Els contes, necessaris per fer front a les pors infantils

  contes infantils

Foto: Freepik

07/04/2021
Angela F. Casal
Els experts destaquen la importància de les repeticions i els gestos a l'hora de llegir i demanen no evitar les històries 'cruels'

Logopedes de la UOC recomanen llegir contes per superar dificultats del llenguatge

En un moment de pandèmia mundial, els experts consideren que els contes són una bona eina perquè els infants afrontin les seves pors, i també perquè descobreixin els seus desitjos o fantasies.

"Els contes són com ales amb què els infants sobrevolen la vida dels personatges i experimenten diferents maneres de viure i resoldre les coses", explica la psicolingüista i professora col·laboradora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Débora Chomski, que afegeix que els petits necessiten aquestes històries per "donar forma i sentit a la seva realitat". L'educadora sosté que per mitjà d'històries de por els menors són capaços de posar de manifest instints negatius i rebutja les versions "edulcorades" d'alguns relats que eviten els finals infeliços.

A més dels efectes positius emocionals, els logopedes també valoren la millora en el llenguatge que comporten els contes en edats primerenques. La professora col·laboradora del grau de Logopèdia de la UOC, Lamia Hadri Tahiri, en destaca la utilitat "per treballar tots els aspectes lingüístics" i, alhora, "donar un toc lúdic i motivacional" a aquesta tasca. Tant si l'infant té algun trastorn específic del llenguatge com si no, és "més que recomanable", diu la docent, que en l'àmbit familiar hi hagi un conte setmanal que es repeteixi tantes vegades com la criatura vulgui i que li serveixi d'eina per fixar estructures, aprendre vocabulari o millorar l'expressió. Algunes investigacions també han comprovat com els infants adquireixen paraules per mitjà de la insistència en els mateixos relats.

 

La importància dels gestos i les repeticions

La manera en què els infants integren els contes i són capaços, després, d'expressar-se, depèn de com els adults desenvolupen l'acció de relatar. Alfonso Igualada, director del grau de Logopèdia i membre del grup GRECIL de la UOC, va participar en un estudi en què es concloïa que els infants milloren l'estructura de les seves narracions quan se'ls expliquen històries acompanyant-les de gestos rítmics. A partir d'una experiència amb dues professores i infants d'entre 5 i 6 anys, la investigació va descobrir que posar èmfasi en les paraules clau per mitjà del llenguatge corporal ajuda que els petits aprenguin a explicar més bé el que han escoltat.

Gràcies a les històries que aprenen en l'àmbit educatiu o en el familiar, exposa Hadri Tahiri, es pot millorar el llenguatge espontani dels infants, animant-los a comentar parts del conte o imatges que hi surtin. La psicolingüista també recomana l'experiència de cocrear històries, que es basa en el fet de "deixar una mena de blancs o buits perquè l'infant participi en la història, formuli preguntes o exposi les seves hipòtesis". I, com passa en la logopèdia, Chomski considera important la repetició perquè als menuts els ofereix "seguretat" i s'estimula, afegeix, "la creativitat". "A mesura que es repeteixen el conte i el mateix vocabulari i estructures, ens assegurem que s'integraran en el llenguatge", estableix la logopeda.

 

No tenir por de la por

Molts pares dubten de quina mena de llibres o temàtiques es poden plantejar als infants segons l'edat, però l'experta en formació adverteix que "no és bo sobreprotegir les criatures, abstreure-les de les realitats". També rebutja que "ho sàpiguen tot i en profunditat", però sí que considera positiu que coneguin el seu entorn i les situacions amb què es troben o es poden trobar al llarg de la infància. "Dins d'aquesta butxaca plena de màgia que l'infant necessita per viure hi ha d'haver una mica de por que permeti projectar als més petits els seus temors, les seves creences instintives i les seves tendències negatives", apunta Chomski, que també proposa compartir amb els infants algun relat "cru" per treballar aquests sentiments.

Per poder triar temàtiques o llibres específics, la professora col·laboradora de la UOC assegura que editorials, llibreters i bibliotecaris són clau. "El mercat és ric, estimulant i amplíssim, i famílies i mestres podem trobar amb certa facilitat autèntiques joies", assegura. Sobre la pandèmia, per exemple, reconeix que hi ha llibres magnífics i en cita un: Pandèmies, de l'editorial Thule. "És bo compartir narratives literàries i científiques de qualitat i per a infants sobre alguna cosa que ens toca a tots", afirma.

 

"I tu, què hauries fet en el seu lloc?"

Tant en l'àmbit educatiu com en el familiar, la logopeda també insisteix que es permeti que l'infant exposi les seves idees amb la invitació dels adults. "És important que es plantegin preguntes per cercar paraules, estructures o elements que ens hagi interessat que aprenguin", proposa la docent, que aconsella que, si els infants no tenen cap dificultat, es permeti que puguin "contestar obertament, espontàniament i amb tot el que necessitin per expressar-se".

Així, doncs, l'hàbit de lectura per a aquesta disciplina és òptim per millorar tots els aspectes del llenguatge i per "entrenar la lectura i l'escriptura a totes les edats". Pel que fa a la forma, totes dues professores defensen l'ajuda de les imatges, sobretot a edats més primerenques, i Chomski també aposta per contes digitals i multimèdia, dels quals s'han publicat, diu, "llibres meravellosos". Així i tot, alguns estudis insisteixen que la narració d'un adult, sigui docent o familiar, promou més atenció i és, per als petits, "més interessant".

Experts UOC

Débora Chomski

Psicolingüista i professora col·laboradora de la UOC

Lamia Hadri Tahiri

Logopeda i professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC

Alfonso Igualada

Director del grau de Logopèdia i membre del grup GRECIL de la UOC