Així et protegeix el mòbil del coronavirus

  El movil te protege del coronarvirus

Foto: Freepik

30/04/2020
Beatriz González
S'han dissenyat apps per calcular la distància social, recordar-nos que ens hem de rentar les mans, geolocalitzar persones malaltes o atendre els pacients

Google i Apple faran servir tecnologia Bluetooth per ajudar els governs i les agències de salut a reduir la propagació de virus

En el millor dels escenaris, la fi del confinament causat per la COVID-19 trigarà unes setmanes a arribar. Però el fet que es pugui començar la desescalada no vol dir que es torni a la vida «normal». Segons un estudi publicat a la revista Science, és possible que, a més de mantenir les precaucions relacionades amb la higiene, hàgim de seguir mesures de distanciament social fins l'any 2022. La bona notícia és que els smartphones ens ajudaran a complir les normes.

Antoni Pérez Navarro, professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació i sotsdirector d'investigació de l'eLearn Center de la UOC, assegura que els pròxims mesos augmentarà l'ús dels smartphones en l'àmbit de la telemedicina. De fet, als Estats Units i la Gran Bretanya, el 8 % de la població ja ha utilitzat serveis desenvolupats per detectar remotament el coronavirus, segons un estudi que s'ha publicat fa poc a GlobalWebIndex. No obstant això, el professor de la UOC considera que encara veurem molts altres avenços. «Per exemple, encara no hi ha telèfons capaços de recollir informació com la temperatura corporal amb una precisió acceptable, i eines d'intel·ligència artificial que et facin recomanacions i avisos a partir d'aquesta informació», assenyala Pérez Navarro.

De moment, ja ens podem protegir de diferents maneres de la COVID-19 mitjançant els smartphones. En només unes setmanes, s'han dissenyat aplicacions com Crowdless, llançada per Lanterne amb el suport de l'Agència Espacial Europea (ESA, per la sigla en anglès), amb la qual podem evitar trobar-nos amb molta gent al supermercat o a la farmàcia si la consultem abans de sortir de casa. També amb l'objectiu de facilitar que mantinguem la distància de seguretat recomanada per l'OMS, Snapchat ha llançat el filtre My Social Distance, que es basa en la realitat augmentada i ens avisa en cas que estiguem massa a prop d'una altra persona.

«Mitjançant la identificació dels peus de l'usuari amb la càmera del mòbil, calcula la distància recomanada per l'OMS per evitar contagis i hi dibuixa un diàmetre de seguretat al voltant», assenyala Luis Villarejo, investigador de la UOC i CEO d'Immersium Studio. Quan detecta que una altra persona ha incomplert la distància social recomanada i ha entrat al nostre espai de seguretat, el cercle que era de color verd esdevé taronja, explica Villarejo, que recorda que aquest filtre s'ha desenvolupat juntament amb l'OMS.

 

Assistència mèdica remota, apps que ens recorden que ens hem de rentar les mans…

Com assenyala l'investigador de la UOC, la realitat augmentada és una de les tecnologies que els desenvolupadors d'aplicacions mòbils han utilitzat per fer dels nostres smartphones un element de protecció contra el coronavirus. Un altre exemple és Vuforia Chalk, una app amb la qual es facilita l'assistència remota per a la reparació de maquinària o electrodomèstics sense que el tècnic s'hagi de desplaçar, fet que evita que ens exposem a cap perill. Amb aquesta aplicació, el tècnic i la persona que necessita la reparació es comuniquen verbalment i alhora veuen en vídeo la màquina que el mòbil enfoca, de manera que el tècnic pot dibuixar en realitat augmentada sobre aquesta superfície per explicar pas a pas com s'ha de reparar.

Els mòbils ens poden recordar, fins i tot, que fa temps que no ens rentem les mans, una de les mesures d'higiene fonamentals per evitar el contagi. Com explica Manuel Armayones, investigador del Behavior Design Lab de l'eHealth Center de la UOC, rentar-se les mans amb molta freqüència i evitar tocar-nos la cara «s'han de convertir en nous hàbits que la COVID-19 ens obliga a adquirir molt ràpidament. El repte és introduir-los a les nostres rutines diàries». Ho podem aconseguir si som conscients de la importància que tenen, els anem repetint «i ens felicitem i ho celebrem cada vegada que ho fem per automatitzar-los més ràpidament». Per tenir-los presents, podem fer servir senzillament l'opció «recordatoris» del calendari del nostre smartphone. No obstant això, per a qui necessiti ajuda extra, Samsung ha llançat l'aplicació HandWash, que crea alertes que ens inciten a rentar-nos les mans amb la freqüència necessària, a més de recordar-nos que el procés ha de durar almenys vint segons.

