On són les dones a la Viquipèdia en espanyol?

Amb més de 40 milions d'articles en 301 idiomes diferents, la Viquipèdia és un dels esforços de col·laboració humana més grans de la història. Aquesta voluntat per reunir la suma de tot el coneixement té entre els seus pilars bàsics aconseguir un espai neutral. No obstant això, diferents estudis han apuntat que hi ha un biaix de gènere persistent pel que fa als continguts i la composició de la seva comunitat. Un equip interdisciplinari de la UOC ha analitzat l'escletxa de gènere de l'edició en llengua espanyola de la Viquipèdia i ha revelat que només l'11,6 % dels editors registrats són dones.

Segons el nou estudi, publicat a la revista PLOS ONE, aquesta diferència es podria explicar parcialment per la persistència més baixa de dones editores. «Les dones editen menys i ho deixen abans, i és per això que en part l'escletxa no es redueix», destaquen els autors. Tot i això, els resultats mostren un petit grup d'editores veteranes que, en alguns casos, superen els homes pel que fa a les seves pràctiques d'edició, una realitat que podria ajudar a dissenyar mesures per visibilitzar i augmentar la participació de les dones en aquest espai.

El treball està signat pels investigadors de la UOC Julià Miguillón, del grup Learning Analytics for Innovation and Knowledge Application in Higher Education (LAIKA), dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació; Julio Meneses i Sergi Fàbregues, del grup de Gènere i TIC (GenTIC), de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació, i el catedràtic Eduard Aibar, del grup Filosofia per als Reptes Contemporanis (MUSSOL), dels Estudis d'Arts i Humanitats. També hi participa Núria Ferran, investigadora de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona.

Un nou mètode per identificar el gènere

L'edició en espanyol de la Viquipèdia és la novena més gran amb més d'1.580.000 pàgines, i la quarta segons el nombre d'editors registrats, uns 17.000. Un dels reptes del nou estudi ha estat la identificació del gènere d'aquestes persones, ja que en molts casos opten per no revelar-lo en els seus perfils personals de la Viquipèdia. Per esbrinar-ho, els investigadors, a més de recopilar la informació divulgada pels mateixos usuaris, també han creat un mètode sistemàtic per obtenir el seu gènere a partir dels seus noms i de l'ús del gènere gramatical de les descripcions que apareixen al perfil. Aquest procediment ha permès identificar el gènere del 49 % dels editors, tot i que només n'hi ha un 38,8 % que l'especifiquen a la seva pàgina personal.

Amb aquest innovador procediment, el percentatge d'editores actives a la versió en espanyol de la Viquipèdia seria del 7,4 % del total de perfils existents, i augmentaria fins a l'11,6 %, si només considerem els perfils dels quals sabem si són homes o dones. «Aquestes diferències fan que la Viquipèdia en espanyol sigui un territori dominat per homes i que les dones editores la puguin considerar plausiblement com un espai misogin. D'altra banda, el gran percentatge de perfils desconeguts no ajuda gaire a reduir aquesta percepció, ja que les dones perceben els editors anònims com a més crítics amb les seves aportacions», subratllen els investigadors.

Taxa de retenció més baixa entre les editores

En termes generals, l'estudi també ha trobat diferències quant a les pràctiques editorials, ja que les dones tenen una taxa de retenció més baixa. Segons els autors, aquest fet es pot explicar «parcialment per la persistència més baixa de les dones editores, que tendeixen a deixar la Viquipèdia molt més ràpidament, sobretot durant les primeres setmanes». Així i tot, l'anàlisi de les persones més actives en aquesta web va revelar que, en alguns casos, les diferències de gènere entre dones i homes desapareixen, o fins i tot es reverteixen: «Hi ha un petit grup de dones editores veteranes que superen els editors masculins quant a les seves pràctiques d'edició i la seva participació en diferents espais de la Viquipèdia», destaquen.

El tipus de contribucions també és un factor diferencial entre homes i dones. Segons l'estudi, el percentatge d'edicions de les dones és major en pàgines que no són articles, és a dir, en els espais específics per interactuar amb altres participants, en particular pàgines de discussió, on es comenten mancances i possibles millores dels articles. Aquestes troballes semblen coincidir amb estudis anteriors on s'apunta que els homes sovint són contribuïdors i les dones tendeixen a comportar-se més com a col·laboradores. No obstant això, els investigadors subratllen que «quan es consideren només els editors més actius, tot i que les dones tenen un nombre mitjà més alt d'edicions en tots els espais de noms, les diferències entre els homes més actius i les dones no són estadísticament significatives».

Més interès en temés relacionats amb el gènere

Els investigadors també han comprovat divergències quant als interessos dels dos grups a partir de l'anàlisi de les categories que fa servir la Viquipèdia per agrupar temàticament els seus articles. Tot i que aquestes categories són, segons els autors, «massa generals», l'estudi suggereix que les dones estan «una mica menys» interessades a editar pàgines sobre ciència i natura.

Pel que fa a pàgines de contingut, els homes sempre superen les dones en una proporció de tres homes per cada dona. De fet, en molts casos les dones no contribueixen, o ho fan significativament menys, amb una excepció: les pàgines i viquiprojectes relacionats amb l'escletxa de gènere. «Només hem pogut trobar dos grups de pàgines on les dones semblen ser més actives que els homes, els viquiprojectes de 'Dones' i 'Feminisme', i un altre grup de pàgines relacionades amb qüestions de gènere, de manera que sembla que les dones estan més interessades a contribuir en aquesta temàtica», destaquen.

Visibilitzar la tasca de les dones editores més actives

Davant aquest biaix, els investigadors suggereixen diferents mesures per fomentar la participació de les dones. D'una banda, proposen canvis en el funcionament de la web, com ara facilitar l'edició, especialment la gestió de les referències, per «evitar que es facin edicions incompletes o errònies que segurament seran esborrades». També recomanen millorar la detecció de «males pràctiques abusives», especialment per part d'editors veterans que poden no ser «del tot imparcials per temes de gènere, un problema que no és exclusiu contra les dones i que també pot estar afectant altres col·lectius minoritaris», subratllen.

D'altra banda, destaquen la importància de donar suport a les dones editores durant més temps, després d'haver participat en activitats de benvinguda a la Viquipèdia com ara els viquiprojectes o els viquimaratons, on les editores es reuneixen en un mateix espai per editar i millorar un tema o grup d'articles. Visibilitzar la participació del grup de dones editores més actives és una altra de les recomanacions dels investigadors, ja que assenyalen que «incrementar la consciència de les experiències d'èxit de les dones podria ser un bon punt de partida per animar altres dones a continuar editant i, per tant, promoure el compromís a llarg termini de les dones a la Viquipèdia». Per acabar, les conclusions del treball també ressalten la necessitat d'investigar les causes per les quals les dones deixen d'editar la Viquipèdia i d'aprofundir en el paper dels viquimaratons per fomentar que hi hagi més dones que adoptin i mantinguin l'hàbit com a editores al llarg del temps.

Aquesta recerca de la UOC afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 5, igualtat de gènere.

Article de referència

Minguillón, J; Meneses, J; Aibar, E; Ferran-Ferrer, N; Fàbregues, S. (2021). Exploring the gender gap in the Spanish Wikipedia: Differences in engagement and editing practices. PLOS ONE 16(2): e0246702. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0246702

UOC R&I 

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu. #25anysUOC