Voluntaris virtuals: la pandèmia facilita la solidaritat des de qualsevol lloc del món

  voluntaris virtuals

Foto: AFA Puerto

16/09/2021
Angela Casal
Set estudiants i treballadors de la UOC repartits per tota Espanya exerceixen de voluntaris en l'Associació de Familiars d'Alzheimer d'El Puerto de Santa María

La pandèmia ha obligat a adaptar moltes feines, activitats i trobades, i fins i tot l'oci, a l'entorn virtual. El voluntariat també ha superat la presencialitat i s'ha estès, a distància, durant els mesos de tancament i en la nova normalitat. Es pot fer una tasca altruista des de casa per a entitats de qualsevol lloc del món? Ajudar dissenyant activitats per a malalts, mantenir xarxes socials d'organitzacions o fer assessorament jurídic? És possible, s'han fet proves que han estat un èxit i d'ara endavant s'obre un ventall de possibilitats de ser solidari sense moure's de casa. Un dels exemples de la capacitat que té el voluntariat per adaptar-se a la virtualitat és l'experiència de l'Associació de Familiars d'Alzheimer d'El Puerto de Santa María (AFA Puerto), que va rebre la col·laboració de set estudiants i treballadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), repartits per tot Espanya, des que va arrencar el confinament al març del 2020. En el Dia de l'Alzheimer, que se celebra cada 21 de setembre, els voluntaris i l'entitat recorden l'experiència com un primer pas, sense retorn, per mantenir la virtualitat, que supera barreres físiques i fa augmentar l'ajuda i la visibilitat de la malaltia. 

"La virtualitat no treu perquè un voluntariat no sigui igual d'enriquidor", afirma el tècnic de gestió de la institució educativa Jordi Lora, de Barcelona, que va fer tasques de manteniment del web i de gestió de xarxes socials de l'entitat. La directora i educadora social d'AFA Puerto, Marta Vicenti, hi afegeix: "La motivació i les ganes d'ajudar que han mostrat m'ajuden a continuar lluitant". A més d'AFA Puerto, altres 13 entitats de tot l'Estat tenien en marxa el programa de voluntariat de la UOC quan va esclatar la crisi pandèmica, i hi participaven 234 voluntaris. Un 55 % van poder continuar fent la seva tasca malgrat la COVID-19, amb adaptacions com la que van dur a terme a El Puerto de Santa María. "La normativa ens va restringir l'accés de persones al centre, però se'ns va acudir fer una oferta no presencial", explica Vicenti. El resultat va ser una xarxa de set voluntaris, en diferents localitats, que van elaborar una guia jurídica, van dur a terme activitats de musicoteràpia o estimulació cognitiva, van crear material de disseny gràfic i van idear un pla d'igualtat. 

 

Diferents perfils en xarxa

Diferents perfils professionals van participar en l'experiència durant l'etapa més dura de la pandèmia aportant el seu coneixement i posant en pràctica el model virtual en què ja estudien o treballen a la UOC, universitat en línia que actualment té 3.227 estudiants a Andalusia. "Els estudiants de la UOC estan acostumats a treballar en xarxa, a distància, de manera dinàmica, per la qual cosa a partir d'ara la possibilitat de fer voluntariat virtual serà cada vegada més habitual", assenyala el delegat de la institució a Andalusia, Alfredo Charques. Aquesta nova opció obre la porta a cobrir la demanda, que el 2020 va arribar a 822 candidatures, de les quals es van seleccionar les 234 esmentades per falta d'oferta. Enderrocar barreres físiques ajudarà a gestionar l'increment de voluntaris, que a la UOC ha estat constant els últims anys, i també permetrà a les entitats modernitzar-se i disposar de noves eines amb què ajudar més i millor. "Hi ha perfils tan variats que se'ns acudiran noves coses per oferir en el futur", afegeix.