Des de fa unes setmanes, també podem baixar aplicacions que ens ajuden a orientar-nos sobre el nostre diagnòstic i a evitar visites al metge que no siguin essencials, a més de fer possible un seguiment domiciliari. Entre aquestes aplicacions destaquen STOP COVID19 CAT, CoronaMadrid, COVID-19.EUS o CoronaTest Navarra, impulsades pels departaments de Salut de Catalunya, la Comunitat de Madrid, el Govern basc i el de Navarra, respectivament. D'altra banda, Andalusia i la Comunitat Valenciana han actualitzat amb informació de la COVID-19 les aplicacions oficials de salut que ja tenien disponibles, mentre que altres comunitats, com Castella i Lleó i Galícia, han creat els seus propis testos d'autoavaluació.

Pel que fa a aquesta mena d'aplicacions i testos, Albert Barberà, director de l'eHealth Center de la UOC, assenyala que es poden convertir en una gran eina sempre que el lideratge recaigui en els responsables de prendre les decisions sobre la salut pública, de manera que es pugui assegurar la qualitat de les dades i que puguin ser interoperables entre comunitats autònomes i països. «Si no, tindríem una gran dificultat, perquè en aquesta situació la resposta ha de ser global i, si no es comparteix informació entre països o regions, no es podran dur a terme polítiques intel·ligents», adverteix.

 

Bluetooth per frenar la propagació de virus

La rapidesa amb què s'han pogut crear eines com aquestes respon a la urgència de la situació, però no hauria estat possible fa uns anys. Com assenyala Antoni Pérez Navarro, «els frameworks de desenvolupament actuals permeten dur a terme projectes en molt poc temps. A més, gràcies a les iniciatives d'open data hi ha molta informació disponible a internet, fet que permet que algunes aplicacions reuneixin diverses fonts d'informació i les combinin», explica.

Per això preveu que el món de les aplicacions continuarà creixent a gran velocitat, tot i que aquest desenvolupament també planteja algunes preguntes. Com a exemple, cita les apps de traçabilitat de rutes de persones i contactes amb la malaltia. «Això pot ser molt útil al començament d'una pandèmia o en malalties de baixa incidència, però és útil quan parlem de malalties que s'espera que afectin un alt percentatge de la població? Si, per exemple, pugem a un vagó ple de persones, sabem segur que entrarem en contacte amb persones que tinguin la malaltia», assenyala com a exemple.

És precisament en aquest camp que s'està desenvolupant el sistema que ha aconseguit ajuntar Google i Apple. En un comunicat conjunt, les dues empreses explicaven que farien servir la tecnologia Bluetooth per «ajudar els governs i les agències de salut a reduir la propagació de virus». Es tracta d'un sistema de seguiment de persones que estarà integrat a iOS i Android perquè els dispositius mòbils serveixin com a rastreig de possibles contagis, cosa que genera alguns dubtes.

«Considero que Europa té prou tecnologia per desenvolupar aquest sistema, i confiar en empreses privades que no es regeixen per la normativa europea planteja algunes reserves. Una altra cosa és que aquest sistema conjunt de Google i Apple es refereixi només al desenvolupament tecnològic, que sempre és benvingut, i no pas a la gestió», assenyala Albert Barberà.

#expertsUOC

Foto del professor Antoni Pérez Navarro

Antoni Pérez Navarro

Professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació
Sotsdirector de Recerca de l'eLearn Center

Expert/a en: Física, física i ciència-ficció, aprenentatge virtual (e-learning), posicionament indoor, sistemes d'informació geogràfica, context-aware recommender systems i location based systems.

Àmbit de coneixement: Física general, electromagnetisme i sistemes d'informació geogràfica, posicionament indoor.

Veure fitxa

Albert Barberà

Director de l'eHealth Center de la UOC

Expert/a en:

Àmbit de coneixement: Física general, electromagnetisme i sistemes d'informació geogràfica, posicionament indoor.

Foto del professor Manuel Armayones Ruiz

Manuel Armayones Ruiz

Professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació
Director de desenvolupament de l'eHealth Center i director del programa de Psicologia General Sanitària

Expert/a en: Salut electrònica (e-salut), internet i salut, e-pacients, salut en el futur, efecte psicològic de les TIC, xarxes socials de pacients, addicció, internet i noves tecnologies, psicologia i robòtica, malalties rares i internet, estratègies d'intervenció psicològica en línia i malalties rares i TIC.

Àmbit de coneixement: eHealth, eSalut, salut i xarxa.

Veure fitxa

Luis Villarejo

Investigador de la UOC i CEO d'Immersium Studio

Expert/a en:

Àmbit de coneixement: eHealth, eSalut, salut i xarxa.