Treballar 4 dies per setmana millora la qualitat de vida i la productivitat

  Foto: Igor Son / Unsplash

Foto: Igor Son / Unsplash

07/11/2019
Nria Bigas Formatj
Segons els experts, aplicar la norma a Espanya s difcil per l'alt nivell de presentisme i l'economia submergida

La vaga de La Canadenca va ser la primera gran victria obrera de la histria, amb la qual es van aconseguir vuit hores de feina, vuit hores de descans i vuit hores d'oci. Va ser l'1 octubre del 1919 quan Espanya es va convertir en el primer pas d'Europa a implantar una jornada laboral de vuit hores, arran de la vaga a Barcelona de 43 dies, amb ms de 3.000 detinguts, impulsada pels treballadors de la central elctrica La Canadenca. «El temps s l'element determinant en la relaci de treball», afirma Ignasi Beltran de Heredia, professor dels Estudis de Dret i Cincia Poltica de la UOC i organitzador de la VI Jornada de Dret del Treball i de la Seguretat Social dedicada al temps de treball i el descans que tindr lloc el 12 de novembre a la seu de la UOC del Tibidabo.

 

A Espanya, la mitjana d'hores treballades a la setmana s de 36, per, per exemple, Frana fa 25 anys que va introduir les 35 hores setmanals. Sucia ha arribat a experimentar amb la jornada de sis hores diries i Dinamarca t una mitjana de 29 hores de treball, la ms baixa de tots els pasos industrialitzats, segons l'OCDE. A partir de l'any 2000, les lleis daneses es van modificar per a protegir i promoure l'equilibri entre feina i vida. «Els beneficis de reduir la jornada sn molts: millor qualitat de vida per al treballador, ms oci, conciliaci personal i familiar, projectes de petita emprenedoria i creixement de l'ocupaci grcies a la contractaci de treballadors per a cobrir les hores que quedin disponibles», afirma Antonio Fernndez Garca, tamb professor dels Estudis de Dret i Cincia Poltica de la UOC. Segons una enquesta feta a ms de 2.000 empleats i 500 empresaris anglesos, el 77% dels treballadors veia un vincle clar entre una jornada de quatre dies i una qualitat de vida millor.

En organitzacions angleses, en qu s'ha implementat la jornada setmanal reduda, prop de dos teros (64%) dels caps opinaven que havia augmentat la productivitat del seu personal i la qualitat del treball a causa d'una reducci dels dies de baixa per malaltia i de l'augment general del benestar. Tanmateix, el 45% dels treballadors enquestats estava preocupat perqu passar menys temps a la feina podria fer pensar als companys que eren mandrosos.

 

Exportar els 4 dies de treball a Espanya, s possible?

«Si els representants dels treballadors (sindicats, comits d'empresa) i els empresaris (patronals i grans empreses) negocien l'acord de rebaixar la jornada laboral establerta per llei», explica Fernndez. Per, alerta, a Espanya no hi ha voluntat de fer-ho perqu ara per ara la normativa s molt flexible, l'impacte podria ser baix i els empresaris prefereixen contractar un treballador quaranta hores que no pas dos vint hores. «Espanya s un pas molt dedicat al sector dels serveis, hi ha un alt nivell de presentisme en el lloc de treball (bars, hotels, comeros, etc.), t nivells elevats d'economia submergida i treballadors amb una part del salari vinculada a objectius per al compliment dels quals es veuen obligats a sobrepassar la jornada ordinria», afirma.    

 

Un llarg cam de 100 anys fins a la jornada de vuit hores

Arribar fins aqu no ha estat fcil. Els comenaments del treball assalariat durant la revoluci industrial partien de la llum solar, la jornada laboral estava determinada pels cicles rotatoris terrestres, el que es coneixia com la llei solar. Ms tard, el desenvolupament de la llum artificial ho va revolucionar tot, va fer perdre al sol el seu predomini sobre l'organitzaci del treball dels homes i el «triomf dels llums» feia que les jornades fossin interminables.

