17/11/21 · Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació

Aconseguirà la televisió aturar la fugida d'audiència a les plataformes d'streaming?

Es calcula que el 2026 hi haurà 1.000 milions de clients de 'vídeo on demand' a tot el món
Experts alerten que les cadenes hauran de renovar el seu públic per poder sobreviure davant l'augment imparable de les llars amb accés a continguts de pagament
La plataforma Twitch va camí de desenvolupar "noves disciplines de comunicació" que atrauran encara més els joves, però aquests no es desenganxen del tot de la pantalla tradicional
Es calcula que el 2026 hi haurà 1.000 milions de clients de vídeo on demand a tot el món (Foto: Cardmapr / Unsplash.com)

Es calcula que el 2026 hi haurà 1.000 milions de clients de vídeo on demand a tot el món (Foto: Cardmapr / Unsplash.com)

El 83% de les llars espanyoles tenen accés a continguts de pagament audiovisuals tot i que la televisió va aconseguir pics d'audiència de 300 minuts diaris durant el confinament de l'any passat. Matarà l’streaming a la televisió? La professora col·laboradora dels Estudis de Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Elena Neira, considera que parlar de la seva mort és “molt exagerat” encara que sí que opina que, amb les plataformes en auge i amb Twitch creant noves maneres de comunicar, caldrà “adaptar-se i renovar les seves audiències”. Les dades confirmen que la societat espanyola continua augmentant la contractació de plataformes de pagament i les famílies tenen, de mitjana, 2,6 subscripcions cadascuna, amb Netflix com la preferida per veure sèries, pel·lícules o documentals a demanda. "Tots els estudis constaten la fuga de gran part de l'audiència de la televisió cap a les plataformes d’streaming", assegura Neira, que també apunta que aquest tipus d'empreses audiovisuals no ofereix dades de quin perfil és el que més consumeix aquest tipus de continguts. A pocs dies de celebrar el Dia de la Televisió, l'anomenada caixa ximple sembla resistir-se a desaparèixer, però haurà de canviar per sobreviure.

Les enquestes mostren clarament que la televisió segueix atraient la població més envellida. Són els més grans de 64 anys els que més la veuen, amb fins a 7,5 hores al dia, segons un estudi del 2020. Va ser un any pandèmic, que va provocar la tornada de molts ciutadans a aquest consum per seguir en directe les novetats de la crisis de la COVID-19. Així, respecte al 2019 i en termes generals, el visionat va augmentar un 6,7%, fins a una mitjana de 3,9 hores cada jornada, a prop del rècord que s'havia batut el 2012. No obstant, també les plataformes com HBO o Amazon Prime van notar com es van disparar les altes als seus serveis davant del confinament provocat pel virus. "La pandèmia va permetre un apropament d'aquestes demografies més adultes a consums sota demanda, tant en serveis de televisió a la carta com de plataformes d’streaming", explica l'experta. I l'increment de subscriptors continuarà o així ho preveuen els estudis. A nivell internacional, s’estima que Disney+ sobrepassarà Netflix el 2025 i arribarà als 284 milions de comptes. En total, els clients d'aquest tipus de contingut audiovisual seran de 1.000 milions a tot el món el 2026, la majoria als Estats Units i la Xina.

El “picoteig” dels joves


Els més joves també es decanten per altres maneres d'estar davant de la pantalla, davant de videojocs, xarxes socials o a Twitch. El “solapament” amb la televisió, diu Neira, és “menys evident” perquè aquest públic fa més temps que està “desconnectat” de l'audiovisual més tradicional. Segons Twitch, el 70% de la seva audiència té entre 16 i 34 anys, encara que l'experta considera que es tracta d'una audiència “més volàtil”. "Els joves no tenen un mitjà d'entreteniment predilecte, sinó que picotegen i s'acosten al que més interessa", apunta. Un exemple de com escullen la televisió quan el que emet els interessa és com segueixen el reality “L'illa de les temptacions”. “Això que els joves no volen televisió lineal ni en pintura no és 100% cert”, ratifica. La tendència en augment de Twitch no canviarà, opina la investigadora, i el que sí que es notarà és un canvi en els seus continguts i formes a través, diu, “el desenvolupament de noves disciplines de comunicació”. Un exemple clar, detalla, és el d’Ibai Llanos, que va aconseguir audiències històriques retransmetent les campanades de cap d’any o televisant la presentació de Messi al PSG.

Pes cultural i penetració


“La televisió encara té un pes cultural enorme i una penetració propera al 100% de la població”, destaca la professora de la UOC, que considera que aquesta característica li permet tenir una “enorme tracció”. És el públic madur, d'entre 45 i 64 anys, el target més nombrós i important per a l'anomenada caixa ximple i va mantenir un consum de gairebé 5 hores diàries durant l'any passat. L'anterior grup d'edat, entre 18 i 39 anys, es va tornar a enganxar a la tele durant els mesos més durs de la pandèmia amb un augment, segons un estudi de la UOC, del 147% de visionat. Amb dècades d'història i instal·lada com un hàbit social més, el principal repte que té al davant, assenyala Neira, és “renovar les audiències” i, per això, aconsella “adaptar-se” a les noves tendències i treure partit dels formats que no tenen alternativa a les plataformes en streaming, com, esmenta, l'entreteniment o la informació en directe.

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits