T'agrada fer i rebre regals o ho odies?

 

Foto: Unsplash/Kira auf der Heide

Experts de la UOC expliquen com funciona el cervell en aquestes situacions i donen consells per gestionar l'ansietat que pot provocar la cerca d'un obsequi

La cursa per trobar els regals de Nadal per a familiars, amics i coneguts ja ha començat. Hi ha persones que gaudeixen del procés i altres que s'angoixen, i molt. Alguns viuen el fet de rebre un obsequi com un moment feliç i reconfortant, mentre que altres el viuen amb ansietat. A què es deu, això? Com reacciona el cervell davant d'aquests estímuls? Quins consells es poden donar per gestionar aquesta ansietat? Els experts de la UOC Diego Redolar i José Ramón Ubieto en mostren les claus.

«Quan rebem un regal hi ha un doble benefici: s'activen les regions del plaer del cervell (sistema neuronal del reforç) i també el nostre cervell més emocional. Les estructures crítiques per al processament de la informació emocional es posen en marxa, sobretot l'amígdala o l'escorça prefrontal, més vinculades a la cognició social», explica Redolar, neurocientífic i professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC. «Als éssers humans i als primats els agrada molt sentir que algú s'ha preocupat per ells.»

Rebre com a regal un objecte o una experiència no produeix el mateix impacte en la memòria d'una persona. «Les coses materials s'obliden més ràpidament. Normalment, una experiència correspon a una memòria episòdica que té més connotació emocional. Aquesta memòria episòdica depèn de l'hipocamp, i el que li dona el significat emocional és l'amígdala», assenyala Redolar, també investigador del Cognitive NeuroLab i director de la unitat de Neuromodulació i Neuroimatge de l’Institut Brain 360.

 

Les substàncies químiques de la felicitat, en acció

En el ritual de regalar i rebre obsequis entren en joc substàncies químiques com l'oxitocina, la dopamina, la serotonina i les endorfines. L'intercanvi de regals estimula els nivells d'aquestes substàncies i genera sensació de felicitat i benestar a les persones. L'oxitocina, anomenada l'hormona de la cognició social, és important en la construcció de la confiança i en el desenvolupament de relacions emocionals. «Abraçar, donar regals o rebre'n és una manera de provocar que flueixi aquesta hormona», assenyala Redolar.

Perseguir un objectiu, començar a fer els primers passos o assolir-lo fan que el cervell alliberi dopamina. Així, proposar-se aconseguir un producte molt buscat per a una persona i acabar trobant-lo reporta una recompensa molt gratificant: hem trobat el que buscàvem i pensem en com li agradarà en rebre-ho.

A més, quan una persona se sent important el cervell allibera serotonina. «Aquest neurotransmissor, relacionat amb el control de les emocions, és considerat com una substància de crítica importància per a la regulació de l’estat d’ànim», apunta el professor de la UOC. Per tant, fer un regal a una persona és una manera de fer-la sentir important i augmentar així el seu nivell de felicitat.

I què passa amb les endorfines? Doncs aquesta «morfina» endògena del cos, que actua com un analgèsic natural, pot provocar sensació de benestar i atenuar el dolor. Compartir activitats que ens agraden, com anar dos germans a buscar un regal per als pares o rebre un regal que un no s'espera, pot fer elevar de manera natural els nivells d'aquesta substància.

 

Consells per gestionar l'ansietat en fer o rebre un regal

No totes les persones entomen bé el fet de buscar un regal per a un ésser estimat o rebre un obsequi. Hi ha gent a qui li causa ansietat no saber què regalar a la seva família i amics. Aquest és un dels motius pels quals a vegades hi ha familiars que prefereixen obsequiar-se amb diners. «La manca d'informació és la causant d'aquest sentiment», adverteix Redolar. «A l'ésser humà, quan ha de prendre una decisió, li agrada tenir informació de context. Si no en té, l'escorça prefrontal es veu obligada a fer un sobreesforç per decidir què fer, i això pot generar aquesta ansietat.»

De fet, alguns estudis indiquen que les expectatives que es generen poden convertir-ho en una experiència estressant. Quan es dona un regal estem en alerta i observem si hi ha alguna pista que pugui indicar si la persona destinatària està satisfeta o no. Si no obtenim la resposta que esperàvem, com un somriure d'orella a orella, és possible que ens decebem. De la mateixa manera, el destinatari es pot sentir pressionat per mostrar satisfacció, fins i tot si és un regal que no vol.

Per a Ubieto, professor col·laborador dels Estudis de Psciologia i Ciència de l’Educació de la UOC, un regal és sobretot un do, no és un objecte, és un gest de donar alguna cosa. En aquest sentit, sempre s'espera que l'altre quedi satisfet, que hi hagi un reconeixement. «L'ansietat es dona en les persones que estan massa pendents de l'altre, de si el complauran o no; i d'aquí sorgeix l'ansietat, de pensar en el fet de no haver encertat», remarca.

Amb la intenció d'orientar en la cerca d'un regal i rebaixar l'ansietat, Ubieto recomana arriscar una mica i intentar trobar alguna cosa que l'altre no faci habitualment. Per exemple, regalar una excursió, una entrada al teatre, etc. Si finalment no li acaba agradant, almenys es pot pensar que s'ha ofert l'oportunitat a l'altra persona de descobrir una cosa nova. «Això ens pot fer sentir més satisfets amb nosaltres mateixos.»

També hi pot ajudar tenir present el que és particular de l'altre. El que li interessa a l'altre no sempre ha de coincidir amb el que a nosaltres ens agrada. «Podem arriscar i regalar una experiència nova tenint present quin àmbit d'interessos té. Potser és una persona que no va al teatre, però a qui li agrada tot el que està relacionat amb l'art», explica el psicòleg.

Que a una persona no li agradi rebre regals és menys habitual. En aquests casos Ubieto recomana a qui el rep que es posi en la pell de l'altre i que pensi que ho ha fet amb la voluntat de sorprendre'l. «S'ha de prendre el moment com un repte, com una novetat que pot gaudir. Si realment és una cosa que no li agrada, sempre es pot mirar de canviar-la, i és una manera d'acceptar el do de l'altre. És a dir, ens pot agradar el gest que el nostre fill ens ha fet un regal, però no el regal en si mateix.»

Experts UOC

Foto del professor Diego Redolar Ripoll

Diego Redolar Ripoll

Expert/a en: Neurociència i psicobiologia (bases biològiques de l'aprenentatge, la memòria, les emocions i el reforç).

Àmbit de coneixement: Psicobiologia i neurociència.

Veure fitxa

José Ramón Ubieto

Professor col·laborador dels Estudis de Psciologia i Ciència de l?Educació de la UOC.

Enllaços relacionats