Investigadors estudien com el confinament afecta els problemes de dolor crònic i recurrent

  Foto: Toa Heftiba / unsplash.com

Foto: Toa Heftiba / unsplash.com

Factors com l'estrès, la inseguretat i el sedentarisme poden agreujar les sensacions de malestar

Els investigadors llancen una enquesta per conèixer com viu la població amb dolor crònic durant el confinament

«Volem recopilar dades sobre com afecta el confinament al dolor, ja que no tenim constància que hi hagi cap estudi respecte d'aquesta qüestió al nostre entorn», apunta Rubén Nieto, investigador del grup eHealth Lab i professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Els investigadors volen analitzar quines conseqüències té el fet de no poder sortir per a les persones que pateixen algun tipus de dolor de manera habitual. Els experts consideren que factors que es poden produir durant el confinament, com ara l'estrès, la por o el sedentarisme, poden influir en el dolor crònic.

 

El teletreball pot augmentar el mal d'esquena

Tot i que els investigadors volen analitzar les impressions de persones que pateixin qualsevol tipus de dolor físic, alguns dels més comuns són el dolor cervical i el lumbar, que es calcula que afecten un 25 % dels europeus. A més, aquest tipus de mal d'esquena el pateix almenys el 40 % de les persones en algun moment de la seva vida.

Una realitat que es pot agreujar amb el teletreball, ja que potser no disposem d'un espai amb les condicions òptimes de l'oficina, com pot ser una cadira i una taula amb una bona ergonomia. «Però no solament l'ergonomia pot afectar, sinó també la situació en què es desenvolupa la feina. Hi ha domicilis amb nens, que no van a l'escola, i cal compaginar la vida laboral, familiar i social. Aquesta realitat combinada, amb un nivell de càrrega de feina elevat, pot incrementar l'estrès i augmentar el malestar de les persones amb dolor», descriu Nieto. 

 

El dolor com una experiència biopsicosocial

Els investigadors de la UOC indiquen que molts dolors físics, com ara els d'esquena, tenen orígens que van més enllà dels fisiològics, ja que és una realitat en què influeix com ens sentim en cada moment. A més, les interaccions amb persones del nostre entorn també poden condicionar el nostre dolor.

Per afrontar aquesta realitat, apunten els investigadors, hi ha les anomenades «intervencions psicosocials». Aquestes teràpies incorporen tècniques com la reestructuració cognitiva, és a dir, ser conscients que la nostra manera de pensar afecta com ens sentim i el dolor, i que hem de canviar els pensaments negatius per uns de més adaptatius; o la distracció, consistent a fer alguna acció per distreure l'atenció, ja que, si no estem tan pendents del dolor, no ens afecta tant.

 

Enquesta oberta

Per conèixer com el confinament a Espanya afecta les persones que tenen algun dolor físic habitual, els investigadors han llançat aquesta enquesta, que està oberta a la participació d'adults fins al 9 de maig. El qüestionari té una durada de 15 minuts.

Els investigadors volen obtenir informació per entendre els efectes durant el confinament de diferents desencadenants dels problemes de dolor per a les persones amb dolor. L'enquesta té l'objectiu de contrastar hipòtesis científiques que poden servir per a la millora dels tractaments biopsicosocials per a persones amb dolor crònic. «Tenir aquesta informació és important, ja que si el confinament afecta els problemes de dolor crònic, hem de dissenyar i pensar estratègies per a futures situacions similars», indica Rubén Nieto.

Juntament amb Rubén Nieto, participen en aquest estudi Beatriz Sora, investigadora també del grup de recerca eHealth Lab i professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació, la psicòloga clínica Rebeca Pardo, investigadora i professora de la UNIR, així com Juan Vicente Luciano Devis i Albert Feliu Soler, investigadors de l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu.

#expertsUOC

Foto del professor Rubén Nieto Luna

Rubén Nieto Luna

Expert/a en: Investigació en l'àmbit del dolor crònic (avaluació, factors de risc i prevenció secundària), desenvolupament d'intervencions en línia per a problemes de salut (especialment problemes de dolor).

Àmbit de coneixement: Personalitat, avaluació i tractaments psicològics, i salut i xarxa.

Veure fitxa
Foto de la professora Beatriz Sora Miana

Beatriz Sora Miana

Expert/a en: Psicologia de les organitzacions i del treball (inseguretat laboral: l'amenaça de perdre la feina).

Àmbit de coneixement: Psicologia.

Veure fitxa