Campus

Tractament de la discapacitat


Tal com diu la Guia de llenguatge inclusiu per al tractament de persones amb discapacitat, de la Generalitat de Catalunya, la participació de les persones amb discapacitat ha crescut en tots els àmbits de la societat, també en l’universitari. La llengua que fem servir quan redactem és fonamental per garantir-ne la inclusió i la participació: un mal ús pot contribuir a invisibilitzar determinades persones o col·lectius o a difondre’n una imatge negativa o estigmatitzada.

A la Universitat volem que tothom se senti ben esmentat i ben representat. Per aquest motiu, tot seguit es presenten alguns criteris que tenen l’objectiu de donar suport a l’hora de tractar la discapacitat d’una manera adequada en els textos i contribuir a donar-ne una imatge objectiva i lliure d’estereotips.

    Prioritza la persona a la discapacitat

    Evita emprar expressions que posen èmfasi en les limitacions de la persona i l’equiparen a la seva condició, com ara persona discapacitada. De la mateixa manera, convé no fer servir com a substantiu adjectius referits a la discapacitat, atès que contribueixen a identificar la situació en què es troba una persona amb la identitat d’aquesta persona. Per exemple, en comptes de dir que una persona és discapacitada, val més dir que té una discapacitat. 

    Es pot fer servir…Per substituir…
    estudiants amb discapacitatestudiants discapacitats
    persona en situació de dependènciapersona dependent
    una persona amb esquizofrèniaun esquizofrènic, una esquizofrènica
    una persona amb discapacitat física
    una persona amb mobilitat reduïda    		un minusvàlid, una minusvàlida

    Evita els eufemismes

    Parla de la discapacitat amb naturalitat, sense suavitzar-la ni camuflar-la. És la millor manera de trencar estereotips i desestigmatitzar-la.

    Es pot fer servir…Per substituir…
    persona amb discapacitatpersona amb capacitats diferents
    persona amb altres capacitats
    persona especial
    persona amb discapacitat físicapersona físicament limitada

    Bandeja termes obsolets o ofensius

    Hi ha alguns termes que es recomana evitar per referir-nos a persones amb discapacitat perquè han quedat obsolets o són clarament ofensius, com ara:

    ❌ disminuït, disminuïda

    ❌ impedit, impedida

    ❌ invàlid, invàlida

    ❌ minusvàlid, minusvàlida

    ❌ retardat, retardada

    ❌ subnormal

    ❌ trastornat, trastornada

    ❌ deficient

    ❌ mongòlic, mongòlica

    Defuig el paternalisme i el llenguatge compassiu i assistencialista

    No hem de fer servir un llenguatge compassiu que presenti les persones amb discapacitat com a víctimes o com a persones que necessiten el nostre auxili per tenir una vida plena. Convé utilitzar la terminologia adequada en cada cas. En aquest sentit, cal anar amb compte a l’hora de fer servir el mot ajuda, atès que pot transmetre la idea que les persones amb discapacitat estan desvalgudes o són dependents. D’acord amb aquesta perspectiva, en l’àmbit acadèmic parlem de mesures o recursos de suport per a estudiants amb necessitats específiques de suport educatiu, i no d’ajuts.

    Es pot fer servir…Per substituir…
    infant que manifesta (o presenta, o té) un trastorn de l’espectre autistainfant que pateix un trastorn de l’espectre autista 
    persona que presenta (o manifesta, o té) síndrome de Downpersona afectada de síndrome de Down
    persona usuària d’una cadira de rodes
    persona que va amb cadira de rodes    		persona prostrada en una cadira de rodes

    El terme necessitats específiques de suport educatiu (NESE)

    En l’àmbit de l’educació, hi ha estudiants que, encara que no tenen una discapacitat reconeguda, necessiten adaptacions, atès que les raons van més enllà de la discapacitat: altes capacitats, situació socioeconòmica vulnerable, trastorns de l’aprenentatge (com ara dislèxia o TDAH), etc. Per englobar tota aquesta diversitat, fem servir el terme necessitats específiques de suport educatiu (NESE).

    El terme diversitat funcional

    El terme preferent a la UOC és el de discapacitat, d’acord, entre d’altres, amb la Convenció de les Nacions Unides i la Guia de llenguatge inclusiu per al tractament de persones amb discapacitat. Tanmateix, hi ha associacions, entitats i persones que fan servir el terme diversitat funcional perquè consideren que té una càrrega més positiva que el de discapacitat i equipara realment tothom.