Classes d'espanyol per WhatsApp i videotrucades de reforç escolar són mostres de voluntariat durant la pandèmia

  La UOC treballa perquè els estudiants adquireixin les competències necessàries per formar part d'una ciutadania global socialment responsable

Foto: Paul Hanaoka / Unsplash

05/08/2020
Àngels Doñate
La UOC treballa perquè els estudiants adquireixin les competències necessàries per formar part d'una ciutadania global socialment responsable

La UOC té un compromís amb la societat en general i amb els seus estudiants en particular. Aquest compromís, en temps com els que vivim, es referma tant institucionalment com individualment. El seu programa de voluntariat universitari, una proposta professional i professionalitzadora, respon a una aposta de la Universitat i, sens dubte, a la resposta dels seus estudiants, que, en temps de pandèmia, continuen fent mans i mànigues per aportar el seu granet de sorra.

 

És el primer cop que l'Albert Martí, estudiant del grau de Comunicació, fa un voluntariat, tot i que «el que impliqui treballar amb més gent i poder ajudar sempre m'ha cridat molt l'atenció», explica. L'Albert, al voltant del novembre passat, va anar a fer una reunió amb el Grup d'Esplai Blanquerna de Tortosa sense saber que s'acabaria vinculant amb aquesta entitat d'acció social. «En aquell moment, encara no sabia ben bé com funcionava i no en vaig fer gaire cas, però al cap d'unes setmanes em va arribar un correu de la UOC en què m'oferien fer voluntariat aquí i m'explicaven els avantatges que tenia.»

L'Albert es va posar en contacte amb Blanquerna: «Em van explicar tot el que feien a l'esplai i la seva realitat. Després d’enviar-me un dossier explicatiu de tots els serveis i objectius, i també de la seva manera de funcionar, vam començar a parlar de les classes d'espanyol majoritàriament a dones marroquines, amb les quals faig de voluntari. Al mes de gener vaig començar les primeres classes» i des de llavors «em van ajudar molt per formar part del seu grup i treballar amb elles». Treballa amb l'Anna i recorda que «els primers dies jo l'ajudava una mica en la correcció, m'anava habituant a la seva manera de treballar i coneixia les alumnes. Entre tots dos preparàvem les activitats i ens repartíem la feina durant les sessions, d'una hora i mitja, dos dies a la setmana».

Tot això fins que va arribar el virus, que també va capgirar això. L'Albert explica que «amb la situació actual, estem donant classes per WhatsApp, preparem la feina com sempre i la tenim nosaltres dos compartida en núvol; ho compartim per mitjà d'un grup i ens dividim tots els alumnes. Tot i ser un format complicat, sobretot pel tipus d'usuari que tenim, la seva resposta és força positiva i continuem treballant més o menys com sempre». Aquest estudiant assegura que «he après molt, poder ajudar i fer sentir bé les persones és molt gratificant, i tots els alumnes a qui dono classes ho van donar tot i van posar molt de la seva part per fer que la meva estada fos la millor possible».

En Jofre Deu, estudiant del grau d'Enginyeria Informàtica i voluntari d'acompanyament domiciliari a Oncolliga Terrassa, també va viure la necessitat d'adaptar-se. «Arran de la COVID-19, vam haver de suspendre el contacte amb les persones malaltes que portem. Ens vam haver de reinventar. El servei d'acompanyament domiciliari va canviar, temporalment, per acompanyament mitjançant videotrucades o trucades telefòniques. No tens el contacte humà directe, però és una manera de continuar l'acompanyament. Arran d'aquesta situació, en vam descobrir una de nova: hi ha persones grans que viuen soles i que no poden sortir al carrer perquè són molt vulnerables. Va néixer el programa de compra a domicili: ens feien la llista, ens donaven els diners i, un dia a la setmana, els anàvem a comprar.»

Com totes les realitats, aquesta també ens deixa algun bon record: «Em quedo amb el de poder acompanyar les persones que estan més soles, ni que sigui per fer-los arribar un bri d'aire, poder obrir-los una finestra un cop a la setmana, que puguin expressar i deixar anar allò que viuen i senten. I que ho puguin fer amb una persona propera però que no és un familiar, amb qui de vegades resulta difícil», explica en Jofre.

L'Imma González, que va començar el seu voluntariat el desembre passat, assegura que si ja n'estava convençuda abans de la pandèmia, ara encara ho està més: «Si no ajudem en temps difícils, què hi fem aquí?». Aquesta estudiant de Psicologia col·laborava en un projecte d'èxit de primària a la Creu Roja de Majadahonda. Però al mes de març es va paralitzar tot i li van demanar suport per trucar als infants setmanalment, fer-hi videotrucades, per «ajudar-los a fer els deures i col·laborar en l'enviament de material escolar si no en disposaven, ja que són nens i nenes de famílies desestructurades o marginals. Són molt agraïts!», ens diu. Està convençuda, però, que ella ha rebut «molt més que les criatures: experiència i realitat».

 

Formar estudiants socialment responsables

La vicerectora de Globalització i Cooperació de la UOC, Pastora Martínez Samper, explica que a la Universitat «treballem perquè els nostres estudiants adquireixin les competències per formar part d'una ciutadania global socialment responsable». Entre diferents competències, el voluntariat permet adquirir-ne de molt valuoses, com ara «la comunicació interpersonal o intercultural, l'empatia o el pensament sistèmic, però també la presa de consciència vivencial de les desigualtats, que permet que l'estudiant sigui agent de transformació social en el seu entorn», afegeix.

La UOC té un compromís individual amb els seus estudiants, però també amb la societat: «Les institucions universitàries som actors privilegiats per teixir aliances que ens ajudin a assolir els objectius de desenvolupament sostenible. Millorant la nostra relació amb el tercer sector, no solament amb el voluntariat sinó també amb altres iniciatives com ara els treballs finals participatius, que també impulsem, també millorem la transferència de coneixement i contribuïm a la cohesió del teixit social», comenta la vicerectora. 

La UOC treballa principalment en quatre línies temàtiques en l'àmbit del voluntariat: la mentoria social inclusiva d'infants i joves; la lluita contra la bretxa social, digital i de gènere; la reinserció sociolaboral i l'apoderament de les dones, i la conscienciació pública, la salut i la lluita contra les desigualtats. Ho fa amb entitats de diferents indrets de l'Estat, com ara AFEV, Creu Roja, Càritas, Farmamundi o Oncolliga, entre altres. «El voluntariat universitari que impulsem amb cada una d'aquestes entitats té un perfil molt professionalitzat i els nostres estudiants hi poden posar en pràctica tant la seva formació curricular com la seva experiència professional, motiu pel qual és un molt bon complement del seu pas per la Universitat», conclou Martínez Samper.