La digitalització i la professionalització, elements claus en el creixement de les cooperatives agroecològiques

  cooperatives agroecològiques

Foto: Iñigo De la Maza - Unsplash

28/01/2021
Agustín López
Un estudi ha analitzat l'impacte de l'adopció digital i del model de gestió en aquest tipus d'organitzacions a Barcelona, la ciutat de l'Estat espanyol capdavantera en el sector

El confinament i l'auge del comerç online obren la porta a la consolidació de nous models de producció i de consum d'aliments més justos i sostenibles

La crisi del coronavirus ha despertat en una part de la ciutadania una visió crítica sobre el model de consum alimentari actual, com assenyala una enquesta de l'Agència Catalana del Consumidor, que mostra que el 60,5 % dels catalans tendeix a pensar que la pandèmia afavorirà un consum més responsable, sostenible i just. A més, els diversos confinaments han provocat un creixement notable de les compres per internet a tot l'Estat espanyol, amb un augment del 92 % en volum i del 114,5 % en valor, segons dades agregades de consum del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació. Aquesta transformació en els hàbits de compra i en la sensibilització sobre el model alimentari també pot tenir implicacions en el desenvolupament de models alternatius i de proximitat, com ara les cooperatives de consum agroecològic, en què productors i consumidors interactuen per tal d'afavorir un consum de productes alimentaris basats en l'agroecologia. 

«Es tracta d'iniciatives basades en una relació justa entre productors i consumidors, en què, alhora que es fomenten el consum de productes de proximitat i l'aprofitament òptim dels recursos naturals i sense productes químics sintètics o organismes modificats genèticament, també es té en compte l'impacte social i polític de la producció d'aliments», explica Ricard Espelt, membre del grup de recerca Digital Commons (DIMMONS) de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC. L’investigador ha liderat un estudi, publicat a la revista Journal of Rural Studies, en què analitza el paper de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i del model organitzatiu en les possibilitats de creixement d'aquestes cooperatives. Els resultats mostren que les organitzacions que han professionalitzat algunes de les tasques tenen una adopció digital més bona i més possibilitats d'escalabilitat

«El confinament domiciliari va ressaltar la naturalesa real del nostre model de consumidor. Les llargues cues de gent amb mascareta per comprar menjar i articles essencials als supermercats i, en paral·lel, l'organització de petits productors a internet són dos fenòmens que il·lustren molt bé la naturalesa real del model alimentari actual», explica l'investigador. «En aquest moment de sensibilització, hem de treballar per afavorir un canvi d'escala en termes de consum local. En aquest marc, la nostra recerca vol esbrinar si les cooperatives tenen la possibilitat de tenir una altra escala d'impacte, i també vol estudiar el paper de les tecnologies de la informació en aquesta escalabilitat.»

 

Un sector representatiu de l'economia social i solidària a Barcelona

El nou estudi s'ha centrat en el paper que tenen les plataformes digitals i les xarxes socials a la xarxa d'agroecologia de Barcelona, que, amb 56 cooperatives i 177 proveïdors, té el nombre més alt d'aquesta mena de cooperatives de l'Estat espanyol i és una de les deu zones més destacades al món. Aquestes organitzacions representen més de la meitat de les activitats de l'anomenada «economia social i solidària» (ESS) de la ciutat, que representa un 7 % del seu PIB. «L'expansió de la digitalització en aquest sector des de la dècada del 2000, quan les tecnologies digitals van esdevenir més accessibles, assequibles i més fàcils d'utilitzar, ha tingut un paper destacat com a facilitador de la xarxa entre els agents que hi participen, i s'ha convertit en un element clau característic del nou cooperativisme agroecològic de consum», explica l'investigador. 

A partir d'entrevistes qualitatives i de l'anàlisi dels continguts dels webs, la recerca ha estudiat els nivells d'adopció digital, però també ha avaluat el compliment dels principis de l'economia social i sostenible de comerç just i cooperació, i el nivell de professionalització de les organitzacions. «La tradició cooperativista de la ciutat ha mostrat una certa resistència a establir estructures professionalitzades i ha afavorit un model determinat de consum —organitzacions totalment autogestionades— amb un recorregut fort, però, al mateix temps, probablement ha limitat l'escala de creixement. Aquesta recerca també tracta de donar resposta a aquest debat sobre l'impacte de la professionalització», explica Ricard Espelt. 

