El Ministeri de Ciència i Innovació atorga nou finançament per a cinc recerques de la UOC

  biblioteca

Iñaki del Olmo - @inakihxz / unsplash.com

14/09/2020
Rubén Permuy Iglesias
Els projectes analitzen temàtiques diverses com el transport intel·ligent, l'activitat digital de la política, les relacions amb l'Àsia, mesures legals i fiscals per a empreses i el paper dels nous parlants

El Govern espanyol ha concedit més de 260.000 euros per al desenvolupament de cinc recerques de la UOC amb la publicació, per part del Ministeri de Ciència i Innovació, de la resolució definitiva de la convocatòria més recent del Programa estatal d'R+D+I orientada als reptes de la societat. El finançament s'adreça tant a fomentar la generació i l'avenç significatiu del coneixement científic i la recerca de qualitat contrastada, com a avançar cap a trobar solucions per als reptes de la societat.

Dos dels projectes de la UOC s'emmarquen en la modalitat «Reptes de recerca», que vol afavorir la participació de grups de recerca amb massa crítica per analitzar qüestions complexes i les seves sinergies, i els altres tres en la de «Generació de coneixement», amb l'objectiu de fomentar l'avenç del coneixement, independentment dels seus horitzons temporals i els seus àmbits d'aplicació.

 

Transport eficient i sostenible a les ciutats

La recerca de la UOC finançada amb la modalitat «Reptes de recerca» té a veure amb la mobilitat. El transport té un gran impacte en el desenvolupament de les anomenades «ciutats intel·ligents», on es recopilen grans quantitats de dades en temps real gràcies a la internet de les coses (IoT, per la sigla en anglès). El comerç electrònic, els vehicles de zero emissions i els nous models de mobilitat compartida, com ara el carsharing (cotxe multiusuari) i el ridesharing, són factors cada cop més determinants en el transport de les àrees urbanes. Així, el grup Internet Computing & Systems Optimization (ICSO), liderat pel catedràtic Ángel A. Juan i adscrit a l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), impulsa una recerca al voltant de la IoT, les analítiques de transport i els anomenats «algorismes àgils» per prendre decisions que afavoreixin la sostenibilitat i l'eficiència en les comunicacions a les ciutats intel·ligents. «Cal analitzar nous reptes del transport, com ara l'impuls d'estacions de recàrrega per a vehicles elèctrics i d'aparcament per a la mobilitat compartida de vehicles, o dissenyar rutes de mobilitat eficients, amb noves dades sobre l'estat real del trànsit», apunta l'investigador.

 

Nous parlants com a agents de transformació sociolingüística a Catalunya

L'altre projecte emmarcat en la modalitat «Reptes de recerca» treballarà amb nous parlants de català i espanyol per comprendre i superar les desigualtats associades al multilingüisme o a la diferència lingüística. Amb aquest objectiu, el catedràtic Joan Pujolar, del grup de recerca Llengua, cultura i identitat en l'era global (IdentiCat), adscrit als Estudis d'Arts i Humanitats, coordina una recerca que s'emmarca en un projecte estatal interuniversitari, Equiling. Coordinat per la Universitat Autònoma de Madrid, hi participen, a més de la UOC, les universitats de Deusto i de Santiago de Compostel·la.

La recerca apunta que les desigualtats dels nous parlants es poden derivar de qüestions com les categories socials que construïm sobre la base de com parlen o es comporten els altres, així com de les diferències d'educació, ocupació o lloc de residència, que repercuteixen en els recursos i les relacions de les persones. Els investigadors de la UOC analitzaran tres situacions específiques a Catalunya en què els nous parlants es troben amb barreres lingüístiques per practicar el català o aprendre espanyol: el voluntariat lingüístic, l'associacionisme cultural —⁠on alguns nouvinguts busquen conèixer gent local per practicar el català⁠— i la necessitat d'aprovar l'examen oficial d'espanyol per obtenir la nacionalitat. «Volem convertir-nos en aliats dels nous parlants, dissenyant conjuntament accions i iniciatives per superar les barreres socials amb un component lingüístic, i desenvolupar tècniques i recursos rellevants per promoure una consciència sociolingüística crítica», assenyala Pujolar.

