat civil, així com les mobilitzacions de base. Així mateix, convida a propostes de doctorat dirigides a investigar la influència dels actors internacionals (estatals i no estatals) a la regió. Aquesta línia de recerca admet diferents marcs teòrics, com ara la teoria de l'estat rendista, la sociologia del poder, la teoria feminista i altres perspectives basades en la capacitat d'acció i en l'estructura.

En un món globalitzat ple d'incerteses i riscos, l'increment de la conflictivitat ha adoptat diferents formes com a resultat de la competència per l'equilibri global de poder, fonamentada en una varietat d'enfocaments geoestratègics. En aquest sentit, aquesta línia de recerca està oberta a explorar la juxtaposició de la geopolítica i la geoeconomia dins de la geoestratègia de les grans potències i aliances internacionals, que empren mitjans militars, tecnològics, econòmics o financers per exercir influència..