Sobre el gènere
- Substantius que generen dubte de si són masculins o femenins: avantatge, anàlisi...
- Substantius que poden ser masculins o femenins, amb el mateix significat: mar, rubor...
- Substantius que poden ser masculins o femenins, amb significat diferent: fi, llum...
- Substantius i adjectius invariables (que tenen la mateixa forma en masculí i en femení): jerarca, agrícola, unànime...
- Substantius i adjectius variables (que tenen forma diferent en masculí i en femení): pobre/pobra, comú/comuna, anàleg/anàloga...
- Llista de càrrecs i perfils professionals més freqüents en masculí i en femení
Substantius que generen dubte de si són masculins o femenins:
- Són masculins els mots següents: afores, anell, avantatge (i desavantatge), bacteri, batent (d'una porta, per exemple), compte, corrent, costum, deute, dot, dubte, escafandre, espinacs, estratagema, front, full (diferent de fulla), llegum, narius, orde (religiós, per exemple), pendent, senyal, tèrmit (insecte), titella.
- Són femenins els mots següents: allau, amalgama, anàlisi (i els mots amb aquesta terminació: crisi, psicosi, tesi, etc.), aroma, calor (i tot d'altres mots amb aquest sufix: blancor, esplendor, resplendor, olor, suor, verdor), cercavila, dent, grip, icona, gla, marató, postres, remor, resta, síncope, síndrome (i, doncs, sida) i alguns rius (la Garona, la Gavarresa, la Muga, la Noguera, la Sénia, la Tet, la Tordera, la Valira; però si el terme riu s'anteposa al nom de la via fluvial, no s'ha de posar article, ni masculí ni femení: El riu Noguera [i no pas
el riu la Noguera]).
Poden ser masculins o femenins, amb el mateix significat, els mots següents: amor, color, crin, crisma, èmfasi, fel, mar, rubor, sarment, vessant (excepte quan vol dir 'pendent d'una muntanya', que és masculí).
Poden ser masculins o femenins, amb significat diferent, els mots següents:
| masculí | femení | |
|---|---|---|
| canal | via d'aigua | conducte |
| còlera | malaltia | ràbia |
| editorial | article periodístic | empresa editora |
| fi | objectiu | acabament |
| llum | aparell per fer llum | claror, electricitat |
| ordre | contrari de desordre | manament |
| pols | batec, templa | massa de partícules |
| salut | salutació | bon estat de l'organisme |
| son | dormida, manera de dormir | ganes de dormir |
| terra | sòl | els altres sentits |
| vall | fossa | depressió entre muntanyes |
| web | lloc a internet | pàgina d'un lloc a internet |
Exemples:
El fi no justifica els mitjans. / Sembla que hàgim arribat a la fi del món.
L'editorial d'avui de La Vanguardia és dels més bons que he llegit en aquest diari. / Editorial Moll va ser una editorial mallorquina fundada el 1934.
Tot seguit consignem els col·laboradors per ordre alfabètic. / A causa del temporal el servei de telefèric queda suspès fins a nova ordre.
Hem de parlar amb els informàtics per renovar el web de la universitat. / Trobareu l'enllaç al discurs del rector a la banda esquerra de la web Espai del rector.
Substantius i adjectius invariables (que tenen la mateixa forma en masculí i en femení):
jerarca, parricida, dentista [i tots els acabats en -arca, -cida, -ista], agrícola, alegre, belga, berber, equànime, fàcil, igual, inerme, jove, persa, rude, sahrauí, saudita, sefardita, unànime
Substantius i adjectius variables (que tenen forma diferent en masculí i en femení):
algerí/algerina (d'Alger), algerià/algeriana (d'Algèria), anàleg/anàloga, autodidacte/autodidacta, comú/comuna, correcte/correcta, corrupte/corrupta, cortès/cortesa, croat/croata, digne/digna, estrateg/estratega, exacte/exacta, gris/grisa, homòleg/homòloga, iranià/iraniana, iraquià/iraquiana, israelià/israeliana, magribí/magribina, marroquí/marroquina, namibi/namíbia, nigerí/nigerina (del Níger), nigerià/nigeriana (de Nigèria), orfe/òrfena, pediatre/pediatra, pobre/pobra, psiquiatre/psiquiatra, sinistre/sinistra, tripartit/tripartida, vague/vaga
Vegeu els càrrecs i perfils professionals més freqüents en masculí i en femení.