«Davant d'aquest escenari, el moviment obrer es va centrar en el “temps” com a element prioritari i a comenar a legislar en matria laboral», explica Fernndez. «La jornada de treball continua essent avui un element clau en la relaci laboral assalariada, el temps durant el qual el treballador presta el servei a l'empresari», afirma Fernndez. Limitar la jornada laboral va ser un dret conquerit i necessari. «Si no es limita, es vulneren drets fonamentals dels treballadors: el dret a la integritat fsica, vinculat a la salut i la seguretat laboral, el dret a la intimitat, el dret a l'ensenyament, etc.», afegeix el professor.

 

La tecnologia allarga la jornada laboral

«La jornada laboral ha viscut dues evolucions importants al llarg del temps», assenyala Fernndez. S'ha anat reduint, tant per les lleis creades com pels acords dels convenis col·lectius entre treballadors i empresaris (limitacions de jornada, descansos obligatoris, limitaci d'hores extraordinries), i s'ha flexibilitzat. «La jornada de treball pot variar al llarg de l'any, del mes o de la setmana, i adaptar-se a diferents sectors amb normatives especfiques o establertes per l'empresari.» Per el gran canvi ha estat la irrupci tecnolgica de les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC). «La tecnologia sempre ha perms allargar la jornada i augmentar la producci; en aquest sentit, les TIC no sn una excepci, permeten que determinats empleats puguin treballar fora del lloc de treball i ser localitzats per a ser consultats o perqu se'ls encarregui ms feina», explica Fernndez. Segons un estudi d'Edenred i de la consultoria Ipsos, el 65% dels treballadors espanyols treballa fora de l'horari laboral, xifra que s'enfila fins al 90% en el cas dels directius. «La connexi digital contnua afecta la salut i vulnera la normativa perqu es presten serveis fora del perode de temps de la relaci laboral», adverteix Fernndez.

Les ltimes reformes, com el decret llei 8/2019 que inclou el registre de control de jornada, busquen imposar cert control en els lmits horaris dels treballadors. «s una bona mesura si es fa b, garantint que el procediment de registre s “objectiu, fiable i accessible”», explica Fernndez. Segons l'enquesta de poblaci activa (EPA) del tercer trimestre, el nombre d'hores extres va caure el 10,4% arran del comenament del control horari. Per al professor, la norma espanyola t llacunes i aspectes millorables, per el que queda clar s que s una obligaci que va ms enll de la normativa espanyola i que no es podr derogar.  

 

Experts debaten sobre l’evoluci del temps de treball i el descans

La VI Jornada de Dret del Treball i de la Seguretat Social organitzada pels Estudis de Dret i Cincia Poltica de la UOC, t per objecte abordar les qestions ms noves i controvertides sobre la delimitaci del concepte de temps de treball i control de jornada. Hi participar Mercedes Martnez Aso, inspectora de Treball i Seguretat Social i professora de la Universitat de Girona, que presentar la primera ponncia. De la segona, se'n far crrec  Macarena Martnez Miranda, magistrada especialista de la sala social del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya, que parlar sobre els descansos, les vacances i els permisos. La tercera ponncia, sobre l'adaptaci del temps de treball per motius familiars, la presentar la doctora i professora de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la UNED Cristina Aragn. Finalment, la quarta ponncia estar dedicada al temps de treball en l'economia de les plataformes i la far la professora de Dret del Treball d'ESADE Anna Gins Fabrellas.

El propsit de la Jornada, en la qual participaran destacats exponents de l'acadmia, la judicatura i la inspecci de treball, s obrir un espai d'anlisi i reflexi al voltant d'aquestes qestions i possibilitar-ne el debat. Tindr lloc a la seu de la UOC del Tibidabo dimarts, 12 de novembre, a partir de les 9.00 h.

#expertsUOC

Ignasi Beltran de Heredia

Professor dels Estudis de Dret i Cincia Poltica de la UOC

Expert/a en: dret laboral

Àmbit de coneixement:

Antonio Fernndez

Professor dels Estudis de Dret i Cincia Poltica de la UOC

Expert/a en: dret del treballador

Àmbit de coneixement: