Campus

Ús no sexista de la llengua

Quan ens comuniquem, un dels aspectes que hem de tenir en compte, en el marc del llenguatge respectuós i no discriminatori, és la diversitat de gènere. Això significa que hem d'evitar usos sexistes i discriminatoris per raó de gènere que perpetuïn estereotips o invisibilitzin o subordinin persones en el discurs.

Tot i que gramaticalment el masculí, en català i en castellà, com en altres llengües romàniques, pot tenir un ús no marcat i es pot fer servir per referir-se a homes i dones, hi ha diverses estratègies alternatives per incloure i visibilitzar ambdós sexes.

Com a norma general s'ha de procurar que hi hagi simetria en els tractaments d'homes i dones; així, s'ha de dir el      senyor gerent i la senyora degana i no pas   el senyor gerent i la degana. I també s'ha de procurar que els termes que es fan servir incloguin tant les dones com els homes; per tant, val més utilitzar el jovent que no pas els joves.

A continuació es presenten alguns recursos que poden ser útils a l'hora de fer un ús no sexista de la llengua. Són solucions possibles que s'han d'estudiar per a cada cas i que, sobretot, no s'han d'aplicar mecànicament: l'ús d'una forma o una altra (per exemple, substantiu genèric o substantiu concret, substantiu precedit d'article o sense, etc.) pot fer canviar el sentit o el matís de l'expressió. Cal tenir en compte el context, el tipus de document, el grau de formalitat, etc.; a vegades el genèric masculí és la forma més adequada.
 

Formes concretes

  • Quan ens referim a una persona determinada, hem d'adaptar el text al gènere que correspon.

Joana Gispert, gerenta de l'empresa [i no pas Joana Gispert, gerent de l'empresa].

Maria Garcia, advocada del Gabinet Jurídic [i no pas Maria Garcia, advocat del Gabinet Jurídic].

Hi participarà la presidenta de l'empresa [i no pas Hi participarà la president de l'empresa].

  • Si la persona a la qual ens referim no vol ser tractada amb cap dels dos gèneres gramaticals, podem recórrer a formes invariables o optar per canvis de redacció que ens permetin defugir l'opció de femení o masculí (vegeu l'apartat Canvis de redacció).

Cris Espart, estudiant de doctorat [millor que Cris Espart, doctoranda].

Leo Sánchez, docent del grau de Dret [millor que Leo Sánchez, professor].

  • Si hem de parlar de diverses persones de gènere diferent, val més esmentar-les amb les formes dobles senceres separades, sempre que sigui possible, que no pas agrupades en masculí.

La vicerectora de Planificació Estratègica i Recerca, Aina Rotllan, i el vicerector de Docència i Aprenentatge, Joan Llopart, han assistit a les jornades interuniversitàries de... [millor que Els vicerectors de Planificació Estratègica i Recerca i de Docència i Aprenentatge, Aina Rotllan i Joan Llopart].

  • En publicacions, bibliografia i llocs on surten noms de persones, recomanem desenvolupar el nom en comptes de posar-hi la inicial i prou.

Cortés, Josepa; Pons, Vicent (1993). "La biblioteca jurídica de Jaume d'Eixarc (1479)". Saitabi (XLIII, pàg. 181-194).

Seva i Llinares, Antoni (dir.); Condom, Dolors, i altres (1993). Diccionari llatí-català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

  • Cal distingir la denominació de les qualificacions (apte, no apte, aprovat, no presentat), que es designen amb la forma masculina, dels adjectius que es refereixen a les persones que tenen aquestes qualificacions, que es flexionen com correspon segons el gènere de la persona a qui fan referència. Tanmateix, en alguns casos, com ara en certificats, podem optar per fórmules sense marques de gènere per obtenir un text més inclusiu.

Maria Corcoll ha obtingut la qualificació d'apte.

Maria Corcoll es considera apta per a aquesta feina.

[Certifico que…] Maria Corcoll és una persona apta / té l'aptitud per a aquesta feina.

  • Així mateix, convé evitar fer servir les paraules home i dona davant les denominacions de professions que ja són en femení o masculí o davant dels mots invariables que es distingeixen per l'ús de l'article. És informació redundant i fa prevaldre la condició sexual.

Dues científiques guanyen l'SpinUOC [millor que Dues dones científiques guanyen…].

Parlem amb una futbolista d'elit [millor que Parlem amb una dona futbolista d'elit].

Genèrics col·lectius i altres expressions

Els genèrics col·lectius designen un conjunt de persones. Les paraules següents poden ajudar, en determinats contextos, a aconseguir un ús no sexista del llenguatge:

agrupació / assemblea / autoritats / ciutadania / col·lectiu / col·lectivitat / col·legi (professional) / conjunt de / comunitat / consell / cos / efectiu(s) / equip / gent / grup / personal / plantilla / població / professió / públic, etc.

Es pot fer servir...Per substituir...
l'adolescència / la població adolescentels adolescents
la gent gran / les persones grans / les persones d'edat / la vellesa / les persones velles / la tercera edatels grans / els vells
la joventut / el joventels joves
els infants / les criatures / la infància / la mainada / la quitxalla / la canallaels nens
l'estudiantatels estudiants
l'alumnatels alumnes
el personal docent / el professoratels professors
el personal d'aviació / el personal de vol / els membres de la tripulacióels pilots i les hostesses
el personal de netejales dones de la neteja
el personal mèdic / el cos mèdic
el personal d'infermeria
el personal de la salut		els metges
les infermeres
els metges i les infermeres
les persones candidatesels candidats
la persona encarregada / la persona que s'encarrega del'encarregat
la persona / les persones / l'ésser humà / la humanitatl'home
evolució humana / evolució de la humanitatevolució de l'home
els drets humansels drets de l'home
el cos humàel cos de l'home
la població urbanal'home urbà
la gent catalana / el poble català /
la població catalana		els catalans
la població treballadora migrantels treballadors migrants
el funcionariat / el cos funcionarialels funcionaris
el veïnatels veïns
l'electorat / el cos electoralels electors / els votants

Mots i expressions despersonalitzats

Fan referència a la funció, a l'activitat, a l'organisme o a la unitat, a la titulació, etc., en lloc de la persona. Són útils per retolar despatxos i per a encapçalaments i títols de crèdits (i eviten l'ús de formes dobles).

Es pot fer servir...Per substituir...
direcció d'estudisdirector(s) / directora d'estudis
tutoriatutor(s) / tutora
consultoriaconsultor(s) / consultora
secretariasecretari(s) / secretària
consell de redacció / redaccióredactor(s) / redactora
consell assessor / assessoriaassessor(s) / assessora
coordinaciócoordinador(s) / coordinadora
col·laboracionscol·laborador(s) / col·laboradora
notarianotari(s) / notària
ministeriministre(s) / ministra
traducciótraductor(s) / traductora
distribucionsdistribuïdor(s) / distribuïdora
alcaldiaalcalde(s) / alcaldessa
organitzacióorganitzador(s) / organitzadora

Formes dobles: forma masculina i femenina alhora

  • És un recurs visibilitzador que es pot fer servir quan hi ha una intenció manifesta de fer visibles les dones. En els àmbits acadèmics i administratius, aquesta intenció es concreta sobretot en les referències a càrrecs o professions que tant pot ocupar una dona com un home. Tot i això, cal tenir en compte que es tracta d'un recurs que allarga el text i en dificulta la lectura; per tant, s'ha d'emprar amb molt de compte, perquè fa l'escrit carregós si n'és gaire ple i, si només es fa de tant en tant, no soluciona el problema.

    És un recurs que fem servir preferentment en singular, tret de casos en què hi hagi una intenció manifesta de visibilitzar les dones.

Oferim una plaça de secretari o secretària de direcció i una d'enginyer tècnic o enginyera tècnica d'obres públiques [millor que secretari de direcció i una d'enginyer tècnic d'obres públiques].

Les rectores i rectors de les universitats catalanes van assistir a l'acte [millor que Els rectors, amb intenció de visibilitzar les dones].

