Les dones tenen un 39% menys de probabilitats de votar partits d'extrema dreta

  Foto: Unsplash/Jerry Kiesewetter

Foto: Unsplash/Jerry Kiesewetter

17/01/2019
Nria Bigas Formatj
El llenguatge bllic i populista, caracterstic d'aquest tipus de partits, s menys atractiu per a les votants femenines

Poca confiana en les institucions poltiques, un nivell educatiu baix i actituds en contra de la immigraci sn algunes de les caracterstiques que dibuixen el votant de partits d’extrema dreta; el votant mascul, aix s. «S’ha demostrat que els votants d’aquest tipus de partits majoritriament sn homes», afirma Ernesto Pascual, professor col·laborador dels Estudis de Dret i Cincies poltiques de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Segons un estudi les dones tenen un 39% menys de probabilitats de votar aquests partits que els homes. Per com s’explica aquesta bretxa de gnere? «Factors com els programes electorals, l’estructura del treball i les actituds poltiques expliquen en part els motius d’aquesta bretxa en el vot», argumenta Pascual.

«Els programes de l’extrema dreta varien en relaci amb el gnere», afirma Pascual. Aix, partits com Vox advoquen per revertir la llei de violncia de gnere (mesura nm. 70) i la llei de l’avortament (mesures nm. 75 i 56), o assumir que el rol principal de la dona s ser mare ( (mesures nm. 73 i 78? sn aquestes?) mesures nm. 73 i 78). Aix no els fa gens desitjables per l’electoral femen. En canvi, els partits que aborden la problematica de gnere des d’ptiques liberals sn ms atractius per les dones. Per exemple, aquells que aboguen per la llibertat religiosa, de vestimenta (ni vel, ni yihabb o burka) o la prohibici de l’ablaci. «s lgic que les dones s’abstinguin de votar partits que intenten revertir els drets adquirits o fer-les ms vulnerables a la violncia patriarcal», puntualitza.

La segona ra rau en les diferncies estructurals en el treball que hi ha entre els homes i les dones. «Ells, tradicionalment, han treballat en la indstria manufacturera, en posicions que desapareixen o es precaritzen per la globalitzaci», explica el politleg. El fet de ser ms propensos a convertir-se en «perdedors de la globalitzaci» neix un sentiment antisistema: «Consideren d’alguna manera que el sistema no els ha sabut protegir, sin que els busca competidors externs, els immigrants».  Les persones d’origen estranger es consideren competidors en el mercat laboral o en la recepci d’ajuts. «Aix s el desencadenant de les poltiques nativistes, les que defensen o privilegien les persones que han nascut a la mateixa terra, que s una de les caracterstiques principals dels partits d’extrema dreta», alerta Pascual. De fet, segons un sondeig postelectoral sobre les eleccions andaluses d’El Pas, tres de cada quatre votants de Vox esmenten almenys un argument nativista.

Segons el professor, les dones, en canvi, s’han dedicat al sector terciari, on no ha vist el seu treball tant amenaat i, per tant, no reclamen aquest tipus de poltiques, encara, que puguin ser antisistema per la precaritzaci “per se” del seu treball.

L’ltim factor, sn les actituds diferents que tenen els homes i les dones davant la violncia, l’autoritat o la repressi com a resultat de la seva socialitzaci. «S’ha demostrat que les dones s’oposen ms a l’s de la fora i sn ms propenses a defensar poltiques ms compassives que els homes, que tenen actituds ms favorables envers la llei i l’ordre que elles», explica Pascual. «Per aix, el llenguatge bl·lic i d’odi, del “nosaltres contra ells” caracterstic d’aquests partits de dreta radical s menys atractiu per a les dones», afirma Pascual.

El fet que siguin partits nous que s’han acabat de crear afecta negativament a l’hora d’aconseguir el vot femen. Segons l’expert, les dones, com que tradicionalment han assumit ms crrega de feina familiar, han tingut menys temps per a ser actives polticament i voten generalment a partits ben consolidats. Curiosament, en el cas dels partits d’esquerra populistes, aquesta bretxa de gnere s molt ms petita, gaireb inexistent.

«Cada un d’aquests factors descriu les caracterstiques principals que tenen els partits d’extrema dreta populistes: sn nativistes, autoritaris i populistes», conclou Pascual.

#expertsUOC

Foto del professor collaborador Ernesto Pascual

Ernesto M. Pascual Bueno

Professor collaborador dels Estudis de Dret i Cincia Poltica

Expert/a en: Partits poltics i sistemes electorals (sistemes d'elecci de lders i candidats en els partits poltics: OMOV, primries, eleccions directes); poltica internacional, amb especial preferncia a Amrica: Estats Units, Canad i Llatinoamrica; pensament poltic, i ms concretament, teoria poltica dels segles XX i XXI, a fi d'estudiar preferentment el feminisme; dret constitucional; reconeixement legal dels partits poltics.

Àmbit de coneixement: Poltica nacional i internacional, teoria poltica, dret constitucional

Veure fitxa