La llei ha de fer prevaler els interessos del nadó en la gestació subrogada

Gestació per substitució, gestació subrogada, ventres de lloguer... són diferents maneres d'anomenar una mateixa pràctica mitjançant la qual una dona accepta quedar-se embarassada per a cedir el nadó després de donar llum. «Fa força temps que la qüestió genera problemes tant en l'esfera internacional com en la interna perquè dins del que anomenem gestació subrogada s'inclouen realitats molt diferents i cal un marc normatiu que distingeixi entre tot aquest conjunt de situacions», assegura Aura Esther Vilalta, professora dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC i responsable del seminari Gestació per substitució. Per a Vilalta, aquest marc normatiu no hauria d'oblidar la necessària ponderació de tots els interessos en joc: «els de les persones que volen ser pares, els de la gestant que s'ofereix per afany de lucre o de manera altruista i se'n penedeix i, per sobre de tots, els del nadó, l'interès superior del qual ha de prevaler en qualsevol decisió». Professionals i tribunals de tots els àmbits, tant estatals com europeus, duen a terme aquesta tasca.

Entre el ventall de situacions cal tenir en compte, per exemple, que no és el mateix que la gestant ho faci de manera altruista o que cobri per fer-ho, que aporti els seus propis òvuls o que el material genètic sigui de les persones que aspiren a convertir-se en pares. D'altra banda, no es pot oblidar que, de vegades, la gestant genera vincles amb el nadó, de manera que molts experts insisteixen que el dret de penediment també s'hauria de preveure d'alguna manera.

Actualment, cap d'aquestes pràctiques no està permesa a Espanya. Segons assenyala Vilalta, «la Llei 14/2006, de 26 de maig, sobre tècniques de reproducció humana assistida declara nul de ple dret el contracte de gestació per substitució, hi hagi pagament o no». Aquesta mateixa llei estableix que la filiació materna es fixa en virtut del part.

Per aquest motiu les persones que volen tenir un fill mitjançant aquesta pràctica es desplacen a altres països. Els Estats Units i Ucraïna són els més habituals, però la llista de destinacions és més àmplia i inclou Canadà, Regne Unit, Índia, Nepal, Mèxic, Tailàndia, Rússia, Grècia, Geòrgia i Sud-àfrica.

Però, quants casos se'n registren a l'any? El 2017 i amb petició parlamentària prèvia, el Govern només va reconèixer 979 inscripcions entre 2010 i 2016 de nadons nascuts mitjançant gestació subrogada en consolats i delegacions diplomàtiques de dotze països diferents. La xifra va sorprendre tant les associacions relacionades amb aquest tema com les agències que exerceixen d'intermediàries i que eleven la xifra fins a uns 700 o 1.000 casos l'any.

Inseguretat jurídica

Fins ara, aquesta situació de fet se solucionava inscrivint el nadó en el registre civil dels consolats i se n'aconseguia de facto la filiació. No obstant això, el Tribunal Suprem ha denegat la possibilitat d'inscripció d'aquests nens perquè considera que constitueix una pràctica contrària a la llei.

Recordem, també, la important crisi que es va produir el febrer passat quan a més de trenta famílies espanyoles se'ls va impedir registrar els seus fills a l'ambaixada de Kíev i durant uns dies van témer que no se'ls permetés tornar a casa amb les criatures. El resultat de tot plegat és un panorama complex tant per a les persones que es veuen implicades directament en aquestes situacions com per als professionals del dret que les han d'abordar.

El 58% dels espanyols dona suport a la gestació subrogada

Entre els nombrosos debats oberts hi ha el de la dignitat de les mares gestants quan se sotmeten a aquestes pràctiques a canvi de diners, les condicions en què de vegades transcorre l'embaràs o què cal fer quan sorgeixen vincles forts entre la gestant i el nadó. Fins a quin punt ella n'ha de quedar totalment al marge? Hauria d'existir un període de penediment en què la gestant es pogués fer enrere? De fet, aquest ha estat un dels punts més polèmics de la legislació portuguesa, que es va aprovar el juliol passat però que el Tribunal Constitucional va anul·lar poc després per no reconèixer a la gestant un dret al penediment que es podria prolongar fins després del part.

En aquest tema, cada dia sorgeixen supòsits nous. Per això i per la confusió que envolta molts aspectes relacionats amb la gestació per substitució, Vilalta insisteix en la necessitat d'un marc regulador que posi ordre i no ho posi tot dins del mateix sac ni intenti aplicar una mateixa normativa a situacions molt diferents.

A més es tracta d'una qüestió molt polèmica que polaritza la societat. Segons una enquesta de la Fundació BBVA recent, el 58% dels espanyols dona suport a la gestació subrogada, mentre que un 30% hi mostra un fort rebuig.

La UOC llança el seminari Gestació per substitució

El seminari Gestació per substitució durarà un mes i començarà el 6 de novembre. S'impartirà en línia i abordarà tota la problemàtica relacionada amb aquest tema des del punt de vista jurídic. També es vol convertir en un espai per al debat i per a facilitar als estudiants els coneixements i les eines necessàries per a tractar aquestes situacions en l'àmbit professional. Es tracta d'un dels seminaris de UOC X - Xtended Studies, branca de la UOC que acull tota la formació que va més enllà de la universitària.