Les dones tenen un 39% menys de probabilitats de votar partits d'extrema dreta

Poca confiança en les institucions polítiques, un nivell educatiu baix i actituds en contra de la immigració són algunes de les característiques que dibuixen el votant de partits d’extrema dreta; el votant masculí, això sí. «S’ha demostrat que els votants d’aquest tipus de partits majoritàriament són homes», afirma Ernesto Pascual, professor col·laborador dels Estudis de Dret i Ciències polítiques de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Segons un estudi les dones tenen un 39% menys de probabilitats de votar aquests partits que els homes. Però com s’explica aquesta bretxa de gènere? «Factors com els programes electorals, l’estructura del treball i les actituds polítiques expliquen en part els motius d’aquesta bretxa en el vot», argumenta Pascual.

«Els programes de l’extrema dreta varien en relació amb el gènere», afirma Pascual. Així, partits com Vox advoquen per revertir la llei de violència de gènere (mesura núm. 70) i la llei de l’avortament (mesures núm. 75 i 56), o assumir que el rol principal de la dona és ser mare ( (mesures núm. 73 i 78? són aquestes?) mesures núm. 73 i 78). Això no els fa gens desitjables per l’electoral femení. En canvi, els partits que aborden la problematica de gènere des d’òptiques liberals són més atractius per les dones. Per exemple, aquells que aboguen per la llibertat religiosa, de vestimenta (ni vel, ni yihabb o burka) o la prohibició de l’ablació. «És lògic que les dones s’abstinguin de votar partits que intenten revertir els drets adquirits o fer-les més vulnerables a la violència patriarcal», puntualitza.

La segona raó rau en les diferències estructurals en el treball que hi ha entre els homes i les dones. «Ells, tradicionalment, han treballat en la indústria manufacturera, en posicions que desapareixen o es precaritzen per la globalització», explica el politòleg. El fet de ser més propensos a convertir-se en «perdedors de la globalització» neix un sentiment antisistema: «Consideren d’alguna manera que el sistema no els ha sabut protegir, sinó que els busca competidors externs, els immigrants».  Les persones d’origen estranger es consideren competidors en el mercat laboral o en la recepció d’ajuts. «Això és el desencadenant de les polítiques nativistes, les que defensen o privilegien les persones que han nascut a la mateixa terra, que és una de les característiques principals dels partits d’extrema dreta», alerta Pascual. De fet, segons un sondeig postelectoral sobre les eleccions andaluses d’El País, tres de cada quatre votants de Vox esmenten almenys un argument nativista.

Segons el professor, les dones, en canvi, s’han dedicat al sector terciari, on no ha vist el seu treball tant amenaçat i, per tant, no reclamen aquest tipus de polítiques, encara, que puguin ser antisistema per la precarització “per se” del seu treball.

L’últim factor, són les actituds diferents que tenen els homes i les dones davant la violència, l’autoritat o la repressió com a resultat de la seva socialització. «S’ha demostrat que les dones s’oposen més a l’ús de la força i són més propenses a defensar polítiques més compassives que els homes, que tenen actituds més favorables envers la llei i l’ordre que elles», explica Pascual. «Per això, el llenguatge bèl·lic i d’odi, del “nosaltres contra ells” característic d’aquests partits de dreta radical és menys atractiu per a les dones», afirma Pascual.

El fet que siguin partits nous que s’han acabat de crear afecta negativament a l’hora d’aconseguir el vot femení. Segons l’expert, les dones, com que tradicionalment han assumit més càrrega de feina familiar, han tingut menys temps per a ser actives políticament i voten generalment a partits ben consolidats. Curiosament, en el cas dels partits d’esquerra populistes, aquesta bretxa de gènere és molt més petita, gairebé inexistent.

«Cada un d’aquests factors descriu les característiques principals que tenen els partits d’extrema dreta populistes: són nativistes, autoritaris i populistes», conclou Pascual.