'Pecha kucha' d'art, ciència i tecnologia a la Biennal Ciutat i Ciència, en col·laboració amb Hac Te i els seus socis UOC, Hangar i BIST

Quins són els límits del coneixement? I els límits del planeta i la natura? Quins són els límits de la nostra societat? La Biennal Ciutat i Ciència de Barcelona, que tindrà lloc entre el 8 i el 13 de juny, girarà al voltant d'aquestes i moltes altres preguntes obertes relacionades amb els límits. Algunes de les activitats destacades del programa són el Pecha kucha express: art, ciència, tecnologia i el Pecha kucha express i live coding, un format de presentació d'origen japonès emprat molt sovint en el terreny de l'arquitectura i que aposta per un intercanvi d'idees ràpid en un context informal. L'activitat tindrà lloc divendres, 11 de juny, a les 20 h, a la plaça Comercial del Born, i és una de les propostes dels comissaris de la Biennal Pau Alsina, professor dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC, i Irma Vilà, professora dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC.

Les persones participants en el pecha kucha explicaran els seus projectes en un temps limitat de 6 minuts i 40 segons. Ho faran a través de 20 diapositives, a cadascuna de les quals només podran dedicar 20 segons. El resultat és una presentació de projectes en un format ludicofestiu perfecte per a tot tipus d'idees boges, sorprenents i agosarades, en el límit del bé i del mal.

Hi estan convocats sis artistes i sis científics, i l'activitat busca «crear un lligam entre l'imaginari futur, especulatiu, i la realitat pragmàtica de la recerca en els límits», explica Alsina, professor dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC, doctor en Filosofia i investigador en les interrelacions entre art i ciència. «Algunes vegades, aquest terreny especulatiu és proper a les arts i, d'altres, és proper a la mateixa ciència, que ha d'anar més enllà dels seus límits disciplinaris i avançar més enllà en el coneixement interdisciplinari, transdisciplinari o multidisciplinari», afegeix.

«El pecha kucha és una mena de speed dating d'idees», detalla Alsina. «El que volem és contribuir a interconnectar les arts amb les ciències, barrejar i crear punts d'intercanvi, facilitar la interlocució i el maridatge de les unes amb les altres. Amb aquesta trobada àgil i dinàmica, la intenció és estimular una sèrie de processos que demanen saltar-se la compartimentació disciplinària i explorar zones intersticials d'interès comú.»

Els convidats participaran en dues rondes de presentacions. La primera anirà a càrrec de l'artista electrònica i programadora creativa Mónica Rikić; l'artista multimèdia Mario Santamaria; la investigadora Joana Moll, que centra la seva feina en l'exploració crítica de la manera en què les narratives postcapitalistes afecten l'alfabetització de les màquines, els humans i els ecosistemes; la cap de grup a l'Institut Català d'Investigació Química (ICIQ), Elisabet Romero; el divulgador científic Pedro Gómez-Romero, i el químic i nanotecnòleg Samuel Sánchez.

A la segona hi estan convocats el músic multiinstrumentista i investigador Martí Ruiz Carulla; el físic teòric polonès Maciej Lewenstein; el creador audiovisual i cofundador de Playmodes Eloi Maduell; el físic Antoine Reserbat-Plantey; la codificadora creativa i artista digital Anna Carreras, i la compositora i artista sonora d'origen japonès Reiko Yamada. La investigadora cultural Carolina Jiménez serà la moderadora d'ambdues tandes de presentacions.

Les institucions col·laboradores en aquesta activitat són Hac Te (Hub d'Art, Ciència i Tecnologia) de Barcelona –inaugurat el desembre de 2020 amb l'objectiu d'explorar i desenvolupar les interseccions entre aquests àmbits de coneixement– i tres dels seus socis: la UOC, Hangar i BIST (Barcelona Institute of Science and Technology). Aquesta iniciativa transversal la integren la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), Fira de Barcelona, l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), el Barcelona Supercomputing Center - Centro Nacional de Supercomputación (BSC), Barcelona Tech City, Hangar, la New Art Foundation i el Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), i té el suport de l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Cambra de Comerç de Barcelona.

Divendres 11 de juny: La Nit de la Ciència

El pecha kucha és una de les dues activitats que cal ressaltar dins de La Nit de la Ciència, que també oferirà diverses sessions de live coding. El live coding és una forma d'art escènica i una tècnica de creativitat centrada en l'escriptura en temps real de codi font i l'ús de programació creativa. «Es tracta de mostrar la dimensió performativa de la programació audiovisual, adonar-se de les capacitats expressives del codi informàtic per a la creació artística», diu Alsina.

En aquestes sessions, els i les live coders exposen i modifiquen en temps real el programari per generar música o imatges, mentre la manipulació del codi es projecta perquè tothom pugui seguir el procés de creació. «D'aquesta manera, podem mostrar obertament el procés creatiu, que sovint fa servir la prova i error com a mètode creatiu afegint capes sonores i visuals a la creació», afegeix Irma Vilà, professora dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació, enginyera multimèdia, investigadora i comissària d'art, ciència i tecnologia.

La nit començarà amb un espectacle amb el so a càrrec d'Iván Paz, qui té un recorregut associat a la física, la música i la informàtica, i les visuals de Toni J, desenvolupador i programador creatiu interessat en els processos generatrius.

Per a la segona part, els live coders convidats són l'il·lustrador i músic Roger Pibernat, l'artista digital Turbulente, la programadora creativa Anna Carreras i l'artista musical Linalab.

Els creadors estan vinculats al projecte europeu On-the-Fly, liderat per Hangar i dirigit per Iván Paz i Lina Bautista, membres del col·lectiu artístic TOPLAP. Els socis del projecte són ZKM, Ljudmila i CCU. Des de l'1 d'octubre de 2020 fins al 30 de setembre de 2022, On-the-Fly fomenta el desenvolupament de la pràctica europea del live coding, una tècnica de creació sonora i visual generadora d'una apropiació tecnològica a través de l'ús i el desenvolupament de programari lliure i obert. En la intersecció entre les arts, la informàtica i la tecnologia, pretén impulsar noves direccions creatives per a la comprensió i l'ús de la tecnologia i les arts.