Vuit reptes per al 8-M: els objectius del feminisme en la dècada vinent

  8-M

Educar amb perspectiva de gènere, tant en les primeres etapes educatives com a la universitat. (Foto: Freepik)

01/03/2022
Puri Ruiz

Les expertes consideren que les polítiques europees impulsen la igualtat, però des d'una perspectiva pal·liativa, sense reparar les causes del problema


Educar amb perspectiva de gènere, tant en les primeres etapes educatives com a la universitat, un desafiament global


Davant les polítiques que volen naturalitzar la desigualtat, cal una mirada crítica que passi per la pedagogia i la confrontació amb les dades "reals"

És el tercer 8-M marcat per la pandèmia i, una altra vegada, milions de dones d'arreu del món sortiran al carrer. Des d'ONU Dones s'ha proposat l'eslògan "Igualtat de gènere avui per a un demà sostenible". Es tracta d'un repte de futur lligat al canvi climàtic que situa la igualtat de dones i homes com a eix vertebrador. Però, a quins altres desafiaments s'hauran d'enfrontar les dones els anys vinents? Aquests són vuit dels objectius als quals la societat ha de donar resposta.

 

1- Educar en igualtat i perspectiva de gènere

Insistir en l'educació no sexista és l'únic camí per construir una societat realment igualitària. I educar en igualtat és, com explica Sylvie Pérez, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació, "educar en la diversitat". Des de les primeres etapes educatives, "cal parlar d'acceptació de les diferències i no partir d'una situació d'inferioritat pel fet de ser dona". Pérez posa l'accent en diverses qüestions: verbalitzar davant l'infant les situacions quotidianes en les quals una dona és considerada inferior; bandejar la visió de feblesa que en molts espais s'ofereix de la dona; aconseguir que els adults actuïn com a referents dels menors en aquest aspecte i siguin un exemple per a ells, i empoderar les professores, ja que la immensa majoria de docents són dones i "això contribueix a fer que l'educació sembli una cosa només d'elles i a perpetuar rols de gènere".

Quant a l'educació superior, Pastora Martínez Samper, vicerectora de Globalització i Cooperació de la UOC, explica per què s'ha decidit incloure la perspectiva de gènere a la Universitat: "A la UOC estem convençudes que és imprescindible introduir aquesta mirada en el disseny i la implementació de la docència, per no transmetre al nostre estudiantat un coneixement androcèntric, que perpetuï i reprodueixi estereotips de gènere que creïn desigualtat, i per transmetre a les nostres estudiants la idea que el coneixement acadèmic és per a elles, parla d'elles i pot ser produït per elles".

Amb motiu de la celebració del Dia Internacional de les Dones, la UOC organitza el 10 de març la #JornadaGenderUOC: perspectiva de gènere en la docència universitària, una jornada de reflexió i treball sobre la perspectiva de gènere i feminista en la docència universitària que se centrarà en tres preguntes clau: per què és important, en què consisteix i com es pot incorporar a la docència universitària virtual.

 

2- Trencar la bretxa digital de gènere

La bretxa salarial continua essent un assumpte pendent en l'agenda feminista. Un dels molts factors que l'accentuen és la bretxa digital de gènere, és a dir, un accés desigual a les tecnologies de la comunicació i la informació. "Hauríem de parlar de bretxes digitals i no pas de bretxa", opina Maria Olivellacoordinadora de la Unitat d'Igualtat de la UOC. "D'una banda, l'ús de la tecnologia des de petits és desigual per la mena de jocs als quals juguen nens i nenes. També afecta les xarxes socials: hi ha xarxes, com ara Twitter, que generen dinàmiques de polarització, cosa que fa que siguin menys amables per a la dona que per a l'home, perquè les dones viuen més en la cooperació que en la individualitat. Finalment, perquè la tecnologia implica emprar temps, i moltes dones no en disposen perquè han de tenir cura d'altres persones", afirma. Enfront d'aquestes bretxes, Olivella també reconeix que "l'anonimat a les xarxes permet a les dones participar en espais de debat d'homes o denunciar casos d'assetjament". No tot és negatiu en la digitalització, però reconeix que "no deixa de ser una nova alfabetització i, per les circumstàncies que les envolten, les dones hi han arribat més tard".

Per superar aquesta bretxa, és fonamental aplicar la perspectiva de gènere en les tecnologies. Tal com reconeixia Susanna Tesconiprofessora dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC, treballar sense perspectiva de gènere exclou una part de les persones usuàries, ja que privar la tecnologia d'aquest factor fa que es fabriquin productes no inclusius (dispositius per a la grandària de les mans de l'home, webs que reprodueixen llenguatge sexista, etc.).

