La UOC participa en la Nit Europea de la Recerca

El programa acull quatre xerrades d'investigadors sobre els beneficis del bilingüisme, el gènere i els mitjans de comunicació, la intel·ligència artificial i el dol, i la inclusió d'estudiants amb discapacitat

L'esdeveniment té lloc en el marc de la Setmana de la Ciència

El divendres 27 de novembre tindrà lloc la Nit Europea de la Recerca a Catalunya, una activitat per acostar a la ciutadania la ciència que es fa al país. Aquesta cita s'emmarca en una iniciativa cofinançada per la Unió Europea que permet que més de 300 ciutats del continent celebrin esdeveniments per divulgar el coneixement produït en institucions científiques. A Catalunya, l'esdeveniment té el suport de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la qual, per tercer any consecutiu, hi organitza un seguit de xerrades amb el seu personal docent i investigador. Enguany, atesa la situació provocada per la pandèmia, les activitats en què participa la UOC es duran a terme de manera virtual mitjançant el canal de YouTube de l'organització.

 

Bilingüisme actiu:  una eina per a un envelliment saludable?

Els estudis que han investigat si el bilingüisme és un factor de protecció contra el deteriorament cognitiu ha demostrat que parlar dues llengües pot endarrerir els símptomes de la demència fins a cinc anys. Quins són els mecanismes que promouen aquest benefici? Els resultats d’un estudi amb bilingües de català i castellà demostren que els factors claus són un ús actiu de les dues llengües i la presència d’habilitats cognitives més eficients que estan relacionades amb el control lingüístic. Aquests resultats suggereixen que un entrenament que reactiva el bilingüisme podria ser una nova eina d’estimulació cognitiva per al deteriorament cognitiu.

Aquesta recerca serà presentada per Marco Calabria, investigador dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, a les 13.40 h. Aquesta activitat serà en directe i, a banda de poder veure-la pel canal de YouTube de l'organització, hi ha la possibilitat de participar-hi activament a través de la plataforma Zoom (inscripció aquí abans del 24 de noviembre per rebre l’enllaç).

 

Black Mirror ja és aquí: pot la intel·ligència artificial ajudar a preparar-nos davant la mort? Qüestions ètiques sobre els chatbots per al dol i el final de la vida

A partir del divendres 27 de novembre la microxerrada de la professora i investigadora Belén Jiménez i del professor col·laborador Ignasi Brescó, dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació, sobre si la intel·ligència artificial pot ajudar a afrontar el dol per la mort d'un ésser estimat, serà visible al canal de YouTube de l'organització. Des de no fa gaire temps, és possible commemorar els éssers estimats mitjançant els seus comptes a les xarxes socials i, fins i tot, podem crear «cementiris virtuals» per recordar-los. Una de les eines tecnològiques que s'ha creat recentment és l'anomenat griefbot, un bot de conversa (chatbot) —programa d'ordinador capaç de conversar amb els humans— constituït a partir de l'empremta digital de la persona morta, és a dir, a partir dels textos que aquesta persona ha anat enviant al llarg de la seva vida als familiars i als amics. D'aquesta manera, els familiars i els amics poden continuar conversant amb l'ésser estimat fins i tot després que hagi mort. Els ponents també explicaran que hi ha un altre tipus de bots orientats a conversar amb persones en cures pal·liatives amb l'objectiu de convidar-los a fer front al «tabú» de la mort i a organitzar el final de la vida.

Aquesta recerca està finançada amb una beca de la Fundació Víctor Grífols i Lucas.

 

Imaginaris de gènere als mitjans de comunicació: com potenciar el pensament crític

També el dia 27 es podrà veure al mateix canal de YouTube de l'organització la microxerrada de Candela Ollé, investigadora col·laboradora del grup de recerca en Aprenentatges, Mitjans de comunicació i Entreteniment (GAME). Ollé tractacrà com potenciar el pensament crític en la perspectiva de gènere, a partir d'exemples i casos dels estereotips, els enquadraments mediàtics i el rol de les heroïnes, entre altres realitats, per veure com s'analitza el discurs dominant i per donar eines sobre com es pot qüestionar.