 

La sobirania tecnològica, una tasca pendent

Els resultats mostren que les TIC s'han convertit en un instrument molt útil per a la interacció entre cooperatives i consumidors, i la majoria les empren. Així i tot, hi ha diferències significatives entre les cooperatives professionalitzades —el 100 % de les quals ha adoptat una plataforma digital— i les que tenen una gestió totalment voluntària, en què l'adopció es dona en el 82 % dels casos. Pel que fa a l'ús de programari lliure o de codi obert, només el 34 % de totes les plataformes cooperatives fa servir aquesta mena d'entorn. «Malgrat que aquestes organitzacions parteixen d'un afavoriment de la sobirania alimentària, que va lligada a la voluntat de tenir el control sobre l'alimentació i decidir unes regles del joc que donin un espai de justícia social entre consumidors i productors, no hi ha la mateixa atenció sobre la sobirania tecnològica, és a dir, sobre el control de la tecnologia i les dades», subratlla l'investigador. 

Un altre element clau en la difusió de l'activitat de les cooperatives de consum agroecològic i tot el seu ecosistema són les xarxes socials. «Per mitjà d'aquests canals s'ha fet molta feina de sensibilització, de coneixement i d'interès, que ha arribat a una base de població més àmplia», apunta l'investigador. De nou, l'estudi mostra les diferències segons el model de gestió: totes les cooperatives professionalitzades tenen presència en aquests espais digitals, mentre que només el 53 % de les gestionades de manera voluntària han obert un perfil a les xarxes. A més, l'ús varia significativament: les professionalitzades s'actualitzen regularment, mentre que la resta només s'actualitzen ocasionalment, segons la disponibilitat del responsable. 

 

Professionalització compatible amb els principis de proximitat, comerç just i cooperació

A més de la implantació digital, l'estudi també dibuixa un panorama en què les cooperatives professionalitzades presenten un potencial d'escalabilitat més gran. Només el 8,8 % incorpora una professionalització de les diferents tasques, però té un nombre més gran d'afiliats, uns 72 de mitjana, en comparació amb els 29 en el cas de les organitzacions gestionades amb voluntaris. Aquestes dades mostren que tenen més potencial de creixement, ja que exerceixen la seva influència sobre un grup més gran de consumidors, en comparació amb els grups autogestionats. «Això és especialment rellevant, ja que les organitzacions professionalitzades no es marquen un límit de creixement, a diferència dels grups basats en el voluntariat», assenyala l'investigador.

Les dades recollides durant l'estudi també demostren que la professionalització no és incompatible amb els principis de l'ESS avaluats (proximitat, comerç just i cooperació), ja que compleixen aquests indicadors igual que la resta de cooperatives. De fet, les organitzacions professionalitzades tenen nivells més elevats de cooperació (el doble que els seus homòlegs voluntaris) amb altres organitzacions d'ESS. 

 

El repte de la sostenibilitat del sector

Tots aquests factors apunten a la professionalització com un element important per a la sostenibilitat i l'ampliació d'un model de consum que fomenti els valors de l'ESS. «El repte més important de les cooperatives de consum agroecològic és la sostenibilitat, que està lligada en gran part a la capacitat d'escalabilitat, no perquè totes les iniciatives hagin de ser grans, sinó perquè han de tenir uns models de sostenibilitat viables que fins ara no han tingut. En la recerca de l'equilibri entre el creixement i el manteniment de la missió d'aquestes organitzacions, tant si són de producció com si són de consum, els nostres resultats mostren que el foment de grups amb activitats professionalitzades és el que pot afavorir una escala de creixement més gran», comenta Ricard Espelt.

Aquestes dades són especialment rellevants en un moment com l'actual, en què la crisi de la COVID-19 ha mostrat una alternativa entorn dels circuits de proximitat que faciliten una interacció més directa entre productor i consumidor. Així i tot, l'investigador reconeix la necessitat de portar a terme canvis més profunds per apuntalar aquesta sostenibilitat. «Estratègicament, és una oportunitat per guanyar els canals de compra més consolidats i amb més projecció (supermercats i internet, respectivament) cap a models més democràtics i justos. Malgrat aquest potencial, es necessita el suport de mesures més estructurals per promoure un canvi efectiu i replantejar-se el model alimentari. En aquest repte, les polítiques públiques tindran un paper essencial per a la consolidació (o no) d'aquesta (nova) oportunitat», conclou l'investigador.

Aquesta recerca de la UOC afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 11 (Ciutats i comunitats sostenibles) i 12 (Producció i consum responsables). Al mateix temps, també impulsa l'ODS 9 (Indústria, innovació i infraestructura).

 

Article de referència

Espelt, Ricard. «Agroecology prosumption: The role of CSA networks», Journal of Rural Studies, Volume 79, 2020, Pages 269-275, ISSN 0743-0167, https://doi.org/10.1016/j.jrurstud.2020.08.032.

 

UOC R&I 

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció de les TIC amb l'activitat humana, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC

#expertsUOC

Ricard Espelt

Investigador del grup DIMMONS de l'IN3 de la UOC

Expert/a en:

Àmbit de coneixement: