Només un terç de les patents espanyoles són impulsades per dones

«Socialment s’associa la masculinitat amb les professions tecnològiques, i la feminitat amb les feines socials o relacionades amb la salut i l’atenció», explica Maria Olivella, antropòloga i membre de la Unitat d’Igualtat de la UOC. I és que, segons un informe de l’OCDE, a Espanya, entre els anys 2012 i 2015, només el 14% de les patents van ser impulsades per dones. Tot i així, es tracta de la segona xifra més alta dels països que integren aquesta organització, només per darrere de Portugal (15%). La mitjana europea, en el mateix període, se situava en el 7%, i a països com els Estats Units, les inventores només representaven el 10% del total, una realitat que ha millorat els darrers anys, ja que a Espanya el 2017 les patents impulsades per dones van significar més del 30%. Expertes de la UOC en matèria de gènere i tecnologia, amb motiu del Dia Internacional de les Nenes a les TIC (27 d’abril) i del Dia Internacional dels Treballadors (1 de maig), analitzen aquesta situació. 
 
On hi ha l’arrel del problema? Segons Olivella, l’escola és el punt de partida, ja que «la preferència per assignatures tecnològiques per part dels nois, a diferència de les noies, és determinada pels rols de gènere establerts en la nostra societat». L'antropòloga afegeix que hi ha estudis que confirmen que «les noies tenen una autopercepció més negativa, respecte dels nois, pel que fa a les seves aptituds per als estudis tecnològics o les matemàtiques», una realitat que confirmen les xifres de dones matriculades en carreres d’aquest àmbit.

La “paradoxa nòrdica”

A diferència del que es podria esperar als països del nord d’Europa, malgrat les polítiques que s’hi apliquen per a posar fi a la discriminació salarial entre els homes i les dones o el suport que donen a la maternitat, la divisòria de gènere en la tecnologia també és molt marcada. De fet, segons el mateix informe de l’OCDE, a Noruega o a Suècia les patents amb autoria femenina entre els anys 2012 i 2015 no arribaven ni tan sols al 7% del total. «És l’anomenada “paradoxa nòrdica”», aclareix Olivella. «Segons el que apunten diferents anàlisis, com més igualtat de gènere hi ha en un país, pitjors resultats escolars en matèries tecnològiques obtenen les noies, que acaben triant menys carreres d’aquest àmbit a la universitat», apunta.

Tot i que en molts països estudiar una carrera tecnològica es percep com una sortida professional amb més garanties d’aconseguir una remuneració salarial elevada, «al nord d’Europa, amb bons nivells salarials en general i amb igualtat de gènere, no hi ha aquest incentiu econòmic», indica l'experta. A més, «la igualtat de gènere als països nòrdics no ha anat acompanyada d’una transformació social que comporti erradicar els estereotips sexistes».

Sexisme tecnològic a Silicon Valley
 
«Existeix una cultura sexista dins dels espais tecnològics», sentencia Olivella. L'antropòloga posa com a exemple la situació que es va viure l’any 2017 als Estats Units, on un enginyer de Google que havia redactat un informe sobre les poques capacitats biològiques de les dones va ser acomiadat, i moltes treballadores de firmes establertes a Palo Alto —ciutat de la regió nord-americana de Silicon Valley, un dels principals pols tecnològics del món— van començar a denunciar situacions de forta discriminació dins de les seves empreses tecnològiques.

«Actualment, moltes companyies tecnològiques de Califòrnia estan immerses dins el seu propi #MeToo», assenyala Olivella, fent referència a la famosa campanya transversal contra el masclisme propagada especialment des dels Estats Units. «La ciència no és aliena a aquesta realitat i ha estat un dels instruments per a la consolidació dels rols de gènere desiguals», conclou.

Solucions
 
Malgrat que la Comissió Europea cada cop finança més projectes per a abordar la desigualtat de gènere, «la solució de la divisòria entre dones i homes en el món tecnològic és molt complexa, perquè és un problema sistèmic», indica. Per a la membre de la Unitat d'Igualtat de Gènere de la UOC, algunes de les solucions s’haurien d’aplicar al món de la ciència: «La subjectivitat personal s’hauria de prendre en consideració en la pràctica científica. Si les persones que fan ciència l’apliquessin, es demostraria que les experiències de les dones no són presents en els discursos científics actuals», afegeix. Olivella posa en relleu que cal fixar-se en quin pes tenen les dones entre les persones que ensenyen continguts científics o tecnològics, i en el fet que «no solament les nenes s’han d’acostar a la ciència, sinó que també cal acostar la ciència a les nenes».
 
La UOC treballa per trencar aquesta divisòria de gènere en la ciència i la tecnologia, i n’és una mostra la campanya amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) que l’any passat es va fer per a fomentar la matriculació de noies en les carreres d’aquest àmbit. Arran d’aquesta iniciativa, la professora dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC, Maria Antònia Huertas, aclareix que «hi ha hagut una millora en la sensibilització envers aquesta problemàtica i més predisposició a col·laborar entre diferents institucions per a promoure l’equitat en les TIC». Al seu torn, Huertas, també investigadora del grup de recerca TEKING (Technology-Enhanced knowledge and interaction group) de la UOC, destaca el Premi equit@T de la UOC, que vol fer visibles les accions reeixides que s’han dut a terme per a reduir aquesta divisòria.

Pel que fa al ventall d’accions que es poden portar a terme per a reduir la divisòria de gènere, l'experta apunta «els tallers i les accions en els estudis de primària i secundària, l’augment de dones en càrrecs de responsabilitat en el món de les TIC, les mentories de dones acadèmiques o professionals per a les alumnes en les universitats i fomentar comitès de selecció paritaris».