 

La deliberació en les plataformes digitals dels partits polítics

Els investigadors dels Estudis de Dret i Ciència Política Rosa Borge i Joan Balcells, del grup de recerca eGovernança: administració i democràcia electrònica (GADE), coordinen el projecte ONPARTDEL, que analitza el paper que exerceixen els partits polítics estatals en l'ecosistema deliberatiu digital. La recerca n'estudia la contribució tant a escala interna —per mitjà de canals digitals propis i plataformes web— com externa, en relació amb altres actors polítics i la ciutadania, posant el focus en Twitter.

El projecte pretén estudiar els cinc principals partits estatals (PSOE, PP, VOX, Podem i Ciutadans) i analitzar el potencial deliberatiu de les plataformes digitals dels partits i dels mitjans socials al seu voltant. «Volem explorar la qualitat de la deliberació per mitjà d'un sistema d'indicadors i anàlisi de xarxes, i contribuir a aclarir la controvèrsia sobre les característiques i els efectes negatius de Twitter en l'esfera pública», assenyala la investigadora.

 

La desaparició dels vincles entre Europa i l'Àsia oriental

Al llarg dels darrers anys, Carles Prado Fonts i David Martínez Robles, investigadors del grup Crisi, alteritat i representació (ALTER), dels Estudis d'Arts i Humanitats, han analitzat les interaccions entre la Xina i l'Estat espanyol durant el segle xix i principis del segle xx. El resultat principal d'aquests projectes es pot consultar a Archivo China-España, una plataforma virtual que recull centenars d'aquests contactes, molts d'ells inèdits o que havien passat desapercebuts per als historiadors. En la nova proposta concedida, els investigadors volen fer evolucionar el projecte en dues direccions. D'una banda, ampliant-ne el marc i analitzant interaccions entre Europa i l'Àsia oriental. De l'altra, estudiant per què aquests contactes s'han mantingut silenciats al llarg de la història. «Volem identificar les condicions i els mecanismes que han provocat la desaparició d'uns vincles interculturals que, en el seu moment, van ser molt intensos i que haurien pogut marcar una manera diferent d'entendre l'Àsia des d'Europa», aclareixen els investigadors.

 

Mesures legals i fiscals per al manteniment de les empreses

El sector empresarial està afectat per importants transformacions causades, entre altres factors, per la crisi econòmica, l'auge i la implementació de les tecnologies de la informació i la comunicació, la globalització i l'alta competitivitat. La catedràtica Anna María Delgado, investigadora líder del grup Fiscalitat, relacions laborals i empresa (TAXBUSINESS), dels Estudis de Dret i Ciència Política, coordina un nou projecte per analitzar, en aquest context complicat, quines mesures legals i fiscals permeten la continuïtat de les empreses per evitar-ne la desaparició. «Es tracta d'un tema complex per la regulació normativa dispersa, dispar i canviant, afectada pels diferents nivells de poder normatiu —internacional, europeu, estatal, autonòmic i local—, sense oblidar la diversitat i la dispersió dels ajuts i incentius públics», aclareix Delgado. El projecte vol facilitar la valoració de l'eficàcia de les mesures aprovades per al manteniment de les empreses i identificar alternatives més eficients, estudiant les normatives laborals, fiscals i mercantils i proposant una sistematització que en faciliti l'anàlisi i la compatibilitat.

 

UOC R&I 

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció de les TIC amb l'activitat humana, amb un focus específic en l'ensenyament en línia i la salut digital. Els més de 400 investigadors i 48 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i tres centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), l'eLearn Center (eLC) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.