Les principals tendències del MWC

Entre el 28 de juny i l'1 de juliol, el Mobile World Congress torna a escena. Malgrat que alguns dels grans fabricants no tindran estand físic en el referent mundial de la tecnologia mòbil, sí que hi seran de manera virtual. I juntament amb ells, ponents internacionals de prestigi que enguany posaran sobre la taula preocupacions que inquieten cada vegada més el sector. Una d'aquestes és com reduir l'impacte de la indústria, que no ha deixat de créixer, en el medi ambient. Segons l'estudi del Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE), hi ha prop de 700 milions de dispositius mòbils que actualment ja no es fan servir i que tampoc s'han reciclat per reutilitzar-los posteriorment.

En opinió dels experts, una sortida seria que les companyies que fabriquen telèfons mòbils allarguessin la vida útil dels seus dispositius, la qual cosa generaria un 43 % menys d'emissions de CO₂, segons l'informe del CESE. Una altra opció seria fomentar el mercat de segona mà, que amb la pandèmia va rebre una empenta i va obtenir bons resultats. Així ho revela l'informe "L'efecte mediambiental de la segona mà 2020", elaborat per Milanuncios en col·laboració amb l'Institut Suec de Recerca Mediambiental i la consultora especialitzada en medi ambient Ethos International, que conclou que el mercat de segona mà va estalviar a Espanya l'any passat 1,2 milions de tones de CO₂, l'equivalent a una ciutat com Madrid sense trànsit durant set mesos. D'aquesta quantitat, 4.659 tones van correspondre als mòbils a què es va donar un segon ús.

Però, a més, es podria avançar en aquest terreny amb altres estratègies basades en el potencial de la telefonia mòbil per permetre que altres sectors de l'economia redueixin les seves pròpies emissions. La sessió "Green Agenda: We Act for Impact" abordarà aquesta necessitat de transformació de la indústria cap a un futur més sostenible.

Igualtat i inclusió

Si la preocupació verda és majoritària en el sector, també ho és cada vegada més l'escassa inclusió de la dona en una indústria que, malgrat tímids canvis, continua estant masculinitzada. Com recorda Lola Burgueño, professora dels estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC i investigadora postdoctoral del grup de recerca Systems, Software and Models Research Lab (SOM Research Lab) de l'IN3, avui dia el nombre de dones continua sent molt inferior al d'homes. L'estudi de l'STEM Women UK mostra que només el 35 % dels estudiants de ciències físiques, tecnologia i enginyeria, informàtica o matemàtiques són dones, i, segons un informe dut a terme per la Comissió Europea, hi ha 6,3 milions de dones científiques i enginyeres a la Unió Europea que ocupen el 41 % dels llocs de treball en aquest sector. “Però, desgraciadament, el nombre de dones és l'últim problema. També solen cobrar salaris més baixos i no solen arribar a càrrecs de responsabilitat”, afirma Burgueño, que afegeix que, afortunadament, cada vegada hi ha més organitzacions i iniciatives que no tan sols ajuden a la inclusió de la dona en el món laboral, sinó que també duen a terme una important tasca de conscienciació per a la ciutadania. “Per això és molt positiu que el MWC s'hagi unit a la causa”, assenyala en relació amb el programa Diversity4Tech del MWC 2021.

Novetats tecnològiques

A més, el retorn de Barcelona com a capital mundial de la tecnologia mòbil portarà les últimes tendències en dispositius mòbils, que es continuen centrant en mòbils plegables, telèfons intel·ligents amb diverses càmeres posteriors i bateries de llarga durada, tendències que ja es van presentar el 2019. “És evident que la pandèmia ho ha aturat tot, i companyies com Samsung, que havien apostat fort pels dispositius plegables, hi continuaran insistint”, assenyala Antoni Martínez Ballesté, professor col·laborador dels estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC. Respecte a les múltiples càmeres i la major durada de la bateria, el professor de la UOC recorda que tots dos són elements que aporten utilitat als usuaris, que volen fer servir els dispositius més intensament i per fer millors fotos, de manera que sempre seran benvinguts.

Tanmateix, Martínez Ballesté adverteix que presentar un producte en el MWC no és sinònim d'èxit. “Quan parlem de novetats en l'àmbit dels mòbils no sabem si es convertiran en tendència o es quedaran al calaix. Per exemple, quins avantatges veuran els usuaris en els mòbils plegables? A quin cost? Fa anys Google va fracassar amb les seves ulleres per a aplicacions de realitat augmentada, i presentar-les amb gran expectació no va suposar que el producte fos un èxit”, recorda.

Aplicacions mòbils de salut

Un altre focus que centrarà l'atenció són les aplicacions i l'ús de mòbils relacionats amb la salut, que amb l'arribada de la pandèmia han multiplicat el seu desenvolupament. Tanmateix, no totes han tingut la mateixa sort. Com explica Antoni Martínez Ballesté, les aplicacions de rastreig de contactes orientades a contenir la pandèmia no han gaudit de gran popularitat a Espanya, tot i que en països com la Xina, on la immensa majoria de les megalòpolis fan servir els mòbils més que nosaltres, aquestes aplicacions sí que han estat un èxit.

Però, a més, hi ha molts altres tipus d'aplicacions relacionades amb la salut que estan agafant protagonisme. Carme Carrion, professora dels estudis de Ciències de la Salut de la UOC, explica que “la gran majoria estan dirigides a mantenir hàbits de vida saludable pel que fa a l'alimentació, l'activitat física i també el benestar emocional. Però també hi ha una altra petita part que són les aplicacions dirigides a pacients d'una malaltia concreta o referides a una condició de salut concreta”. Segons Carrion, amb el temps aquestes aplicacions mòbils s'han anat perfeccionant, tant en el treball de conceptualització com de desenvolupament, i cada vegada més comptant amb l'usuari final. Tanmateix, ara com ara queden aspectes per millorar. “Si aquestes aplicacions no estan realment integrades en el sistema de salut, serviran de poc. Cal que un pugui recollir els seus nivells de glucosa o d'activitat física o del paràmetre que es tracti, i que això ho pugui veure el seu metge o infermera d'atenció primària perquè tingui una utilitat real”, assenyala la professora de la UOC.

6G i intel·ligència artificial

També estaran presents en aquesta edició del MWC el 6G i la intel·ligència artificial (IA). Pel que fa al primer, Martínez Ballesté explica que el 6G s'està provant en l'actualitat en laboratoris tecnològics i encara no hi ha consens sobre estàndards, de manera que encara queda bastant camí per recórrer, a diferència del 5G, que portarà canvis que veurem de seguida en el nostre entorn gràcies a edificis, carrers, carreteres o transport públic hipersensoritzats enviant dades massives en temps real amb la possibilitat de crear entorns contextuals que aprenguin i ens ajudin en diferents àmbits. “Fent un símil, el 5G serien els vehicles elèctrics i el 6G serien elèctrics i totalment autònoms”, diu el professor de la UOC.

Respecte a la IA, ja és una realitat, com mostren el teclat predictiu, els assistents digitals, les recomanacions de Netflix o altres plataformes i diversions com el deep learning per restaurar fotos antigues i donar-los vida. Tanmateix, a parer de Martínez Ballesté podria tenir altres aplicacions més útils. “El problema és que el coneixement que es genera de les dades recollides el tenen determinades empreses. Crec que seria més interessant aplicar la IA a grans volums de dades per comprendre el canvi climàtic, l'evolució de les pandèmies o millorar la salut de les persones”, afirma.