El consum de podcasts augmenta durant el confinament

  La indstria del podcast espera guanyar 1.000 milions de dlars el 2021

William Iven / Unsplash

08/09/2020
Laura Guerrero
Els temes estrella durant el confinament han estat la cincia, la salut, la poltica, la societat, la cultura i la comdia, en aquest ordre

La indstria del podcast espera guanyar 1.000 milions de dlars el 2021

Dins del tip d'entreteniment digital que ens hem fet durant el confinament, hi ha una dada especialment significativa: el consum de podcasts ha augmentat un 25 % segons l'estudi The State of the Podcast Universe, de Voxnext, que inclou el primer semestre de l'any. L'augment d'accessibilitat per als usuaris —grcies a la incorporaci de podcasts a plataformes com Spotify—, l'oferta d'informaci fiable heretada de la rdio i la frescor de les produccions natives d'aquest mitj sn alguns dels motius principals que han fet que milers d'oients s'acostessin per primera vegada a aquest format o s'hi familiaritzessin durant el confinament.

«Si ests acostumat a veure sries de televisi a Netflix, el podcast s una alenada d'aire fresc, perqu l'entreteniment s diferent», explica Elena Neira, professora col·laboradora dels Estudis de Cincies de la Informaci i de la Comunicaci de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). «Hi ha hagut un augment molt significatiu de tot l'entreteniment digital: llibres digitals i pel·lcules digitals de consum en streaming, compra de pel·lcules digitals... i, particularment, el consum de podcasts. Penso que durant aquest confinament el que hem fet ha estat bsicament variar molt en els formats i dedicar molt de temps a descobrir coses noves», afegeix sobre l'augment del consum d'aquest mitj, que atreu els pblics ms joves. En concret, sis de cada deu joves d'entre 18 i 24 anys escolta alguna mena de podcast.

Efran Foglia, professor dels Estudis de Cincies de la Informaci i de la Comunicaci de la UOC, posa el focus en el podcast com a mitj informatiu per a oients que desconfien dels mitjans oficials. Segons un estudi elaborat pel Media Psychology Lab, la rdio s el mitj que s'adapta ms b a les crisis i el que s percebut com a ms creble pel pblic. El podcast hauria heretat aquestes qualitats de la seva antecessora: «Si s'haguessin d'establir les raons d'aquest creixement, una seria la recerca d'informaci alternativa als canals no oficials, una mica pel dubte de l'oficialitat i tamb per la lentitud d'aquests canals. La rdio sempre ha estat un mitj adequat en aquesta mena de territoris. Han nascut podcasts basats concretament en el tema del confinament i s'han activat una bona quantitat de projectes que estaven adormits. Tamb s'han engegat prctiques col·lectives de cooperaci o projectes de solidaritat en barris molt interessants, entre els quals podrem esmentar Radio El Lokal, a Barcelona. Segons els sistemes de mesurament propis de la UOC, el consum d'aquesta mena de continguts ha augmentat fins a tres vegades respecte a abans de la pandmia». 

 

Tendncia a l'ala

Encara que les dades de consum obtingudes durant els mesos de confinament siguin espectaculars, no han sorprs la indstria, ja que l'xit d'aquest mitj feia anys que s'estava forjant, fins a arribar al punt lgid el 2019. «Avui dia, el podcast agafa una velocitat increble. Bsicament qui com a instituci, grup, col·lectiu o mitj no tenia podcast, o b s'ho est plantejant o b ja l'ha comenat a fer», comenta Efran Foglia. En aquest procs, hi t molt a veure l'entrada en joc de plataformes com Spotify: «No s el mateix escoltar un podcast des d'una aplicaci d'una rdio en particular o a iVoox, per exemple, que a Spotify, que s un servei que est molt incorporat en el nostre dia a dia i que permet una accessibilitat molt ms gran pel fet de no haver de baixar un programa especfic o escriure "www" i fer una cerca a internet. En aquest sentit, el fet que serveis com Spotify o iTunes hagin incls el podcast i l'hagin fet valer ha alimentat aquest accs de pblics nous al format», explica la professora Elena Neira.

Spotify, amb una gran inversi de 500 milions de dlars en el sector dels podcasts —controla els estudis Parcast i Gilmet Media, i tamb Anchor, una aplicaci de creaci de podcasts—, no s l'nic gegant de la indstria que aposta per aquest format. Sony tamb ha fet inversions milionries i empreses emergents (start-ups) com Luminary o Himalaya han rebut capital per valor de 100 milions de dlars. L'estimaci oficial s que el 2021 la indstria del podcast generar 1.000 milions de dlars, segons un estudi de l'Agncia de Publicitat Interactiva dels Estats Units (IAB).

 

Qu hem escoltat?

Segons l'estudi de Voxnext esmentat ms amunt, entre les preferncies dels espanyols durant el confinament hi ha hagut udios de cincia, salut, poltica, societat, cultura i comdia, en aquest ordre. Han tingut un xit especial alguns podcasts com Mi ao favorito, d'Arturo Gonzlez-Campos i Dani Rovira, o Deforme semanal, amb Isa Caldern i Luca Lijtmaer. A ms, la facilitat per produir i difondre podcasts ha fet que molts creadors de contingut s'hagin acostat a aquest mitj durant la pandmia: «Molts influenciadors o gent coneguda han decidit adaptar-se a la producci de podcasts com una via per continuar-se comunicant amb el pblic. s una mica com el fenomen d'Instagram Live: molta gent era a casa i tenia molt de temps lliure i va decidir explorar les possibilitats d'aquest format nou», explica Neira.

Quant als continguts de carcter cultural —com ara msics que oferien concerts des d'aquest mitj o amb reproducci en directe (streaming)—, el que s'ha vist, segons el professor Foglia, s que ha estat un fenomen d'anada i tornada: «Per als msics, per exemple, ha estat molt fcil adaptar-se a aquest format perqu tenien les eines per fer-ho, per el que s'ha vist s que quan ha acabat el confinament s'ha tornat a apostar pels concerts presencials, encara que siguin amb aforament redut, i els ndexs han tornat als nivells anteriors a la pandmia».

 

Un element ms, tot i que ja gaireb indispensable, dins de l'ecosistema digital

Aix s com es concep avui dia aquest nou mitj, que ja fa anys que va superar l'etiqueta de «rdio enllaunada». Les seves peculiaritats —com ara la possibilitat de fragmentar el pblic, l'atractiu per als joves o els pocs mitjans de producci que requereix— fan que la indstria hagi fet una aposta clara, amb inversions i expectatives de benefici milionries. Per als oients, tant els que n'han explorat les possibilitats durant la pandmia com els que ja hi estaven enganxats abans, els grans atractius del podcast serien l'amabilitat del consum —la disponibilitat del producte i la possibilitat de simultaniejar-lo amb altres tasques—, a ms d'aquesta proximitat, aquesta connexi directa amb el mn emocional que tenen el so, la veu humana i la msica, territori d'experimentaci d'aquest nou mitj que t'explica histries a cau d'orella.

#expertsUOC

Efran Foglia

Professor dels Estudis de Cincies de la Informaci i de la Comunicaci de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Expert/a en:

Àmbit de coneixement:

Elena Neira

Professora collaboradora dels Estudis de Cincies de la Informaci i de la Comunicaci

Expert/a en: Comunicaci

Àmbit de coneixement:

Veure fitxa