 

3- Reforçar el concepte d'economia feminista

Des dels anys seixanta, quan es va encunyar el terme economia feminista, han estat molts els passos que s'han fet en aquest sentit: la visibilització de la bretxa salarial; una nova perspectiva de l'economia més orientada a la sostenibilitat de la vida que al profit privat; el vincle entre l'economia productiva i reproductiva; l'actual crisi de cures i la seva distribució desigual entre gèneres, o la crítica a una economia tradicional lligada al neoliberalisme. Mayo Fuster Morell, directora de la Càtedra Barcelona - UOC en Economia Digital, investigadora principal del grup Dimmons de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3i experta en innovació socioeconòmica i economia col·laborativa, entre altres disciplines, considera que hi ha un assumpte pendent: superar la falta de connexió entre polítiques socials i d'igualtat i polítiques econòmiques. "Estem dissenyant l'economia d'aquest segle i no s'hi aplica perspectiva de gènere o no es troba la dona per enlloc", afirma. Les polítiques europees sí que impulsen la igualtat, però des d'una perspectiva pal·liativa i com a polítiques socials, si bé no com a polítiques econòmiques. El mateix es pot atribuir a les polítiques locals. "No ataquem les causes del model econòmic que provoquen la desigualtat", afegeix. I és que la incorporació de polítiques de gènere transforma l'economia. "L'economia feminista està al servei de la vida, al contrari que el model tradicional, que es guia pel profit en lloc de perseguir la sostenibilitat", explica Fuster. Un altre dels objectius que esmenta l'experta és regular la situació laboral de les treballadores domèstiques: "no és acceptable que siguin les úniques professionals sense dret a l'atur".

 

4- Incorporar les cures a les polítiques socials i econòmiques

Si es planteja un repte quant a les treballadores domèstiques, l'assumpte de les cures no és menor. D'una banda, ha estat un dels treballs essencials més exposats durant la pandèmiaLídia Arroyoinvestigadora de l'IN3, incidia en la desigualtat de gènere que implica el fet que les cures estiguin lligades a la dona, amb els riscos de salut i bretxa salarial que comporta. Però també cal canviar la perspectiva que diu que estan lligades a l'àmbit familiar. "Tenir cura dels altres és una feina: no té a veure només amb les relacions privades", apunta Mayo Fuster. Cal una reforma laboral que tingui en compte les càrregues del treball de cura i reproductiu, essencials per a l'economia. "L'economia clàssica assumeix que no necessitem atencions. L'economia actual no té en compte la condició humana de la vulnerabilitat", afegeix. I es planteja una altra qüestió: la d'integrar els homes en les cures. "Per què els homes no estudien majoritàriament infermeria, per exemple? No cal posar l'èmfasi només en el fet que les dones no siguin cuidadores, sinó que cal treballar perquè els homes també ho siguin", explica Maria Olivella.

 

5- Empoderar dones trans, migrants i racialitzades

A partir de la segona onada, el feminisme s'ha anat enriquint amb altres col·lectius. "La primera onada estava molt centrada en el dret a vot, però amb el temps la seva agenda s'ha anat expandint", aclareix Mayo Fuster. Avui, hi ha col·lectius com el de les dones trans, migrants o racialitzades que fan aportacions al feminisme. "Al principi, les dones trans no participaven en el debat. Però, a mesura que la societat ha anat evolucionant, s'hi han incorporat nous col·lectius". Si durant els primers compassos del feminisme la imatge col·lectiva era la de la dona blanca i del primer món, actualment aquesta visió ha canviat i el feminisme s'embarca en el repte de la plena integració de totes aquestes dones des d'una perspectiva interseccional. "El sexisme no és igual per a una dona blanca de vuitanta anys que per a una nena negra de set", indica Fuster, que també apunta en aquesta altra direcció: anar més enllà de la dualitat dona/home i tenir en compte totes les diversitats de gènere.

 

6- Donar protagonisme a les dones científiques i intel·lectuals

Des del 2015, l'ONU celebra el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, que promou l'accés ple i igualitari a un camp tradicionalment ocupat pels homes. Maria Olivella considera que, pel que fa a visibilització, "el moment actual és el més fort i el coneixement està més alineat". No obstant això, el fet de sortir dels rols de gènere o de les àrees de coneixement històricament ocupades per la dona continua essent molt castigat. "Et diuen que no trobaràs parella, que patiràs molt... És un discurs implantat no només en les famílies, amics i coneguts, sinó també en els relats televisius. És present i ho repetim constantment". Per aquest motiu, visibilitzar referents de coneixement femenins és tan important, amb gestos aparentment tan insignificants com anomenar una investigadora pel nom i no per les inicials.

