Els algoritmes permeten predir crims i rehabilitar conductes violentes

En només 8 anys, el nombre de víctimes per ciberdelinqüència a l’Estat espanyol s’ha duplicat, segons dades de Statista. Des de l’any 2011, en què se’n van comptabilitzar 28.963 casos, la tendència ha estat creixent fins a arribar a superar la barrera dels 60.000 casos denunciats  l’any 2017. «El món digital augmenta les oportunitats perquè el ciberdelinqüent actuï, permet el desenvolupament dels trets i les habilitats necessàries per a cometre els delictes i la manera en què el ciberdelinqüent i la víctima es relacionen», explica Antonia Linde, professora dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC.

«La ciberdelinqüència creix i s’estén en diverses formes, i és precisament aquest auge el que explica, en part, la reducció de la delinqüència convencional», explica Josep Maria Tamarit, catedràtic de Dret i organitzador de la IX Jornada de Criminologia: Intel·ligència Artificial i Ciberdelinqüència, a la UOC. «El desplaçament al ciberespai de les relacions humanes i econòmiques provoca un descens en algunes formes de delinqüència convencional, com succeeix, d’una manera molt clara, en la delinqüència juvenil», explica.

L’accés al món digital diversifica les formes de delinqüència i també els perfils. «El ciberdelinqüent no s’associa exclusivament a una franja d’edat ni a un estrat social concret, ni tampoc no és exclusiu de l’expert informàtic», alerta Linde. Davant de la dificultat de crear un sol perfil de ciberdelinqüent, tota informació és útil. «En els últims anys, molts estudis se centren a trobar correlacions entre els nivells d’implicació en els cibercrims i factors individuals i socials: estructura familiar, situació laboral, nivells d’autocontrol, estil de vida, relacions socials, etc.», explica l’experta.

Predir els delictes per mitjà de la intel·ligència artificial

«Precisament, mitjançant l’anàlisi de tot tipus de dades gràcies a les dades massives i a la intel·ligència artificial, s’ha trobat una manera d’avançar en la prevenció de la ciberdelinqüència», explica Tamarit. Des del segle xix, s’ha intentat crear mapes per a entendre quan i on es desenvolupen els crims. Avui, aquests mapes els creen ordinadors que, gràcies a la tecnologia, creuen informacions que permeten tenir més control sobre la prevenció de la delinqüència.

«Aquestes eines de predicció policial (predictive policing) es basen en l’anàlisi de patrons de comportament delictiu i en la creació d’algoritmes per a trobar llocs de risc de cara a seleccionar recursos de control policial», explica Tamarit. Amb aquest tipus d’informació, els departaments de policia, per exemple, poden posar agents en diferents «punts calents» de la ciutat preveient i calculant el risc que un tipus de delicte sigui susceptible d’ocórrer en les hores següents. Es tenen en compte informacions diverses com ara la proximitat a una zona de bars o a una estació d’autobusos, el temps o les fases lunars, per exemple. Actualment, el Departament de Policia de Los Angeles, que usa un d’aquests programaris, experimenta una caiguda del 20% en els crims any rere any i, per primera vegada, una divisió policial va experimentar un dia sense crims, segons dades de l’empresa subministradora d’aquesta tecnologia, PredPol. Des del seu desplegament, a Plainfield, Nova Jersey, s’ha experimentat una reducció del 54% dels robatoris i del 69% dels robatoris de vehicles.

«L’aplicació de logaritmes de predicció a partir d’un conjunt de dades i de la identificació de patrons i probabilitats és molt útil per a la criminologia», afirma Tamarit. També hi ha instruments utilitzats als Estats Units per a avaluar el risc de reincidència de delinqüents, de cara a adoptar decisions com ara concedir la llibertat condicional, seleccionar condemnats per a determinats programes de tractament o adoptar controls que permetin reduir el risc de reincidència. «L’ús d’aquestes eines planteja dilemes ètics i problemes jurídics, a més d’obligar a estudiar la seva base tecnològica i criminològica», alerta Tamarit.

La intel·ligència artificial i la criminologia, a debat

Davant d’aquest escenari, la IX Jornada de Criminologia, que tindrà lloc dijous 21 de març, de 9.00 h a 17.30 h, abordarà diferents perspectives sobre com la tecnologia pot ajudar la criminologia. Entre les diferents ponències, destaca la conferència a càrrec de Fernando Miró, catedràtic de Dret Penal de la Universitat Miguel Hernández, sobre els reptes que planteja la intel·ligència artificial a la criminologia i a la política criminal.

A partir de les 11.30 h seran presentats, sobre la base de dues recerques empíriques, el perfil del ciberdelinqüent, per Antonia Linde, professora de Criminologia de la UOC, i el de la cibervíctima i els principals factors de risc, per Irene Montiel, professora de la mateixa universitat. Durant la segona taula, intervindrà Óscar Herrero, doctor en Psicologia de la Universitat Autònoma de Madrid, que incidirà en els perfils de consumidors de pornografia infantil. Finalment, tancarà la Jornada la ponència «Realitat virtual immersiva per a la rehabilitació de conductes violentes», sobre com aquesta tecnologia permet el tractament de determinats delinqüents, a càrrec de Mavi Sánchez, professora de recerca ICREA de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) de la Universitat de Barcelona.

La Jornada tindrà lloc al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE), al carrer d’Ausiàs Marc, 40, Barcelona, des de les 9.00 h fins a les 17.30 h i es podrà seguir des del web en streaming.