Juan F. Samaniego
D'un xatbot amb realitat virtual a una plataforma de telemedicina per a la població rural, la tecnologia pot ajudar a prevenir i millorar la salut mental
Experts i expertes del clúster ODS 3 de salut i benestar analitzen l'auge dels problemes de salut mental i la contribució de la salut digital a ajudar a afrontar-los.
El 23 de maig de 2023, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va anunciar la fi de la pandèmia de COVID-19. No obstant això, els desafiaments creats per l'emergència sanitària, com ara l'augment dels problemes de salut mental, continuen més que vigents. Davant les dificultats que estan mostrant els sistemes sanitaris per respondre a l'increment de la demanda de serveis de salut mental, els experts i expertes assenyalen la importància d'establir mesures preventives i de millorar l'accés a l'atenció, camps en els quals la salut digital (e-health) pot ser de gran ajuda.
Amb l'objectiu d'aprofundir en aquest context i els seus desafiaments, el clúster ODS 3 de salut i benestar de l'Associació Internacional d'Universitats, impulsat des de l'eHealth Center de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), va organitzar, el passat 16 de novembre, el seminari web The mental health crisis: Building resilience in a changing world. L'esdeveniment va ser moderat per Marta Aymerich, directora de l'eHealth Center, i va comptar amb la intervenció d'Hilligje Van't Land, secretària general de l'Associació Internacional d'Universitats.
"Estem molt contents i satisfets d'haver llançat el clúster global sobre els objectius de desenvolupament sostenible. I el clúster de l'ODS 3, de salut i benestar, liderat per la UOC, està sent molt actiu, està fent un treball extraordinari per abordar les qüestions clau que han anat sorgint des de la irrupció de la COVID-19 a les nostres vides", va assegurar Hilligje Van't Land en l'obertura del seminari web.
Com a persones expertes i membres de les institucions que integren el clúster ODS 3 de salut i benestar, van participar en l'esdeveniment en línia Carlos Contreras, professor i investigador del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma Metropolitana de Mèxic; Diana Setiyawati, directora del Centre for Public Mental Health i líder del grup de treball de Salut Mental de la Universitat Gadjah Mada d'Indonèsia; Óscar Mauricio Castaño Ramírez, psiquiatre del Departament de Salut Mental i Comportament Humà de la Universitat de Caldas a Colòmbia; Sofia Seinfeld, investigadora i professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, i Tania Perich, investigadora i professora de l'Escola de Psicologia de la Universitat de Sydney Occidental a Austràlia.
Aquestes són les cinc grans claus que ens van deixar les seves intervencions sobre salut mental i salut digital, lliçons importants per reforçar la resiliència, o capacitat d'adaptació, a escala individual, familiar i comunitària i millorar l'atenció al benestar psicològic i emocional.
1. La importància de trobar l'eina adequada
Durant el més dur de la pandèmia, des del Centre for Public Mental Health (CPMH) de la Universitat Gadjah Mada, a Indonèsia, van detectar un augment ràpid del nivell d'estrès i d'ansietat entre una part important del seu estudiantat. Per mitigar-ho, van crear un servei d'atenció telefònica, però l'ús que se'n feia era molt baix. Llavors van decidir provar un enfocament nou i van començar a prestar l'atenció per mitjà del xat d'Instagram. La resposta de l'estudiantat va ser molt positiva, cosa que va demostrar la importància de trobar l'eina digital adequada per cada context i comunitat.
"Després d'això vam decidir provar alguna cosa que encara generés més engagement i l'estudiantat va proposar crear un xatbot basat en intel·ligència artificial", explica Diana Setiyawati, directora del CPMH. "La idea és proporcionar un servei d'atenció automatitzat que ens serveixi per detectar els problemes de salut mental de manera ràpida i prestar un primer suport. El continuem desenvolupant i ara mateix l'estem intentant integrar al sistema de la universitat."
2. Les universitats, les xarxes socials i el desenvolupament de la resiliència
Ciutat de Mèxic és una megaurbs desigual, en la qual el 50 % de la població viu en condicions de pobresa i un petit percentatge concentra la major part de la riquesa. Però la pandèmia va provar que els problemes de salut no són una cosa de rics o pobres, són transversals, i que el desenvolupament de la resiliència requereix la col·laboració de tothom. En aquest context, les universitats mexicanes van jugar un paper central. Van servir de punt de trobada i van prestar serveis de salut mental, tant d'atenció a pacients com de capacitació a professionals.