El curs 2019-2020, segons l'INE, del total de matriculats al sistema universitari, un 55,7 % van ser dones. No obstant això, com indica Olivella, "continuem relegades en un segon pla". "Fa falta un canvi de paradigma. Som davant un problema sistèmic de discriminació de la dona", continua.

 

7- Reprendre la unitat dels feminismes

La postura enfront de la prostitució (abolicionista o no) i sobre l'anomenada llei trans ha dividit els feminismes. L'esquerda en aquests moments ha provocat que a Madrid, per posar un exemple, s'hagin convocat dues manifestacions (una de promoguda pel Moviment Feminista i una altra, pel Comitè 8-M) amb recorreguts i reivindicacions diferents. Reunir els feminismes i acostar postures és un altre dels reptes urgents dels anys vinents. Begonya Enguix Grau, directora del grau d'Antropologia i Evolució Humana de la UOC i coordinadora del grup de recerca MEDUSA, opina que "la qüestió trans ni trenca ni ha de trencar l'avanç feminista, que, en l'actual context d'auge populista antigènere, s'ha de mantenir ferm en la defensa de la diversitat, la pluralitat i els drets adquirits".

 

8- Comunicar més i millor la violència física i sexual envers la dona

"Les ideologies que volen naturalitzar la desigualtat de classes, races o gènere han tornat a tenir legitimitat", adverteix Maria Olivella. En aquest context actual, un debat que semblava que es començava a superar es torna a qüestionar. Aquesta reculada en els drets de la dona anuncia un altre repte: fer arribar (una altra vegada) a tots els estrats de la societat la idea que la violència física i sexual la determina el gènere. A Espanya, un 80 % de les víctimes d'abusos sexuals que sol·liciten ajudes públiques es queden sense compensacióLes violències de gènere "han sortit de l'armari", com explicava Maria Olivella en una entrevista, i enfront de moviments com el #MeToo hi ha postures antifeministes que neguen l'existència d'aquestes violències. Això comporta que fins i tot una universitat com la UOC s'hagi de posar les piles per acompanyar i preservar els drets que tenen les víctimes, i el paper que tenen les empreses o les escoles per preservar-los no és una problemàtica privada en la qual estan soles, sinó un problema públic que involucra les institucions de tots els àmbits. Begonya Enguix considera que "aquesta visió reactiva, sense deixar de ser certa, és parcial", i postures que semblaven desaparegudes han emergit amb força. Per trencar aquest mantra de certs sectors que afirma que la igualtat ja existeix o que el feminisme ja no és necessari, cal "una mirada crítica que passi per la pedagogia i la confrontació amb les dades 'reals'".

Experts UOC

Foto de Pastora Martínez

Pastora Martínez Samper

Vicerectora de Globalització i Cooperació

Expert/a en: Gestió i avaluació de la recerca, recerca i innovació responsable, ciència oberta.

Àmbit de coneixement: Política científica.

Veure fitxa
Sylvie Pérez

Sylvie Pérez

Professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC

Foto de Maria Olivella

Maria Olivella Quintana

Coordinadora de la Unitat d'Igualtat

Expert/a en: Desigualtats de gènere, interseccionalitat, plans d'igualtat interseccional, feminisme(s), polítiques públiques interseccionals, salut sexual i reproductiva, biopolítica, violències de gènere, decolonialitat, post-estructuralisme, salut mental i malestars de gènere.

Àmbit de coneixement: Estudis de gènere, polítiques públiques d'igualtat, antropologia jurídica i política, antropologia mèdica, psicologia social i estudis de desenvolupament.

Veure fitxa

Susanna Tesconi

Professora dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC

Foto de la investigadora Mayo Fuster

Mayo Fuster

Investigadora de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3)

Expert/a en: Moviments socials, les comunitats en línia i Digital Commons, innovació socioeconòmica, economia col·laborativa, la governabilitat de la producció entre iguals basada en els béns comuns.

Àmbit de coneixement: Economia col·laborativa.

Veure fitxa
Foto de la investigadora Lídia Arroyo Prieto

Lídia Arroyo Prieto

Investigadora de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3)

Expert/a en: Gènere i TIC, inclusió digital, classes socials, ús de les TIC, condicions de vida, ocupabilitat, polítiques públiques d'inclusió digital i gènere.

Àmbit de coneixement: Gènere i TIC, societat de la informació i el coneixement.

Veure fitxa
Foto de la professora Begonya Enguix Grau

Begonya Enguix Grau

Professora dels Estudis d'Arts i Humanitats
Directora del programa del grau interuniversitari d'Antropologia i Evolució Humana

Expert/a en: Antropologia dels gèneres i de les sexualitats, cos i identitats, antropologia urbana i dels mitjans de comunicació.

Àmbit de coneixement: Antropologia social i cultural.

Veure fitxa