La UOC participa en un projecte europeu per dissenyar sistemes ciberfísics al núvol per a sectors com la medicina o el tractament d'aigües residuals

  Els investigadors de la UOC treballaran el modelatge d'infraestructura i la definició d'interfícies

Els investigadors de la UOC treballaran el modelatge d'infraestructura i la definició d'interfícies perquè els diferents sistemes es comuniquin de manera eficaç i segura (foto: Juanjo Jaramillo / unsplash.com)

08/10/2021
Pablo Ramos

Investigadors de la Universitat desenvolupen models de programari en sectors crítics com la medicina, els vehicles autònoms, o el control i la gestió de serveis com el tractament d'aigües residuals


L'explotació dels models de programari és primordial per aconseguir una seguretat màxima i més rapidesa en el desenvolupament i la implantació

En una societat cada vegada més interconnectada, la seguretat i el control de les dades, especialment en sectors crítics com la medicina, la conducció autònoma o el tractament d'aigües residuals, s'ha convertit en una prioritat per a les empreses i els responsables públics. No obstant això, aquestes garanties han de ser de fàcil implantació i desenvolupament, i no han de perdre gens de seguretat, amb l'objectiu de facilitar-ne el desenvolupament i el funcionament.

L'assoliment d'aquest objectiu és una de les finalitats del projecte TRANSACT, un projecte en el qual participen fins a trenta socis de tot Europa, entre ells diversos investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), juntament amb empreses com Phillips i Navtor, o la Fundació Eclipse, una fundació de programari de codi obert líder a escala mundial.

«Aquest projecte és una iniciativa de transferència de coneixement i d'aplicació de noves tecnologies, que davant de sistemes bàsics que habitualment estan aïllats i desconnectats perquè requereixen uns estàndards de seguretat i privacitat molt importants —la qual cosa pot perjudicar l'eficiència de la seva gestió i control— pretén redissenyar i complementar aplicacions ja existents de codi obert que permetin moure'ls al núvol amb les màximes garanties», detalla Abel Gómez, investigador de SOM Research Lab i un dels responsables del projecte juntament amb Jordi Cabot, professor de recerca ICREA i líder del grup SOM Research Lab de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC.

De fet, el programari de codi obert facilita la implantació d'aquestes aplicacions, ja que és de lliure distribució i el seu comportament es pot analitzar perquè permet que les entitats que el volen adoptar el puguin modificar i adaptar a les seves necessitats. «Gràcies a aquesta mena d'aplicacions, podem millorar les tasques de comunicació, computació, emmagatzematge i control. És més, el fet que un codi sigui obert no implica que renunciï a la seguretat ni la privacitat, sinó que solament indica que està disponible per poder adaptar-se a les necessitats concretes de cada aplicació», destaca Gómez.

La computació edge o computació a la frontera

La migració de sistemes ciberfísics crítics, com els sistemes de control de radiació en centres sanitaris o d'anàlisis d'aigües residuals, no està exempta de problemes: la informàtica en núvol suposa més temps de resposta —perquè els servidors estan físicament més lluny—, així com més exposició a atacs de hackers. Per això, cal dedicar especial atenció perquè els sistemes que es comuniquin amb el núvol continuïn sent capaços de gestionar tota aquesta informació crítica i prioritària de manera segura. Es tracta d'una tasca summament complexa.

Per solucionar aquest conflicte, es recorre a la computació edge —o «computació a la frontera»—, una infraestructura informàtica i de comunicació que es desplega a la frontera entre les xarxes locals i el núvol, i que permet acostar-se a les capacitats de computació del núvol, però minimitzant l'exposició als atacs que el núvol implica. Així, segons la proposta de TRANSACT, els nous sistemes millorats poden fer ús de recursos locals —quan es tracta de dades altament crítiques que s'han de tractar en temps real—, recursos a l'edge —quan són dades crítiques, però que requereixen grans necessitats de computació o emmagatzematge—, o recursos al núvol —quan les dades presenten menys criticitat, amb la qual cosa s'alliberen així recursos tant locals com de l'edge. D'aquesta manera, fent ús d'aquestes tres infraestructures, s'agiliten i s'acceleren els processos d'anàlisi i computació, la qual cosa contribueix a millorar l'accés a les dades i els temps de resposta.

«Des de la UOC, el nostre àmbit de transferència en aquest projecte serà el modelatge de la infraestructura i la definició de les diferents interfícies perquè els diferents sistemes es comuniquin de manera eficaç i segura mitjançant llenguatges específics de domini i el desenvolupament de codi obert amb el lideratge de l'Institut Tecnològic d'Informàtica, un centre tecnològic que desenvolupa R+D aplicada des de València», subratlla l'investigador de la UOC.

Actualment, tot el projecte europeu es troba en una fase inicial de definició, però l'objectiu és que en els pròxims tres anys ja puguin estar en funcionament les aplicacions en aquests sistemes ciberfísics que requereixen tanta seguretat i privacitat.

En aquest sentit, la Fundació Eclipse és la responsable de la comunicació del projecte i ajudarà el consorci a difondre els resultats innovadors del projecte com a programari de codi obert d'èxit i sostenible amb una comunitat activa de desenvolupadors i usuaris.

Aquesta recerca de la UOC afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 9, aigua, indústria, innovació i infraestructura, i 11, comunitats i ciutats sostenibles.

El projecte TRANSACT és finançat pel programa europeu ECSEL Joint Undertaking (JU), en virtut de l'acord de subvenció núm. 101007260. El JU està secundat pel programa marc de recerca i innovació Horitzó 2020 de la Unió Europea i per Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, Finlàndia, Noruega, els Països Baixos i Polònia.

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i investigadores i els 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearn Center (eLC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC.

Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC

Experts UOC

Abel Gómez

Abel Gómez

Investigador de SOM Research Lab

Foto del professor Jordi Cabot

Jordi Cabot Sagrera

Professor d'Investigació ICREA

Expert/a en: Tot tipus de tècniques per a l'anàlisi, disseny i implementació de software amb la millor qualitat i productivitat possible. Inclou temes com la manipulació de dades obertes, l'estudi dels projectes de programari lliure, la generació automàtica de codi.

Àmbit de coneixement: Enginyeria del programari.

Veure fitxa

Enllaços relacionats