Twitter, la xarxa social més resistent a les teories conspiradores

 

Els usuaris de Twitter combinen una educació superior a la mitjana amb una tendència a cercar notícies i participar en debats polítics (Foto: Unsplash / Jeremy Bezanger)

30/11/2021
Pablo Ramos

Un estudi recent liderat per una investigadora de la UOC ha analitzat el paper de diferents xarxes socials i aplicacions de missatgeria en la difusió de creences conspiradores


Les característiques de funcionament de cada plataforma, el perfil dels usuaris i els vincles entre ells determinen la propagació d'aquest tipus d'arguments fal·laços


La situació d'incertesa a l'inici de la pandèmia i la manca d'informació oficial van afavorir un augment notable de les conspiracions

Les xarxes socials s'han convertit en un dels principals canals de difusió d'informació i contingut que milions d'usuaris consulten cada dia. Un tipus de comunicacions que no sempre reflecteixen la realitat i que afavoreixen la difusió de notícies enganyoses, notícies falses, fake news, rumors falsos o conspiracions.

Ara, un estudi recent, publicat a la revista d'accés obert New & Media Society i liderat de manera conjunta per una investigadora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i altres dinou universitats, ha analitzat el paper que tenen les xarxes socials en la difusió de teories conspiranoiques i la relació entre l'ús d'aquestes plataformes i la creença en aquesta mena d'argumentacions fal·laces per part dels usuaris.

«Les característiques i les particularitats de funcionament de Twitter, una xarxa social més orientada al consum de notícies, augmenten la pressió social sobre el que es publica, la qual cosa podria reduir la circulació d'informació no verificada o de tipus alternatiu respecte a altres xarxes socials amb característiques més favorables a la difusió d'aquestes teories, com ara Facebook o YouTube», explica Ana Sofia Cardenal, professora dels Estudis de Dret i Ciència Política i investigadora del grup de recerca eGovernança: administració i democràcia electrònica (GADE), i una de les autores principals d'aquest treball, que ha analitzat les dades obtingudes mitjançant enquestes en disset països europeus abans i després de la pandèmia sobre diferents xarxes socials, com Twitter, Facebook, YouTube i diverses aplicacions de missatgeria com ara WhatsApp.

 

Diferències entre xarxes socials

Els autors d'aquesta recerca argumenten que no totes les plataformes de xarxes socials afavoreixen de la mateixa manera la difusió de teories de la conspiració. L'arquitectura diferent i les prestacions d'aquestes plataformes influeixen en la difusió d'aquestes teories a l'hora de definir els usos potencials, el comportament dels usuaris, el tipus d'interaccions i els processos de transmissió d'informació.

«Aquesta estructura fa que en una plataforma com Twitter, per exemple, el contingut conspirador pugui ser desacreditat ràpidament o que arribi a 'ofegar-se' enmig d'informació de més qualitat o amb el gran volum dels qui estan disposats a saltar ràpidament i corregir percepcions errònies», apunten els autors. Així mateix, segons els resultats obtinguts, els usuaris de Twitter combinen una educació superior a la mitjana amb una tendència a cercar notícies i participar en debats polítics més habitual que en qualsevol de les altres plataformes del nostre estudi, unes característiques pròpies d'usuaris que accedeixen a fonts d'informació fiables i de més qualitat.

No obstant això, en altres xarxes socials com Facebook o en aplicacions com WhatsApp, en què el tipus de vincle dels usuaris és més proper, com familiars o amics, les persones no participen tant en la comprovació d'informacions o de continguts dubtosos. És més, hi ha una relació positiva entre el fet d'utilitzar Facebook, YouTube i WhatsApp i tenir creences de conspiració sobre la COVID-19.

«Aquest tipus de xarxes socials i plataformes de missatgeria tendeixen a ser espais més privats i protegits, la qual cosa podria augmentar la circulació d'informació alternativa», apunta Cardenal sobre la difusió de rumors falsos, fake news i conspiracions en aquestes plataformes.