  • També és un recurs útil en encapçalaments d'escrits (circulars, cartes generals, etc.). Quan ens adrecem a més d'un destinatari, les formes dobles en plural són adequades perquè ja han quedat molt fixades:

Benvolgut, benvolguda,
Distingida senyora, distingit senyor,
Companyes i companys,
Estimats pares i estimades mares,
Benvolgudes senyores i benvolguts senyors,
Estimades amigues i estimats amics,
Benvolguts amics i benvolgudes amigues,

  • Segons el tipus de text, el grau de formalitat i la relació amb la persona a la qual ens adrecem, també podem optar per fórmules de salutació sense marques de gènere:

Hola,
Bon dia,

  • S'ha d'alternar el femení i el masculí en primer terme o segon, sense utilitzar barres. En textos llargs no es recomana l'ús de formes dobles amb barra perquè dificulta la redacció, entrebanca la lectura i pot generar problemes d'accessibilitat. L'ús de formes dobles abreujades només és adequat en textos breus i esquemàtics (impresos, llistes, taules, gràfics, etc.) i quan calgui per problemes d'espai:

el tutor o tutora [i no pas el/la tutor/a].
la vicerectora o vicerector [i no pas el/la vicerector/a].

Vegeu els càrrecs i perfils professionals més freqüents en masculí i en femení.

Canvis de redacció

Eliminació del determinant davant el substantiu, però s'ha de vigilar que el sentit no se'n ressenti:

Alumnes de la UPC es reuneixen a...
Professionals de l'ensenyament diuen...

Eliminació de la referència a persones sense substituir-la per res si s'entén pel context:

Permet una lectura més fàcil [millor que Permet una lectura més fàcil als nens] [en un manual dedicat a l'aprenentatge de la lectura].

Canvi del determinant amb marca de gènere per un altre que no en tingui (tothom, qualsevol, cadascú, ningú, cada, cap, etc.):

Cada docent haurà de saber... [millor que El].
El coneixement implícit que té qualsevol parlant... [millor que el].

Canvi de la redacció en la pronominalització i la forma verbal:

Sempre miren d'entendre's [no cal dir: entre ells].
Analitzem els problemes amb què ens encarem [millor que ens veiem encarats].
Qui sol·liciti... [millor que El sol·licitant].
Qui presenti... / Si algú presenta... / Qui vulgui presentar una demanda... [millor que El demandant].

Utilització de la passiva pronominal:

Hem de procurar que es participi en les activitats [millor que la participació dels estudiants].

Substitució dels termes que marquen el gènere gramatical (masculí o femení) per altres solucions que permeten evitar-lo, recurs que es fa servir molt en impresos i papers, per no duplicar:

Nom (o espai i prou) [millor que Sr./Sra.].
La persona interessada / afectada [millor que L'interessat / afectat].
Data de naixement [millor que Nascut/uda].
Domicili [millor que Domiciliat/ada a].

Substitució d'una paraula determinada per un sinònim que no canviï de gènere, però cal mirar que no es traeixi el significat:

Hem de vigilar que cap infant / criatura no es perdi [millor que nen].

L'estudiant que aprovi rebrà un premi [millor que alumne, perquè la forma estudiant inclou femení i masculí].

Adreça't a la tutoria per resoldre els dubtes que tinguis [compte: és diferent d'Adreça't al tutor o tutora per resoldre els dubtes, perquè tutoria sembla un espai]

Construcció de la frase d'una altra manera:

Us donem la benvinguda a la UOC [millor que Benvinguts].

Nosaltres tres serem les persones responsables d'aquests estudis [millor que Tots tres serem els].

Fes clic al botó Accepta per mantenir la connexió [millor que mantenir-te connectat/ada].

Si ja t'has matriculat de l'assignatura, rebràs un missatge de benvinguda [millor que Si ja estàs matriculat/ada].

Els canvis de redacció també poden ser útils per referir-nos a persones que no volen ser tractades amb cap dels dos gèneres gramaticals:

Ariel Sanz, que investiga sobre moviments socials a les xarxes, parlarà de… [millor que investigador sobre…].

Jesse Chen, que ocupa la secretaria de l'associació… [millor que secretària de…].