El Brexit no espanta els turistes britànics

Foto: Toa Heftiba / Unsplash (CC)
04/04/2017
Raquel Font
Es preveu una bona campanya de Setmana Santa, amb el Regne Unit com un dels principals països emissors

El Brexit ja està en marxa. Han començat dos anys de negociacions que afecten més de vint mil lleis i dos anys per a arribar a acords que tindran efectes en molts àmbits de la vida dels britànics, però també dels catalans. No hi ha precedents i, per tant, es fa difícil saber què passarà. El turisme és un dels sectors econòmics que es pot veure més afectat. Els britànics són el segon mercat internacional més important per al turisme català, després de França. El 2016 vam rebre al voltant de dos milions de visitants provinents del Regne Unit. Quines conseqüències pot tenir la sortida del Regne Unit de la Unió Europea? A partir d’ara vindran menys turistes britànics?

Som a les portes de la Setmana Santa i les previsions turístiques són bones. La Confederació Espanyola d’Agències de Viatges (CEAV) preveu un creixement de l’ocupació hotelera d’entre un 12 i un 15% respecte al 2016, unes xifres que reforcen la sensació de recuperació del sector turístic.

Barcelona i Madrid seran les destinacions preferides tant per als espanyols com per als turistes internacionals, com indiquen les cerques fetes pels usuaris del portal Trivago. Itàlia, Alemanya i França estan entre els primers mercats internacionals per al turisme espanyol, però el principal país emissor de turistes a Espanya per Setmana Santa continuarà sent el Regne Unit, amb una estada mitjana de 3,8 dies.

Sembla, doncs, que de moment el Brexit no es notarà. De fet, el 2016 es va tancar amb rècord de visitants britànics, un 12% més que el 2015, que van fer més de cinc milions i mig de pernoctacions, un 11% més que l’any anterior, segons el balanç de perspectives d’Exceltur. Això passava malgrat que al mes de juny ja s’havia votat a favor de la sortida de la Unió Europea, la qual cosa va provocar que la lliura esterlina es comencés a devaluar.


L’evolució de la lliura esterlina és la clau

I què passarà a partir d’ara, un cop activat el Brexit? Tindrà repercussions en el turisme? Per a Pablo Díaz, professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, «dependrà sobretot de l’evolució de la lliura esterlina i de quin tipus de Brexit s’acabi produint, però sembla que hi ha intenció de posar-ho fàcil».

Francesc González, també professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC i expert en turisme, és del parer que a ningú no li interessa que sigui gaire complicat i que, per tant, es podrien facilitar els acords en matèria de turisme: «si hi hagués un daltabaix, no seria per la pèrdua de confiança ni de qualitat, sinó pel fet que la lliura esterlina es devaluï i el preu de les vacances s’encareixi per als britànics».

Hi ha altres factors que també poden provocar que els viatges surtin menys econòmics per als turistes provinents del Regne Unit: una possible pujada del preu del petroli, que es paga en dòlars i que acabaria repercutint en el preu dels bitllets; les taxes aeroportuàries que s’apliquin un cop fora de la Unió Europea o, fins i tot, les compensacions que podrien percebre els britànics per retards en els vols, que podrien ser inferiors. També hi ha incertesa en si els britànics, quan viatgin, mantindran la cobertura sanitària europea o l’hauran de pagar de la seva butxaca.

Sens dubte, però, el que suposaria una complicació més gran, segons tots dos experts, seria que hi hagués restriccions de mobilitat, és a dir, que calguin visats per a circular.

Segons Francesc González, les conseqüències de tot plegat en els hàbits dels turistes britànics són incertes, però apunta diverses possibilitats: que els britànics continuïn venint, però menys temps; que vinguin els mateixos dies, però gastin menys diners, o una combinació de totes dues coses. Hi ha una tercera possibilitat, que tindria un impacte més gran, que seria que els britànics canviessin de destinació.


Treballar la capacitat d’innovar

No obstant això, González remarca que «hi ha factors que permeten ser moderadament optimistes» perquè els britànics continuïn sent un dels principals mercats turístics internacionals. Destaca, per exemple, la confiança en la destinació, ja que «la qualitat percebuda és molt alta». També ho són la facilitat d’accés, amb línies aèries de baix cost, la relativa curta distància i l’encaix entre l’oferta i la demanda, és a dir, que l’oferta s’adequa a les preferències del turista britànic mitjà: sol, lleure, diversió, gastronomia...

El turisme de sol i platja és el que té més demanda, però també s’intenta potenciar altres tipus de turisme, especialment per a evitar l’estacionalitat, com ara el turisme de negocis o el turisme de luxe. Per a Pablo Díaz «és important seguir innovant i oferir els millors productes possibles mitjançant la innovació i el millor coneixement dels turistes». Una nova tendència que està agafant força és l’anomenat turisme creatiu o turisme d’experiències, en què els turistes busquen més autenticitat i no només contemplen, sinó que participen.

Tant Francesc González com Pablo Díaz consideren que el sector turístic passa per un bon moment, però no es pot abaixar mai la guàrdia. Aposten per seguir captant l’atenció dels turistes i desenvolupant la capacitat d’innovar per a estar preparats per si els països competidors ―com Turquia i el nord d’Àfrica, que ara estan en hores baixes― es recuperen o davant la possibilitat de perdre turistes com els britànics, com ja va passar amb els russos fa uns anys.

 

#expertsUOC

Foto del professor Pablo Díaz Luque

Pablo Díaz Luque

Expert/a en: Sistemes d'informació i TIC en turisme, promoció i màrqueting electrònic de destinacions turístiques, xarxes socials i turisme, economia col·laborativa aplicada al turisme, desenvolupament i economia del turisme.

Àmbit de coneixement: e-turisme, e-destinació, consum i economia col·laborativa en turisme, desenvolupament turístic.

Veure fitxa
Foto del professor Francesc González Reverté

Francesc González Reverté

Expert/a en: Turisme cultural, turisme responsable i turisme litoral.

Àmbit de coneixement: Anàlisi geogràfica regional.

Veure fitxa