"A la Universitat Autònoma Metropolitana hem llançat un programa per estudiar com les xarxes socials poden ajudar a reforçar encara més aquesta resiliència", assenyala Carlos Contreras, professor i investigador del Departament de Sociologia de la universitat mexicana. "Augmentar la resiliència comunitària ens serveix per reduir la prevalença de l'ansietat i la depressió. Per això, necessitem comptar amb models que entenguin que la resiliència és un procés; necessitem que els perfils amb influència a la comunitat i, especialment, amb els més joves s'impliquin."
3. Salut digital per augmentar l'accés a la salut mental
Després de dècades de conflicte armat, Colòmbia és un dels països d'Amèrica Llatina amb més incidència de trastorns de salut mental. Segons el Ministeri de Salut i Protecció Social, gairebé un de cada dos menors té un problema psicològic, trastorn d'estrès posttraumàtic, i l'ansietat i la depressió són els de més prevalença. Aquests trastorns afecten especialment la població rural i aïllada, que viu en zones amb infraestructures limitades. La pandèmia de COVID-19 no va fer altra cosa que complicar encara més aquest context.
"Després de la pandèmia, l'ús dels serveis de salut mental va augmentar un 30 %. Les taxes de depressió i d'intents de suïcidi són pitjors ara que abans de la COVID-19. En un intent de millorar aquestes condicions, des de la Universitat de Caldas estem implementant algunes alternatives d'e-health per augmentar l'accés a l'atenció en salut mental", assegura Óscar Mauricio Castaño, psiquiatre del Departament de Salut Mental d'aquesta universitat. Entre altres accions, s'han implementat serveis de telemedicina a zones rurals, s'estan desenvolupant aplicacions mòbils per valorar l'estat d'ànim de cada persona i s'estan aplicant serveis de tractament per a joves amb consum problemàtic de substàncies basats en teràpies d'acceptació i compromís i teràpies d'atenció plena o mindfulness.
4. Reptes de mantenir l'ús de les eines digitals en el temps
"Sabem que la gent jove experimenta nivells elevats d'estrès, ansietat i depressió. A Austràlia, l'Administració ha dedicat molt de finançament a desenvolupar aplicacions i plataformes en línia per millorar l'accés als serveis d'atenció mental entre els més joves. No obstant això, les nostres recerques ens diuen que l'ús d'aquestes eines és molt més baix del que caldria esperar", explica Tania Perich, investigadora i professora sènior de l'Escola de Psicologia de la Universitat de Sydney Occidental.
D'acord amb la investigadora, una majoria dels joves prova les aplicacions i les plataformes en línia (amb una preferència clara per les aplicacions de meditació), però són pocs els que continuen fent servir aquests serveis al llarg del temps. "Més enllà de les dades d'utilització i de les mitjanes, el que hem de pensar és que molts joves no estan rebent l'atenció ni el tractament que necessiten, ni cara a cara ni en línia", afegeix Tania Perich.
5. Realitat virtual i intel·ligència artificial: el paper de les tecnologies emergents
Les tendències en e-health estan marcades, en gran manera, pel desenvolupament de la tecnologia. I hi ha dos elements emergents cada vegada més importants en el camp de la salut digital: la realitat virtual i la intel·ligència artificial. "Sabem des de fa temps que la realitat virtual és una eina terapèutica poderosa. Permet a les persones experimentar una sensació de presència molt forta, és a dir, permet sentir que s'està realment a l'entorn virtual i proporcionar experiències que són difícils de generar en el món real", assenyala Sofia Seinfeld, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC.
Entre altres casos d'ús, la Sofia va treballar en com la realitat virtual s'ha utilitzat en teràpies de rehabilitació per a persones que havien maltractat la seva parella o un menor o per estudiar maneres de reduir el nivell de racisme. A més, combinada amb eines d'intel·ligència artificial, està començant a sorgir la recerca del desenvolupament de terapeutes automatitzats que podrien donar suport als serveis d'atenció de salut mental i contribuir a atendre l'elevada demanda que hi ha actualment.
Més enllà de la importància de les tecnologies, del paper de l'e-health per millorar l'atenció a la salut mental o dels nous desafiaments que presenta la salut digital, tots els participants en el seminari web The mental health crisis: Building resilience in a changing world van coincidir en una cosa més: fa falta més recerca i més col·laboració entre institucions i universitats per trobar resposta als reptes del present i del futur.
"Avui hem estat testimonis de com la fusió de tecnologies i perspectives diferents pot ser molt important per construir resiliència en un món canviant", conclou Marta Aymerich, directora de l'eHealth Center. "El gran potencial transformador de les solucions digitals en salut mental rau en el fet de transcendir les barreres geogràfiques. Portem el debat més enllà de les pantalles i continuem fomentant els esforços col·laboratius que prioritzin la inclusió. Els desafiaments són universals i la cooperació és la nostra fortalesa més gran."