Deu consells per a reduir l'ansietat en aprendre un idioma

Foto: Unsplah/rawpixel.com

Foto: Unsplah/rawpixel.com

26/06/2019
Anna Snchez-Jurez
L'ansietat pot provocar un rendiment baix en l'aprenentatge d'una llengua estrangera, l''abandonament de l'estudi de l'idioma o una autoestima baixa en l'estudiant

La majoria d'estudiants d'una llengua estrangera pateix ansietat en algun moment. Aquesta emoci s una de les ms estudiades en l'mbit de la psicolingstica i s coneguda en angls com a foreign language anxiety. Al juliol, quan comencen els cursos intensius d'idiomes, molts estudiants es poden trobar en aquest estat i l'ansietat que poden patir pot afectar el rendiment de l'aprenentatge, provocar l'abandonament de l'estudi o fins i tot generar una autoestima baixa, tal com explica Blanca Cristfol, experta en ensenyament de segones llenges de la UOC. Cristfol i els experts de la UOC Joseph Hopkins, director del Centre d'Idiomes Moderns, iAdrin Montesano, professor dels Estudis de Psicologia i Cincies de l'Educaci, analitzen els factors que poden provocar aquesta emoci i donen consells per a combatre-la. 

A Espanya noms un 20% de les persones entre 25 i 64 anys creu que t un domini alt d'una llengua estrangera, segons les darreres dades publicades per l'Eurostat. s a dir, la majoria de la poblaci pensa que li falten coneixements per a dominar-la de manera satisfactria. «En aquest sentit, l'autopercepci s clau en l'aprenentatge. El que pensen les persones d'elles mateixes sobre la capacitat que tenen per a aprendre un segon idioma influeix directament sobre l'ansietat que poden patir en el moment de parlar-lo», explica Cristfol, investigadora de la UOC. Hopkins i Montesano afegeixen que un nivell d'autoexigncia excessivament elevat pot predisposar-les a assolir uns nivells negatius d'aquesta emoci.

Per a Montesano, la finalitat de l'aprenentatge s un dels factors ms importants que cal analitzar per a entendre la generaci d'ansietat en aquests contextos. «Si l'estudiant ho fa per gust o curiositat, probablement aquest procs no li provocar ansietat. Ara b, si ho fa per algun tipus d'obligaci, com ara una qesti laboral (buscar una feina o una promoci) o relacional (aprendre l'idioma per a parlar amb la famlia poltica de la seva parella), llavors la pressi per aprendre la llengua ser ms gran i, per tant, l'ansietat tamb augmentar», assegura el professor. 

La novetat tamb s causant del nerviosisme. «Aprendre per primera vegada una llengua estrangera pot desencadenar una sobrereacci emocional i, per tant, generar ansietat», assenyala Montesano. «Davant de qualsevol experincia desconeguda, les persones pateixen cert nivell d'activaci que, en alguns casos, pot ser positiu perqu les prepara per a l'acci, per en altres, quan l'ansietat supera cert lmit, s'hi pot girar en contra», assenyala l'expert en psicologia clnica.

En els records del passat tamb es pot trobar l'explicaci. Segons Hopkins, rememorar experincies negatives pot dificultar l'aprenentatge. «Tothom ha viscut moments en qu no s'ha pogut entendre amb una altra persona, i recordar-ho en situacions posteriors pot fer sentir ms insegures les persones i, per tant, ms nervioses.» Si, a ms, a un estudiant no li van b els exmens tradicionals de llengua, que avaluen el domini de les regles gramaticals formals, pot arribar a la conclusi que els idiomes «no sn el seu fort» i, tanmateix, afegeix l'expert, pot ser un gran comunicador.

«Cal no oblidar, per, que hi ha algunes persones que tenen predisposici a l'ansietat i s ms probable que es posin ms nervioses que altres», apunta el director del Centre d'Idiomes Moderns. «Hi ha estudiants que per naturalesa tendeixen a ser ms ansiosos que altres, i molt sovint aquest nerviosisme va relacionat amb un sentit del ridcul exagerat», explica. El fet s que els experts assenyalen que qualsevol persona, independentment de l'edat, el gnere i les caracterstiques personals, t capacitat per a aprendre un segon idioma.

