Salut digital en pandèmia: què va funcionar i què no

 

Segona sessió del cicle The eHealth What if Forum que es va celebrar al Palau Macaya de Barcelona (Foto: Joan Castro, UOC)

09/12/2021
Jesús Méndez

Conclou la primera edició del cicle The eHealth What If Forum, que ha analitzat i posat en comú els canvis viscuts durant la pandèmia pel que fa a la salut digital

La pandèmia de la COVID-19 ha representat una acceleració sense precedents en l'àmbit de la salut digital. Un exemple paradigmàtic ha estat el creixement d'eines com La Meva Salut a Catalunya, que en poc més d'un any va passar de tenir 600.000 usuaris a tenir-ne més de 4.300.000. Per analitzar i debatre tot el que s'ha après en aquest període, l'eHealth Center de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) va organitzar la primera edició del cicle The eHealth What If Forum, que ara acaba d'arribar a la seva fi.

Distribuït en tres sessions que apuntaven a diferents focus geogràfics (Espanya, Catalunya, Amèrica Llatina), diversos experts i actors del sistema van debatre sota el paraigua del títol escollit per a l'esdeveniment: «Què passaria si la digitalització accelerada per la COVID-19 ens permetés transformar els sistemes de salut?»

 

Pandèmia, catalitzadora de solucions digitals

Per a Albert Barberà, director de l'eHealth Center de la UOC, «ha quedat palès que la pandèmia ha catalitzat la implantació de solucions digitals de salut. Ara el consens és que, després d'un any i mig, hem de fer una reflexió sobre tot això per tal d'analitzar què ha servit i què no, tenint en compte que en molts casos van ser solucions d'emergència davant d'una situació de gran complexitat». Tot això tenint present, com va subratllar la vicerectora de Planificació Estratègica i Recerca de la UOC, Marta Aymerich, que «l'atenció a la salut no comença quan anem al metge, sinó que té a veure amb com vivim en tots els espais i moments de la nostra vida. La salut digital és una invitació a tenir cura de la pròpia salut i la de la comunitat».

El debat va evidenciar el consens existent sobre algunes de les conseqüències positives que va tenir l'ús massiu d'eines de salut digital durant els pitjors moments de la pandèmia. En concret, l'atenció telemàtica va evitar que el sistema es col·lapsés en un moment de màxima pressió, la digitalització va facilitar i va accelerar molts processos, i es va demostrar la capacitat i el valor de gestionar una gran quantitat de dades de molta complexitat.

 

Aspectes que cal millorar

No obstant això, l'acceleració fruit de la situació excepcional també va deixar aspectes pendents de millora. De vegades, les presses van comportar duplicitats innecessàries, hi va haver problemes pels canvis de protocols, i algunes aplicacions prometedores com les desenvolupades per al «rastreig» de contactes no es van arribar a desplegar ni van demostrar ser útils de veritat.

Una altra de les valoracions negatives té a veure amb el fet que alguns pacients van sentir la digitalització com una substitució no desitjada i de menys qualitat que l'atenció presencial. No obstant això, hi va haver consens a l'hora d'explicar que —si està ben desenvolupada— la salut digital no implica una deshumanització de la sanitat, sinó més aviat al contrari: facilita que es dediqui més temps a qui ho necessita més. És un complement, no una substitució de la presencialitat.

Encara que se sol posar el focus de la salut digital en la tecnologia, les sessions van deixar clar que el principal repte no és tecnològic, sinó d'organització. Tal com va resumir Albert Barberà, «la tecnologia és només una eina. La transformació digital és un tema de professionals i ciutadans que implica un canvi cultural i organitzatiu». Per això és clau tenir en compte la ciutadania, no solament parant atenció a assumptes com la bretxa digital, sinó també desenvolupant productes segons les seves necessitats. Cal que estiguin còmodes amb els canals utilitzats i fer que formin part de la presa de decisions des del començament, no només al final.

 

Més organització, formació i recursos

També és important la formació dels professionals perquè puguin exercir com a facilitadors, ja que moltes vegades la resistència ve del desconeixement, i que es trobin còmodes amb les eines i amb la forma d'implantació, tenint en compte, a més, que la pandèmia ha posat el focus en la salut digital i ha augmentat la inversió. Una queixa des de l'atenció primària durant la pandèmia és que els sanitaris no sempre han tingut clara l'organització. Malgrat que ara ha augmentat el nombre dels qui creuen en els avantatges del model, pel fet que manca un pla organitzatiu clar es corre el risc que molts pensin que és més fàcil resoldre-ho tot a la manera presencial i tradicional. A més, hi ha el temor d'una sobrecàrrega de treball i manca de recursos. No es tracta només d'implantar solucions digitals, sinó també de proporcionar els recursos necessaris perquè s'implementin correctament i que els professionals no sentin que més que una solució és una sobrecàrrega de treball afegida a la que ja feien.

 

Telemedicina internacional per resoldre mancances

Una possibilitat que adquireix força en l'àmbit de la salut digital és la de desenvolupar una telemedicina internacional, que ajudaria a ampliar serveis perquè resoldria les mancances concretes de cada país. En la darrera sessió, Francesc Saigí —professor dels Estudis de Ciències de la Salut a la UOC i coordinador d'aquest primer cicle— va presentar els resultats d'un informe publicat fa poc a partir d'una convocatòria del Banc Interamericà de Desenvolupament, l'objectiu del qual era estudiar la possibilitat de desenvolupar una telemedicina internacional entre diferents països d'Amèrica Llatina. El treball, que recull els resultats d'una enquesta a 1.443 professionals de 19 països, així com entrevistes a 29 experts en aquest àmbit, mostra que hi ha evidències dels beneficis de desenvolupar un model de telemedicina internacional. No obstant això, només un 17 % dels professionals fa servir aquestes eines, i amb prou feines un 20 % tenen intenció de fer-les servir i s'està preparant per fer-ho.

Algunes de les barreres per a la seva implantació són tecnològiques, però, com passa en altres països, també tenen a veure amb buits legals i organitzatius. A més, molt sovint els canvis de govern impliquen retrocessos constants en les polítiques, i es torna a començar des de zero si no s'ha sistematitzat el que s'ha après.

 

Aposta política per assegurar un canvi positiu

Per a Albert Barberà, és clara «la importància de la salut digital i de l'anàlisi de les dades generades pels sistemes de salut per implantar bones polítiques públiques, i això implica buscar un consens social que determini com s'han d'utilitzar aquestes dades». Igualment, «és fonamental que hi hagi una aposta política per la transformació digital, tant en l'àmbit nacional com en el supranacional», va afegir. Perquè «l'auge que s'ha viscut durant la pandèmia pot ser un miratge, però també l'inici d'un canvi necessari en els nostres sistemes de salut».

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i investigadores i els 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearn Center (eLC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC.

Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC

Experts UOC

Albert Barberà

Director de l'eHealth Center (eHC)

Foto de la vicerectora Marta Aymerich Martínez

Marta Aymerich Martínez

Expert/a en: Translació de resultats de la recerca a la pràctica clínica i/o de salut pública, avaluació de recerca.

Àmbit de coneixement: Salut pública i polítiques de recerca.

Veure fitxa
Foto de la professora Carme Carrion

Carme Carrion Ribas

Expert/a en: Avaluació d'intervencions en salut mòbil (apps, sensors, portables, etc), en relació amb la seva eficàcia i efectivitat.

Àmbit de coneixement: Salut digital i avaluació d'intervencions en salut.

Veure fitxa

Enllaços relacionats