Fins al 2020, centres sociosanitaris com AFA Puerto centraven el voluntariat en l'atenció personalitzada dels malalts a través de contacte físic, fet que suposa, segons la seva directora, "un recurs molt valuós en la nostra associació". Aquesta "interrupció" de les rutines diàries, lamenta, "va comportar un agreujament de la simptomatologia de la seva malaltia en tots els nivells: cognitiu, funcional i conductual". Davant la prohibició de l'accés al centre, Vicenti va proposar explorar qüestions "que possibiliten el creixement de l'entitat" i que, reconeix, "deixem de banda per cobrir necessitats del dia a dia". Sis estudiants i un treballador, repartits per la geografia espanyola, van fer aportacions per millorar aquestes àrees de l'entitat. I, després de l'experiència, tots coincideixen que la virtualitat obre noves vies d'ajuda per a ONG i entitats socials. "El voluntariat està travessant un procés de transformació desafiadora per donar resposta a necessitats emergents", afirma Melanie Belmonte, de Palma de Mallorca, que va crear material de disseny gràfic. Des de Granada, Enrique Agredano conclou que la presencialitat "s'ha convertit en una eina antiquada per a la majoria d'activitats", i es mostra orgullós de la guia de recursos legals per a familiars de persones amb demències que va elaborar per a AFA Puerto. "El meu suport jurídic i documental no es va veure afectat per la virtualitat, i el document ajudarà com a primer recurs d'assessorament quan un familiar o algú pròxim comenci a experimentar problemes d'aquest tipus", comenta.

 

Sentiment de gratificació

La pandèmia no solament va servir com a agent d'innovació en el voluntariat, sinó que a molts els va empènyer a plantejar-se l'experiència. És el cas de Javier Quirós, que va elaborar el pla d'igualtat de l'entitat. "La crisi sanitària ha posat de manifest la nostra responsabilitat com a agents del canvi", sosté des de Saragossa, i destaca que "el sentiment de gratificació va ser màxim". L'estudiant del grau de Psicologia Claudia Andrea Córdoba, de Parets del Vallès (Barcelona), reconeix que va ser "un repte" estudiar i treballar de manera virtual, però el resultat va ser "més autonomia" i "aprenentatge vital". Claudia Andrea va elaborar fitxes d'estimulació cognitiva, mentre que Jéssica Gracia, també alumna de Psicologia, des de Coria del Río (Sevilla) va dur a terme sessions de musicoteràpia, dues activitats de desenvolupament presencial a les quals no van poder assistir. "El fet de no poder-les viure presencialment va ser una barrera que vaig haver d'assumir; m'hauria agradat molt per obtenir feedback dels usuaris", explica.

 

Combinació presencial i virtual

Els voluntaris destaquen que l'experiència virtual permet adaptar els temps que dediquen a aquesta tasca. El tècnic de gestió de la UOC Jordi Lora assumeix que "per horaris, per disponibilitat per desplaçar-me i per la pandèmia, l'opció del voluntariat en línia ja era prioritària per a mi". La capacitat d'adaptació personal i la gratificació són una constant per a tots els participants, els quals destaquen també que les reunions virtuals es van desenvolupar "de manera molt natural" i que el contacte va ser "fluid" entre els voluntaris i amb l'entitat. Per a AFA Puerto va comportar, explica la seva directora, "una oportunitat per comptar amb la participació de persones amb nivells de formació superiors". Va ser un estudiant de la UOC de la població el que va promoure la col·laboració amb la Universitat, de tipus presencial, el 2019. Amb la pandèmia s'ha convertit en virtual, i des de l'entitat volen que es mantingui així. "Continuarem oferint llocs de participació voluntària a distància amb la UOC", comenta Vicenti, que destaca la possibilitat d'aglutinar diferents "perfils professionals". El delegat de la institució universitària a Andalusia dona suport a la continuïtat d'aquest sistema: "La presencialitat té interès des del punt de vista psicològic, d'ajuda als malalts, però no és privatiu: és possible fer voluntariat amb molt de sentit i impacte".