 

Conseqüències de la pandèmia

Tot i que la difusió de teories falses a internet ha estat una constant des del començament, la pandèmia de la COVID-19 ha potenciat la presència i la intensitat de les conspiracions a les xarxes socials. Tant és així que, fins i tot poc després de declarar la pandèmia, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va qualificar la situació d'«infodèmia», a causa de la quantitat d'informació falsa que va començar a circular amb el brot causat pel coronavirus.

L'estructura d'aquest treball, amb la primera enquesta feta abans del brot de COVID-19, el desembre del 2019, va permetre avaluar i analitzar el comportament dels usuaris i la difusió de diverses teories, no totes fiables ni oficials.

«En la primera enquesta, abans del brot de COVID-19, preguntàvem als participants sobre l'ús de plataformes i serveis de missatgeria. I en la segona, feta el maig del 2020, ja en plena pandèmia, vam recopilar les teories de la conspiració més comunes sobre l'origen i el tractament de la COVID-19, i vam preguntar als nostres enquestats sobre les seves creences pel que fa a aquestes teories», explica Cardenal en relació amb el desenvolupament d'aquest treball. Com que vam preguntar sobre l'ús de les plataformes abans del brot de COVID-19 podem assegurar que els enquestats eren usuaris de les plataformes abans de l'aparició de teories falses sobre l'origen i el tractament de la COVID-19. D'aquesta manera, eliminem la possibilitat d'una relació inversa; és a dir, que fos la circulació de conspiracions el que atragués els usuaris cap a determinades plataformes.

 

La tempesta perfecta

La situació d'incertesa i el fet que una gran majoria de la població passés més temps a casa van afavorir la difusió d'aquest tipus d'informacions no verificades. D'una banda, l'ansietat davant l'amenaça va augmentar la necessitat de saber, de tenir explicacions vàlides sobre el que passava, la qual cosa va incrementar la demanda d'informació durant la pandèmia. D'altra banda, en els primers mesos de la pandèmia, es va detectar una escassetat en l'oferta a causa de la manca d'informació oficial contrastada.

«Es va donar la tempesta perfecta i aquest desequilibri entre la demanda i l'oferta es va convertir en una oportunitat perquè circulessin tota mena de conjectures i explicacions falses sobre el virus», explica la investigadora de la UOC.

D'altra banda, els autors adverteixen que comprendre com es difonen aquest tipus de teories conspiranoiques a les plataformes i xarxes socials és clau per desenvolupar estratègies capaces de corregir les percepcions errònies i les seves conseqüències. En concret, aquest treball planteja el desenvolupament de mecanismes específics a cada xarxa social que ajudin a identificar les notícies falses i a corregir les percepcions errònies per part dels usuaris.

«Les plataformes han de treballar més per fer que els seus productes siguin més segurs, especialment quan es tracta de salut pública», conclouen els experts, que destaquen que, els darrers mesos, les empreses ja han posat en marxa mesures per etiquetar la informació no verificada o alternativa, la qual cosa inclou les conspiracions.

 

Aquests tipus de treballs de la UOC afavoreixen els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 3 (salut i benestar), 4 (educació de qualitat) i 12 (producció i consum responsables).

 

Referència

Theocharis, Y., Cardenal, Ana, i altres (2021). «Does the platform matter? Social media and COVID-19 conspiracy theory beliefs in 17 countries», New Media & Society. https://doi.org/10.1177/14614448211045666

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i investigadores i els 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearn Center (eLC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC.

Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC

Experts UOC

Foto de la professora Ana Sofía Cardenal Izquierdo

Ana Sofía Cardenal Izquierdo

Expert/a en: Política comparada, opinió pública, mitjans socials i comportament electoral.

Àmbit de coneixement: Política comparada i comportament polític.

Veure fitxa