Les xarxes socials recullen quantitats massives de dades personals dels usuaris que permeten quantificar-los i etiquetar-los segons els seus gustos, aficions i comentaris. Dades com ara quins són els contactes més assidus, quina és la seva música preferida, quin color polític té, quantes hores dorm o a quin grup sanguini pertany. Internet pot augmentar la sensació de ser vigilat constantment. «El cost d’emprar internet sovint el paguem en termes de pèrdua de privacitat, i ara en comencem a ser conscients», afirma Ferran Lalueza, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC. El World Wide Web celebra enguany els trenta anys i les xarxes socials són un fenomen encara més recent: la més consolidada acaba de fer quinze anys. «A mesura que les utilitzem anem entenent les implicacions que comporta el seu ús, els riscos que assumim i l’impacte que poden tenir en la nostra vida», explica Lalueza.
El social cooling, resultat de la inconsciència a la xarxa
Quan l’usuari pren consciència de les conseqüències que pot tenir sobreexposar-se a la xarxa pot aparèixer el social cooling, el «refredament social»: limitar el desig de parlar o d’opinar per por de la falta de privacitat i del control de la seva activitat en línia. «A internet, igual que a la vida, es reprodueix aquest fenomen social: l’evidència que algú ens observa altera el nostre comportament», explica Enric Puig, filòsof i professor col·laborador dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC.
El social cooling es dona perquè, segons Puig, ens relacionem amb internet de la mateixa manera que ho fèiem amb els entorns del món físic, és a dir, en confiança íntima i en relació directa amb la nostra privacitat. Amb els inicis d’internet els individus es van acostumar a la llibertat absoluta de l’exposició de la seva privacitat, la vida en línia semblava separar-se de la vida fora de línia. «No actuàvem de la manera que ho faríem amb qui ens ha de donar feina o qui ens ha de concedir un crèdit, casos en què sí que s’intenta fer coincidir la imatge pública, des del comportament fins al vestuari», exemplifica.
Amb l’arribada de les xarxes socials la dinàmica va ser similar. «Aquest comportament es va reproduir, quan en realitat aquestes noves plataformes canviaven les regles del joc; però nosaltres, pel fet de formar part a la cultura popular del mateix “internet”, les vam posar al mateix sac», explica Puig. «Les primeres generacions vam desembarcar a les xarxes amb la inconsciència pròpia dels pioners, i ha estat a posteriori que hem descobert que el que fem a internet té impacte fora d’internet, perquè la nostra identitat digital pren cada cop més importància», considera Lalueza.
A mesura que els usuaris són més conscients, actuen amb més prudència a les xarxes i, per tant, el seu compromís o engagement podria ser menor. «Si els perjudicis superen els beneficis, els usuaris podrien abandonar-les o ser usuaris més passius, i això pot posar en risc el model de negoci de les xarxes socials», alerta Lalueza.
Els Z, els més preocupats per la privacitat
Tanmateix, les noves generacions obren nous camins en la relació amb internet i l’exposició pública. Segons un estudi de l’Institut d’Internet de la Universitat d’Oxford, els joves estan més preocupats per la privacitat que els usuaris més grans. Gairebé el 95% dels nois entre 14 i 17 anys revisen el que comparteixen de la seva vida social i amb qui. «És normal que les generacions més joves posin més èmfasi en la desconfiança envers la relació de la seva informació amb internet. Les generacions dels 80 i els 90 van créixer sota la ideologia de la cultura hacker (i amb la ingenuïtat que seria aplicable a les posteriors transformacions d’internet); en canvi, la generació dels 2000 (post-Google) ho han fet sota la ideologia del big data», afirma Puig.
Un estudi de Kantar afirma que els usuaris nascuts entre 1995 i 2012, tenen més probabilitats d’utilitzar bloquejadors d’anuncis, àlies en línia, aplicacions per a amagar les seves imatges i vídeos o utilitzar xarxes socials d’incògnit com Sarahah, Anonyfish o Minds.com. «L’alt nombre d’escàndols vinculats a la falta de privacitat de les plataformes i el fet de tenir més coneixements i habilitats a l’hora d’activar mecanismes de defensa basats en la tecnologia fan un públic més difícil de controlar per la web», conclou Lalueza.
Experts UOC
Contacte de premsa
-
Redacció