Llegir abans de curar, la xarxa de clubs de lectura impulsada per professionals de la salut, creix en l'entorn digital

Llegir abans de curar, la xarxa de clubs de lectura autogestionats per professionals sanitaris en els centres de salut, assumeix un nou repte: expandir el seu entorn digital amb noves eines i recursos que permetin seguir la dinàmica d'un club tant en format presencial com virtual o híbrid. Això serà possible gràcies al suport de la Fundació Antigues Caixes Catalanes (FACC) i el BBVA, formalitzat a través del conveni signat el 13 d'octubre amb la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). 

Llegir abans de curar va quedar finalista del premi Catalunya Cultura, que atorga la Fundació Catalunya Cultura. FACC i BBVA van conèixer el projecte i van apostar pel procés de digitalització perquè, com explica Belén Latorre, directora de la FACC, "ens va semblar molt interessant tant per l'objectiu de fomentar la lectura entre el personal sanitari, un col·lectiu que també necessita la cultura i la reflexió compartida per fer front al seu dia a dia, com pel fet de ser un projecte col·laboratiu". Les institucions que l’impulsen són la UOC; la Societat Catalana de Bioètica en Ciències de la Salut, que coordina els clubs presencials i té a càrrec seu la selecció dels corpus literaris de Llegir abans de curar, i l'Ajuntament de Barcelona, que aporta l'expertesa en la coordinació de clubs de lectura mitjançant Barcelona Ciutat de la Literatura i les Biblioteques de Barcelona. 

Per a Jordi Cluet, director d'Institucions de BBVA a Catalunya, "aquest projecte de caire cultural contribueix a millorar la qualitat del tracte als malalts i, en definitiva, al seu benestar físic i emocional, i, també, al de tot el personal sanitari".

En aquest projecte, la UOC és responsable de l'estratègia digital. Com comparteix Teresa Fèrriz, responsable de Nous Projectes de la Universitat, "hem anat desenvolupant el projecte digital a partir de les necessitats dels clubs presencials. Primer vam dissenyar i editar una pàgina informativa, que, posteriorment, es va convertir en un web de suport a la lectura i on es publiquen continguts útils per als clubs autogestionats. Amb l'arribada de la COVID-19 els professionals de la salut han anat canviant la seva relació amb el món digital a una velocitat impensable un any enrere". Això obria noves possibilitats per a aquest projecte, ja presencial a més de dotze centres sanitaris. Com reconeix Latorre, "vam creure oportú contribuir al seu desenvolupament sumant totes les noves potencialitats digitals als clubs de lectura presencials existents i fent-ne créixer l'impacte potencial".

Ara, des de la UOC, i gràcies a la signatura del conveni amb la FACC i el BBVA, "acompanyarem i ajudarem tots els clubs que vulguin tenir les millors eines i els recursos per fer les seves dinàmiques virtualment. Cal anar acompanyats d'especialistes i això és el que farem en aquesta nova fase de digitalització del projecte: de la mateixa manera que hi ha recursos i persones expertes que donen suport als clubs presencials per fer-los més útils i eficients, n'hem de reforçar i expandir els usos digitals", explica Fèrriz. 

Un club digital i un de presencial són dues cares de la mateixa moneda: comparteixen la mateixa visió, però tenen maneres diferents de treballar. Quines són les tasques de dinamització de qui ha de dirigir un club virtual? Amb quins recursos previs ha de comptar? Com s'estructura la metodologia d'un club virtual? Tot club virtual ha de combinar la lectura col·lectiva asíncrona amb una videoconferència en temps real? "La nostra feina és ajudar que cada club autogestionat pugui decidir quin serà el seu propi camí digital", diu Fèrriz. 

La transformació digital, des de la UOC, "la plantegem sempre a partir de les necessitats dels usuaris. En aquest cas, l'estratègia digital de Llegir abans de curar es fonamenta en un procés d'aprenentatge comú", afegeix. Cal avançar en la construcció de models i bones pràctiques que minimitzin problemes i amplifiquin oportunitats, com ara la participació potencial, en cada club, de persones que abans no tenien disponibilitat per coincidir en el mateix temps i espai físic per la dificultat de compaginar torns o altres circumstàncies. Però a més, la responsable del projecte creu que "si posem a l'abast dels equips de professionals sanitaris les millors metodologies, eines i recursos digitals per desenvolupar el seu propi club digital, cada equip autogestionat es podrà centrar en el que és realment important per als seus membres: la lectura dels llibres seleccionats i la conversa de valor que se'n genera".

Llegir abans de curar: raó de ser

Un dels problemes més importants que té la medicina contemporània és que està perdent el seu component humanista. Tradicionalment, el metge desenvolupava una relació gairebé personal amb els pacients, i això era part del procés curatiu, tant des del punt de vista de proporcionar confort al malalt com del de recollir una informació essencial per al diagnòstic. Avui dia, el metge no té temps per crear aquesta connexió, i, malgrat que l'atenció sanitària té una alta qualitat, la dimensió humana de la medicina es va diluint. 

Una manera d'evitar perdre aquest component tan important és "reforçar la faceta social del metge", afirma el metge i escriptor Salvador Macip, professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC. "Una bona eina per fer-ho és la literatura. Llegir permet entendre la malaltia des d'un angle diferent, no com si les persones fossin simplement màquines que s'espatllen, sinó experimentant des de l'altra banda l'impacte que tenen els problemes de salut. Llegir fa augmentar l'empatia dels professionals i els permet posar-se en la pell dels pacients. D'aquesta manera, el metge pot fer més bé la seva feina i el pacient pot rebre una atenció més personalitzada", afegeix. Belén Latorre comparteix aquesta visió: "Per a nosaltres, Llegir abans de curar és una mostra més que la cultura és beneficiosa per als malalts i els seus familiars, però també per als professionals sanitaris que dia a dia hi estan en contacte."