Aquesta anàlisi s'inspira en la recerca Safer Cities for Girls, en què participa el grup de recerca GAME, dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació. Aquest projecte, finançat per la Comissió Europea i impulsat per l'ONG Plan Internacional, estudia la percepció de les joves sobre la seva seguretat a les ciutats. En el cas espanyol s'analitza l'assetjament al carrer a Barcelona, Madrid i Sevilla.

 

Inclusió dels estudiants amb discapacitat a l'educació superior en línia

Segons José Israel Reyes, doctorand d'Educació i TIC (E-learning) de la UOC, els estudiants amb discapacitat són un col·lectiu que, històricament, ha tingut poca participació en l'educació superior a causa de les mesures d'exclusivitat que les universitats van implementar en el seu moment a escala mundial. Reyes apunta que, els darrers anys, els estudiants amb discapacitat han guanyat protagonisme a les aules universitàries gràcies al foment d'un enfocament educatiu que promou l’accés, la participació i el progrés d’aquest col·lectiu en els estudis superiors.

A partir del divendres 27 de novembre es podrà veure la seva xerrada al canal de YouTube de l'organització. Reyes hi explicarà aquesta realitat i com està analitzant, sota la direcció de Julio Meneses, professor i investigador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació i de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3), les perspectives dels estudiants amb discapacitat envers el paper de la socialització formal —amb el personal acadèmic— i informal —amb la família, els amics, els companys d'estudi i fins i tot amb organismes externs— per assolir l’èxit acadèmic.

 

La iniciativa

La Nit Europea de la Recerca se celebra cada any a la tardor a més de trenta països d'arreu d'Europa. El seu objectiu és acostar la recerca, la innovació i els seus protagonistes —els científics i científiques— a la ciutadania de manera planera i divertida. Aquesta iniciativa és un projecte europeu de divulgació científica promogut per la Comissió Europea, en el marc de les accions Marie Sktodowsca-Curie, del programa Horitzó 2020. A Catalunya fa més de dos anys que s'organitza aquest esdeveniment amb més de 200 activitats divulgatives per a tots els públics des de cinc nodes principals: Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Vic. Enguany, el lema és «Recerca pel canvi», amb el qual es vol transmetre la importància de la recerca científica de les institucions catalanes i la repercussió que té en el dia a dia de la societat.

L'esdeveniment té lloc durant la Setmana de la Ciència, una iniciativa organitzada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, que del 14 al 29 de novembre oferirà un ventall ampli d'activitats multidisciplinàries de disseminació cientificotecnològica arreu de Catalunya, entre conferències i taules rodones, cursos i tallers i exposicions, tots gratuïts i per a públics molt diversos.

 

UOC R&I 

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció de les TIC amb l'activitat humana, amb un focus específic en l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 400 investigadors i 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC

#expertsUOC

Marco Calabria

Investigador dels Estudis de Ciències de la Salut

Expert/a en:

Àmbit de coneixement:

Foto de la professora Candela Ollé Castellà

Candela Ollé Castellà

Professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació
Directora del màster universitari de Periodisme i Comunicació Digital

Expert/a en: Comportament informacional i digital, bibliometria, biblioteconomia, accés obert, llibres i revistes electròniques, i documentació audiovisual.

Àmbit de coneixement: Comunicació, informació i documentació.

Veure fitxa

Ignasi Brescó

Professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació

Expert/a en:

Àmbit de coneixement: Comunicació, informació i documentació.

Belén Jiménez Alonso

Belén Jiménez Alonso

Investigadora i professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació

Expert/a en: Dol. Psicologia cultural.

Àmbit de coneixement: Comunicació, informació i documentació.

José Israel Reyes

Doctorand d'Educació i TIC (E-learning)

Expert/a en:

Àmbit de coneixement: Comunicació, informació i documentació.