Per aquest motiu, els experts de la UOC recomanen tenir en compte el decleg segent per a combatre l'ansietat:

1. Parlar abans de pensar. No s'ha de donar temps que aparegui la por i que l'ansietat pugui immobilitzar l'estudiant a l'hora de comunicar-se oralment. Per tant, sempre que en tinguin l'oportunitat, les persones s'han de llanar a parlar.

2. s una carrera de fons. S'ha de ser conscient que l'aprenentatge d'un idioma requereix constncia i fer-ho a poc a poc. «Si l'estudiant vol aconseguir-ho en un temps rcord s molt probable que s'acabi estressant i se saturi de seguida, i aleshores abandoni el seu objectiu», apunta Montesano. 

3. No s una competici. «s un repte amb un mateix», assenyala l'expert en psicologia. Les persones tenen ritmes d'aprenentatge diferents. Per exemple, n'hi ha que necessiten ms temps per a acostumar-se als sons del nou idioma i comenar a parlar. «No hi ha pressa, el que importa s anar nodrint l'autoconfiana de mica en mica.» 

4. Buscar un centre acadmic adequat. s important que la metodologia d'ensenyament aplicada s'ajusti a les necessitats i al nivell que t cada estudiant. «Un programa docent adaptat als estudiants evita frustracions i el desistiment posterior de l'estudi de l'idioma», apunta Montesano. 

5. Connectar amb els iguals. Relacionar-se amb estudiants que tenen un coneixement similar de l'idioma anima a practicar-lo ms. El sentit del ridcul s ms fcil que desaparegui en les situacions en qu se sap que tothom parteix de les mateixes condicions.

6. Ludificaci de l'aprenentatge. Jugar aprenent augmenta la motivaci de l'estudiant. Eines com ara els videojocs o algunes aplicacions poden ajudar a endinsar-se en un idioma de manera amena i mantenir una constncia. «Jugar una estona cada dia contribueix a sentir-se cada dia una mica ms preparat», comenta el professor de psicologia. 

7. La prctica s un bon antdot. «Encarar la por fa minvar l'ansietat», apunta per la seva part Cristfol. «Com ms oportunitats t l'estudiant de practicar la llengua estrangera fora o dins de l'aula, ms possibilitats t de reduir l'ansietat. En les llenges estrangeres, aquesta emoci normalment va desapareixent amb el temps.» 

8. Equivocar-se s normal. «Algunes persones, sobretot les perfeccionistes, tendeixen a evitar la comunicaci oral si creuen que el seu nivell no s suficient», assenyala Hopkins. «Per la veritat s que, per a parlar amb fludesa una nova llengua, primer cal arriscar-se i comenar a cometre errors, i desprs corregir-los. s una part de l'aprenentatge que s'ha d'acceptar i de la qual, per tant, no cal avergonyir-se.»

9. Convertir els pensaments negatius en positius. s clau centrar-se en el que ja se sap i no en el que no se sap. Hi ha persones que tenen tendncia a focalitzar massa el que encara han d'aprendre i a no reconixer o celebrar el coneixement que ja han adquirit. s millor centrar-se en el vocabulari i en la gramtica que ja es tenen per a transmetre idees. El fet de dir alguna cosa, abans que quedar-se sense parlar, ajuda a superar la por.

10. Consumir continguts audiovisuals i llegir. «Practicar la comprensi oral  mirant pel·lcules o sries i llegint llibres o diaris en l'idioma que s'est aprenent ajuda a agafar confiana. Millora les competncies i, en conseqncia, fa sentir ms segur l'estudiant en el moment d'expressar-se i interaccionar amb aquesta llengua», conclouen els tres experts.

#expertsUOC

Blanca Cristfol

Investigadora de la UOC

Expert/a en: Arts i Humanitats

Àmbit de coneixement:

Foto del professor Joseph Hopkins

Joseph Hopkins

Professor dels Estudis d'Arts i Humanitats
Director del programa de Llenges

Expert/a en: Aplicaci de les TIC a l'ensenyament de llenges, ensenyament de llenges en xarxa, comunicaci assistida per ordinador i formaci de docents en xarxa.

Àmbit de coneixement: Ensenyament de llenges estrangeres.

Veure fitxa
Foto del professor Adrin Montesano

Adrin Montesano del Campo

Expert/a en: Models i processos de canvi en psicoterpia, construcci del self i els altres, relacions interpersonals, terpia sexual i de parella, terpia familiar.

Àmbit de coneixement: Personalitat, avaluaci i tractaments psicolgics, i salut i xarxa.

Veure fitxa